¡Descarga Escultura grega 2º batx y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
1. KÓUROS I KÓRE
Títol: Koúros d’Anavyssos i Kóre del pèplum Autor: desconegut Cronologia: 510 a.C. / 500 a.C Tipologia: escultura exempta Material: marbre / marbre policromat de Paros Mides: Koúros, 1,95 m (alt); Kóre, 1,20 m (alt) Estil: grec arcaic Tema: votiu o escultura funerària. Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l’Acròpoli (Atenes)
Context històric
Les escultures pertanyen al Període arcaic (S. VII a.C. a 475 a.C.) ● El període arcaic s’inicia amb els primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 76 a.C. ● Aquest període destaca per la colonització grega i, és també, en aquest temps, quan comencen a aparèixer les grans “ polis ” d’aquesta civilització. ● La cultura grega s’estén per tot el Mediterrani i comencen a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics, les escultures, etc. ● En el àmbit més literari, sorgeixen els poemes èpics del gran Homer. ● Aquest període acaba amb les Guerres Mèdiques que tenen lloc al 490 a.C.
Anàlisi formal
Ambdues escultures presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria per determinar certs elements corporals. ❖ Pel que fa a la simetria , s’observa en les figures la possibilitat d’establir un eix central que divideix l’estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció de la posició del braç en el cas de la Kóre, i de la cama avançada en el cas del Koúros. Aquests dos elements diferencials són els que trenquen la rigidesa dels altres elements corporals. ❖ Un altre aspecte destacat és l ’actitud hieràtica que mostren ambdues figures i que és determinada ambdues figures i que és determinada per la posició frontal del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o túnica, en el cas de la Kóre, que fa que els plecs caiguin totalment en vertical.
❖ L’ element geomètric , utilitzat amb una evident voluntat desnaturalitzant, s’endevina ràpidament en la formació de la cabellera de la Kóre, en algun detall del rostre (com els ulls ametllats),en el tors o en els relleus a la roba. ❖ També cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura femenina, tant als cabells com al rostre o al brodat de la túnica, que testimonien la presencia de coloració en l’estatuària grega ja des de l’inici.
L’estil
És grec arcaic.
Models i influències:
L’escultura grega arcaica es desenvolupà a partir de l’evolució d’uns referents propis, les xòana, imatges primitives anteriors al segle VII a.C., i de la influència de l’estatuària egípcia. L’escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i anticipa amb això una de les característiques essencials de l’estatuària clàssica dels segles V i IV a.C.
Anàlisi significativa:
● Els homes representen atletes que havien participat als jocs Olímpics , a un déu o a un noi mort. ● En aquest cas fa referència a un jove mort que es deia Krorisos ; així s’ha trobat a la inscripció feta com a ofrena als déus. En general però no fan referència a cap persona concreta sinó a atletes. ● Les kóres (kóre vol dir donzella) representaven sacerdotesses, aquestes es van trobar en un dipòsit de l’Acròpolis on van ser enterrades durant o després de les invasions perses. La funció és religiosa i decoració.
3. TEMPS : Moment exacte en el que un atleta està a punt de llançar el disc.
Estil:
Les escultures del període clàssic es caracteritzen per tenir una actitud més natural, braços en posicions diferents, s’expressa moviment però contingut i el cànon anatòmic de bellesa. Miró era deixeble d’Agelades. Va destacar pel naturalisme, el realisme, les proporcions, el dinamisme i l’equilibri. L’escultor era un gran bronzista. Treballava tant a animals com a persones. Les seves obres es coneixen per les còpies romanes.
Anàlisi significativa:
1. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ: És un atleta jove en la seva plenitud física. És l’ideal atlètic de l’època. ES representaven a atletes perquè eren els que estaven més a prop dels déus, els quals els havien otorgat unes qualitats físiques brillants. Va ser encarregat per un atleta que participava en els jocs Olímpics a Miró. 2. FUNCIÓ : Estètica i decorativa, per la seva bellesa (cànon de 7 caps) i perquè va ser fet per ser contemplat en algun lloc important de la ciutat. També té una funció religiosa per pregar als déus que un determinat atleta guanyi els jocs Olímpics.
Models i influències:
Pren com a model les escultures arcaiques. Influenciarà als autors de Roma, del renaixement i el neoclassicisme.
