Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El saber filosòfic, Apuntes de Sociología

Asignatura: filosofia, Profesor: , Carrera: Sociologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 14/11/2017

annalopez01
annalopez01 🇪🇸

5

(4)

14 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL SABER FILOSÒFIC
Anna López Rodríguez
1r de Batxillerat – HUM 2
2015 – 2016
Pilar Martín
ÍNDEX
1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
1.1. LA PREGUNTA PEL SENTIT DE LES COSES
1.1.1. Què ens diferencia dels animals?
1.1.2. L’origen i el sentit de la pregunta
1.1.3. La resposta: els discursos interpretatius de la realitat
Discursos interpretativos de la realidad
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El saber filosòfic y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!

EL SABER FILOSÒFIC

Anna López Rodríguez 1r de Batxillerat – HUM 2 2015 – 2016 Pilar Martín

ÍNDEX

1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

1.1. LA PREGUNTA PEL SENTIT DE LES COSES

1.1.1. Què ens diferencia dels animals?

1.1.2. L’origen i el sentit de la pregunta

1.1.3. La resposta: els discursos interpretatius de la realitat

Discursos interpretativos de la realidad

2.. EL MITE

3.. ELS TIPUS DE DISCURS RACIONAL

1.3.1. La ciència

1.3.2. L’especificitat del saber filosòfic

  1. SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA

2.1. LA NECESSITAT DE LA FILOSOFIA

2.1.1. Passar del saber comú acrític a la filosofia

3. EL SENTIT DE LA FILOSOFIA

3.1. Les disciplines filosòfiques

3.1.1. Sobre la realitat

3.1.2. Sobre el coneixement

3.1.3. Sobre l’ésser humà

1. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? ESPECIFICITAT DEL SABER FILOSÒFIC.

1.1. LA PREGUNTA PEL SENTIT DE LES COSES.

Deia F. Nietzsche, un filòsof alemany del segle XIX que “ l’ésser humà és un animal malalt” perquè no en té prou en procurar-se la solució a les seves necessitats vitals immediates sinó que, a més, es pregunta per les coses intentant cercar un sentit a la seva vida i les coses mateixes. Aquest desig de saber, la necessitat d’atribuir un sentit a les coses i a la pròpia vida, poseeix tres trets característics:

  1. Sembla mancat de tot valor vital. És, d’alguna manera, un “ luxe de la naturalesa”. De fet, no coneixem cap altra animal que ho faci com nosaltres.
  2. És quelcom problemàtic. Sovint ens trobem en una situació d’angoixa al no trobar les respostes satisfactòries o bé, descobrir que les nostres respostes són errònies.
  3. És quelcom inevitable. És propi de la naturalesa humana tal com està constituïda.

lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y relativas al descanso y al ornato de la vida"

Aristóteles: Metafísica , 982 G 10-

Aquestes preguntes es van formular quan ja existia tot allò que era necessari per a la vida. De la contemplació i l’admiració que produeixen les coses immediates es va passà a la contemplació i l’admiració de les coses cada cop més llunyanes: de les aigües de la Terra a les pluges i tempestes, de la Terra al cel, als estels i al Sol i, d’aquí, a la pregunta sobre la composició de les coses o sobre l’origen de l’univers. Les preguntes nascudes de l’admiració són cada cop més complexes i assoleixen àmbits més allunyats de la immediatesa.

És el reconeixement de la pròpia ignorància el motor del nostre pensament, allò que porta a l’home a voler conèixer, és la consciència de que no sap.

"Pues he aquí lo que sucede: ninguno de los dioses filosofa ni desea hacerse sabio, porque ya lo es, ni filosofa todo aquel que sea sabio. Pero a su vez los ignorantes ni filosofan ni desean hacerse sabios, pues en esto estriba el mal de la ignorancia: en no ser ni noble, ni bueno, ni sabio y tener la ilusión de serlo en grado suficiente. Así, el que no cree estar falto de nada no siente deseo de lo que no cree necesitar"

Platón: Banquete , 203 D-204 B

Es tracta d’una ignorància que es pretén superar, abandonar i, en aquest sentit, es presenta com una possibilitat de coneixement per a tota persona que sigui capaç de sorprendre’s pel que l’envolta.

