Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Cristianisme i cultura, Profesor: Assumpta Sendra, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL
Tipo: Apuntes
1 / 22
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Grau Educació Primària Cristianisme i cultura Assumpta Sendra Mestre Andrea Adam Gallardo, Mireia Canals Roig, Núria Corral Meroño, Maria Cuchillo Alvarado, Marina Fanlo Garcia, Sandra Gutiérrez Mora.
2. Història de la Basílica 2.1. Antoni Gaudí Antoni Gaudí i Cornet va ser un arquitecte català i un dels màxims exponents del modernisme. Provenia d’una família de calderers, fet que va permetre al jove Gaudí adquirir una especial habilitat per tractar l’espai i el volum ajudant el seu pare i el seu avi al taller familiar. La seva facilitat a l’hora de concebre els espais i la transformació de materials va prosperar fins a convertir-se en el geni de la creació en tres dimensions que, posteriorment, demostraria ser. L’esplendor de l’arquitectura gaudiniana va coincidir en l’allunyament, cada vegada més, de la vida social, alhora que s’entregava amb més fervor a un sentiment místic i religiós. Va morir atropellat per un tramvia mentre s’encaminava, com cada vespre, cap a la Sagrada Família. L’enterrament va tenir lloc dos dies després a la Sagrada Família després d’un multitudinari funeral.
2.2. Història del temple Té els seus orígens l’any 1866 quan Josep Maria Bocabella i Verdaguer funda l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep que promou la seva construcció. A l’any 1882 Francisco de Paula del Villar y Lozano inicia la construcció. Poc després, abandona la direcció de l’obra i l’encàrrec passa a mans d’Antoni Gaudí. L’any 1909 construeix les Escoles Provisionals de la Sagrada Família, destinades als fills dels treballadors i als infants del barri. El mateix any es produeix la Setmana Tràgica i es crema part de la façana. El 1925 s’acaba la construcció del primer campanar de la Façana del Naixement, l’únic que Gaudí veu construït. En morir aquest, assumeix la direcció de les obres Domènec Sugrañes, fins al 1938.
Al 1936 es perden els plànols i fotografies originals per un incendi i entre 1939 i 1940, l’arquitecte Francesc de Paula Quintana i Vidal restaura les parts malmeses. A l’any 1952 s’il·lumina per primera vegada la façana. El 1955 es du a terme la primera «capta», dedicada a recaptar fons per pagar les obres.
El temple es completarà amb la construcció de la façana principal, la façana de la Glòria. Està previst que la Sagrada Família sigui finalitzada en la seva totalitat l’any 2026.
3. Arquitectura interior i exterior 3.1. Estructura i forma: La Sagrada Família és una església de cinc naus que formen una creu llatina. A l’extrem superior hi ha l’absis, de forma semicircular, que tanca la basílica per darrere. El conjunt es completa amb quatre construccions en forma de cúpula situades a les quatre cantonades: al costat nord dues sagristies i a la costat sud la capella del Baptisteri i la capella de la Penitència i del Santíssim.
Gaudí va proposar un conjunt de divuit torres en una estructura piramidal, les dotze més baixes a les façanes i les sis més altes al centre, que reflecteix la jerarquia del seu simbolisme. La més alta serà la que representa a Jesucrist. Al seu voltant hi ha quatre torres que representen els quatre evangelistes i una altra que cobreix l’absis i representa a Maria.
Pel que fa als materials, la pedra dels campanars és de la muntanya de Montjuïc però degut a la poca disponibilitat d’aquesta, als finestrals i part de les torres i cobertes es va fer servir granit i altres pedres sorrenques. Es va utilitzar formigó armat en la construcció de les naus i els pinacles de la Façana del Naixement. En la construcció es va aplicar la tècnica de volta de maó de pla i també va adaptar la tècnica de la volta catalana als hiperboloides i paraboloides.
3.2. Llum i color Els raigs solars fan brillar els extrems del capdamunt les torres i els finestrals. El sol il·lumina els portals de la Façana del Naixement, i destaca el naixement de Jesús.
