¡Descarga Equilibri àcid-base y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
Equilibri hidroelèctric
L’aigua és l’element més abundant de l’organisme. Es troba en l’interior de les cèl·lules, en el líquid intersticial i en el plasma.
En els nadons, l’aigua ocupa el 80% del total, en les dones el 50-55% i en els homes el 60%.
Per òrgans l’ocupació de l’aigua queda:
• Cervell 75%.
• Sang 90%.
• Pulmons 83%.
• Pell 64%.
• Ossos 31%.
• Músculs, ronyons i fetge 79%.
L’aigua està en continuo moviment entre els diferents compartiments i amb l’objectiu de mantenir les quantitats necessàries en cada compartiment, ja que la salut depèn del correcte funcionament de les cèl·lules, al qual a l’hora depèn de la quantitat d’aigua, nutrients i electròlits que travessen la membrana cel·lular i arriben al citoplasma.
Els mecanismes que regulen el volum d’aigua depenen de:
• Aparell digestiu.
• Sistema excretor.
• Aparell respiratori.
• Sistema metabòlic.
Els electròlits són els constituents bàsics de les cèl·lules que es troben en proporcions constants en els diversos compartiments i requereixen una concentració determinada per complir la seva funció. La variació en el volum d’aigua afecta en la seva concentració creant desequilibris i alterant la homeòstasis.
Les alteracions per defecte o per excés generen desequilibris.
• Hiperpotassèmia, hiponatrèmia..
La homeòstasis és l’equilibri fisiològic, és a dir, condicions estables en el qual les cèl·lules poden desenvolupar les seves funcions.
Es requereix una entrada i sortida de substàncies a través de la membrana cel·lular. D’aquesta manera és manté el medi intern.
• O 2 , glucosa, aigua, vitamines, CO 2 ...
L’objectiu de la homeòstasis és posar en marxar els sistemes i mecanismes fisiològics necessaris enfront qualsevol situació externa o interna que pugui alterar la composició fisiològica d’aquest medi intern.
La homeòstasis es basa en el manteniment de l’equilibri hídric, dels electròlits i de les substàncies acidobàsiques en el medi intern del cos.
Equilibri hídric
És l’equilibri que manté la quantitat d’aigua necessària en cada compartiment i depèn de:
• La ingesta i de l’excreció.
• Les variacions fisiològiques.
• Edat, exercici físic, estació de l’any...
• Dels mecanismes que poden provocar la pèrdua o retenció excessiva de líquids.
Els líquids corporals i els seus compartiments
L’aigua que és la substància més abundant de l’organisme i està distribuïda en tres compartiments en cada uns dels quals ha de mantenir-se constant la seva proporció. Per això ha d’haver un intercanvi continuo d’aigua entre els tres compartiments:
• Líquid extracel·lular o intersticial, és a dir, a l’exterior de les cèl·lules.
• És el líquid que constitueix el medi vital per la cèl·lula, ja que es d’on obté les
substàncies necessàries per el seu funcionament.
• Líquid intracel·lular, és a dir, a l’interior de les cèl·lules.
• Líquid intravascular o plasma, és a dir, a l’interior dels vasos sanguinis.
• És l’encarregat de transportar les diversos substàncies a totes les cèl·lules les cos.
Hi ha moviment de l’aigua entre els diferents compartiments:
• Poden provocar alteracions.
• Hiperhidratació excés d’aigua.
• Deshidratació manca d’aigua.
• Proporció en cada compartiment.
• Prioritari el comportament intracel·lular.
Per una bona homeòstasis ha d’haver proporció de líquids i ha de ser constants en cada un dels compartiments. El líquid intracel·lular desplaçada l’aigua dels altres dos compartiments seffons les necessitats de cada situació.
Mecanismes regulació
L’equilibri hídric és regula amb:
• La ingesta d’aliments, líquids i l’aigua generada per les reaccions de catabolisme de proteïnes.
• L’ excreció a través dels ronyons, dels pulmons, les femtes i la suor.
• El sistema que regula millor les pèrdues són els ronyons ja que es un mecanisme lent
d’actuar.
• Els mecanismes de distribució entre els diferents compartiments.
• Iguala els ingressos i les pèrdues.
• És de tipus neurològic.
J. Rico – Estructura del cos humà Equilibri hidroelèctric i àcid-
base
• L’ aldosterona és una hormona que es secreta quan es detecta un descens de la
concentració de Na.
Alteracions hidroelectrolítiques
La pèrdua de l’equilibri d’hidroelèctric potser degut a:
• Ingestió excessiva de líquids.
• Hiperhidratació.
• Poc freqüent.
• Potser degut a una administració no controlada de seroteràpia.
Retenció d’electròlits.
• Hiperosmolaritat.
• Aportament exclusiu de sal.
• Pèrdua d’aigua no controlada.
• Pèrdua excessiva de líquids.
• Deshidratació.
• Escassa ingesta d’aigua.
• Pèrdues exclusives d’aigua.
■ Més greu en nens i ancians perquè tenen menor capacitat d’autoregulació de la
set.
