Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Endocrinologia, Apuntes de Enfermería

Asignatura: Infermeria Clínica 2, Profesor: Carme Vila, Carrera: Infermeria, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 02/06/2016

ariadnaml2
ariadnaml2 🇪🇸

4.6

(5)

19 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Endocrinologia
Alteracions metabolisme Hidrats de Carboni.
Patologia tiroïdal.
Definició
La Diabetis Mellitus és una malaltia multisistèmica relacionada amb la producció anormal de la
insulina, l’alteració de la seva utilització o ambdues.
La diabetis és un trastorn del metabolisme de la glucosa relacionat amb l’absència o el dèficit de la
insulina.
Característiques
Malaltia crònica.
Augment de glicèmia capil·lar per sobre dels valors normals.
És produïda per un mal funcionament del pàncrees (Illots de Languerhans), donant un dèficit
d’insulina.
Factor DM tipus 1 DM tipus 2
Edat d’inici: Més freqüent en persones joves. A partir dels 40 anys.
Forma d’inici: Signes i símptomes aguts, però
tot el procés és crònic.
Insidiós.
Prevalença: Representa entre el 5-10% de
tots els diabètics.
El 90% dels diabètics.
Factors ambientals: Virus, toxines. Obesitat, falta d’exercici.
AC anti cel·lulars dels Illots: Presents a l’inici. Absents.
Insulina endògena: Mínima o absent. Excessiva: secreció retardada o
utilització reduïda.
Estat nutricional: Prim, estat catabòlic. Obès o normal.
Símptomes: Poliúria, polidípsia, polifàgia i
cansament.
Cap o lleus.
Cetosi: Al inici o en la insuficiència de
la insulina.
Resistent excepte infeccions o
estrès.
Teràpia nutricional: Essencial. Essencial.
Insulina: Sempre. Nomes en certs casos.
Substàncies hipoglucemiants
orals:
No beneficioses. Beneficioses.
Complicacions vasculars i
neurològiques:
Freqüents. Freqüents.
Tipus 1 / Insulinodependent / Joves i nens
Tractament: Insulina + dieta + exercici físic.
Símptomes comuns:
Producció excessiva d’orina.
Sensació general de cansament.
Set excessiva.
Aprimament sense deixar de tenir gana.
Tipus 2 / NO Insulinodependent / En edat adulta
Es hereditària.
Infermeria Clínica 2 / Endocrinologia
1
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Endocrinologia y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

Endocrinologia

  • Alteracions metabolisme Hidrats de Carboni.
  • Patologia tiroïdal.

Definició

La Diabetis Mellitus és una malaltia multisistèmica relacionada amb la producció anormal de la

insulina, l’alteració de la seva utilització o ambdues.

La diabetis és un trastorn del metabolisme de la glucosa relacionat amb l’absència o el dèficit de la

insulina.

Característiques

  • Malaltia crònica.
  • Augment de glicèmia capil·lar per sobre dels valors normals.
  • És produïda per un mal funcionament del pàncrees (Illots de Languerhans), donant un dèficit d’insulina.

Factor DM tipus 1 DM tipus 2

Edat d’inici: Més freqüent en persones joves. A partir dels 40 anys.

Forma d’inici: Signes i símptomes aguts, però

tot el procés és crònic.

Insidiós.

Prevalença: Representa entre el 5-10% de

tots els diabètics.

El 90% dels diabètics.

Factors ambientals: Virus, toxines. Obesitat, falta d’exercici.

AC anti cel·lulars dels Illots: Presents a l’inici. Absents.

Insulina endògena: Mínima o absent. Excessiva: secreció retardada o

utilització reduïda.

Estat nutricional: Prim, estat catabòlic. Obès o normal.

Símptomes: Poliúria, polidípsia, polifàgia i

cansament.

Cap o lleus.

Cetosi: Al inici o en la insuficiència de

la insulina.

Resistent excepte infeccions o

estrès.