3... La resposta: els discursos interpretatius de la realitat.

Per tal de respondre a les preguntes que ignora, l’home ha elaborat diferents tipus de discursos interpretatius de la realitat que tenen en comú l’intent d’explicacar d’allò que existeix, amb la intenció de trobar-li un sentit. Això vol dir que cerquem poder descriure i donar una explicació de la realitat amb diferents finalitats, com per exemple, fer prediccions sobre ella o bé indicar quin és el comportament correcte.

Els principals discursos interpretatius de la realitat que s’han donat al llarg de la història són els discursos mítics , que inclouen el mite i la religió, i els discursos racionals , que inclouen la filosofia i la ciència.

1.. EL MITE.

Durant la major part de la història de l’espècie humana les explicacions sobre la naturalesa i la societat van tenir un caràcter mític i, encara avui, hi perviu en moltes cultures aquest tipus d’explicació.

2.. ELS TIPUS DE DISCURS RACIONAL: LA FILOSOFIA I LA CIÈNCIA

Els primers en elaborar discursos racionals sobre la realitat foren els primers filòsofs. La filosofia en els seus inicis apareix com una nova visió global del món contraposada al discurs mític. El discurs filosòfic i científic, filosofia i ciència, neixen juntes i indiferenciades i es mantenen així fins a la revolució científica dels segles XVI-XVII.

En el discurs racional a diferència del discurs mític:

  1. S’abandona l’intent d’explicar les coses i els fets per l’acció d’éssers divins o sabrenaturals.
  2. Cerca explicacions naturals als fenòmens de la naturalesa i ho fa mitjançant teories que interrelacionen conceptes.
  3. No és el resultat d’una revelació o inspiració divina sinó la recerca racional.
  4. Cerca justificar les seves afirmacions a través d’argumentació o raonaments.
  5. No és un discurs dogmàtic sinó crític, que es caracteritza per revisar i contrastar constantment les seves teories.

4... La ciència

"La ciencia es una compleja actividad social, que se lleva a cabo por parte de las comunidades científicas establecidas en las universidades y centros de investigación, los resultados de la cual se presentan en congresos, revistas especializadas y libros de texto. Estos resultados son, por un lado, descripciones o historias detalladas de ciertas áreas de la realidad observadas con minuciosidad o provocadas en los laboratorios, y, por otra, teorías abstractas que pueden ser utilizadas como instrumentos intelectuales en la explicación de los datos registrados en las historias o en la predicción de futuras observaciones o de los resultados de futuros experimentos o en el diseño de nuevas tecnologías o aparatos. Los resultados expuestos por los científicos son públicos y están sometidos al análisis, la crítica y el control de todo el mundo y en especial de los colegas, deseosos de refutar los resultados de sus compañeros para aumentar, de esta manera, su propio prestigio dentro de la comunidad científica"

Jesús Mosterín: Grandes temas de la filosofía actual.

Característiques més específiques:

Per tant el discurs filosòfic respon a una necessitat humana de preguntar- se sobre una sèrie de qüestions bàsiques i cercar una resposta racional a elles.