A la Façana de la Passió, el joc de clarors i ombres produït pel reflex del sol n’augmenta el caràcter rude i dur mentre que, a la Façana de la Glòria, el sol de migdia farà resplendir les llanternes del porxo monumental i il·luminarà l’accés principal a la basílica. Gaudí considera essencial el color i el trobem en els extrems i en els diferents coronaments de les torres i edicles del temple fets amb trencadís de vidre venecià i ceràmica esmaltada de colors diversos. A l’interior hi ha molts elements amb simbologia acolorits, com els vitralls i les inscripcions dels punts de llum situats als nusos de cada columna de la nau central i del creuer.
L’interior de la basílica està distribuït en cinc naus. La nau central culmina en la cúpula, on veiem la representació simbòlica de Déu Pare. El fill es troba amb el Pare. És on està l'altar major. Damunt d’aquest, Jesús, el Fill unigènit, en la creu, al mig el dosel o lampadari dels set dons de l'Esperit Sant, formant la Santíssima Trinitat.
En les vitralls dels murs es poden llegir els noms dels sants i dels santuaris de Catalunya. Les columnes de Pere i Pau estan en l'entrada del presbiteri.
En els extrems del creuer, és a dir, a cada creuer, el les parets interiors de les façanes del Naixement i de la Passió respectivament, contemplem les imatge de sant Josep i de la Mare de Déu. En el mitjà, damunt de l'altar, Jesucrist.
5. Conclusió A partir d’aquest treball hem descobert i interioritzat nous conceptes i coneixements sobre la Basílica de la Sagrada Família anteriorment desconeguts per nosaltres. Gràcies a la nostra recerca ens hem adonat del gran missatge simbòlic, tant interior com exterior, que evoca tot el Temple. Com va dir A. Gaudí «El temple, en el seu conjunt, a més a més de la utilitat de celebrar el culte diví, representarà plàsticament les veritats de la religió i la glorificació de Déu i dels seus sants.»
Considerem que hem assolit l’objectiu que ens vam proposar a l’inici del treball cooperatiu: aprofundir en l’art cristià a través d’un monument tant representatiu per la nostra ciutat com és la Sagrada Família. En general, tot el grup hem treballat en equip i de forma coordinada per assolir l’objectiu. Cadascú ha aportat el seu gra de sorra per, finalment, obtenir un bon resultat. El punt on hem trobat més dificultat és la sintetització de la informació, ja que són tantes les qüestions que tracta que hem hagut de fer una selecció prèvia.
En resum, gràcies a aquest treball hem conegut de primera mà la Basílica de la Sagrada Família i hem comprès el gran missatge religiós que explica tant en les diferents façanes com en el seu interior.
6. Referències Webgrafia
Casa Batlló, Gaudí Barcelona. Biografia d’Antoni Gaudí. Lloc web: https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/
Basílica de la Sagrada Família, Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Lloc web: http://www.sagradafamilia.org/historia-del-temple/
Les primeres paraules d'Elisabet a Maria formen, juntament amb la salutació de l'arcàngel, el nucli original de l'avemaria. El cant de lloança a Déu amb què Maria respon a Elisabet és el magníficat de les vespres. Podem trobar aquesta referència en el fragment de la Bíblia, Lc 1,39-56.
- Jesús trobat al Temple Podem observar com Josep i Maria contemplen admirats el seu fill Jesús, que amb només dotze anys demostra un coneixement de la Llei igual al dels mestres. Acaben de trobar-lo al temple, a Jerusalem, després de tres dies de cercar-lo entre amics i parents a la caravana que tornava a Natzaret. Havien vingut a Jerusalem per celebrar-hi la festa de Pasqua. Les figures de Joan Baptista i del seu pare, el gran sacerdot Zacaries, flanquegen l'escena, però no en formen part. - La presentació al Temple Prescriu la llei mosaica Maria i Josep han anat a Jerusalem per complir amb els rituals de purificació de la partera i consagració del primogènit. Qui sosté en braços el nen Jesús és l'ancià Simeó, a qui l'Esperit Sant va fer saber que no moriria abans de veure el Messies. Al seu darrere hi ha la profetessa Anna. - La Immaculada concepció de Maria Una figura femenina de llarga cabellera i mirada inabastable encreua els braços damunt del pit. Amb un peu trepitja, sense esforç, una serp cargolada al voltant de la bola del món. Aquesta imatge al·legòrica ens diu que contra Maria, la nova Eva, el Mal no hi pot res.
