Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ESTADÍSTICA CONCEPTOS BASICOS, Apuntes de Estadística Aplicada a la Psicología

apuntes para la estadística basica

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 15/05/2019

holaquetalcomoestas
holaquetalcomoestas 🇪🇸

5

(1)

3 documentos

1 / 22

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Introducció a l'estadística aplicada a
l'educació. Funcionament bàsic de l’SPSS
Ormazábal,
F. J. (C
oord.) Vila, R.; Mateo, M. ; Torrado, M.;
Berlanga, V.; del Barrio, J.; Ruiz, A.
Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en
Educació (MIDE)
Facultat de Pedagogia
Universitat de Barcelona
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ESTADÍSTICA CONCEPTOS BASICOS y más Apuntes en PDF de Estadística Aplicada a la Psicología solo en Docsity!

Introducció a l'estadística aplicada a

l'educació. Funcionament bàsic de l’SPSS

Ormazábal, F. J. (Coord.) Vila, R.; Mateo, M. ; Torrado, M.;

Berlanga, V.; del Barrio, J.; Ruiz, A.

Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en

Educació (MIDE)

Facultat de Pedagogia

Universitat de Barcelona

Aquesta publicació compta amb la següent llicència de Creative Commons:

Introducció a l’estadística aplicada a l’educació. Funcionament de l’SPSS està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 (CC BY-NC-ND 3.0)

Para citar la obra: Ormazábal, F.J. (coord.) Vila, R.; Mateo, M.; Torrado, M.; Berlanga, V.; Del Barrio, J.; Ruiz, A. (2012) Introducció a l’estadística aplicada a l’educació. Funcionament de l’SPSS. Barcelona: Universitat de Barcelona. Dipòsit Digital: http://hdl.handle.net/2445/

1.1 Introducció a l’SPSS

L’SPSS ( Statistical Package for Social Sciences ) és un software específic d’anàlisi estadística de dades en l’àmbit de les ciències socials. Constitueix una aplicació estadística força potent, de la que s’han anat desenvolupant diverses versions des dels seus inicis, als anys setanta. En aquest manual les sortides d’ordinador que es presenten pertanyen a la versió 18. No obstant, tot i que la forma ha anat variant des dels seus inicis, pel que fa al seu funcionament segueix essent molt similar entre les diferents versions.

Prèviament a iniciar-nos en la utilització de les aplicacions de l’SPSS és important familiaritzar-se amb algunes de les finestres que més farem servir. En entrar a l’SPSS el primer que ens trobem és l’ editor de dades , tal com es representa a la figura 1. Aquesta finestra visualitza, bàsicament, les dades que anirem introduint.

Figura 1. Vista de dades.

L’editor de dades inclou dues opcions: la vista de les dades i la de les variables. Aquestes opcions poden seleccionar-se a partir de les dues pestanyes que es presenten en la part inferior. A la figura 1 trobem activada la vista de dades, aquesta conté el menú general i la matriu de dades. Aquesta matriu està estructurada ubicant els casos a les files i les variables a les columnes.

Casos

Variables

Per a definir les variables s’utilitza la vista de variables , tot clicant sobre la pestanya corresponent, tal com presentem a la figura 2.

Definició Variables

(característiques)

Variables

Figura 2. Vista de variables.

La vista de variables ens permet fer especificacions sobre les variables que conté la nostra matriu de dades. Com per exemple, el nom de la variable, el nombre de decimals que té, l’escala de mesura, etc.

En aquesta finestra les diferents variables es troben situades a les files, mentre que les característiques a definir de les mateixes es troben a les columnes.

Figura 4. Editor de taules.

Finalment, si fem doble clic en un gràfic entrarem en l’ editor de gràfics que presentem en la figura 5. Aquest editor obre un nou menú que permet realitzar modificacions en els gràfics, com per exemple en els colors, les fonts, els eixos, les etiquetes i algunes opcions alternatives.

Figura 5. Editor de gràfics.