“Se trata, en primer lugar, de la cuestión de la apreciación justa de todo afán filosófico en el transcurso de la historia. Con demasiada frecuencia se suele menospreciar su alcance: la filosofía, se afirma, no es más que un conglomerado de especulaciones abstractas sin significación alguna para la vida; lo que hace falta es estudiar las ciencias prácticas que nos suministran la base de la técnica en todos los campos (no sólo la técnica del ingeniero, sino la del pedagogo y la del psicólogo), también en la ciencia social, la economía y la política. Porque “ Primum vivere, deinde philosophari ” y el “ philosophari ” no tiene importancia mayor para la vida. Otros consideran en cambio que esta idea, hoy tan extendida, es fundamentalmente falsa y que, además, representa un error espiritual peligroso. Y defienden que si se pretende limitar el saber y el conocimiento a su aspecto técnico-práctico, entonces bastará con saber cada vez cómo hay que hacer esto o aquello. Pero con anterioridad a la cuestión del “cómo”, se plantea la cuestión del “Porqué”. Ahora bien, la respuesta al último porqué sólo la religión y la filosofía nos la pueden ofrecer. Como ya sabemos ambos son saberes muy distintos, el primero nos da una respuesta irracional mientras que el segundo nos da una respuesta racional. El hombre siempre utilizará su razón y, cuando no lo hace de forma consciente y filosófica, lo hace, sin duda, en forma inconsciente y con diletantismo. Esto se aplica también, sin excepción, a todos los que se creen emancipados de cualquier filosofía. La filosofía es un saber inevitable y necesario; las cuestiones filosóficas están muy ligadas a la existencia y a la vida del hombre.” L. Kolakovski: El hombre sin alternativa

1.1... Passar del saber comú acrític a la filosofia.

Tothom participa, com a punt de partença, de les interpretacions existents en la societat les quals són considerades acríticament com a vertaderes: és el que es denomina prejudici o saber comú.

El discurs filosòfic ens pot ajudar a viure intel·lectual i moralment sense una concepció tancada i dogmàtica del món. Això és així perquè el que és característic de la filosofia és la forma de fer preguntes i la manera de respondre-les. Sempre que ens trobem davant un discurs filosòfic trobarem una argumentació lògica, la defensa raonada de determinats punts de vista i no la simple afirmació d’una creença, sense cap tipus de fonament. Quan algú filosofa dóna raons, més o menys plausibles, a favor o en contra d’una certa opinió.

3. EL SENTIT DE LA FILOSOFIA.

L’etimologia de la paraula filosofia ens dóna informació del sentit i la funció de la filosofia. Aquesta paraula prové del grec philosphia , que significa més o menys, “estimació pel saber”, “tendència al coneixement”. Davant d’aquell que afirma de si mateix que és savi o espert d’una matèria, el filòsof és només aquell que desitja el saber, aquell que, acceptant que no sap res amb seguretat, s’esforça per adquirir més saviesa o coneixement teòric i pràctic a la vegada.

"La palabra griega filósofo (philosophos) se formó en oposición a sophos. Es decir, amante del conocimiento, a diferencia de quien, en posesión del conocimiento, se denominaba sabio. Este sentido de la palabra perdura hasta hoy: la búsqueda de la verdad -no la posesión de la verdad- es la esencia de la filosofía […] Filosofía quiere decir hacer camino. Sus preguntas son más esenciales que sus respuestas, y cada respuesta se convierte en una nueva pregunta"

Karl Jaspers: Introducció a la filosofia Aquesta idea de la importància de la capacitat de formular preguntes que té la filosofia també apareix en el següent text del filòsof i matemàtic anglès Bertrand Russell:

“De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hacerse preciso, definido, obvio, los objetos habituales no suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, al disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar”

B. Russell: Los problemas de la filosofía

Aquest és la qüestió que tracta d’estudiar l’ Antropologia Ens apropem a aquesta pregunta sobre l’ésser humà des de diferents perspectives:

  1. Quan considerem l’ésser humà analitzant la seva relació amb els altres, en la seva dimensió social, sorgeixen dues noves disciplines:
  • (^) Com organitzar i governar la societat?

L’anàlisi dels models existents i la proposta de models alternatius – utopies- es fan des de la política.

  • Com he d’actuar en la meva relació amb els altres? Sobre l’anàlisi i la creació de valors es centre l’estudi de l’ Ètica.
  1. Quan ho fem analitzant l’acció humana des de la seva dimensió de producció material trobem una altra disciplines:
  • Què és una obra d’art? (Què és la bellesa, la lletjor, allò sublim, allò horrorós, allò sinistre, allò ridícul...)

L’anàlisi dels conceptes estètics lligats a les obres d’art i la reflexió sobre certs problemes que sorgeixen quan les contemplem es realitza des de l’ Estètica.