ENDOCRINOLOGIA
•Alteracions metabòliques dels hidrats de carboni.
•Patologia tiroïdal.
Diabetis Mellitus
La diabetis és una malaltia crònica caracteritzada per:
•Augment de la glicèmia en sang per sobre dels valors normals.
•Mal funcionament del pàncrees, provocant un dèficit d’insulina.
Tipus:
I/ insulinodepenent: ha d’administrar-se insulina obligatòriament.
II/ no insulinopenent: El 80 % de persones que pateixen aquesta malaltia
són obesos. El tractament de base és controlar la dieta, en molts casos
només és necessari corregir la dieta, sinó, s’administren ADO, i en casos
més greus també es pot administrar insulina.
Símptomes:
• Producció excessiva d’orina. (poliúria) .
•Sensació general de cansament. (astènia).
•Set insaciable.(dipsia)
•Aprimament sense deixar de tenir gana.
Es farà un estudi de diabetis si el pacient presenta glucèmies per sobre de
126mg/dl en dejú.
Cures d’infermeria:
• Risc de maneig inefectiu del règim terapèutic relacionat amb la
malaltia, control glucèmia, tractament, cures i complicacions.
1. Control dels nivells de glucosa en sang
•Administració d’insulina:
•Ràpida ( EV, IM, SBC) intermitja i retardada. Altres
composicions.
•Autoanàlisis orina/sang. En TII: controlar
cetonúries i glucosúries.
•Material injecció/ Reutilització: Plomes d’injecció:
Són còmodes i segurs.
•Zona injecció: a domicili no cal fer la desinfecció
de la pell. No punxar sempre en la mateixa zona la
insulina per tal d’evitar la lipodistròfia.
•Conservació insulina.
•Antidiabètics orals.
•Dieta
•Exercici físic: Ajuda a controlar el pes, augmenta
el metabolisme i controla les Cp vasculars, ens
aporta benestar psicològic, caldrà ser programat i
avaluat. Esta contraindicat en fases de formació
de la malaltia i en pacients descontrolats.
