Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Apuntes que le puede facilitar al alumno a la hora de estudiar
Tipo: Resúmenes
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Kant és el màxim representant de la Il·lustració a Alemània. El seu pensament es pot entendre:
A la Introducció de Crítica de la raó pura Kant ens diu el següent: No hi ha dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència. (...) Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l'experiència, no per això procedeix tot ell de l'experiència. Per un costat, doncs, si no hi ha experiència no hi ha coneixement. En això coincideix Kant amb l'Empirisme. Per un altre costat, però, no tot el coneixement procedeix de l'experiència. Si no procedeix tot el coneixement de l'experiència, d'on procedeix? Kant sosté que procedeix de nosaltres mateixos, de la nostra pròpia constitució interna, de les estructures cognitives que configuren la nostra naturalesa humana. En això, doncs, Kant se separarà de l'Empirisme i, en algun sentit, la seva proposta tindrà ressonàncies pròpies del Racionalisme (el coneixement es fonamenta en la raó, no en l'experiència). Aquest esquema il·lustra el que s'acaba d'apuntar: La qüestió és, quines són aquestes estructures prèvies a
Com s'ha dit més amunt , el propòsit de Kant és investigar si en tot allò que té a veure amb el coneixement no hi ha únicament dades procedents de l'experiència, com proposaven els empiristes, sinó també determinades estructures prèvies a l'experiència que depenen de la pròpia naturalesa humana, les quals conjuntament amb les dades de l'experiència proporcionin l'objecte del nostre coneixement. A l'obra Crítica de la raó pura trobem la distinció entre Sensibilitat, Enteniment i Raó. Kant anomena Sensibilitat a la facultat que ens permet captar dades a través dels sentits. Com veurem, la sensibilitat ens proporciona els fenòmens. L' Enteniment és, ens diu Kant, la facultat que ens permet agrupar captar dades a través dels sentits, subsumir-les sota conceptes i relacionar aquests conceptes entre si construint judicis. La Raó és la facultat que ens permet fer inferències, establir relacions, etc. entre les diferents estructures dels judicis i construir En tots tres casos, en totes tres facultats, el projecte de Kant és esbrinar quins elements trobem que no provinguin de l'experiència, això és, que siguin (i totes tres expressions següents són intercanviables a Kant):
La sensibilitat és la facultat que ens permet captar dades de l'experiència. Per exemple: quan veiem la taula que tenim al davant o quan veiem la nostra pròpia mà. Els nostres sentits capten informació sobre el món. La qüestió és: el pensament que produeixen en la nostra ment les dades que captem a través de l'experiència, allò que Hume denominava 'impressions', ¿es tracta únicament d'una empremta que les dades sensorials produeixen en nosaltres, o es tracta d'aquestes dades sensorials més algun altre element que no prové de l'experiència? Kant sosté que qualsevol experiència està ubicada espai-temporalment. Ens representem els objectes de l'experiència com ocupant un espai, i ens els representem també com ocupant un temps (ordenats en el temps: primer aquesta experiència conjuntament amb aquella altra, després una altra experiència,etc.) Ara bé, manté Kant, ni l'espai ni el temps no els captem a través de l'experiència, sinó que són condicions de la possibilitat de l'experiència, això és, estructures que posem nosaltres per poder tenir experiències. La sensibilitat produeix fenòmens , però els fenòmens no són una mera còpia de les dades empíriques, sinó que són aquestes dades estructurades per condicions prèvies, a priori, transcendentals: les intuïcions pures : espai i temps.
dades de l'experiència
Imaginem un diàleg amb una càmera fotogràfica (que parli, tingui consciència, etc.). Suposem que programem la càmera perquè el diafragma estigui obert 2'', de manera que capti imatges durant 2''. Si hi ha un objecte en moviment, la càmera el captarà en la mateixa fotografia ocupant diferents posicions en un mateix moment de temps (¡una unitat de temps indivisible, per a la càmera, serà de 2''!). Així les coses, el món extern que captem, sigui el que sigui, és el mateix per a la càmera que per a nosaltres. Ara bé, la descripció d'allò que veiem serà diferent en tots dos casos. Per exemple, davant d'un cotxe que es desplaci en aquests 2'' en què el diafragma de la càmera resta obert, nosaltres direm coses com ara 'aquell cotxe estava aquí i ara és allà' mentre que la càmera dirà coses com ara 'aquest cotxe està aquí i allà al mateix temps'. El propòsit d'un exemple estrany com aquest és mostrar com el nostre coneixement del món i el de la càmera diferirien, però no pas perquè el món fos diferent, sinó perquè la nostra manera de recollir les experiències captades és diferent. Les nostres estructures cognitives i les de la càmera són diferents, per això tenim coneixement diferent. Ara bé, si el món és el mateix, el fet que el coneixement que en tenim sigui diferent en tots dos casos prova que el coneixement també conté estructures que hi incorporem nosaltres (altrament no hi podria haver diferència entre la càmera i nosaltres). Així doncs, i com volia mostrar Kant, en el fenomen no únicament hi ha dades empíriques , sinó també estructures a priori necessàries per ordenar les experiències: les intuïcions pures. Cas 1: tenim un tren parat, a la 1a fotografia, i en moviment, a les altres 3 fotografies. En les 3 fotografies en què el tren està en moviment, l'objectiu de la càmera ha estat obert 0,5'', 1'' i 2'', respectivament. En aquestes 3 fotografies, i atès que la càmera capta el moviment del tren en una sola imatge, ¿no tindria (la càmera) una visió diferent del món en cadascuna de les tres imatges? La manera com ordenem temporalment (i espacialment) les experiències en la nostra ment no ve donada per les dades de l'experiencia, segons Kant, sinó per la manera com la nostra ment estructura aquestes imatges.