Aquestes diferents finestres es corresponen també a diferents tipus d’arxius. Concretament, des de l’editor de dades obtenim arxius de dades que contenen tant les dades introduïdes com tota la informació sobre les variables. L’SPSS identifica aquests fitxers amb l’extensió SAV (nom del fitxer.SAV). En canvi, des de l’editor de resultats obtenim arxius de resultats que tenen com a extensió SPV (nom del fitxer. SPV). Per obrir els diferents arxius haurem de seguir les passes mostrades a la figura 6.

Figura 6. Obrir diferents tipus d’arxius.

Editor de gràfics

Arxius SAV (nom. sav)

Arxius SPV (nom. spv)

Vista de dades i

Vista de variables

Visor de resultats

(Editor de taules i gràfics)

  • Els valors de la variable s’utilitzen per aquelles variables qualitatives que disposen de categories. Per exemple, el sexe té les categories “home” i “dona”. En aquest cas, cliquem l’opció de valors, tal com s’indica a la figura 8, i en el quadre de diàleg que sorgeix podem especificar els valors numèrics i la seva corresponent etiqueta de valor. Després de cada una de les especificacions és necessari prémer afegir.

Figura 8. Definició dels valors de la variable.

  • Els valors perduts són aquells valors que no es tenen en compte per a l’anàlisi dels resultats. L’SPSS n’identifica dos tipus: els perduts pel sistema (qualsevol casella en blanc dins de la matriu de dades) i els perduts per l’usuari. En aquest darrer cas és l’usuari el que defineix quins són aquests valors, això ho fa clicant a l’opció de perduts, tal com podem veure a la figura 9.

En el quadre de diàleg que apareix podem escollir entre diferents opcions: podem definir valors perduts que no siguin consecutius (valors perduts discrets), o bé podem definir un rang de valors perduts més un valor discret opcional.

Figura 9. Definició dels valors perduts de la variable.

  • L’opció columna ens permet definir o modificar l’amplada que ocupa la columna per a cada variable dins la vista de dades i no afecta en cap cas l’amplada definida prèviament.
  • L’alineació fa referència a com se situen les dades a la columna corresponent dins la vista de dades (a la dreta, esquerra o centrades).
  • Per últim, hem d’especificar el tipus d’escala de mesura que farem servir per a cada variable. Tal com s’indica a la figura 10, si cliquem sobre l’opció Mesura , apareix un menú en el que podem escollir l’escala corresponent: Escala, Ordinal o Nominal.

Figura 11. Passes per a dur a terme la depuració de la matriu.

Després de demanar les taules de freqüències ens aniran apareguent aquestes al visor de resultats i haurem de revisar que no hi hagi cap codi incorrecte, localitzant, sempre que n’hi hagi, en quin cas es troba l’errada per així poder modificar la resposta errònia per la correcta.

1.3 Funcions bàsiques

Dins les funcions bàsiques que en aquest apartat treballarem hem de remarcar la que ens permet visualitzar dins la vista de dades de l’editor de dades les etiquetes dels valors de les variables , és a dir, que en comptes d’aparèixer els codis definits per a les diferents categories de les variables el que ens apareixerà quan cliquem la icona assenyalada a la figura 12 seran les etiquetes corresponents.

Per exemple, pel que fa a la variable sexe, si hem definit els valors d’aquesta com a: Home=1 i Dona=2, a la vista de dades ens apareixeran els codis 1 i 2, però si cliquem la icona assenyalada en comptes dels codis apareixeran les etiquetes Home i Dona. Això ens permetrà conèixer amb més facilitat el contingut de la matriu.

Figura 12. Icona referent a les etiquetes dels valors de la variable.

1.3.1 Edició de dades

Quan parlem d’edició de dades ens referim a diferents opcions : selecció, canvi, tallar, copiar i enganxar dades, inserir o esborrar variables o casos, cercar casos o valors de la variable, etc.

D’entre les opcions abans esmentades, en aquest apartat explicarem aquelles que considerem bàsiques per al treball amb l’SPSS. Començarem per la selecció de casos , tal com s’indica a la figura 13 el que fem primer és escollir l’opció “seleccionar casos” del menú, aquesta obre un nou quadre de diàleg en el que

Figura 14. Procediment per a cercar subjectes o valors.

Per últim farem esment a com inserir variables i casos dins una matriu ja elaborada. La figura 15 ens indica com inserir una nova variable , tenint en compte que aquesta es generarà a l’esquerra d’on estava situat el cursor en el moment de demanar la funció. Un cop inserida s’haurà de definir tal com hem explicat a l’apartat 1.2 i posteriorment introduir els valors.

Figura 15. Procediment per a inserir noves variables.

Pel que fa a inserir nous casos , la figura 16 ens indica com fer-ho, tenint en compte que aquest s’inserirà en la mateixa fila on estava situat el cursor en el moment de demanar la funció.

Figura 16. Procediment per a inserir nous casos.

1.3.2 Creació de variables noves

Un cop creada la matriu, tenim dues opcions de gran utilitat per modificar les variables existents i aconseguir que siguin adequades pels nostres propòsits: calcular noves variables o bé recodificar-les.

a) CÀLCUL

Efectivament, és molt possible que necessitem crear una nova variable, fruit del càlcul d’alguna o algunes de les variables que ja tenim creades. Per exemple, imaginem que la nostra matriu consta de 3 variables que són les puntuacions de 3 preguntes o ítems d’un instrument de mesura. És molt probable que necessitem el total que ha obtingut cada subjecte en aquest instrument, per tant, l’operació que volem fer és calcular una nova variable que serà el total de puntuació de cada subjecte en l’instrument de mesura.

Com ho fem? En l’opció transformar del menú hi trobem la funció calcular, obrint- se, un cop la cliquem, el desplegable que veiem a la figura 16, observant en aquest que tenim dues opcions:

  • Utilitzar el símbols de la suma, resta, multiplicació, etc. que tenim al teclat i que també apareixen en el propi desplegable.
  • Crear la variable sobre la que volem recodificar, esborrant el seu contingut anterior ( en las mismas variables ).
  • Crear la variable en una nova columna ( en distintas variables ). Si decidim crear una nova variable a part, haurem de donar un nom a la nova variable (tal com es veu en la figura 18). Per aquest fi és important que activem l’opció cambiar.

Seguidament haurem d’indicar quins són els valors de cada codi que volem recodificar i en quins valors es transformaran. És a dir, haurem de dir que un suspès és aquella persona que ha obtingut una puntuació que oscil—la entre 0 i 4’9, etc. Per fer això hem d’accedir a l’opció de valores antiguos y nuevos. La finestra que s’obre està dividida en dues parts verticals:

  • La part esquerra que defineix els valors antics, és a dir, els intervals de les puntuacions en el nostre exemple (0-4’9, 5-6’9, 7-8’9, 9-10).
  • La part dreta que defineix els nous valors (suspès, aprovat, notable, excel—lent). No obstant, l’SPSS només ens permet introduir els valors numèrics, per exemple: 1, 2, 3 i 4; i és per això que en aquest cas, en un segon moment haurem de definir la variable i posar les etiquetes corresponents (1 serà suspès, 2 aprovat, etc.).

Per definir aquests intervals de puntuacions podem utilitzar l’opció de rang de valors, o bé altres alternatives: per exemple el suspès pot ser definit a partir de rang del menor fins.... , posant únicament el 4’9 com a puntuació màxima; o bé, l’excel—lent pot ser identificat a través de rang de ... fins al major , posant en aquest cas el 9 com a puntuació mínima. En tot cas, cada vegada que posem els valors antics i nous d’una categoria hem de clicar en afegir perquè es mantinguin els valors. Un cop s’hagin afegit totes les categories a la petita pantalla que es troba a la part dreta de la finestra podrem acceptar l’operació i veurem com es crea una nova variable a la darrera columna de la matriu.

Figura 18. Recodificar variables.

1.4 Opcions d’Ajuda a l’SPSS

L’SPSS disposa de vàries opcions d’ajuda que poden ser molt útils en el seu aprenentatge i ús. Per començar hem de parlar del botó d’ajuda que apareix a cada finestra i que permet l’accés als diferents continguts, índexs i opcions de recerca de qualsevol terme específic.

D’altra banda, també hem de parlar de la possibilitat d’obtenir ajuda en els diferents quadres de diàleg. Per exemple, si no recordem el concepte de la moda, només hem de fer un petit clic amb el botó dret del ratolí sobre el seu enunciat (figura 19) i ens sorgeix la seva definició.