Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ensayo - Música absoluta y programàtica, Monografías, Ensayos de Historia de la Música y de la Danza

CAT És un text que pretén analitzar el tema sobre la música romàntica. Útil per estudiants de Música i art de Batxillerat. ESP Es un texto que pretende analizar el tema de la música romántica. Útil para estudiantes de música y arte de secundaria.

Tipo: Monografías, Ensayos

2020/2021

Subido el 01/04/2022

alina.grivina
alina.grivina 🇪🇸

5

(5)

19 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
L’ART MÉS ROMÀNTIC
En un influent assaig, el poeta, novel·lista, crític, i compositor E. T. A. Hoffmann (1776-
1822) va lloar la música instrumental com l’art més romàntic.
Hoffmann opina que l’art més apreciat i romàntic és la música la qual condueix al home en un
món ple de sensacions sense necessitat de cap mitjà com són, les paraules. Defensa que la música
és prou plena i precisa, i careix de necessitat d’aquestes paraules, les quals les considera
pertanyents a un altre món sensorial extern, res a veure amb l’art de la música. El text d’opinió
elaborat per Hoffman sosté a la música absoluta o també anomenada la música pura. Les obres
musicals instrumentals no contenen cap element extra musical, desprovista de tota relació amb la
poesía, una acció teatral, una idea, una imatge, etc. No hi ha cap mena de relació amb cap text
perquè la música ja es val per si mateixa. N’és present la música absoluta a:
Robert Schumann: Carnaval op. 9 ‘Eusebius’ (1833-35) i ‘Florestan’
Frédéric Chopin: Études op. 10 núm. 12 (1829-32)
Franz Liszt: Trois études de concert S. 144 núm. 3, ‘Un sospiro’ (1845-49)
MENDELSSOHN SOBRE EL SIGNIFICAT DE LA MÚSICA
Mendelssohn accepta la possibilitat amb un programa escrit. No obstant, ell opina que les paraules
son un mitjà insuficient, confús i incert per expressar el significat de la música. Mendelssohn diu
que les paraules son ambigües i en canvi, la música no ho és. La música és algo tant sagrat que
escapa dels sentits de les paraules. Aquests son incapaces d’explicar la totalitat del significat de
l’obra de manera concisa i precisa com ho fa la música. Perquè, segons Mendelssohn, la música és
el que pren el veritable sentit del que s’està tocant.
En conseqüència, Mendelssohn compon Cançons sense paraules (1829-1845), una sèrie de petites
peces per a piano.
MÚSICA ABSOLUTA I MÚSICA PROGRAMÀTICA
El crític musical Eduard Hanslick (1825-1904) defensa la música absoluta. Reivindicà que la
música hauria d’entendre’s i apreciar-se en els seus propis termes, enlloc de pels seus vincles amb
qualsevol cosa aliena a la música. Això vol dir que està en contra de la música programàtica i no
creu amb la barreja de la música i text.
“El que la música que m'agrada m'expressa, no és un pensament
massa indefinit com per posar-hi paraules, sinó al contrari, massa
definit.”
Felix Mendelssohn
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ensayo - Música absoluta y programàtica y más Monografías, Ensayos en PDF de Historia de la Música y de la Danza solo en Docsity!

L’ART MÉS ROMÀNTIC

**En un influent assaig, el poeta, novel·lista, crític, i compositor E. T. A. Hoffmann (1776-

  1. va lloar la música instrumental com l’art més romàntic.** Hoffmann opina que l’art més apreciat i romàntic és la música la qual condueix al home en un món ple de sensacions sense necessitat de cap mitjà com són, les paraules. Defensa que la música és prou plena i precisa, i careix de necessitat d’aquestes paraules, les quals les considera pertanyents a un altre món sensorial extern, res a veure amb l’art de la música. El text d’opinió elaborat per Hoffman sosté a la música absoluta o també anomenada la música pura. Les obres musicals instrumentals no contenen cap element extra musical, desprovista de tota relació amb la poesía, una acció teatral, una idea, una imatge, etc. No hi ha cap mena de relació amb cap text perquè la música ja es val per si mateixa. N’és present la música absoluta a:
  • Robert Schumann: Carnaval op. 9 ‘Eusebius’ (1833-35) i ‘Florestan’
  • Frédéric Chopin: Études op. 10 núm. 12 (1829-32)
  • Franz Liszt: Trois études de concert S. 144 núm. 3, ‘Un sospiro’ (1845-49)