A l'hora de formar conceptes empírics tot el que fa l'enteniment és agrupar les dades proporcionades per la sensibilitat. Ara bé, a l'hora de formar judicis, ¿podem dir que l'enteniment simplement agrupa també les dades provinents de l'experiència? La resposta de Kant a aquesta pregunta consisteix a remarcar que a l'hora de construir judicis hi ha alguna cosa que no deriva de l'experiència, a saber, l'estructura del propi judici. Així doncs, quan diem 'La taula és verda' el que realment estem dient és que nosaltres veiem la taula i el color verd conjuntament en un mateix espai i temps; que quan diem 'Si la bola A es mou fins la bola B, aleshores la bola B es mou', el que realment estem dient és que nosaltres tenim una experiència, la de la bola B que es desplaça, immediatament després de l'altra, la bola A que es mou; etc. L'estructura del judici depèn de la manera com estructurem l'experiència, però aquesta manera d'estructurar l'experiència és específicament humana. En conseqüència, les estructures dels judicis són prèvies a l'experiència, a priori. La sensibilitat proporciona una experiència estructurada, un esquema (recordem que els fenòmens no eren simplement dades de l'experiència, sinó dades de l'experiència estructurades per les intuïcions pures: espai i temps), i l'enteniment reprèn aquest esquema i elabora judicis a partir de les dades empíriques. fenòmens
Taula dels judicis i de les categories kantianes TIPUS JUDICI ESTRUCTURA DEL JUDICI CATEGORIA Quantitat Universal "Tot A és B" Unitat Particular "Algun A és B" Pluralitat Singular "L'A és B" Totalitat Qualitat Afirmatiu "A és B" Realitat Negatiu "A no és B" Negació Infinit "A és no B" Limitació Relació Categòric "A és B" Inherència i Subsistència Hipotètic "Si C és D, aleshores A és B" Causalitat i Dependència Disjuntiu "A és B, o C, o D, o..." Comunitat (Reciprocitat) Modalitat Problemàtic "A pot ser B" Possibilitat Assertòric "A és, de fet, B" Existència Apodíctic "A és necessàriament B" Necessitat Qualsevol judici ha de respondre a una quatre estructures diferents, una pel que fa a la quantitat, una altra pel que fa a la qualitat, una altra pel que fa a la relació i finalment una altra pel que fa a la modalitat.
