¡Descarga El saber filosòfic, Tema 1 y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
Tema 1. El saber filosòfic
I Del mite a la raó
1. L’ésser humà: un animal que es fa preguntes A diferència dels animals que es comporten de forma instintiva l’ésser humà pot actuar de manera racional. El que ens distingeix dels animals és la capacitat de pensar, raonar, comprendre, interpretar i donar respostes. 2. Mite i raó 2.1 Els mites intenten explicar la realitat La necessitat que tenim els éssers humans de trobar respostes apareix en totes les cultures, tant en el passat com en l'actualitat. La història del rapte de Persèfone és un bon exemple de narració mítica. Aquesta història oferia una explicació per a la successió de les estacions de l'any. De la mateixa manera, els grecs disposaven de molts altres mites que els permetien interpretar les regularitats de la natura i els misteris de la vida. Els mites de l'antiga Grècia han estat molt presents en la cultura occidental, però els mites apareixen en tots els pobles de la Terra, ja que ofereixen respostes a algunes de les grans preguntes que tots ens fem. 2.2. La màgia i els ritus Sovint, els mites apareixen associats a la màgia i als ritus. La màgia consisteix a creure que les persones poden exercir un poder directe sobre el món executant determinades cerimònies que anomenem ritus. Els éssers humans no tan sols vivim sinó que a més ens plantegem preguntes sobre la nostra vida. Un mite és una narració sagrada d'esdeveniments succeïts fa molt de temps, en els quals certs éssers sobrenaturals (com déus o herois) van realitzar accions memorables que expliquen el món actual.
1
2
3.2.La filosofia dels presocràtics Els primers que van intentar anar més enllà de les explicacions mítiques van ser els filòsofs presocràtics. Se'ls denomina d'aquesta manera perquè van viure abans de Sòcrates. Els presocràtics van ser els primers que van tractar de trobar respostes racionals. Per això, en lloc de recórrer als mites, van utilitzar únicament raonaments basats en causes naturals. Logos significa “raó” i “paraula”. Els presocràtics van ser els primers que van aconseguir passar del mite al logos i els primers que van tractar d'elaborar un discurs racional sobre la realitat, en el qual es mostrés com són les coses i per què són d'aquesta manera. El discurs del logos suposa acceptar que la realitat és comprensible perquè obeeix a una norma racional i que, per tant, pot ser explicada. 3.3 Les preguntes sobre la natura Les principals preguntes que es plantejaven els presocràtics tenien a veure amb la natura. La paraula grega per referir-se a la realitat natural és fisis. Per això a aquests primers filòsofs també se'ls coneix com "els físics". Aquests primers filòsofs van advertir que la realitat està contínuament canviant, i que aquests canvis semblen produir-se de manera ordenada. Els presocràtics pensaven que havia d'existir una causa profunda i comprensible que justifiqués la regularitat de la natura i els seus cicles. D'aquesta manera va donar començament la filosofia, per buscar motius i emprar únicament la raó.
4. Què és la filosofia? 4.1 L'amor a la saviesa Filosofia significa “amor a la saviesa” ( sophia significa saviesa.) La primera persona que va utilitzar aquesta paraula va ser Pitàgores , un cèlebre matemàtic i pensador presocràtic. Ell creia que la filosofia no consisteix en posseir la veritat, sinó a sentir-se atret per la veritat i mirar d’assolir-la 4.2 Els dos sentits de la filosofia El desig de trobar explicacions últimes per als nostres grans interrogants. El filòsof grec Aristòtil va afirmar que la filosofia comença amb la sorpresa. El veritablement valuós de la filosofia és l'actitud d'indagació i la recerca racional de respostes, ( plantejar-se preguntes i intentar respondre-les de manera racional). L'actitud filosòfica suposa també qüestionar-se la validesa del que acostumen donar per fet. La filosofia ens convida a reflexionar sobre les qüestions. Com a disciplina acadèmica , la filosofia és un cos de coneixements. Com a activitat , la filosofia consisteix a intentar buscar respostes racionals per a les grans preguntes que tots ens fem.
4
5
5.2 Podem prescindir de la filosofia? La filosofia no s'encarrega de preguntes que es poden respondre empíricament, d'aquests s'ocupa la ciència amb les seves respostes precises aplicant el mètode experimental. Si un dia totes les preguntes trobaran resposta en la ciència la filosofia es quedaria sense res a estudiar. 5.3 La filosofia i el positivisme Algunes persones han defensat justament aquesta posició extrema. El positivisme és un corrent de pensament segons la qual l'únic coneixement veritable és el científic. Pels positivistes, la filosofia no té valor i de significat, perquè resulta impossible fer experiments. La filosofia, segons aquest punt de vista, és inútil. No obstant això, el positivisme oblida que les persones tendim inevitablement a plantejar-nos preguntes que no es poden respondre fent experiments (fallada del positivisme). Aquestes grans preguntes que no podem eludir són, precisament, les qüestions filosòfiques. Tant la filosofia com la ciència s'ocupen de respondre preguntes. La diferència entre ambdues està en el tipus de preguntes i en la manera de contestar-les. La filosofia seguirà sent útil i necessària mentre els éssers humans tractin de respondre a aquestes grans qüestions d'una manera racional.
6. Religió i filosofia
- 1 Què és la religió? La ciència realitza experiments i formula lleis naturals per descriure el curs de la natura. La filosofia no recorre a experiments perquè s'ocupa d'un altre tipus de qüestions. La religió estableix el límit entre allò sagrat i allò profà , i ens indica com hem de apropar-nos a les coses sagrades per tractar-les amb la cura que es mereixen.
La religió es recolza en la fe , que és una creença personal basada en la revelació, tradició o el sentiment. La religió es recolza en els grans dogmes , que són veritats fonamentals que els creients han d'acceptar sense qüestionar-se (no poden raonar-se) 6.2 En què es distingeixen filosofia i religió? La filosofia es basa en la raó i rebutja els arguments basats en l'autoritat o als dogmes. En la filosofia tot pot ser qüestionat i les seves respostes no es recolzen en la fe, sinó només en la raó. Alguns grans filòsofs han estat també religiosos destacats, en els seus escrits, la religió i la filosofia apareixen interrelacionades. Quan l’autor fa afirmacions que es basen en la fe, en el que diuen les escriptures o en el que han d’acceptar els creients (discurs religiós). Quan l’autor ofereix explicacions racionals i argumentacions (filosofia).
7. Art i filosofia
La raó filosòfica és una raó discursiva, perquè per fer filosofia necessitem el llenguatge. Amb les paraules, els filòsofs elaboren conceptes, argumentacions i teories amb les que intenten aclarir les qüestions que els preocupen. L' art busca produir sentiments i emocions. La diferència entre l'art i la filosofia es troba en la intenció dels textos, la literatura busca emocionar i produir sentiments i la filosofia busca trobar resposta a les grans preguntes (de vegades aquests dos conceptes es combinen donant lloc a un text bonic, artístic i de gran profunditat, filosòfic) La literatura és la forma artística que aspira a crear bellesa mitjançant la paraula.
7
8
