El diàleg
interreligiós
Gemma Caldés Tovar
Roser Escoda Escoda
Ariadna Férez Hernández
Estrella Fernández Cendrós
Marta Newton Garriga
Martina Vilaseca Trenchs
2n Grup M
Cristianisme 1r Semestre - Assumpta Sendra
16 de desembre del 2016
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
dialeg interreligios, Apuntes de Ciencias de la Educación
Asignatura: Cristianisme i cultura, Profesor: Assumpta Sendra, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL
Tipo: Apuntes
2016/2017
1 / 35
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga dialeg interreligios y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
El diàleg
interreligiós
Gemma Caldés Tovar Roser Escoda Escoda Ariadna Férez Hernández Estrella Fernández Cendrós Marta Newton Garriga Martina Vilaseca Trenchs
2n Grup M Cristianisme 1r Semestre - Assumpta Sendra 16 de desembre del 2016
1. Introducció
D’entre les diferents opcions per a fer el treball en grups cooperatius dins l’assignatura de Cristianisme i cultura, hem escollit “El diàleg interreligiós des de la perspectiva cristiana”. El que pretenem és donar a conèixer què és el diàleg interreligiós i com es duu a terme des del punt de vista cristià i de l’Islam. Ho hem acotat a aquestes dues religions ja que comptem amb el testimoni proper de l’afganesa i musulmana Nadia Ghulam. Creiem que sabem què vol dir diàleg interreligiós, que no és més que el diàleg entre les diferents religions.
2. Diàleg interreligiós
2.1 Institucions
L’activitat de la Nadia sobre aquest assumpte ens porta a anar a veure com dóna una classe de diàleg interreligiós a l’escola Vedruna de Gràcia a alumnes de 1r de Batxillerat. Ens explica que cada setmana ve una persona representant d’una religió diferent. En aquest cas, porta al musulmà Abdul Wadud Sabaté.
La Nadia ens explica que el diàleg interreligiós no és solament un diàleg tal com ens pensem, sinó
que és donar a conèixer la teva religió per tal que l’altre pugui respectar-te. Ens canvia el concepte
que teníem. La institució que ha fet possible aquesta sessió, ha estat AUDIR. Ens posem en
contacte per poder-los fer una entrevista.
2.1.1 UNESCO
L’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, AUDIR, és una entitat catalana no confessional (o,
en tot cas, pluriconfessional) pionera a tot l’estat espanyol. Aglutina i mobilitza persones de
distintes tradicions religioses que treballen en connexió amb les principals organitzacions
internacionals de diàleg interreligiós, per afavorir el coneixement, el diàleg interreligiós i la
cooperació entre les diferents confessions religioses presents a Catalunya, des de la perspectiva
de la cultura del diàleg i de la pau.
magrebí", destinat a professors d’ESO perquè coneguin el món musulmà i en concret la cosmovisó del Magreb. Per últim, ens dóna al seva opinió sobre la importància de donar a conèixer la religió cristiana a altres cultures presents a Catalunya ja que forma part de la identitat i s’ha de saber parlar i estructurar. D’aquesta manera, mitjançant el diàleg, tots i cadascú de nosaltres tindrem esperit crític i sabrem conviure junts amb respecte i dignitat. Ha estat molt gratificant passar aquesta estona amb ell ja que valorem molt la seva opinió i experiència com a referent cristià i sobre tot com a persona. Hem après una mica més sobre què vol dir diàleg interreligiós des del punt de vista teòric i pràctic.
2.2.2 Referent Musulmà
2.2.2.1 Entrevista a Nadia Ghulam
Nadia Ghulam (Kabul, Afganistan, 1985 ) va ser testimoni i víctima de la guerra civil al seu país quan
era petita. Després de patir en la pròpia pell les conseqüències del conflicte, quedant malferida, va
haver de fer-se passar per un noi durant 10 anys per poder treballar i ajudar la seva família. El
2006, gràcies a un programa d’assistència internacional, arriba a Barcelona i s’implica en diferents
iniciatives.