Teràpia nutricional: Essencial. Essencial.

Insulina: Sempre. Nomes en certs casos.

Substàncies hipoglucemiants

orals:

No beneficioses. Beneficioses.

Complicacions vasculars i

neurològiques:

Freqüents. Freqüents.

Tipus 1 / Insulinodependent / Joves i nens

Tractament: Insulina + dieta + exercici físic.

Símptomes comuns:

  • Producció excessiva d’orina.
  • Sensació general de cansament.
  • Set excessiva.
  • Aprimament sense deixar de tenir gana.

Tipus 2 / NO Insulinodependent / En edat adulta

Es hereditària.

Tractament: Dieta + ADOS/Insulina + exercici físic.

Símptomes d’alarma

  • Poliúria: orina excessiva. Poden arribar a deshidratar-se.
  • Polidípsia: molta set.
  • Polifàgia: molta gana.
  • Aprimament.
  • Cansament.

Diagnòstic:

  • Símptomes.
  • Analítica en sang: glucosa en dejú, de 10 a 12h. Si ↑ 120mg/dl, s’ha de fer cada 6 mesos.

Altres proves diagnòstiques:

  • Glucosa plasmàtica en dejú (basal) normal son 70 a 120 mg/dl. Valor normal en dejú de 12h.
  • Glucosa plasmàtica casual.
  • (^) Prova oral tolerància glucosa (extracció de sang a les 2h i després a les 4h). Sobre tot en embarassades.
  • Glucohemoglobina o hemoglobina glicosilada. Lo normal es per sota de 6%. En diabètics entre 6-7%. Si presenta el pàncrees tocat es superior a 7%. S’ha de fer cada 6 mesos.

Cures d’Infermeria

  • DI: Risc de maneig inefectiu del règim terapèutic r/a malaltia.
  • (^) NOC: Maneig del règim terapèutic.
  • NIC: Educació sanitària.

Un gran excés pot evocar a un coma hiperglucèmic.

Activitats Infermeres

Control glucèmia, tractament, cures i complicacions.

  1. Control dels nivells de glucosa en sang: La metformina no la toleren algunes persones perquè poden produir diarrees (brutals), es prendran després del sopar. 1.a. Control pre-prandial. 1.b.Control post-prandial. 1.c. Nombre de controls depèn del tipus de diabetis, tractament i situació del pacient. 1.d.Glucosúria (normalment en tipus 1, perquè els joves tendeixen a fer cetoacidosis).

Cetona en el cos es de 0,0.

Les tires reactives miren el sucre i la cetona. En els nens diabètics quan hi ha nàusees i

vòmits i puja la cetona, es donarà un caramel i així podrem pujar el sucre i baixar la cetona.

Els diabètics no poden anar al llit sense sopar, ja que al no menjar augmenten els cossos

cetònics.

Administració d’insulina:

  • Ràpida (EV, IM, SBC), intermèdia i retardada. Altres composicions. La insulina EV es diluïda en SG al 10% i en una bomba de perfusió continua. La insulina IM s’absorbeix igual que SC. Poden presentar problemes oculars. En cas d’administrar 2 insulines, 1r la lenta i desprès la ràpida. La insulina està pensada per a que faci efecte en el moment de menjar: - Ràpida: abans dels àpats. Acció ràpida, vida curta. - Lenta: dura 24h NPH. - Retardada: tarda en assolir el pic màxim i pot durar més de 24h.
  • Material injecció/reutilització.
  • Zones injecció. Punxar de forma rotatòria (com les agulles del rellotge):

