¡Descarga Diccionari filosofic y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
Diccionari filosòfic ( 1er
trimestre):
Acció: Manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una funció. Agnostisme : Indiferència davant l’existència d’un ésser superior o Deu.
Alineació : Acció d’alinear o d’alinear-se; l’efecte
Anàlisi Biològica : Revela que tots els éssers vius tenen el mateix origen.
Antropologia Filosòfica : Branca de la filosofia que estudia l’essència de l’home i el seu lloc en el món.
Arbitrari: Que depèn del franc arbitri. Una quantitat arbitrària, a la qual hom pot atribuir un valor qualsevol.
Ateisme: Negació de l’existència de Déu.
Autonomia moral : Acció en que la moral de les persones es auntònoma.
Biologia: Branca de la ciència que tracta dels organismes.
Bona voluntat : És l’únic absolutament bo, sempre i en qualsevol situació.
Cinisme : Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates. Comportament Adquirit :Es el tipus de comportament que l’ésser humà adquireix a mesura que es va fent gran.
Comportament Innat: Es el tipus de comportament que té un ésser humà “de sèrie”, es a dir que no l’ha aprés, sinó que ja el té.
Comportament: El comportament és la manera de comportar-se. Quan fem les coses ben fetes tenim un bon comportament.
Conseqüència : Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet.
Conseqüencialisme: Justifica i fonamenta la correcció moral d’una acció únicament en les bones conseqüències que té.
Convencional: Establert per una convinença. Clàusula convencional.
Creença racional : Fet de creure que es basa en la racionalitat.
Creença : Allò que hom creu, especialment en matèries religioses. Tenen la creença que aquell cabdill és invencible.
Cultura: Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.
Deisme : Doctrina que reconeix l’existència d’un déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.
Demiürg : Nom que Plató atribueix al creador de l’univers, també anomenat artesà, que dona forma a la idea caòtica a partir de les idees del bé, per tant, l’univers es una reproducció imperfecta de la idea general del bé.
Determinisme: Doctrina filosòfica segons la qual tots els fenòmens de l’univers, o una categoria d’aquests, depenen tan estretament dels que els precedeixen que per a cada moment només hi ha un resultat possible.
Deure; Haver d’atribuir (un resultat positiu o negatiu)
Ètica: Disciplina filosòfica que tracta de la moral. Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals.
Evolució Biològica : És un procés d’adaptació orgànica que produeix a conseqüència de mutacions atzaroses sotmeses a la pressió del medi ambient.
Evolució Sociocultural : Els humans, éssers humans o homes ( Homo sapiens , "home que sap" en llatí) són primats bípedes de la família delshomínids
Existencialisme: Corrent filosòfic centrat en l’anàlisi de l’existència humana.
Fideisme :Doctrina que reconeix l’existència de Deu i la recolza.
Idea de Bé: Segons Plató, es la idea que predomina sobre les altres, es la que dona llum i sentit a la resta, es el sol de les idees. Es la causa del coneixement de les idees i del seu esser.
Idealisme: Doctrina filosòfica que nega l’existència de substàncies materials, de realitats heterogènies a la consciència.
Imperatiu categòric: és un principi ètic formulat per Immanuel Kant a la Crítica de la raó pràctica que ens mostra, de forma racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta.
Inconscient : Part de l’estructura de la personalitat situada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament.
Innat : Que no prové de l’experiència.
Instint: Impulsos que rep el nostre organisme que ens impulsen a reaccionar d’una manera concreta. Hi ha diversos tipus d’instints.
Justícia: Un dels mots més utilitzats per Plató, el que va estar molt influït per la mala justícia emprada pels
polítics de la seva època, va posar-la com a característica pràcticament obligatòria en tots els governants.
Llibertarisme: És la teoria que afirma l’existència, en els humans, de la voluntat lliure.
llibertat en sentit negatiu: Equival a la absència de limitacions.
Llibertat en sentit positiu: Equival a la facultat.
Lògica: D’acord amb allò que es pot inferir lògicament dels esdeveniments precedents, de les circumstàncies concurrents.
Marxisme : Doctrina derivada de les idees de Marx i Engels segons la qual els esdeveniments i les institucions humanes estan determinats per causes econòmiques i l’agent bàsic del canvi històric és la lluita de classes.
Materialisme: Doctrina filosòfica que admet únicament la matèria i que nega l’existència de realitats espirituals.
