Tema 4: Relacions que s'estableixen entre estímuls sonors i visuals.
1. Aspecte individual:
Unió forçosa i espontànea entre dues o més qualitats sensorials. Per exemple, relacionar un so i un
color.
Allan Merriam va fer una distinció entre sinestèsia vertadera (perceptiva) i sinestèsia culturalment
derivada (colors estridents, sons àcids...).
2. Aspecte creatiu.
En el cas de la música, es van crear una sèrie d'obres, les partitures de les quals podien tenir una
valoració plàstica. Un exemple, nés el Capricorn – Agnus Dei, de G. Crumb. La partitura està
disposta de manera que forma el símbol de la pau.
3. Aspecte estètic.
A partir del segle XVIII, la música comença a ser considerada com una artesanía. R. Schumann, diu
que totes les arts són iguals estèticament, només les diferencia el material. El material de la música
és el so. Leibniz, estableix un principi comú per a relacionar so i color. Estan relacionats a partir de
les vibracions. Newton va relacionar les 7 notes diatòniques d'una escala (indefinida), amb els 7
colors que deriven de la descomposició del blanc.
Franz Liszt, un compositor del segle XX, en la seva obra Il penseroso, uneix en un mateix discurs la
imatge visual, el discurs literari (mitjançant un poema de Miguel Ángel) i el discurs sonor. Per a
descriure un personatge reflexiu, utilitza un discurs cromàtic, ja que està associat a la complexitat i
a la profunditat. En aquesta obra, Liszt comença a utilitzar un recurs molt característic de la seva
època, l'acord de 5a Augmentada.
S. Rachmaninov, a La isla de los muertos, utilitza recursos semblants als de Liszt. Parla de mort, per
tant utilitza un tempo lent, mode menor, un registre greu, etc. A més, durant tota l'obra, fa al·lusió a
la música de réquiem.
Aquest tipus d'obres reben el nom de poema simfònic.
A. Scriabin, fou un compositor sinestèsic. En la seva obra Prometeo o el poema del fuego, utilitza el