glucèmia cada hora. Moltes vegades anirà acompanyat de deshidratació serà llavors quan posarem dues vies, una amb bicarbonat i l’altra amb insulina. ■ Dieta cetònica: cada 2-3h donar suc i galetes o llet i cereals. ■ Més freqüent en tipus 1, però també en tipus 2 per malaltia greu o estrès. 1.v. Coma hiperosmolar (freqüent en diabètics tipus 2), no té acidosi: ■ Apareix en diabètics que segreguen insulina suficient però no es suficient per evitar hiperglicèmies. ■ Augment de la glucosa plasmàtica. La glicèmia està molt alta 600-800 BM test = High. ■ Posar 1r 500ml en 10-15min SF. 2n 500ml en 45min SF. A no ser que la persona tingui problemes cardíacs, llavors allargar a 1h. Normalment quan passem 1L el coma es reverteix. Alternatives: gelatina sense sucre. Aigua + espassant ■ Osmolaritat. ■ Deshidratació a nivell cerebral. ■ Coma hiperosmolar. 1.vi. La hiperglicèmia provoca un augment de la osmolaritat sèrica que donarà simptomatologia neurològica greu: somnolència, crisi epilèptica, hemiparèsia, afàsia, coma.

Cures d’Infermeria tant per hipo/hiperglucèmia:

  • Control nivell de consciència.
  • Control nivell de glucosa i cetona.
  • Valoració del pacient (CV...).
  • Col·locació de via perifèrica i/o central.
  • Insulina ràpida EV.
  • Hidratació EV ràpida (bomba de perfusió + SG).
  • Administració de bicarbonat s/p, correcció electròlits.
  • Tractament etiològic.
  • Sigui el coma que sigui, sempre un BM test (High 500 mg/dl).
  1. Cròniques (o greus, es de tipus vascular normalment). A partir dels 10 anys poden sortir aquestes complicacions, provocant aïllament social, més en la gent gran. 1.c. Complicacions vasculars: Es va perdent la sensibilitat de les extremitats, si et fas una ferida i no et dones compte fins que es troba necrosat, nomes queda amputar el membre. 1.vii. CP: retinopatia diabètica / alt risc de lesió / aïllament social. Per això un cop a l’any realitzem un fons d’ull, perquè hi ha perill d’aneurisma en l’ull ocular. 1.viii. Malaltia artèries coronàries (infarts, insuf. cardíaca). 1.ix. Malaltia vascular perifèrica (peu diabètic). 1.d.Neuropaties, nefropaties.
  2. Peu diabètic : 1.e. Prevalença:

Un 15% dels diabètics presentaran ulceracions en els peus.

D’un 70 a 100% presenten signes de neuropatia perifèrica (pèrdua de sensibilitat),

sobre tot en la planta dels peus.

1.f. Factors desencadenats:

  • Diabetis.
  • Neuropatia diabètica.
  • Deformitats en el peu: alteracions estructurals del peu (dits en martell, garra, halluxvalgus/galindons...). 1.g.Valoració del peu:
  • Inspecció de la pell i les ungles.
  • Exploració de signes i símptomes de neuropatia autonòmica (sequedat, menys sudoració) i motora (debilitat, atrofies musculars).
  • Exploració de signes i símptomes d’arteriopatia.
  • Valoració de les deformitats del peu i zones d’hiperpressió (sobre tot la planta dels peus, gent amb predisposició a tenir fongs a les ungles): ■ Localització: peu, turmell. ■ Aspecte: mida variable, profundes, excavades, risc de sobreinfecció freqüent. ■ Polsos: presents (polsos pedis i que els peus no es trobin freds). ■ Temperatura: normal. ■ Pell periulceral: callositats, manca de sensibilitats. ■ Dolor: dèbil. ▲ Grau 0 : no hi ha lesions però és un peu de risc.
  • Edat superior a 40ª, diabetis més de 10ª. Evolució, antecedents anteriors, peus deformats, problemes físics o psíquics, presència de simptomatologia, manca d’higiene. ▲ Grau 1 : úlcera superficial, afectació teixit subcutani.
  • Repòs del peu/descarrega.
  • Neteja SF diària.
  • Substàncies tòpiques: molt diluïdes. Iode per no augmentar la necrosi.
  • Valoració professional: dos o tres dies. ▲ Grau 2 : úlcera profunda --> teixit subcutani, també potser lligaments i tendons sense afectació òssia. No dona dolor.
  • Repòs absolut del peu.
  • Valoració possible infecció. Apòsit de plata.
  • Desbridament quirúrgic, per augmentar la cicatrització. No fa falta ingrés ni quiròfan. ▲ Grau 3 : presència d’abscés i afectació òssia. Infectada.
  • Desbridament quirúrgic.
  • Tractament quirúrgic parenteral. ▲ Grau 4 : presència de gangrena limitada zones distals dels peus.
  • Desbridament quirúrgic.
  • Tractament quirúrgic parenteral. ▲ Grau 5 : gangrena extensa (efectes sistèmics). Es pot expandir:
  • Amputació. La cura es en càmera hiperbàrica fins que el sistema general es normalitzi i la gangrena quedi limitada als peus. El virus causant de la gangrena es anaeròbic per lo tant si li donem O 2 el matarem.

