1. El discurs o pensament mític considera que en els principals fenòmens de la realitat
intervenen o hi han intervingut éssers sobrenaturals. Es tracta d'una explicació tancada,
immodificable i sense progrés. El mite, per tant, no és purament un contingut
explicatiu, com una teoria científica que quan ja no resulta explicativa, s'abandona, sinó
que es tracta, més aviat, d’una actitud mental que és la base de qualsevol explicació.
Resulta difícil desfer-se d'aquesta mena de concepcions, ja que això significa substituir
el dogmatisme per una actitud crítica, la creença pel raonament, la seguretat pel risc. Un
canvi tan radical no es pot produir de sobte sinó que, normalment, és el resultat d'un
llarg procés de maduració que en la majoria de cultures no s'ha produït sinó molt
tardanament. La primera de totes les societats occidentals que produí un tipus de
pensament fora dels esquemes mítics fou la grega cap al segle VI aC. Les causes i
circumstàncies que possibilitaren el trencament amb el pensament mític foren
complexes i de diversa mena , històriques, socials...
El pensament físic és un pensament crític, actiu, inquiet, inconformista, lliure, racional,
no empíric, i especialment especulatiu o sigui poc pràctic, que va buscant respostes
sobre aquells fets essencials que la ciència encara no ha pogut respondre, i que eleva al
home com a ésser racional en la seva plenitud. No es recolza en supòsits per sustentar
les seves afirmacions, sinó en veritats comprovades, per buscar els principis i les
causes. Basant-se en la confiança posada en la capacitat de la raó per trobar-los.
2. El pas del Mite al Logos , en l’àmbit demogràfic va desenvolupar-se exactament a
Grècia perquè allà havia llibertat de pensament. En la llengua grega es van introduir
noves paraules com “allò” que podia donar una explicació més ample i que es podria
entendre de moltes maneres un mateix concepte. Cosa que va possibilitar més el
llenguatge filosòfic. En l’àmbit polític Grècia al passar per diferents formes de
governació es converteix en un estat democràtic i la plaça pública “ àgora” es
converteix en el parlament , lloc on hi ha intercanvi d’opinions. Tothom tenia el dret a
pensar, a parlar i a ser escoltat. La religió porta fins a uns éssers superiors al Deus de
l’antiga Grècia o unes forces conceptuals amb una força important popular com la
Moira ( Destí) , la Diké (Justícia), la fortuna que van servir per arribar a conceptes
filosòfics com l’ arjé (principi) , el logos (explicació racional) la physis (realitat) i altres
més . El grecs van ser els primers que van tenir la valentia de passar d’un món mític a
un món de logos o sigui a la explicació racional. Concretament la relació que hi ha
entre el pas del mite al logos i les transformacions dels segles VII-VI a. C. És la
llibertat del pensament.
3.
•Cosmologia : és una teoria que intenta explicar l’univers a partir de l’ordre.
•Physis: és l’autentica essència de les coses .
•Arkhé : significa principi, fonament, començament, i que va ser utilitzat pels
primers filòsofs per referir-se al element primordial del qual està composta i del que
deriva tota la realitat material.
•Nomos : és el resultat del pacte.