Valoració i conclusió:
El Discòbol de Miró va ser tota una novetat en l’escultura grega, ja que la població i altres escultors estaven acostumats al hieratisme arcaic. A més, aquesta obra va ser molt important, perquè els romans la van fer en marbre (i no en bronze , com l’original). En aquesta escultura podem veure el detallisme i la importància que li donava Miró a l’anatomia humana. L’obra, a més, ha sigut de gran debat actualment per saber si és possible fer aquest moviment al llançar un disc i si el fan els atletes actuals.
3.EL DORÍFOR
1. Títol: Dorífor. 2. Escultor: Policlet. 3. Cronologia : 450 ane - 445 ane. 4. Estil: Grec clàssic. 5. Tècnica: Cera perduda (original) i talla (còpia romana). 6. Material: Bronze (original) i marbre (còpia romana): 7. Formes: Exempta. 8. Tipologia: Dempeus. 9. Cromatisme: Monocroma 10. Dimensions : 2.12m d’alt. 11. Localització actual: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. 12. Tema: Bellesa.
Context històric, cultural i artístic:
L’obra està situada en l’època clàssica, que s’inicia al 475 ane amb la derrota dels perses en les Guerres Mèdiques i acaba al 323 ane amb la mort d’Alexandre el Gran. Atenes, governada per Pèricles i en la seva màxima esplendor, es converteix en la ciutat grega més important perquè apareix la democràcia. Esclata la Guerra del Peloponès (431 aC- 404 aC) on perd Grècia i s’estableix una hegemonia amb Esparta (404 ane- 371 ane). Sorgeixen els primers historiadors, com Herot que va narrar les Guerres Mèdiques. Moment dels grans dramaturgs de tragèdies (Èsquil, Sòfocles) i de comèdies (Aristòfanes). Gran importància de la filosofia (Sòcrates, Plató i Aristòtil). Fundació de la primera escola de medicina científica per Hipòcrates. S’implanta l’ordre dòric i el jònic. La cultura grega s’estén per tota la colonització. Apareixen grans artistes (Policlet i Lísip).
Anàlisi formal i estilística:
1. COMPOSICIÓ : Equilibri perfecte gràcies al cànon de 7 caps creat pel mateix autor de l’obra. És un atleta nu. Pectorals plans. Com que porta una llança a la mà esquerra, aixeca lleuguerament l’espatlla esquerra. El braç dret cau relaxat. La cama esquerra està relaxada i fa que el maluc baixi i, la dreta, suporta tot el pes de l’escultura i aixeca el maluc. Les línies de la cintura i els malucs estan molt marcades. Rostre serè, tranquil i segur. Expressió distreta, pensativa i serena. Cabells més naturals, tot i que encara tenen geometrisme. 2. RITME : Representa que està caminant lentament i mirant el seu entorn, per tant, hi ha un moviment suau però no estàtic. Camina cap a l’espectador. Dinamisme i naturalitat de l’escultura gràcies al seu ritme. La lleugera ondulació del cos i el cap una mica girat trenquen l’hieratisme i donen més elasticitat. Contrapposto: tot el pes de l’escultura recau en un peu i, l’altre, descansa.
4. HERMES AMB DIONÍS
1. Títol: Hermes amb el nen Dionís infant. 2. Escultor : Praxíteles. 3. Cronologia : 343 ane. 4. Estil: Grec clàssic. 5. Tècnica: Talla. 6. Material : Marbre. 7. Formes : Exempta. 8. Tipologia : Grup. 9. Cromatisme: Monocroma. 10. Dimensions: 2.13m d’alt. 11. Localització actual: Museu Arqueològic, Olímpia. 12. Tema: Religiós, dedicat als déus.
Context històric, cultural i artístic:
L’obra està situada en l’època clàssica, que s’inicia al 475 aC amb la derrota dels perses en les Guerres Mèdiques i acaba al 323 aC amb la mort d’Alexandre el Gran. Atenes, governada per Pèricle s i en la seva màxima esplendor, es converteix en la ciutat grega més important perquè apareix la democràcia. Esclata la Guerra del Peloponès ( aC-404 aC) on perd Grècia i s’estableix una hegemonia amb Esparta (404 aC-371 aC). Sorgeixen els primers historiadors, com Herot que va narrar les Guerres Mèdiques. Moment dels grans dramaturgs de tragèdies (Èsquil, Sòfocles) i de comèdies (Aristòfanes). Gran importància de la filosofia (Sòcrates, Plató i Aristòtil). Fundació de la primera escola de medicina científica per Hipòcrates. S’implanta l’ordre dòric i el jònic. La cultura grega s’estén per tota la colonització. Apareixen grans artistes (Policlet i Lisip).