Grau 1 i 2 --> tractament ambulatori.

Grau 3, 4 i 5 --> tractament hospitalari.

Consells generals sobre la cura de peus ✓ No poden fer exercici. ✓ Explicar les raons sobre la importància de la cura dels peus. ✓ Rentat diari (sabó neutre + aigua tèbia), cura assecat i ús de cremes hidratants. ✓ Inspecció diària dels peus. ✓ Canvi de mitjons. ✓ Elecció correcta de sabates. ✓ Tallar ungles rectes. ✓ Visita regular podòleg.

MAI (ja que no tenen sensibilitat) ♦ Fer ús de bosses d’aigua calenta o altres estris per escalfar-se. ♦ Caminar descalç, no tenen sensibilitat i es pot clavar alguna cosa. ♦ Autotractar-se els peus.

Apòsit de plata

  • Augmenta la cicatrització.
  • Indicacions: profilaxis i tractament de les ferides amb infecció. Es posa l’apòsit dins de l’ulcera i el que fa es treure la infecció, les cèl·lules mortes.
  • Poden ser apòsit únic (portadors d’una base hidrocoloïde) o precisar d’un apòsit secundari.
  • Presentacions: aquacel AG. Comfeel plata.

Trastorns hormona antidiürètica (ADH)

Es qualsevol trastorn de l’hipotàlem o hipòfisi:

  • Hormona sintetitzada al hipotàlem, emmagatzemada a la hipòfisis. Funció de regulació equilibri hídric i l’osmolaritat.
  • Subproducció ADH: Diabetis insípida.
  • Sobreproducció: Síndrome de secreció inadequada de ADH (SSIHA).

SSIHA

  • Producció anormal i/o secreció sostinguda d’ADH.
  • Clínica: retenció de líquids, hipoosmoralitat dilucional (valors inferiors 280 mmol/Kg) quan lo normal son 300, hiponatrèmia (valors <134 mEq/l), hipocloremia (clor).
  • Causes: neoplàsies, trastorns SNC, fàrmacs, també causa idiopàtica: es desconeix la causa.
  • Valoració:
    • Control CV, BH, c/pes diari, estat de consciència, signes hiponatrèmia (Espasmes musculars, debilitat, confusió, convulsions, coma).
  • Cures específiques:
    • Restricció líquids 800-1000 ml/d (no beure + de 1L al dia).
    • Protecció del pacient (baranes protegides).
    • Malestar per la set .Higiene bucal, gel (hidrata i refresca, així la sensació de set desapareix), caramels (per fer saliva i així hidratar).
    • Cures relacionades amb adm. diürètics (sodi i potassi). No es el primer tractament que s’administra, només per el control d’electròlits. Es disminuiran els edemes, però s’alteren els electròlits (sobre tot el potassi), crearà contracció muscular.