Pius IX declarà dogma de fe la Immaculada Concepció de Maria el 1854, tot just vint-i-vuit anys abans que es comencés a construir la Sagrada Família.
"La benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original." Butlla Ineffabilis Deus (8 de desembre de 1854).
- La divina Providència Un ull s'obre al palmell d'una mà dreta envoltada d'un halo. La imatge simbolitza la Divina Providència, l'abast de la qual queda reflectit en aquestes paraules de Jesús als seus dotze deixebles: "¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare." (Mt 10,29)
El creador de la Sagrada Família, Antoni Gaudí, va mostrar una fe absoluta en la Divina Providència i ens ho demostra amb aquesta citació que diu així:
"La Providència salvaguarda el Temple: A la Sagrada Família tot és providencial, àdhuc la meva entrada com a arquitecte." Antoni Gaudí.
- El feix d'espigues Corona el portal de la Fe un feix d'espigues de blat, símbol del sagrament de l'eucaristia instituït per Jesús abans de la Passió: "Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: 'Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.'" (Lc 22,19)
El blat, en espigues o bé com a sagrada forma, també és present en altres llocs del temple; sobretot, en el cim dels finestrals de l'exterior de les naus centrals.
b) Portal de l’esperança: Aquesta part del pòrtic és dedicada a la virtut teologal de l'esperança i a Josep.
- El cavall Bernat Corona el portal de l'Esperança una imatge del Cavall Bernat, un dels monòlits més coneguts del massís de Montserrat. Encimbellada dalt d'aquesta muntanya hi ha
Déu totpoderós va disposar que Maria fos mare per obra de l'Esperit Sant, però també va disposar que Jesús tingués un altre pare a la terra. L'escollit per formar aquella família modèlica que havia d'acollir el Messies va ser Josep, i és en aquesta escena que la figura protectora del patriarca fa entrada en la vida de Jesús.
- Josep i Jesús Jesús, representat com un nen de pocs anys, sosté un colom mort o ferit mentre parla amb el seu pare putatiu. Josep fa el gest d'agafar l'ocell mentre escolta el seu fill amb afecte. L'escena té lloc a Natzaret, on viu la Sagrada Família i on Josep té el seu obrador de fuster. - El degollament dels Innocents La Sagrada Família fuig precipitadament d'Israel i cerca refugi a Egipte. Un àngel ha advertit Josep en somnis que el rei Herodes faria matar el seu fill.
Josep va a peu; en el seu rostre es llegeix el pes de l'enorme responsabilitat que li ha estat confiada. Maria, amb el nen Jesús en braços, va dalt d'una somera. L'animal es deixa menar dòcilment per un àngel.
- La fugida a Egipte De genolls, una mare agafa el braç armat d'un legionari romà que li vol matar el fill. El soldat aixeca el nadó enlaire, lluny de l'abast de la suplicant. Als peus de l'assassí, dos infants que ja han estat degollats.
L'ordre cruel de matar tots els nens menors de dos anys ve d'Herodes, que vol impedir que el rei dels jueus visqui i que la profecia es compleixi. L'escena té lloc a Betlem mentre la Sagrada Família fuig a Egipte.
c) Portal de la caritat: Aquesta part del pòrtic és dedicada a la virtut teologal de la caritat o amor cristià i a Jesús.
- Coronació de Maria Maria, que ha merescut el privilegi de pujar al cel en cos i ànima, és coronada reina del cel. Jesús, representat amb barba i cabells llargs, sosté la corona sobre el cap de la seva mare. Ella l'accepta amb humilitat. Josep, a mà esquerra, i una quarta figura són testimonis de l'escena. La Coronació, posterior a la Passió de Crist, és l'única escena que queda fora del marc cronològic general de la façana. Darrere el grup, un estol d'àngels envoltats de flors entona el trisagi angèlic en honor de la Santíssima Trinitat. - L'anunciació L'arcàngel Gabriel ha anunciat a Maria que concebrà el Fill de Déu per obra de l'Esperit Sant. Maria, agenollada davant l'arcàngel, ajup el cap en senyal d'acceptació: "Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula." (Lc 1,38). Quan Maria haurà concebut, el Verb s'haurà fet carn i la profecia de la primera vinguda del Messies s'haurà complert. Aquesta imatge obre cronològicament la sèrie d'escenes dedicades a la vida terrenal de Jesús a la façana del Naixement. - Els àngels trompeters Quatre àngels trompeters anuncien que s'acosta el judici final i, doncs, la segona vinguda del Messies. Són les quatre primeres trompetes de l'Apocalipsi, l'última crida a la conversió. Els instruments apunten en direccions diferents que corresponen a l'abast (terra, mar, cel, llum) de les catàstrofes anunciades.
