¡Descarga Escultura grega selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Koúros i Kóre
Context històric Les escultures pertanyen al Període arcaic (S. VII a.C. a 475 a.C.) El període arcaic s’inicia amb els primers jocs olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 a.C. Aquest període destaca per la colonització grega i, és també, en aquest temps, quan comencen a aparèixer les grans “polis” d’aquesta civilització. La cultura grega s’estén per tot el Mediterrani i comencen a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics, les escultures, etc. En el àmbit més literari, sorgeixen els poemes èpics del gran Homer. Aquest període acaba amb les Guerres Mèdiques que tenen lloc al 490 a.C. Fitxa Tècnica Títol: Koúros d’Anavyssos i Kóre del pèplum Autor: desconegut Cronologia: 510 a.C. / 500 a.C Tipologia: escultura exempta Material: marbre / marbre policromat de Paros Mides: Koúros, 1,95 m (alt); Kóre , 1,20 m (alt) Estil: grec arcaic Tema: votiu o escultura funerària. Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l’Acròpoli (Atenes)
Anàlisi formal Ambdues escultures presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria per determinar certs elements corporals. Pel que fa a la simetria, s’observa en les figures la possibilitat d’establir un eix central que divideix l’estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció de la posició del braç en el cas de la Kóre, i de la cama avançada en el cas del Koúros. Aquests dos elements diferencials són els que trenquen la rigidesa dels altres elements corporals. Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostren ambdues figures i que és determinada ambdues figures i que és determinada per la posició frontal del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o túnica, en el cas de la Kóre, que fa que els plecs caiguin totalment en vertical. L’element geomètric, utilitzat amb una evident voluntat desnaturalitzant, s’endevina ràpidament en la formació de la cabellera de la Kóre, en algun detall del rostre (com els ulls ametllats),en el tors o en els relleus a la roba. També cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura femenina, tant als cabells com al rostre o al brodat de la túnica, que testimonien la presencia de coloració en l’estatuària grega ja des de l’inici. L’estil és grec arcaic. L’escultura grega arcaica es desenvolupà a partir de l’evolució d’uns referents propis, les xòana, imatges primitives anteriors al segle VII a.C., i de la influència de l’estatuària egípcia. L’escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i anticipa amb això una de les característiques essencials de l’estatuària clàssica dels segles V i IV a.C. La interpretació Els homes representen atletes que havien participat als jocs Olímpics , a un deu o a un noi mort. En aquest cas fa referència a un jove mort que es deia Krorisos; així s’ha trobat a la inscripció feta com a ofrena als déus. En general però no fan referència a cap persona concreta sinó a atletes. Les kóres (kóre vol dir donzella) representaven sacerdotesses, aquestes es van trobar en un dipòsit de l’Acròpolis on van ser enterrades durant o després de les invasions perses. La funció és religiosa i decoració.
de la cama contrària. Els cabells encara conserven una certa esquematització geomètrica però la manera de com cauen els cabells a aconseguit que l'escultura es pugui veure amb més naturalitat. El modelatge dels cossos de les dues representa un alt grau de coneixement de l'anatomia humana i un gran realisme en els músculs, tendons, i a les venes. La tècnica utilitzada per fer els dos guerrers és la de la cera fosa. Aquestes escultures pertanyerien a un estil clàssic més primitiu, conegut amb el nom de estil clàssic sever o primer classicisme. Aquest estil es sol caracteritzar:
- Per la frontalitat, la rigidesa i l'ús de la geometria en certes partes del cos com per exemple els genolls i el ventre.
- L'autor va intentar reproduir un lleuger contrapposto, és a dir, una cama suporta el pes del cos mentre que l'altre està més distensa, elevant lleument el maluc.
- Hi ha una evolució cap a la idealització, arribant a la bellesa a través de la simetria i les proporcions.
