Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estètica de la Comunicació, Apuntes de Estética

Apunts Estètica, Grau en Publicitat, RRPP i Màrqueting.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 14/06/2020

laia-padros-verges
laia-padros-verges 🇪🇸

4

(2)

6 documentos

1 / 21

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Laia Padrós Vergés
M2
APUNTS D’ESTÈTICA
INTRODUCCIÓ:
-L’Estètica és el judici del gust. Això genera el problema, ja que el gust és subjectiu i l’estètica té
una pretensió objectiva.
-Al llarg de la història, el gust ha anat canviant.
-Cal destacar la importància de l’art en l’estètica (però aquesta no només es dóna en l’art). L’art
té com a objectiu provocar en l’espectador una experiència estètica.
USOS I ABUSOS DEL TERME ESTÈTICA:
-En la nostra societat de consum, el concepte “estètica” està orientat al culte al cos (jove, prim,
guapo…)
Ex: models Abercrombie - - - - David Michaelangelo o Discófor Policlet
dones (actuals)- - - - - - - - - Dones del Renaixement (Venus de Boticelli)
-Estèticament segueixen els mateixos models. En canvi, per exemple les dones repreentades en
el Barroc (ex: Tres Gràcies de Rubens o la Venus de Willendorf) són avui vistes com un terror,
preferim el model de les Barbie.
-Per tant, podem dir que l’estètica i els gustos es defineixen en funció del context social.
-Estètica: és la ciència (pretensió obj.) del coneixement a través del fenomen sensible. Es centra
en el coneixement que rebem a través dels sentits.
El seu objectiu és donar arguments pel gust.
S’estudien els arguments sincrònicament ( en un context) i diacrònicament (al llarg del temps)
Hi ha una contradicció entre la seva pretensió (ser obj) i el seu objecte d’estudi (gust, que és
subjectiu)
-Gust: des del punt de vista estètic, és la capacitat de doscernir racionalment el que ens agrada
del que no.
-Valor estètic: capacitat d’un fenomen sensible per a produir una experiència estètica en la
persona que l’observa.
Determinar quin és el valor estètic és la base per saber què ens agrada i què no.
-Art: crear fenomens sensibles que provoquin experiències estètiques en aquell qui observa. És
una creació conscient que fa l’home (relació art- estètica)
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estètica de la Comunicació y más Apuntes en PDF de Estética solo en Docsity!

M

APUNTS D’ESTÈTICA

INTRODUCCIÓ:

- L’Estètica és el judici del gust. Això genera el problema, ja que el gust és subjectiu i l’estètica té

una pretensió objectiva.

- Al llarg de la història, el gust ha anat canviant.

- Cal destacar la importància de l’art en l’estètica (però aquesta no només es dóna en l’art). L’art

té com a objectiu provocar en l’espectador una experiència estètica. USOS I ABUSOS DEL TERME ESTÈTICA:

- En la nostra societat de consum, el concepte “estètica” està orientat al culte al cos (jove, prim,

guapo…)

• Ex: models Abercrombie - - - - David Michaelangelo o Discófor Policlet

dones (actuals)- - - - - - - - - Dones del Renaixement (Venus de Boticelli)

- Estèticament segueixen els mateixos models. En canvi, per exemple les dones repreentades en

el Barroc (ex: Tres Gràcies de Rubens o la Venus de Willendorf) són avui vistes com un terror, preferim el model de les Barbie.

- Per tant, podem dir que l’estètica i els gustos es defineixen en funció del context social.

- Estètica : és la ciència (pretensió obj.) del coneixement a través del fenomen sensible. Es centra

en el coneixement que rebem a través dels sentits.

• El seu objectiu és donar arguments pel gust.

• S’estudien els arguments sincrònicament ( en un context) i diacrònicament (al llarg del temps)

• Hi ha una contradicció entre la seva pretensió (ser obj) i el seu objecte d’estudi (gust, que és

subjectiu)

- Gust : des del punt de vista estètic, és la capacitat de doscernir racionalment el que ens agrada

del que no.

- Valor estètic: capacitat d’un fenomen sensible per a produir una experiència estètica en la

persona que l’observa.