Com a la façana del Naixement, en el Cant de la Sibil·la s'al·ludeix a la segona vinguda del Messies quan aquest tot just acaba de néixer. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic d'origen medieval que es continua representant a les matines del dia de Nadal, sobretot a Mallorca.
- El Sant Rosari Un rosari de proporcions monumentals emmarca els grups de l'Anunciació i els Àngels cantaires. Les quinze medalles corresponen als quinze misteris que tenia el
palla entre el bou i l'ase'." Tomàs de Celano, Vida primera, XXX 84 (Trad.: Francesc Gamissans).
- L'adoració dels reis Tres figures d'aspecte noble es prostren en presència de l'infant que, segons la profecia, serà el rei dels jueus. Han arribat fins a Betlem seguint una estrella que han vist a l'Orient. Cadascun porta un doble present per al minyó: or (que vol dir " almoina "), encens (que vol dir " oració ") i mirra (que vol dir " sacrifici "). - L'adoració dels pastors Quatre pastors d'edats diferents (un d'ells, de pocs anys) es prostren en presència del Fill de Déu. Un àngel els ha anunciat el naixement del Messies i han corregut a adorar-lo. Li porten a tall d'obsequi cistelles amb productes de la terra. Aquest grup ocupa una posició simètrica a la dels Reis en adoració. - La columna de Jesús Aquesta columna amb forma de palmera serveix de base a l'escena de la Nativitat. Tronc amunt s'enfila una cinta amb els noms dels avantpassats paterns de Jesús, començant per Abraham i acabant amb Jacob, pare de Josep. És la genealogia de Jesús segons l'Evangeli de sant Mateu. (Mt 1,1-17)
Al peu de la columna hi ha la serp que temptà Eva al paradís amb el fruit de l'arbre de la vida. Costa de veure, però encara duu el fruit temptador a la boca. Una reixa feta per la mà de Gaudí d'una sola peça envolta la part baixa de la columna.
d) Coronament del portal de la caritat
- La Santíssima Trinitat El punt més alt del portal de la Caritat i de tota la façana del Naixement, exceptuant-ne les torres, és un símbol de la Santíssima Trinitat. Consisteix en una creu integrada per diversos elements: dalt de tot, un colom que simbolitza l'Esperit Sant; a sota, una creu de tau (és a dir, de tres braços) de color de sang que
representa Jesucrist, i, abraçant aquesta creu, una altra de daurada que representa Déu Pare sostenint el Fill crucificat. És una nova visió, no figurativa, del tema del tron de gràcia, de llarga tradició iconogràfica.
- El Xiprer Corona el portal de la Caritat o Amor Cristià, per damunt de diversos símbols eucarístics, un xiprer envoltat de coloms blancs. El xiprer, arbre de llarga vida i fulla perenne, associat des d'antic als llocs sagrats, simbolitza l'eternitat de l'amor de Crist. El xiprer és l'arbre de la benvinguda de les cases de pagès.
Al peu del xiprer hi ha dues escales que evoquen l'escala de Jacob. Al darrere, un pont que uneix dos campanars.
- El Pelicà Sobre una corona i un ou amb el monograma de Jesús (JHS), un pelicà alimenta els seus dos petits. Es tracta d'una al·legoria eucarística d'origen medieval basada en una imatge llegendària del pelicà encara més antiga. S'havia cregut que la femella del pelicà podia arribar a alimentar els petits amb la seva pròpia sang; d'aquí la identificació amb el sacrifici de Crist.