Per tal de fer-li l’entrevista ens desplacem a Badalona i en una ubicació immillorable, davant el
mar, ens respon les preguntes amb el seu plus personal d’autenticitat ja que no es limita a
contestar sinó que vol arribar més enllà, vol explicar-nos com viu ella la seva religió. De ment i
d’esperit obert no creu que la seva religió sigui la única. Això no obstant, creu en un sol Déu, al
qual cada religió l’anomena diferent. La seva espiritualitat és el motor que l’ha fet aguantar i
moments límits de la vida. Sempre se sent protegida pel seu Al·là, qui es manifesta a través de les
seves pregàries o les de la seva mare.
A banda que és indiscutible que hem après d’ella quant al treball que ens ocupa, sobretot ens ha
transmès la seva forma de caminar per la vida. Ens ha donat la seva visió musulmana a Catalunya i
ens ha donat una lliçó contra els prejudicis que podem tenir sobre els musulmans, sobretot en
aquests temps on es parla de l’Islam i es confon amb el terrorisme.
2.2.2.2 Entrevista a Abdul Wadud Sabaté
Abdul Wadud Sabaté, llicenciat en Dret i fundador responsable del Centre Sufí de Barcelona. Va
participar en l'organització del Parlament de les Religions celebrat a Barcelona en el marc de
Fòrum de les Cultures 2004, i és col·laborador habitual de l'Associació Unesco per al Diàleg
Interreligiós (AUDIR).
Aquesta entrevista no estava programada sinó que la vam proposar després de conèixer-lo durant
la classe de Diàleg interreligiós. Ens va semblar idoni ja que treballa en aquest àmbit i ens podia
donar un bon testimoni. I les expectatives es van complir ja que es va mostrar tal com és i ens va
explicar com d’important és per ell l’espiritualitat com a modus vivendi (un cop l’has provat et
costa més viure-hi sense). A més a més ens va mostrar el camí que va fer per les diferents religions
fins arribar a la seva (des del cristianisme, passant per l’hinduisme i el budisme). Per últim ens va
dir una cosa que ens va sorprendre, que el diàleg interreligiós no era l’important, sinó la
comunicació entre persones; que no hi havia bons religiosos o dolents sinó que hi havia ,en tot cas,
bones i males persones. I amb aquesta volta a la mateixa idea ens vam quedar, tot ampliant, un
cop més, el concepte de diàleg interreligiós.
2.3 Conclusió dels referents
Si haguéssim de triar l’element més important que hem utilitzar a l’hora de fer el treball totes ho tindríem clar: els referents. Sense ells no haguéssim pogut donar forma al que volíem expressar, no haguéssim pogut aprendre què vol dir el diàleg interreligiós. No hauríem pogut mirar a cadascun d’ells i veure en primera persona què vol dir ser religiós ni perquè volen compartir i donar a conèixer les seves experiències de vida. Ens admira la seguretat i la confiança que cadascun d’ells ens ha transmès i sobretot el respecte amb que parlaven de les altres religions, de les altres persones, en definitiva. Ha estat un plaer poder gaudir d’aquestes estones d’aprenentatge que estem segures ens serviran tant a nivell personal com professional.
ANNEX
4. Annex
A partir de la informació extreta, hem pogut dur a terme el vídeo del biombo amb informació segura i certa.
- Introducció
- Diàleg interreligiós
- 2.1 Institucions
- 2.1.1 UNESCO
- 2.1.1.1 Entrevista a Pilar Claret.