Anàlisi formal y estilística:
1. COMPOSICIÓ : Segueix el cànon de bellesa de 7 caps, tant Hermes com l’infant Dionís, tot i que aquest no queda ben proporcionat. L’escultura està formada per un eix vertical. Corba praxiteliana: el cos d’Hermes forma una S. Túnica naturalista gràcies a la tècnica dels draps molls, on la tela marca les formes del cos i els plecs de l’estàtua. Hermes està nu i Dionís tapat lleugerament amb la túnica. Tenen els cabells naturalistes. Les seves mirades expressen tendresa i mostren els seus sentiments (patetisme). Hi ha una llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant modulacions i matisos (menys als plecs i cabells), on hi ha zones de clarobscur. 2. RITME : Contrapposto: tot el pes de l’escultura recau en un peu i, l’altre, descansa, que dóna equilibri entre el moviment i el repòs de l’escultura. Tot i que l’escultura està en pausa, consegueix la sensació de moviment gràcies al seu
braç enlaire amb el qual alimentava a Dionís amb raïm (perdut) i el cap girat lleugerament cap a l’infant. Hi ha un contrast entre el moviment d’Hermes i la verticalitat de Dionís.
3. TEMPS : Moment en el qual Hermes alimenta amb raïm a Dionís.
Estil:
Les escultures del període clàssic es caracteritzen per tenir una actitud més natural, braços en posicions diferents, s’expressa moviment però contingut i el cànon anatòmic de bellesa. Praxíteles va ser el gran escultor del postclassicisme i el va evolucionar. Les seves obres solen ser sensuals, anatòmicament perfectes i de textura mòrbida. Va crear la corba praxiteliana: el cos de l’escultura crea una S.
Anàlisi significativa:
1. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ: Representen a Hermes i Dionís. Hermes s’emporta Dionís (encongit per Zeus) al món Nisa perquè el cuidin les Nimfes, per protegir-lo de l’ira d’Hera, perquè Zeus té a Dionís amb Semele (princesa de Tebes). L'escultura representa la pausa que fan pel camí, Hermes porta en braços el seu germanastre i li dóna raïm, ja que Dionís és el déu del vi. Hermes el cuidar amb tendresa, 2. FUNCIÓ DE L’OBRA: Estètica, ja que servia per decorar un punt concret de la ciutat. I també té una funció commemorativa de la pau entre els pobles d’Elis (Dionís era el patró) i Arcàdia (Hermes era el patró).
Models i influències:
Pren models del període arcaic i clàssic. Influència en l’escultura de l’època romana, del Renaixement i del Neoclàssic.
Valoració i conclusió:
Hermes amb el nen Dionís infant és una obra d’una excel·lent tendresa i empatia. Ja que es pot veure com Hermes cuida i protegeix el seu germà, tot i que no és el seu germà vertaderament. També es pot veure com Praxíteles dóna molta importància a l’equilibri i la bellesa utilitzant el cànon de 7 caps tant a Hermes com a Dionís.
Estil:
Les obres del període hel·lenístic es caracteritzen per un moviment i una expressivitat extrema, es representen grups escultòrics amb una gran teatralitat, tracten nous temes (vellesa, infància, actes quotidians, dolor, mort, etc) i ús del realisme. L’obra pertany a l’escola de Rodes on predomina la monumentalitat, el patetisme, la creació de grups piramidals i la importància dels valors clàssics.
Anàlisi significativa:
1. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ: Escena literària de la Ilíada i l'Odissea d'Homer. Reprodueix el moment en el que dues serps atrapen a Laocoont i els seus dos fills. Això és causat perquè Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill d’entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia, què els grecs deien que era un regal per demanar pau i per consagrar els déus. Atena envia dues serps perquè el matin i els seus fills també. 2. FUNCIÓ DE L’OBRA: Decorativa i estètica, ja que en l’època dels autors estava de moda, entre els rics, tenir grups escultòrics per decorar les cases.
Models i influències:
Pren com a models l’escultura clàssica i la Ilíada i Odissea d’Homer. Influirà en les escultures de l’altar de Zeus a Pèrgam, en el grup de Marc Aurel i, en Miquel Àngel i en l’art barroc.
Valoració i conclusió:
Laocoont i els seus fills és un gran exemple de l’escultura clàssica i les seves característiques. Aquesta obra té una gran temàtica teatral emocional. Fet que fa que puguis empatitzar amb els tres personatges i poder sentir l'angoixa de ser atrapada per una serp. Tret que la fa de les més importants, perquè és extraordinari com una obra de fa 2.000 ens pot transmitir ara les mateixes emocions que quan va ser construït.