• Pèrdua d’electròlits.
• Hiperosmolaritat.
• Aportament excessiu d’aigua.
• Secreció inadequada de l’hormona antidiürètica.
Equilibri àcid-bàsic
És el manteniment del medi intern a través de l’equilibri de l’aigua i dels electròlits.
L’equilibri àcids i bases:
J. Rico – Estructura del cos humà Equilibri hidroelèctric i àcid-
base
• La concentració d’hidrogen ha de mantenir-se estable.
• La mesura de la concentració d’hidrogen és fa a través del pH.
• El pH normal de la sang és de 7’35-7’45.
Altres líquids del cos són capaços de tenir diferents pH.
• pH < 7 són àcids.
• pH = 7 són neutres.
• pH > són alcalins.
El pH és igual la concentració de hidrogenions en una solució i s’expressa com logaritme negatiu de la concentració de H+^.
La homeòstasis en aquest cas, és mantenir el pH en el seu valor fisiològic. Les alteracions del pH per sobre o per sota suposen un risc vital i s’han de corregir amb rapidesa.
Els mecanismes de regulació són:
• Amortiguadors fisiològics.
• Pulmons mitjançant la respiració.
• Ronyons mitjançant la retenció o eliminació de substàncies.
L’aigua s’ionitza de forma reversible en protons [H+^ ] i en hidroxils [OH - ]. És amfòfila perquè pot cedir àcids [H+^ ] o bases [OH - ].
• H2O = H+^ + OH-
L’àcid és una molècula en una dissolució aquosa es dissocia i produeix un ió H +^. A cada àcid li correspon una base conjugada, el parell àcid-base conjugades.
• AH (àcid) = A (base conjugada) + H+^ (protó)
Una base és molècula que en dissociació aquosa és capaç d’acceptar ions H +^. Les bases fortes tenen major tendència a captar ions H que les dèbils.
• BOH (base) = B (àcid conjugat) + OH-^ (hidroxil)
Una sal és una molècula que en dissolució aquosa se dissocia i dóna ions.
ClNa = Na+^ + Cl-
■ Pot tenir un pH d’entre 4,6 a 8.
■ En c.n el seu pH és de 6.
■ Sol eliminar més àcids que bases.
• Acidificació de l’orina.
■ Es produeix recuperant el bicarbonat sòdic i conservant les bases.
■ Excreció de l’amoníac.
• Alcalinització de l’orina.
■ És la recuperació de H+^ a partir de les pèrdues de K +^.
■ Es produeix eliminant les bases.
• El sistema renal és el millor regulador del pH perquè és flexible al llarg del dia i
continuo.
• És un sistema d’actuació lenta.
Alteracions de l’equilibri àcid-bàsic.
Quan el pH està per sota de menys 7 és incompatible amb vida. Els elements més importants per el manteniment del pH són:
• L’àcid carbònic.
• És controlat pels pulmons.
• El bicarbonat sanguini.
• És controlat pel ronyó.
Quan el sistema respiratori falla es produeixen les següents alteracions:
• Acidosis respiratòria.
• Excés de producció d’àcid carbònic que no pot ser eliminant.
• Es detecta per un increment de la pCO 2 en sang.
• Es dóna en casos d’insuficiència respiratòria.
• Alcalosis respiratòria.
• Excés d’eliminació d’àcid carbònic.
• Es detecta per un descens del pCO 2 en sang.
Quan l’alteració es deu a desequilibris metabòlics es pot produeix:
• Acidosis metabòlica.
• Increment de substàncies àcides en la sang que el ronyó no es capaç d’eliminar, o per
manca de bicarbonat.
J. Rico – Estructura del cos humà Equilibri hidroelèctric i àcid-
base
Analitzar gasometria.
1r valorar pH.
• Normal.
• Acidòtic.
• Alcalosis.
2n valorar si és metabòlica o respiratòria.
• Per saber si és metabòlica s’ha de mirar el bicarbonat.
• Per saber si és respiratori es mirar el bicarbonat.
• El valor normal és de mínim 20.
■ Per sota és dolent per sobre millor.
• Hipercàpnia excés de CO 2.
Per restaurar el problema respiratori l’organisme té diversos mecanismes:
• Hiperventilació en cas de que no tingui una insuficient respiratòria.
• El ronyó pot fer quelcom però és un mecanisme lent.
• Externament al mecanisme a l’organisme, és posa O 2.
• Quan tenen una pCO 2 elevada la presència d’oxigen extern provocarà que augmenti
el CO 2 es posa una mascareta de ventilació mecànica no invasiva.
Valors normals:
• pH 7,35-7,
• pCO2 35-45 mmHg
• pO2 65-100 mmHg
• Bicarbonat 22-
FiO 2 fracció inspirada d’oxigen.
Enfront un malestar general mirar les constants vitals.
Acidosis metabòlica compensa pacient amb hiperventilació per compensar la acidosis metabòlica.
J. Rico – Estructura del cos humà Equilibri hidroelèctric i àcid-
base