- Es perfeccionen les formes, en especial l'anatomia humana, demostrant un alt coneixement de la natura i l'anatomia. Cal destacar els detalls realistes dels músculs a l'esquena, braços i tors, els tendons de les mans i les venes a mans i braços. Pel que fa al precedent d’aquesta obra hi trobem característiques pròpies de l’època arcaica, i el conseqüent és l’època clàssica. La interpretació El tema de les dues escultures és la representació dels personatges "homèrics" Àiax Olieu i Àiax Telamó. El guerrer vell (B) representa a l'heroi Àiax Telamó, el qual es va lluitar a la Guerra de Troia i es va suïcidar abans de que acabés aquesta a causa d'unes paranoies que li va causar la deessa Atena. Va ser un dels guerrers més forts i valerosos que van lluitar en aquesta guerra. Es diu que era familiar de l'heroi Aquil·les. Està representat per l'escultura que porta una barret de cuir. El guerrer jove (A) representa al rei Àiax Olieu, que també va lluitar a la Guerra de Troia. Es va fer famós per haver assassinat al rei de Troia, després d'haver entrat a la ciutat dins del mític cavall de fusta. Està representat per l'escultura amb una tira de cuir al cap, subjectant-li el cabell. Es creu que la seva funció era la de ser exposats en algun lloc públic, sempre frontalment.
Discòbol
Context històric El període clàssic va del 476 aC fins al 323aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Els perses van sotmetre les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llençar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a altres ciutats gregues. Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes. Fitxa Tècnica Títol: Discòbol Autor: Miró Cronologia: 460 a.C Tipologia: escultura exempta Material: original de bronze; còpia romana de marbre Mides: 1,55 m (alt) Estil: grec clàssic Tema: ideal anatòmic atlètic Localització: Museo Nazionale Romano (Roma)
Dorífor
Context històric El període clàssic va del 476 aC fins al 323aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Els perses van sotmetre les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llençar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a altres ciutats gregues. Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes. Anàlisis formal El Dorífor de marbre presenta una textura llisa i és una escultura treballada de forma acurada des de tots els angles, i perfectament ben acabada, polida, de superfícies corbes i arrodonides, i formes planes, excepte l’element de recolzament, i els cabells (cabells disposats amb més naturalitat, però encara una mica geomètrics). Fitxa Tècnica Títol: Dorífor Autor: Policlet el vell Cronologia: 430 a.C Tipologia: escultura exempta Material: original de bronze; còpia romana de marbre Mides: 2,12 m (alt) Estil: grec clàssic Tema: esportiu Localització: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols)
Des del punt de vista de la composició, parteix d’un eix de simetria, propi de la figura humana, però trencat pel sistema del contrapposto (en disposar o contraposar els diferents membres del cos), cosa que li dóna vida i moviment a l’estàtua, és a dir, la disposició harmònica entre els membres del cos (presenta un equilibri perfecte entre la part tensa i la part distesa o relaxada, que marca la postura), accentua el dinamisme i la naturalitat de la figura. Té el cap decantat cap a la dreta, de la mateixa manera que el cos s’inclina lleugerament en la mateixa direcció i el tronc està projectat cap a fora per tal d’aguantar la llança recolzada sobre l’espatlla. Com a resultat d’aquests dos fets, trobem una composició en forma de “S” girada molt discreta. No es conserva policromia, però és ben possible que originàriament presentés algunes parts pintades (ulls, cabells...). Ens trobem davant una forma estàtica, però que porta implícit un moviment contingut. El peu esquerra comença un moviment potencial, entès com a tensió immediata. El joc equilibrat entre membres relaxats i membres en tensió contribueix a donar aquesta sensació de moviment i estabilitat alhora. Pel que fa al temps, estem davant d’una escultura que la voluntat d’eternitat. Els valors del contrapposto vol transportar-nos els valors que vol transportar de confiança i seguretat. A més, el Dorífor marca l’estil clàssic amb aquests valors tant formals com de contingut. Pel que fa al precedent d’aquesta obra és el grec arcaic, i el conseqüent és el grec hel·lenístic, l’art romà i el renaixement. La interpretació Representava a un jove atleta nu i dret, amb una actitud de repòs o incipient marxa lenta, instants abans de participar en la prova de llançament. a causa d’aquesta acció i per a representar la seva condició d’atleta, s’hi accentuaren: els pectorals, les línies pelvianes i els músculs dels malucs. per als grecs l’esport era molt important, l’activitat física era un element important de l’educació del jovent, cosa per la qual els atletes eren molt famosos i abunden les estàtues d’atletes com aquesta, o les que ja hem vist del kouros, perquè representaven les virtuts i valentia guerreres. l’ideal antropològic grec era l’home en plenitud juvenil, preparat per participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència. factors corporals en harmonia amb els espirituals. només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus.