A Catalunya, l'ou (l'ou com balla) i l'eucaristia coincideixen en la celebració del Corpus (Corpus Christi, "Cos de Crist" ), una de les dates més assenyalades de l'any en temps de Gaudí.
e) Torres campanar: Les torres del campanar són dedicades als dotze apòstols.
- Les Insígnies Episcopals Els pinacles dels campanars són dedicats als bisbes, que ocupen el grau més alt en el ministeri sagrat com a successors dels apòstols. Aquests pinacles són formats per les ensenyes episcopals: l'anell, el bàcul, la mitra i la creu. La forma del pinacle és el bàcul; el cim és la mitra, amb la creu a dins, i el forat és l'anell.
La representació de la Crucifixió de Jesús és a la part més alta de l’atri; a la part central hi ha la figura de Crist amb els peus desclavats, i es pot observar a la creu formada per unes jàsseres de ferro al traç del perfil el dibuix de la I, la primera lletra del rètol INRI ( Iesvs Nazarenvs rex Ivdaeorvm ). Als seus peus, en un costat està el grup de Sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena, i a l’altre costat, com únic element, un crani en representació de la mort. Com un baldaquí que cobreix el conjunt, hi ha el vel del Temple de Jerusalem que significa la història de la humanitat dividida entre l’era anterior i posterior a Jesucrist.
Sobre la creu central ens trobem amb la inscripció Veritas, a l’arquivolta Crux fidelis i Mors et Vita , i al frontó Jesus Nazarenus, rex Judaeorum. Sobre l’arquivolta figuren creus de tots els ritus i països, i al frontó estàtues dels profetes (Isaïes, Jeremies, Zacaries, Ezequiel, Daniel, Jonàs i Joan Baptista) i els patriarques (Adam, Noè, Abraham, Isaac, Jacob, Moisès, Samuel, David i sant Josep). Als acroteris del frontó, dues prefiguracions bíbliques de Jesús: el lleó de Judà i l’anyell del sacrifici d’Isaac. Sobre el frontó, hi trobem també la Resurecció de Jesús amb l’àngel de guarda, Maria Magdalena i Maria Salomé. Al finestral del creuer es finalitza el cicle de la Passió de Crist ressuscitat i, l’Ascensió de Jesús, entre els campanars.
- Les portes
Les portes en bronze de la façana de la Passió van ser realitzades per l'escultor català José María Subirachs, anomenat anteriorment.
La porta central la construeixen dues gran portes, cadascuna de les quals tenen dos batents coberts de dalt a baix per deu mil lletres esculpides en relleu, reproduint fragments de l’evangeli de Mateu la part esquerra i de l’evangeli de Joan la part dreta. Els relleus de les lletres destaquen paraules o frases daurades com la pregunta formulada per Ponç Pilat: I què és la veritat?
La porta Nord representa l’hort de Getsemaní amb Jesús pregant i els apòstols Joan, Jaume el Major i Pere dormint. Hi ha el text de l’evangeli relatiu a aquest passatge, a
la part superior la Lluna i a la inferior un poliedre extret del gravat La Malenconia d’Albrecht Dürer.
La porta Sud està dedicada a la coronació d’espines. Es representa Jesús coronat i bufetejat, a la part central la mateixa escena invertida com un joc de miralls, que fan veure Jesús davant d’Herodes a l’esquerra i a la dreta davant de Pilat. Els texts són del passatge de l’evangeli que descriuen la coronació a més d’un fragment de La Divina Comèdia de Dante i un altre fragment del poema de La pell de brau de Salvador Espriu.
En aquesta façana Gaudí va preveure la cosntrucció d’una gran escalinata, que creari un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l’Infern i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà hi hauria d’haver un brollador amb un raig d’aigua de vint metres d’altura de la capella baptismal i, a l’altre costat, davant la capella del Santíssim, una teiera on cremi el foc de l’eucaristia. Tot això és exposat en un estudi de dibuix de l’any 1916. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l’interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema ‘‘A través de la Redempció fins a la Glòria’’.
Les torres campanar estaran dedicades a Sant Andreu, Sant Pere i Sant Jaume el Major.
El pòrtic tindrà set grans columnes dedicades als set dons de l’Esperit Sant; a les seves bases apareixeran els set pecats capitals i, als capitells les set virtuts:
