L’ART MÉS ROMÀNTIC
En un influent assaig, el poeta, novel·lista, crític, i compositor E. T. A. Hoffmann (1776-
1822) va lloar la música instrumental com l’art més romàntic.
Hoffmann opina que l’art més apreciat i romàntic és la música la qual condueix al home en un
món ple de sensacions sense necessitat de cap mitjà com són, les paraules. Defensa que la música
és prou plena i precisa, i careix de necessitat d’aquestes paraules, les quals les considera
pertanyents a un altre món sensorial extern, res a veure amb l’art de la música. El text d’opinió
elaborat per Hoffman sosté a la música absoluta o també anomenada la música pura. Les obres
musicals instrumentals no contenen cap element extra musical, desprovista de tota relació amb la
poesía, una acció teatral, una idea, una imatge, etc. No hi ha cap mena de relació amb cap text
perquè la música ja es val per si mateixa. N’és present la música absoluta a:
•Robert Schumann: Carnaval op. 9 ‘Eusebius’ (1833-35) i ‘Florestan’
•Frédéric Chopin: Études op. 10 núm. 12 (1829-32)
•Franz Liszt: Trois études de concert S. 144 núm. 3, ‘Un sospiro’ (1845-49)
MENDELSSOHN SOBRE EL SIGNIFICAT DE LA MÚSICA
Mendelssohn accepta la possibilitat amb un programa escrit. No obstant, ell opina que les paraules
son un mitjà insuficient, confús i incert per expressar el significat de la música. Mendelssohn diu
que les paraules son ambigües i en canvi, la música no ho és. La música és algo tant sagrat que
escapa dels sentits de les paraules. Aquests son incapaces d’explicar la totalitat del significat de
l’obra de manera concisa i precisa com ho fa la música. Perquè, segons Mendelssohn, la música és
el que pren el veritable sentit del que s’està tocant.
En conseqüència, Mendelssohn compon Cançons sense paraules (1829-1845), una sèrie de petites
peces per a piano.
MÚSICA ABSOLUTA I MÚSICA PROGRAMÀTICA
El crític musical Eduard Hanslick (1825-1904) defensa la música absoluta. Reivindicà que la
música hauria d’entendre’s i apreciar-se en els seus propis termes, enlloc de pels seus vincles amb
qualsevol cosa aliena a la música. Això vol dir que està en contra de la música programàtica i no
creu amb la barreja de la música i text.
“El que la música que m'agrada m'expressa, no és un pensament
massa indefinit com per posar-hi paraules, sinó al contrari, massa
definit.”
Felix Mendelssohn