un tronc i de la descàrrega del pes corporal en una de les cames , donant la sensació d’equilibri entre moviment i repòs. Tot i tractar-se de déus, el tema és anecdòtic i està representat de forma humana i afectuosa. El moment representat és fugaç. L’estil de l’autor va ser el postclassicisme, que va contribuir en l’evolució de l’estil escultòric. Estil del període clàssic ( Finals del grec clàssic) Braços desenganxats del cos, l’escultura segueix el cànon de bellesa de Policlet, té contrapposto, i introdueix algunes característiques del període hel·lenístic, com per exemple: la manera de representar teles i l’expressió dels sentiments. Els seu antecedent va ser l’època clàssica. Els seu consegüent va ser el Renaixement. La interpretació Aquesta escultura representa Hermes, Déu missatger, portant en braços al seu germanastre Dionís, futur Déu del vi i la festa. Hermes és jove adult i Dionís encara és un infant; segons el mite, Zeus va matar per culpa d’un mal consell d’Hera a Sèleme, mare de Dionís, quan aquest encara no havia nascut. Així doncs, Zeus va obrir la panxa de Sèleme, va agafar el nadó encara no del tot format, se’l va cosir a la cama i allà el va acabar de gestar. Hera, gelosa perquè Zeus l’havia enganyat de nou, vol matar a Dionís, però Hermes el protegeix. L’escultura representa una pausa en el camí cap a algun d’aquests dos llocs en el qual Hermes li dóna raïm al seu germà. L’obra es va executar com a ofrena per al temple d’Hera al santuari de Xeus a Olímpia. L’obra va ser encarregada per les dues ciutats d’Elis (el patró de la qual era Dionís) i els d’Arcàdia (que el seu patró era Hermes) per a commemorar l’acord de pau entre les dues ciutats. La seva funció es commemorativa, de l’acord de pau entre les dues ciutats.
Laocoont i els seus fills
Context històric La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC. va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria i nous centres culturals i artístics, com Rodes i Tanagra, i la mateixa Atenes que en aquests moments havia perdut la seva hegemonia. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. La influència grega va arribar a l’últim terç del segle I aC. quan Roma va aconseguir el domini del Mediterrani i va absorbir part de la cultura grega. Anàlisi formal i estilístic La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos. Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies ondulades i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment, immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició. Fitxa Tècnica Títol: Laocoont i els seus fills Autor: Escola de Rodes (Polidor i Atenodor) Cronologia: segle III-II a.C (broze), I a.C copia romana. Tipologia: escultura exempta Material: original de bronze; còpia romana de marbre. Mides: 2,42 m (alt) Estil: grec hel·lenístic Tema: mitològic Localització: Museu Vaticà
La interpretació Com es pot observar, aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocoont i els seus dos fills. Això es deu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'això, la deessa Atena envia dues serps perquè el matin a ell i als seus fills i així evita que li ensorrin el pla. La obra probablement, fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, o bé encarregada per algun particular ja que a l’època hel·lenística les persones amb més diners comencen a col·leccionar obres d’art. La font del tema es troba escrit en la llíada, que explica la guerra de troià, d’on prové el tema mitològic de l’escultura. La funció era decorativa i estètica. A l'època d'Agesandre estava de moda entre els rics tenir grups escultòrics per decorar les cases, aquesta escultura en concret es va trobar a casa de Neró.