• Determinar quin és el valor estètic és la base per saber què ens agrada i què no.

- Art: crear fenomens sensibles que provoquin experiències estètiques en aquell qui observa. És

una creació conscient que fa l’home (relació art- estètica)

M

Lectura tríades: L’Estètica es basa en el judici del que es bell i del que no ho és (sentiments). L’activitat és l’art.

- (^) Quins poden ser els valors estètics? - (^) Propietats dels valors estètics: - Hi ha dues teories o grups en funció de si es creu que el valor estètic es intrínsec a l’objecte o és en la percepció: - (^) teoria objectivista: - Les propietats estètiques són del propi objecte (és a dir, un fenomen sensible que es capta pels sentits) - (^) teoria subjectivista : - El valor estètic es troba en l’experiència estètica de l’espectador. No està en el fenomen, sinó en la percepció.

  • (^) Els cànons grecs van anar evolucionant però es poden considerar objectius.
  • (^) La proporció àuria és un cànon que prové de les matemàtiques (Pitàgores). És un cànon de la naturalesa (explica com funciona la naturalesa). El resultat sempre és el número Phi (Fibonacci). EVOLUCIÓ ESTÈTICA:
  • (^) El terme estètica prové del grec:
    • aiszetique (allò percebut)^ =/^ nontá (allò conegut)
    • aesthesis (impressions sensorials) =/ gnosis (pensament)
    • estètic (sensitiu) =/ gnòsic (intel·lectual) PLATÓ BÉ BELLESA VERITAT BONUM PULCHRUM VERUM ACCIÓ CREATIVITAT TEORIA KANT CRÍTICA RAÓ PRÁCTICA CRÍTICA DEL JUDICI ESTÈTIC CRÍTICA RAÓ PURA FILOSOFIA ÈTICA ESTÈTICA LÒGICA MORALITAT ART CIÈNCIA VOLUNTAT SENTIMENT PENSAMENT

M

- Comprèn l’Època antiga, Època medieval, Època moderna (Renaixement i Barroc, entorn 1700) - (^) Època antiga : - Plató^ a partir de l’anàlisi del fenomen sensible diu que la base de la percepció de l’home és la imitació. (Ex: una pintura, en ser una imitació d’una imitació (realitat sensible) és totalment falsa) - Amb això s’inicia tota una línia en la cultura occidental (considerar imatges=falses) - Per copsar la bellesa Plató s’inventa una facultat de l’ànima que permeti superar els sentits i captar la bellesa del Món Ideal. Diu que és aquesta facultat qui produeix el plaer estètic. - (^) Època medieval : - Europa estava dominada per l’esglesia i aquesta no tenia interés en l’estètica per dos motius: - (^) és terrenal - (^) es percep com a herència de cultures paganes (grecs i romans) - Sant Tomàs d’Aquino:^ fa una reflexió sobre conceptes estètics intentant-los lligar amb el cristianisme. Diu que el nexe d’unió és que la base d’alguna cosa que sigui agradable és la bondat (lliga bellesa i bondat) - (Tomàs ????)Analitza des d’un punt de vista objectiu les condicions de bellesa depenent de la forma: - (^) integritat/perfecció: allò trencat és lleig. - (^) deguda proporció/harmonia - (^) lluminositat/claredat: intensitat en què la forma es manifesta en l’objecte en concret. - (^) Època moderna: - Renaixement: - (^) Intent de recuperar la cultura clàssica. Recuperació del platonisme que es converteix en el neoplatonisme: se centra en la facultat de l’ànma i actitud per copsar la bellesa. - (^) M. Ficino (filòsof): - Funda la primera Acadèmia (1462), un lloc on s’estudiaven les arts. - La seva filosofia es basa en les obres del pintor Boticelli. - Interrelació art-pensament - Descriu dues actituds: - (^) Contemplació (passiu): centrar-se en la pròpia consciència en el moment de percebre. - (^) Concentració: és necessària per a la creació artística i experimentació de la bellesa.