- 2.1.1 UNESCO
- 2.2 Referents
- 2.2.1 Referent Cristià
- 2.1.1.1 Entrevista a Àngel Jesús Navarro Guareño
- 2.2.2 Referent Musulmà
- 2.2.2.1 Entrevista a Nadia Ghulam
- 2.2.2.2 Entrevista a Abdul Wadud Sabaté
- 2.2.1 Referent Cristià
- 2.3 Conclusió dels referents
- 2.4 Vídeo
- Conclusió
- 1.Trets comuns del cristianisme i de l’islam Índex
- 1.1 Abraham
- 1.2 El diluvi universal
- 1.3 Dejú
- 1.4 Concepte del paradís de l’infern
- Temples sagrats
- 3.1 L’Esglèsia
- 3.2. La mesquita
- Matrimoni cristià i musulmà
- Hàbits de vestimenta
- Entrevistes diàleg interreligiós
- NADIA GHULAM
- ABDUL WADUD SABATÉ
- ÀNGEL JESÚS NAVARRO
- UNESCO (AUDIR: ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS)
1.Trets comuns del cristianisme i de l’islam Índex
Término Cristianismo Islam
Ángeles Seres creados; no son humanos, algunos de los cuales cayeron en pecado y se convirtieron en seres malignos. Son muy poderosos. Los ángeles no caídos llevan a cabo la voluntad de Dios.
Seres creados sin voluntad que sirven a Alá. Los ángeles fueron creados de la luz.
La Biblia La Palabra inspirada e infalible de Dios. La respetada palabra de los profetas pero la Biblia ha sido corrompida a través de los siglos y sólo es correcta si está de acuerdo con el Corán.
El Cielo
(Paraíso)
El lugar donde Dios habita. El cielo es el hogar final de los Cristianos que son salvos por la gracia de Dios. Es el cielo porque es el lugar donde está Dios y los Cristianos disfrutarán de una relación eterna con Él.
Para los Musulmanes es el Paraíso, un lugar de dicha , un jardín con árboles y comida donde los deseos de los fieles Musulmanes se cumplen.
El Corán La obra de Mahoma. No es inspirada ni tampoco es Escritura. No hay verificación de que fuera verazmente transmitida desde los originales.
La revelación final de Alá a toda la humanidad dada por medio del arcángel Gabriel a Mahoma en un período de 23 años. No tiene error y es guardada así por Alá.
La Crucifixión,
Lugar donde Jesús expió los pecados del mundo. Es sólo a través de este sacrificio que cualquier persona puede ser salva de la ira de Dios.
Jesús no murió en la cruz. Más bien, Dios permitió que Judas fuera parecido a Jesús y fue crucificado en reemplazo del mismo Jesús.
El Día del Juicio
Ocurre en el día de la resurrección en el cual Dios juzgará a todas las personas. Los Cristianos van al cielo; todos los demás al infierno.
Ocurre en el día de la resurrección, en el cual Alá juzgará a todas las personas. Los Musulmanes van al Paraíso. Todos los demás al infierno.
El Infierno Un lugar de tormento de fuego alejado de la presencia de Dios. No hay manera de escaparse del Infierno.
El infierno es un lugar de castigo y tormento eterno, en fuego para aquellos que no son Musulmanes así también como para aquellos que sus obras y su fe no fueron suficientes.
Jesús La segunda persona de la Trinidad. Él es la Palabra que fue hecha carne. Él es tanto Dios como hombre.
Un profeta muy grande. Segundo después de Mahoma. Jesús no es el hijo de Alá y por lo tanto no es divino y no fue crucificado.
La Palabra “En el principio era la Palabra, y la Palabra era con Dios, y el Verbo era Dios…Y aquella Palabra se hizo carne, y habitó entre nosotros…”
La orden de existencia de Alá de la cual resultó en Jesús siendo formado en el vientre de María.
El Pecado Original
Término usado para describir el efecto del pecado de Adán sobre sus descendientes. Específicamente, es nuestra herencia de una naturaleza pecadora debido a Adán y la cual es transmitida de los padres al hijo. Por naturaleza, somos hijos de ira.
No existe el pecado original. Todas las personas nacen sin pecado hasta que se rebelan contra Alá. El ser humano no tiene una naturaleza pecadora.
Resurrection La resurrección corporal de todas las personas. La condenación para los no Cristianos y los Cristianos que resucitarán para vida eterna.
La resurrección corporal. Algunos irán all paraíso, otros para el infierno.