Metafísica: Part de la filosofia, considerada tradicionalment com el seu nucli, que tracta de la realitat en tant que depassa l’experiència i sol incloure l’ontologia, la gnoseologia, l’antropologia filosòfica, la cosmologia filosòfica i la teologia filosòfica.
Món Intel·ligible: Pertinent a les idees o les formes pures, incontaminades de la matèria.
Monisme: Doctrina filosòfica segons la qual només hi ha una única substància.
Norma: Regla a seguir en fer alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment
Objectiu: Que existeix independentment del pensament, de la consciència.
Responsabilitat moral: És un atribut de l’agent moral. Sigui per les seves obligacions morals, digui per l’elogi o per la censura moral que mereixen les seves accions. Resultat: Solució, especialment d’un problema. Saber: Conèixer completament, tenir coneixença que (una cosa) és, s’ha esdevingut, per la informació que en tenim.
Símbol: Element sensible que es pren com a signe figuratiu d’un altre per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre ells o d’una convenció.
Sociabilitat: Qualitat de sociable.
Socialització: Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta del medi sociocultural al qual pertany. Societat: Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns. Subjectiu: No fonamentat sinó en apreciacions personals. Teisme : creença en l’existència de Déu o déus.
Utilitarisme: Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral o polític en el principi d’utilitat, individual o general.
Valor: Abast de la força, la significació, d’una cosa, acció, paraula, expressió, etc.
Voluntat de poder : És el fet de voler més poder, o algun poder que no es posseeix.
Segon trimestre:
Antropocentrisme: El antropocentrisme és la doctrina que, en el pla de l'epistemologia situa l'ésser humà com a mesura de totes les coses, i el de l'ètica defensa que els interessos dels éssers humans és allò que ha de rebre atenció moral per sobre de qualsevol altra cosa.
Nominalisme : El nominalisme és una doctrina filosòfica segons la qual tot el que existeix són particulars. Això generalment s'afirma en oposició als que sostenen que hi ha els universals o les entitats abstractes. El nominalisme nega l'existència d'universals tant de manera immanent (en els particulars) com transcendent (fora dels particulars).
Realisme: A la filosofia moderna el terme realisme s'aplica a la doctrina que manifesta que els objectes comuns percebuts pels sentits, com taules i cadires, tenen una existència independent del propi ésser percebut.
Humanisme: L' humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural europeu estretament lligat al Renaixement. Cerca la Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del segle d'or i manté la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI,
Copernicanisme: també anomenat teoria heliocèntrica: El heliocentrisme és un model astronòmic segons el qual la Terra i els planetes es mouen al voltant d'un Sol relativament estacionari i que està al centre del sistema solar. Contrari al geocentrisme
Utopia : El concepte utopia es refereix a la representació d'un món idealitzat que es presenta com alternatiu al món realment existent, mitjançant una crítica d'aquest.
Mètode : Obra de René Descartes en la que planteja el dubte metòdic. Sobre com conèixer la veritat. / Manera concreta de procedir, d'aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d'uns fets determinats.
Intuïció: La intuïció és un concepte de la Teoria del coneixement aplicat també en l'epistemologia que descriu el coneixement que és directe i immediat, sense intervenció
Liberalisme econòmic : El liberalisme econòmic és la doctrina econòmica desenvolupada durant la il·lustració (que es va desenvolupar des de finalitats del segle XVII fins a l'inici de la Revolució francesa), formulada de manera completa en primer lloc per Arnoldo Iguarán i David Ricardo, que reclama la mínima interferència de l'Estat en l'economia.
3 er trimestre:
Positivisme: sistema filosòfic que admet únicament el mètode experimental i rebutja tota noció a priori i tot concepte universal i absolut.
Liberalisme polític i econòmic: doctrina que defensa les llibertats i l’iniciativa individual, i limita l’ intervenció de l’Estat i dels poders públics en la vida social, econòmica i cultural.
Utilitarisme: doctrina filosòfica moderna que considera la utilitat com a principi de la moral.
Dionisíac: que posseeix els caràcters de ímpetu, força vital i rauxa atribuïts a Dionís.
Perspectivisme: doctrina segons la qual la realitat només pot ser interpretada des d'un punt de vista o perspectiva. Voluntat de poder : es manifesta a través de la creació de nous valors, l’auto superació i la cerca i persecució de nous objectius.
Nihilisme: negació de tota creença.
Etern retorn: totes les coses que passen ja han passat abans i tornaran a passar infinites vegades més.