Diabetis insípida

  • Deficiència de producció o secreció inadequada de l’hormona antidiürètica.
  • Clínica: polidípsia, poliúria (deshidratació greu, xoc hipovolèmic normalment en nens de diabetis tipus 1 i infeccions a nivell cerebral), hipernatrèmia (alteració SNC, irritabilitat, confusió, coma).
  • Causa: DI central (tumors, traumatismes cranioencefàlics, infeccions...), nefrogènica (renals), dipsògena (digestiva).
  • Tractament:
    • Valoració (SSIHA).
    • Tractament substitució líquids i hormonal (acetat de desmopresina).

Trastorns suprarenals

Classificació hormona suprarenal: glucocorticoides, mineralcorticoides, andrògens.

  • Síndrome de Cushing.
  • Insuficiència corticosuprarenal. Malaltia d’Addison.
  • Feocromocitoma.

Síndrome de Cushing

  • Excés de corticoides, glucocorticoides o per el tractament de corticoides per VO.
  • Causa: administració iatrogènica (ex: MPOC) de corticoides, tumor hipofisiari, tumor suprarenal, altres neoplàsies.
  • (^) Clínica: obesitat, plenitud de cara, estries, hirsutisme (et creix el pel per tots els llocs, es pot solucionar però també pot ocasionar aïllament social), trastorns menstruals, hipertensió, hipervolèmia, hiperglucèmia, trastorns psíquics.

Valoració patrons funcionals

  • Nutricional-metabòlic: augment del pes, anorèxia.
  • Eliminació: poliúria, curació retardada de les ferides, hematomes.
  • Activitat-mobilitat: debilitat, cansament, dificultat marxa.
  • Descans: insomni (s’ofeguen per el seu sobrepès).
  • Coneixement-percepció: dolor, alt. memòria.
  • Autoconcepte-autoestima: dif. acceptació imatge física.
  • Sexualitat-reproducció: amenorrea, disminució libido, impotència.
  • Tolerància estrès: ansietat, labilitat emocional.

Tractament quirúrgic (extirpació adenoma hipofisiari, tumor suprarenal o glàndules suprarenals) o

farmacoteràpia.

  • Excés de volum de líquids.
  • CP Infecció (quan hi ha ferides).
  • Trastorn de l’autoestima (baixa autoestima situacional):
    • NOC: Autoestima.
    • NIC: Potenciació autoestima: ■ Explicar al pacient l’origen dels canvis físics i emocionals. ■ Ajudar al pacient a l’acceptació. ■ Reafirmar les virtuts personals. ■ Ajudar al pacient a avaluar la seva conducta. ■ Realitzar afirmacions positives sobre el pacient. ■ Evitar la crítica negativa, burlar-se.
  • Deterior de la integritat cutània (pell de paper de fumar):
  • NOC: Integritat tissular pell i membranes mucoses.
  • NIC: Vigilància de la pell (3590): ■ Cura de la pell, especial atenció edemes i zones de les prominències òssies. ■ Cura amb els petits traumatismes i hematomes.
  • Alteració del patró del son.

Malaltia d’Addison

  • Hipofunció del còrtex suprarenal.
  • La causa més freqüent és la resposta autoimmune.
  • (^) Clínica: cansament, pèrdua de pes, anorèxia, hiperpigmentació de la pell, deshidratació, hipotensió, hiponatrèmia, hiperpotassèmia, vòmits, diarrea.
  • Tractament teràpia substitutiva: glucocorticoides i mineralcorticoides.
  • Manca de coneixements (educació sanitària) en relació a la malaltia i el tractament, perquè es desconeix la causa de la malaltia (idiopàtica o tumoral).

Feocromocitoma

  • Tumor suprarenal que produeix gran quantitat de catecolamines (adrenalina, noradrenalina). Són persones nervioses.
  • Clínica: hipertensió greu (possible AVC, hemorràgia cerebral, coma, mort cerebral...) acompanyada de cefalea, taquicàrdia i sudoració.
  • Tractament: extirpació quirúrgica (suprarenal afectada).