Mahoma Un hombre no inspirado ni hecho a la imagen de Alá. Nació en el año 570 en La Meca donde inició la religión Islámica.
El último y el más grande de todos los profetas de Alá, cuya obra, el Corán es la más grande dentro del Islam.
La Salvación, Un regalo de Dios a la persona que cree en Cristo y Su sacrificio en la cruz. Él es nuestro mediador. Ninguna obra hecha por el hombre es suficiente para merecer la salvación ya que nuestras obras no son aceptables a Dios.
El perdón de pecados se obtiene por la gracia de Alá sin mediador. Los Musulmanes deben creer que Alá existe, creer en las doctrinas fundamentales del Islam, creer que Mahoma es el único profeta de Alá y
seguir los mandamientos dados en el Corán por Alá.
La Trinidad Un Dios en tres personas: Padre, Hijo y Espíritu Santo.
El Padre, Jesús y María.
Vida eterna/
Vida después de la muerte
Los Cristianos estarán con el Señor en los cielos, en nuestros cuerpos resucitados. Los no Cristianos serán arrojados al infierno para siempre.
Hay una vida después de la muerte experimentada para los Musulmanes fieles como una vida ideal en el Paraíso o el Infierno para aquellos que no son Musulmanes.
1.1 Abraham
Abraham és, per a la religió jueva, cristiana i islàmica, el primer dels patriarques postdiluvians del
poble d'Israel i del poble àrab. El seu nom significa 'pare de molts pobles' i, segons el relat del
Gènesi, Déu l'hi va atorgar a un home anomenat Abram, o Abram, en el moment d'establir un
conveni amb ell, que incloïa el seu desig de convertir-lo en l'origen d'un poble del qual seria el seu
Déu i al que li donaria la terra de Canaán com possessió perpetua.
Abraham va ser el pare d'Ismael i Isaac, considerant-segons la tradició bíblica ser el fundador del
judaisme. Jacob, fill d'Isaac i nét d'Abraham, va tenir dotze fills que van fundar les dotze tribus
d'Israel. El poble jueu es considera descendent de Judá i Benjamí, tots dos besnéts d'Abraham. De
la línia de Judà van baixar els reis David i Salomó. Jueus, cristians i musulmans perceben en
Abraham al Pare dels Creients.
Les religions abrahàmiques són les fes monoteistes que reconeixen una tradició espiritual
identificada amb Abraham. El terme és usat principalment per a referir-col·lectivament al
judaisme, cristianisme i islam, a les que se sumen a vegades altres com el bahaisme, els
samaritans, els mandeus i els drusos. Les religions abrahàmiques suposen una mica més de la
meitat de la població de creients del món, uns 3.800 milions de fidels.
1.3 Dejú
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene
personal, espirituals o polítiques. Es tracta d’un factor de purificació i d’unió íntima amb Déu.
Entre els cristians el cicle anual està marcat per molts moments d'abstinència: tots els divendres
de l'any i les vigílies de Pentecosta, l'Assumpció, Tots Sants i Nadal. Antigament el dejú era molt
estricte i els fidels observaven un dejuni complet. Més recentment era obligat que la Quaresma
fos un període durant el qual es menjava poc i d'escàs aliment, verdura, ous, sopes i aigua.
Durant la Quaresma (que són els 40 dies que procedeixen a la Pasqua), es prohibeix menjar
qualsevol tipus de carn o brou de carn i qualsevol aliment provinent d’animals de sang calenta.
Entre els musulmans trobaríem el cas del Ramadà. El qual es porta a terme el novè més del
calendari llunar, aquest mes l'Arcàngel Gabriel va rebel·lar-li el Coràn al profeta Mohammed. És la
lluna la que estableix l'inici del ramadà. El ramadà representa un dels cinc pilars de l'islam. A més
del dejú, des de la sortida fins a la posta del sol, tampoc es pot beure aigua, tenir sexe ni fumar. A
més es duen a terme les pregàries corresponents per sentir-se en contacte amb la seva religió,
amb el seu Déu i dur a terme la reflexió, el qual és el principal objectiu d'aquest. A més de
compartir aquest moment amb la família i amb la gent que t'envolta.