La raó és la facultat humana que ens permet operar amb els conceptes purs de l'enteniment, amb les categories, relacionant-los, combinant-los, construint argumentacions a partir d'aquests conceptes, etc. Kant vol mostrar-nos com els conceptes de jo, món i Déu, les nocions fonamentals de la metafísica, són conceptes als quals arriba la raó a partir de les categories de manera completament independent a l'experiència. A aquests conceptes puts de la raó els denomina idees. Per exemple, a partir de la categoria d'inherència i subsistència, Kant vol mostrar-nos com podem arribar a la noció de jo. Quan diem 'A és B' allò que en realitat estem afirmant és que A B es donen conjuntament en l'experiència d'un subjecte, el jo, i arribem, per tant, a la noció de jo. Ara bé, aquesta noció és completament independent de l'experiència i, en conseqüència, no podrà ser objecte del coneixement. De manera similar, i a partir d diferents categories, Kant arriba a les idees de món i de Déu. Com en el cas del jo, podrem pensar en aquestes idees però, en tant que no mantenen cap relació amb
Si hi ha una llei moral, aquesta llei, en tant que llei, ha de complir dos requisits: a) ha d'obligar, ha de tenir un caràcter imperatiu (altrament no seria una llei); i b) ha de ser universal (ha de valer per a tothom en tota circumstància possible). Per tant, una llei moral ha de tenir l'estructura següent: Fes A , on A és l'acció que hem de dur a terme si seguim la llei moral. Què pot ser A? Si A és qualsevol acció particular, com ara 'no matar' o 'no robar', obtenim el següent: Fes 'no matar ' a) "Fes 'no matar'" compleix el requisit d'obligatorietat: en efecte, 'fer' és un verb imperatiu que estableix una ordre. En aquest cas, l'imperatiu determina la nostra voluntat en el sentit que, si el seguim, estem obligats a no matar. b) Compleix 'no matar' el requisit d'universalitat? Per a Kant, el requisit d'universalitat ha d'estar determinat a priori (com hem vist en l'àmbit del coneixement, on la validesa universal de principis com ara 'tot efecte té una causa' s'establia a partir de les estructures a priori de l'enteniment ). Així les coses, 'no matar' és una acció concreta que no es pot fixar de manera independent de l'experiència. En un últim terme 'no matar' dependrà de quin és l'objecte de la nostra voluntat: "si vols actuar bé, no matis", o "si vols ser feliç, no matis", o "si vols no posar-te en perill, no matis", etc.; però és clar que primer caldria determinar empíricament què entenem per "actuar bé" o per "ser feliç". Així les coses, 'no matar' no pot ser un candidat a la 'A' que buscàvem en la llei moral -ni tampoc 'no robar', 'no mentir', etc. 'No matar' no pot ser una afirmació categòrica, sinó que depèn de què entenem per "actuar bé" o per "ser feliç". Per xemple: Si vols ser feliç, aleshores fes no matar En aquest cas ja no tindríem una norma absoluta que valgués per a qualsevol circumstància possible, sinó que únicament tindríem una norma que valdria únicament en la circumstància particular que acabem de considerar. En paraules de Kant, no tindríem una llei moral, un imperatiu categòric , sinó un imperatiu condicionat, un imperatiu hipotètic. imperatiu categòric -> Fes A
imperatiu hipotètic -> Si H, fes A (on H són les circumstàncies que condicionen fer A -en aquest cas, ser feliç). Sempre que fixem la 'A' amb una acció determinada, de seguida ens trobarem amb el mateix problema anterior i mai no arribarem a establir una llei universal, un imperatiu categòric. Per això Kant insisteix que, p a l'hora de determinar de manera universal la nostra conducta, 'A' no pot ser cap acció concreta perquè en tal cas dependria d'allò que perseguim, de l'objecte de la nostra voluntat. 'A' s'ha de determinar merament en virtut de la forma que ha de tenir las nostra conducta. La llei que proposa serà, per tant, formal, i en conseqüència l'ètica kantiana és una ètica formal (és el sistema ètic formal més representatiu). Kant proposa substituir l''A' de la fórmula com segueix: A = allò que pensis que tothom hauria de fer en les teves circumstàncies o també A = considera la humanitat sempre com a fi de les teves accions, mai com a instrument o mitjà i encara d'altres. Totes dues formulacions són equivalents (tot i que no mostrarem aquí per què ho són, d'equivalents). És important observar l'"hauria de fer" (no "faria"). Hem de pensar allò que pensem que tothom hauria de fer en les nostres circumstàncies, fins i tot si nosaltres fóssim les persones afectades per la seva acció. És clar que dues persones aplicant el mateix imperatiu categòric poden dur a terme accions diferents -perquè les seves circumstàncies poden ser diferents. Això no obstant, hauran apel·lat a la mateixa llei moral. Un exemple ens pot mostrar això: podem fer diferents pintades a les parets dels edificis de la ciutat fent servir una mateixa plantilla de fullola on haurem retallat la inscripció "Volem més filosofia" (no cal que ho feu). Cada pintada serà diferent, depenent de la rugositat de la paret, de la tinta, de la pressa que tinguem, etc.; però en tots els casos haurem fet servir la mateixa plantilla. En aquest exemple, la plantilla jugaria el paper de la llei moral kantiana i cadascuna de les pintades jugaria el paper de les diferents accions que fem, depenents totes elles de l'objecte de la nostra voluntat, seguint l'imperatiu moral. Una conseqüència de l'ètica de Kant L'ètica kantiana no sempre concorda amb les intuïcions morals que puguem tenir. Per exemple, si un assassí estigués apunt d'anorrear mig planeta i l'única manera d'evitar-ho fos matant-lo, Kant sostindria que l'acció correcta, la que segueix fidelment la llei moral, seria no matar en qualsevol cas. La raó és simplement la següent: no podem pensar com a llei universal:
