Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Simbiosis Mutualista entre Hongos y Otros Organismos: Líquenes y Micorrizas, Apuntes de Botánica y Agronomía

Información sobre la simbiosis mutualista entre hongos y otros organismos, con un enfoque especial en líquenes y micorrizas. Se abordan temas como la importancia biológica, económica y ecológica de estas relaciones, su forma de vida y los diferentes tipos de simbiosis. Además, se mencionan los usos de líquenes en diferentes áreas, como la medicina y la herboristería.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 10/11/2015

lydietaa
lydietaa 🇪🇸

3.8

(104)

71 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
22/02/2015
1
Simbiosis mutualistes entre els fongs i altres
organismes
:
Tema 4: Els fongs (2)
organismes
:
Líquens
Micorizes.
Importància biològica, econòmica i ecològica.
Forma de vida en comú entre dos o més organismes d’espècies
diferents entre les quals s’estableix una relació d’interdependència
equilibrada.
SIMBIOSI De BARY 1879
Conjunt d'Interaccions
ECOLÒGIQUES,
GENÈTIQUES i/o
MOLECULARS
entre organismes
entre
organismes
.
· MUTUALISME
· PARASITISME
· COMENSALISME
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Simbiosis Mutualista entre Hongos y Otros Organismos: Líquenes y Micorrizas y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

  • Simbiosis mutualistes entre els fongs i altres organismes:

Tema 4: Els fongs (2)

organismes:

  • Líquens
  • Micorizes.
  • Importància biològica, econòmica i ecològica.

Forma de vida en comú entre dos o més organismes d’espècies diferents entre les quals s’estableix una relació d’interdependència equilibrada.

SIMBIOSI De BARY 1879

Conjunt d'Interaccions

ECOLÒGIQUES, GENÈTIQUES i/o MOLECULARS

entre organismesentre organismes.

· MUTUALISME · PARASITISME · COMENSALISME

Intracel·lular:

Endocitosimbiosi - origen de les cèl·lules eucariotes que contenen orgànuls Teoria de l’Endosimbiosi serial (SET) Mitocondris, plastidis i flagells són *simbionts bacterians transformats que viuen dins de la cèl·lula hospedant. E t t it t d t l it i

Paramecium bursaria Es transmeten com una unitat durant les mitosis.^ permet que algunes algues

Extracel·lular:

Les cèl·lules dels organismes es mantenen separades, es poden diferenciar No es transmeten com una unitat durant la mitosi, es reconeixen i associen físicament de forma cíclica (separació espacial i temporal)

permet que algunes algues verdes del gènere Chlorella es mantinguen en el seu interior vives

endosimbiosi microorganismes dels remugants fongs i bacteris endosimbionts d'insectes

ectosimbiosi líquens micorizes

Necrotrofisme

Sapròfits. Alimentació a partir de matèria orgànica morta o envellida. Descomponedors.

Fongs Heterotròfics, biotrofisme

p

Biotrofisme

Simbionts paràsits Alimentació a partir d'éssers vius. Causants de malalties en plantes i animals.

SiSimbionts mutualistes Autòtrofs bi t t li t A tòt f Es relacionen físicament, durant tota la seva vida, amb un vegetal fotosintètic (obtenció de l'energia a partir de la llum) FOTOAUTÒTROFS: Productors primaris La via de la Micorizació La via de la liquenització

− Són organismes poiquilohidres

− Els líquens creixen lentament: entre 0,1-10 mm a l'any

Líquens

− Són els primers colonitzadors de les roques

− En funció de les condicions ambientals abunden uns biotips o uns altres

− PresentenPresenten coloracionscoloracions variadesvariades , groguesgrogues, vermellosesvermelloses, verdoses, grises, negres, ocres, que protegeixen al fotobiont de l'excés d'il·luminació

− El tal·lus liquènic representa un dels majors graus d'integració entre dos organismes simbionts

  • La classificació dels líquens es basa en el fong

que el constitueix.

Classificaciò dels líquens

q

  • Recents anàlisis d'ADN indiquen que són

polifilétics i que almenys han evolucionat en

cinc ocasions.

  • Resultats recents semblen demostrar que

existeix transferència horitzontal de gens entre

els fongs, les algues i els bacteris dels tal·lus.

USOS DELS

LÍQUENS

Cetraria islandica

En Medicina i

Lobaria pulmonaria

En Medicina i herboristeria, como tints, per a adorns i maquetes, també en perfumeria i com indicadors de la contaminació atmosfèrica. (^) Gilbert, 2000

El terme proposat per Frank en 1885 i significa

fong arrel

LES MICORIZES

fong-arrel.

Simbiosi mutualista entre un fong i l'arrel d'una

planta

− angiospermes − gimnospermes − pteridòfitspteridòfits − fins i tot alguns briòfits tenen fongs associats en els seus rizoides.

− Fong: Glomeromycota

− Les plantes de les famílies: Lleguminoses,

Micorizes vesículo-arbusculars (VA)

p g Gramínies, Lamiàcies, Asteràcies, Cupressàcies.

− Esta simbiosis es poc específica.

−S’anomena vesículo-arbuscular perquè forma vesícules i arbuscles en l’interior de les cèl·lules de l’arrel.

− Fong

− Ascomicet

Endomicorizes d’Ericàcies

− Basidiomicet: gen. Boletus

− les plantes de la família de les

Ericàcies: Erica, Arctostaphylos,

Arbutus

− Hi ha miceli fora de l’arrel i hifes

queque s’introdueixens’introdueixen enen algunesalgunes

cèl·lules de l’arrel i formen

haustoris en forma de rínxol

(“coils”).

− El fong és un basidiomicet, sapròfit o paràsit.

Endomicorizes d’orquidàcies

− Permet el desenvolupament de l’embrió de la

llavor de les orquídies que no tenen

substàncies de reserva.

o micorizes ectotròfiques

− el fong és generalment un Basidiomicet: Agaricals, Boletals Russulals

ECTOMICORIZES

Boletals, Russulals

− en ocasions un Ascomicet : Tuber

− està majoritàriament en l’exterior de l’arrel: el mantell

− Algunes hifes se situen entre l’epidermis i el còrtex i en els espais intercel·lulars del còrtex de l’arrel i formen la xarxa de Hartig.

−− no presenten hifes intracel·lularsno presenten hifes intracel lulars

− 3-5% de las plantes, algunes d'interès econòmic i forestal com: Betulàcies, Fagàcies, Pinàcies, Cupressàcies, Salicàcies, també alguns gèneres de Rosàcies i Lleguminoses

− el creixement de l’arrel se modifica i adopta una morfologia característica

Cep (Boletus) gírgola de panical ( Pleurotus eryngii )

Rovelló (Lactarius) (^) Rabasola (Morchella)