1.4 Concepte del paradís de l’infern
La Yanna és el paradís islàmic. La paraula àrab yanna significa simplement jardí , i, segons
l’escatología islámica, les ànimes residiran allí des de la resurrecció. Els musulmans creuen que el
tractament que cadascú rebrà estarà d’acord als seus actes a la vida terrenal, per la qual cosa el
Yanna equival al concepte cristià de Paradís. Segons la creença musulmana, tot el que un pot
desitjar es trobarà allà.
Yahannam és l’infern islàmic. Segons l’Alcorà, només Alà sap qui anirà al Yahannam i qui al
Paradís. Els musulmans creuen que els descreguts i els que no romanen fidels a l’Islam seran
castigats en el Yahannam, un llac de foc sobre el qual passa el pont que totes les ànimes han de
creuar per entrar a la Yanna. La teologia cristiana ha discutit la noció d’infern al llarg de la seva
història. Durant un temps no hi havia dubte que es tractava d’un lloc on es castigava eternament
als pecadors. Però aquesta esta forma tan espai-temporal d’entendre l’ infern no es la que pot
avui sostenir-se. El 28 de juliol de 1999 durant la catequesis que va impartir davant 8.000 fidels al
Vaticà, el Papa Joan Pau II va dir: Està clar que no es nega l’existència de l’infern, però se li dona
un sentit espiritual, abans que concret i material. Alguns fidels i experts en la matèria, om el teòleg
catòlic Hans Küng ha rebutjat l’existència de l’infern per considerar-la incompatible amb l’amor del
déu omnipotent.
3. Temples sagrats
3.1 L’Esglèsia
La paraula esglèsia provè de Grècia. Tots els rituals dels catòlics es realitzen en aquests edificis.
Encara que avui, alguns grups catòlics, tornen a trobar-se en cases particulars, formant petites
comunitats, com ja ho feren els primers cristians.
L’acte central i més significatiu que s’hi celebra és la Missa. En la celebració de la Missa, els
catòlics fan memòria: recorden a Jesús, la seva Vida, la seva paraula i les seves ensenyances. És el
moment de trobada de la comunitat que acostuma a reunir-se el Diumenge, que es el dia sagrat
per als cristians.
La Missa té dues parts diferenciades:
● Celebració de la Paraula: es llegeixen i comenten els textos sagrats. ● Celebració de l’Eucaristia: on a partir del PA i el VI, com a símbols sagrats, es fa memòria de la presència de Jesús, com a guia del camí d’amor i vida.
A les Esglésies també s’hi celebren els ritus que marquen els ritmes dels moments importants de
la vida dels fidels. Aquest és un fet comú de totes les cultures i tradicions, siguin religioses o no. A
la il•lustració, podem observar tres rituals, un dels qual és el bateig. És un ritual per simbolitzar
l’entrada d’un persona nova a la comunitat. Es realitza en un lloc especial “el baptisteri” o en un
espai concret de l’església, on hi ha una pica amb aigua, anomenada “pica baptismal”. En el ritual
del baptisme es tira aigua sobre el cap de la persona que s’ha de batejar com a signe de
purificació. Actualment, entre els catòlics hi ha el costum de batejar els infants quan encara són
petits.
3.2. La mesquita
És l'edifici on els musulmans adoren a Déu. És el centre de la comunitat i les ciutats es van formar
antigament al seu voltant, actualment trobem moltes mesquites, facilitant així les cinc oracions
diàries dels musulmans. Tota mesquita té un mihrab , és un nínxol a la paret que indica la direcció
cap a la Meca. A més moltes mesquites tenen un minbar des d'on es donen els sermons o
discursos. A més tenen torres altes que permetin la congregació de l'oració. En general hi ha zones
diferenciades per les oracions de les dones i les dels homes.