MENDELSSOHN SOBRE EL SIGNIFICAT DE LA MÚSICA

Mendelssohn accepta la possibilitat amb un programa escrit. No obstant, ell opina que les paraules son un mitjà insuficient, confús i incert per expressar el significat de la música. Mendelssohn diu que les paraules son ambigües i en canvi, la música no ho és. La música és algo tant sagrat que escapa dels sentits de les paraules. Aquests son incapaces d’explicar la totalitat del significat de l’obra de manera concisa i precisa com ho fa la música. Perquè, segons Mendelssohn, la música és el que pren el veritable sentit del que s’està tocant. En conseqüència, Mendelssohn compon Cançons sense paraules (1829-1845), una sèrie de petites peces per a piano.

MÚSICA ABSOLUTA I MÚSICA PROGRAMÀTICA

El crític musical Eduard Hanslick (1825-1904) defensa la música absoluta. Reivindicà que la música hauria d’entendre’s i apreciar-se en els seus propis termes, enlloc de pels seus vincles amb qualsevol cosa aliena a la música. Això vol dir que està en contra de la música programàtica i no creu amb la barreja de la música i text. “El que la música que m'agrada m'expressa, no és un pensament massa indefinit com per posar-hi paraules, sinó al contrari, massa definit .” Felix Mendelssohn

“Liszt, d’altra banda, argumenta en defensa de Harold a Itàlia de Berlioz que un programa podia clarificar les intencions del compositor.” Liszt defensa la necessitat d’un programa en una obra musical. La seva funció és clarament descriure i relatar la situació en què es compon la música. Ho fa de tal manera que sigui precís i clar, sense cap possibilitat d’error en el significat que li ha donat el compositor. Altrament, si el programa es fes a posteriori de l’obra, no faria més que desllustrar el missatge de l’obra i trencar amb paraules el teixit més delicat de l’ànima. El text d’opinió és, per tant, una defensa a la música programàtica. Aquella música, oposada a la absoluta, que té per objectiu evocar idees i imatges a la ment del oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d’ànim. Això és el que fa Berlioz a la simfonia Harold en Italia , representada en quatre parts amb viola principal. Després del famós èxit de la seva primera simfonia, Berlioz guanya el Premi de Roma i passa quinze dies a Italia. Passejant pels monts Abruzzi, coneixent gent pels pobles i escoltant les seves cançons, Berlioz en treu la inspiració per compondre la seva segona simfonia composta per els seguents moviments: I. «Harold en las montañas» : Adagio - Allegro II. «Marcha de los peregrinos cantando la oración de la tarde» : Allegretto III. «Serenata de un enamorado en los Abruzzi» : Allegro assai - Allegretto IV. «Memorias de escenas anteriores» : Allegro frenetico - Adagio La Simfonia Fantàstica es basa en una narració musical d’una historia d’amor hiperbòlicament emocional viscuda pel autor. La simfonia va ser dedicada per la famosa actriu Henrietta Constance Smithson. Ella va ser la principal inspiració de la obra i amb qui, després del seu famós èxit, va contraure matrimoni Berlioz. Aquesta fantàstica simfonia és un clar exemple de la música descriptiva. La música relata la historia detalladament en un període de 5 moviments. El primer d’ells és “Somnis – Passions” on el autor descriu el seu enamorament i conta els seus somnis amb la seva amada en un Largo, seguit d’un Allegro Agitato passional i expressiu. Relata el moment que coneix a la seva estimada i per això fa servir un “Un ball (Valse)” en el segon moviment. Contínuament, el compositor se’n va a la natura i fantasieja en el 3er moviment “L’escena als camps”. La simfonia arriba a un punt extrem quan el protagonista li comunica els seus desitjos i aquesta mostra el seu desacord introduint un nou tema sobre el tema principal. Aquest xoc musical crea unes dissonàncies les quals ens dóna a entendre que hi ha un conflicte. Dolgut i boig d’amor, la melodia agafa un to ressentit, quasi demoníac quan la representació musical al·ludeix a la seva pròpia execució. Hi ha un breu record nostàlgic de la idée fixe en un sol de clarinet, com si representés l’últim pensament conscient de l’home que aviat serà executat. Aquest període s’integra al 4rt moviment “Marcha fúnebre”. A l’últim d’ells “Somni d’una nit de sabbat” Berlioz, s’omple de valor i comunica el missatge de l’obra: si no està amb ella, serà una desgraciat tota la seva vida. Dilluns 20 d’ Abril, 2020 Alina Serra Grivina