M

- (^) Alberti (escultor, arquitecte…): - Reflexiona sobre les actituds necessaries per copsar la bellesa. Diu que no és suficient amb la contemplació, cal que l’ànima quedi subjugada per la bellesa. - El pensament racional s’abandona a l’experiència de la bellesa - lentezza^ d’ànima - Barroc - (^) Gravina - A través d’ell s’inicia el neoclassicisme - Funda l’Acadèmia Arcàdia, que és la base del neoclassicisme. - Actituds per copsar la belelsa: - (^) deliri: la bellesa només es pot percebre en un estat d’eufòria o frenesí. Això lliga amb la tendència de l’època: misticisme. - (^) Ex: Èxtasi de Santa Teresa - (^) CICLE MODERN: - (^) Interès en les reflexions estètiques en les sensacions i el gust (s’introdueixen en aquest moment). Es centra en el que sent l’observador. - (^) Comprèn: la Il·lustració, l’idealisme, romanticisme, modernitat (s.XX) i postmodernitat - (^) Il·lustració : - (^) Es divideix en dos corrents: - Racionalisme cartesià^ (Descartes, Leibniz, Baumgarten) - (^) És un corrent que s’origina a França però també té incidència a Alemanya. - (^) Es basa en el mètode de Descartes (mètode cartesià) que té 3 normes: - Claredat conceptual (axiomes no ambigüs) - Rigor deductiu en cada fase del procés - Certesa intuitiva dels principis bàsics - (^) Aquest mètode l’aplicarà Leibniz i planteja el problema que s’estableix entre les normes: - normes intuitives (experiència) - normes racionals (raó) - (^) La base de l’estètica són les sensacions (base del conflicte) que són una barreja confusa d’harmonies. - (^) “La sensació és el lloc de trobada entre el món objectiu i el subjecte”. - (^) Baumgarten (mitjans XVIII) intenta ordenar tot els elements en una ciència: estètica (1750-1758). - Parteix de la divisió de la Il·lustració (pensament i món sensible)

M

  • Utilitzen tècniques visuals (seccions, plans, vistes…)
  • Hi havia un dibuix (visió de conjunt) i una llegenda.
  • Empirisme
  • (^) Dues grans aportacions:
  • Imaginació
  • (^) El problema de l’estètica és que el coneixement intuitiu necessita d’alguna facultat per copsar la bellesa.
  • (^) Bacon (XVII)
  • Parla del concepte d’imaginació o fantasia (no en fa distinció), que és una facultat de l’ésser humà al costat de la raó i la memòra.
  • (^) Hobbes
  • Distingeix entre dos tipus d’imaginació:
  • (^) Imaginació simple: sentit decadent que crea fantasmes. Imatges que subsisteixen en el record.
  • (^) Imaginació composta: crea noves imatges ordenant les velles. Suposa l’inici de la teoria de les associacions (relació imatges per crear-ne una de nova)
  • (^) Hume
  • Analitza com funciona la imaginació i el paper de les associacions.
  • Qualsevol aportació del coneixement humà es fa associant coses ja conegudes a partir de les quals en construim de noves.
  • Això també ho aplica al plaer estètic: el plaer obtingut per experiències noves s’obté de l’associació de velles.
  • Ex: Chema Madoz
  • Problema del gust
  • (^) El gust és la facultat per distingir el bell i el lleig.
  • (^) 3 autors defineixen aquesta problemàtica (a principis XVIII)
  • (^) Shaftesbury (1709)
  • L’home té un sentit moral (mira la realitat des de dins) i és aquest sentit que capta l’harmonia entre ètica i estètica.
  • L’estètica té un^ component moral^ (= que diu St Tomàs) que necessita per desenvolupar-se desinterés, és a dir oblidar qualsevol sentit pràctic.
  • (^) Addison (1712)
  • Defineix les qualitats que comporta el gust. Diu que aquest té la capacitat de distingir:

M

  1. bellesa
  2. grandesa: crea una nova categoria estètica: sublimitat (allò que depassa la capacitat humana de comprensió)
  3. singularitat: segons ell és tot el que és nou (innovació)
  • (^) Hume (1740)
  • Defineix el concepte de bellesa per tal d’englobar les qualitats del gust.
  • Diu que la bellesa és ordre i disposició de les parts que, per constitució, costum o caprici, procura plaer i satisfacció a l’ànima (ampliació del concepte)
  • Parteix que l’experiència del gust és intuitiu però que el judici del gust es va modificant (o a mesura que anem reflexionant).
  • En aquesta reflexió estem buscant referents culturalment ben acceptats que ens poden donar arguments pel judici del gust.
  • Afegeix més qualitats al gust: sentits (interiors de l’ànima que permete fer el judici del gust) i dues més
  • (^) Innovació
  • (^) Imaginació
  • (^) Harmonia
  • (^) Sublimitat
  • (^) Virtud (moral)
  • (^) Ridícul: capacitat de saber quan una experiència està fora de les normes socials
  • (^) Gust en si
  • Ex: William Hogarth (1697-1764)
  • (^) Pintor i il·lustrador satíric que critica a la societat de l’època. Critica a la doble moral:
  • Moral burgesa
  • Moral de la cort aristocràtica - (^) Rake’s Progress o el progrés del llibertí , és una sèrie que fa al 1763. El llibertí era una figura típica de l’època: aristòcrata arruinat que trepa a la societat a partir de recursos diversos (com per exemple casant-se amb una dona aristocrata rica) - Canvi de segle
  • (^) L’art és un debat entre el classicisme i el romanticisme.
  • Classicisme (Il·lustració): centrar-se en el concepte, idea, disseny…
  • Romanticisme: Màxima expressió, color…
  • (^) El canvi de segle representa el pas d’una cultura intel·lectual a una cultura vital. Això queda marcat per una sèrie d’elements en l’àmbit:
  • Social:
  • (^) Rebel·lió dels sentiments contra la fredor de la intel·ligència racionalista.

M

  • (^) Kant eleva l’experiència estètica a un coneixement científic. El coneixement empíric és una facultat de la imaginació.
  • (^) Hi ha una harmonia entre les dues facultats de coneixement:
    • Imaginació: lliure capacitat sintetitzadora de representació.
    • Enteniment: raonament legitimat a priori.
  • (^) Justifica el plaer desinteressat (base de l’experiència estètica) amb la consciència de l’harmonia entre les dues facultats de cognoscitives.
  • (^) Defensa la “universalitat possible” del judici estètic perquè tothom té la capacitat de sentir l’harmonia.
  • (^) El pensament de Kant és un pensament de la burgesia alemanya que li va costar assolir el poder. Aquesta burgesia crea una cultura especial: - Cultura Bierdermeier^ (Traducció: burgès, honrat, senzill)^ (1815-1848) - (^) Corrent petit-burgès que assumeix els valor inicials del moviment burgès (quan es defineix per contra els valors de l’aristocràcia: puritanisme, senzillesa, vida retirada, ambient familiar…) - (^) Promocionen un art molt utilitari (moda, decoració, pintura) adequat a la vida urbana. - (^) Gran influència en segles posteriors s.XX - Romanticisme
  • (^) Agafa de l’empirisme el concepte d’imaginació i l’analitza:
  • (^) La imaginació és la facultat de l’home que capta de forma immediata la veritat. És un coneixement racional (veritat) i sensible (sentits)
  • (^) La imaginació revela l’essència de la naturalesa, de la realitat que ens envolta i ens permet crear-la. D’aquí prové una altra aportació del romanticisme:
  • geni: incrementa el desenvolupament de la imaginació, capta la realitat i en crea una de molt més profunda.
  • (^) El romanticisme té dos aspectes contraposats:
  • Romanticisme optimista:
  • (^) Geni i imaginació poden fer progressar la societat. És el romanticisme francès inicial. (Ex: Delacroix , la llibertat guiant el poble )
  • Romanticisme pesimista:
  • (^) Es basa en la incomprensió de la realitat cap al geni. Lliga amb el mite de la caverna de Plató (ningú es creu a la persona que surt de la caverna). El geni en aquest corrent està fora de la realitat (outsider) i això fa que sigui impossible de convèncer a la resta.
  • (^) Aquest pensament es plasma en dos grans pensadors:

M

  • Schopenhauer^ (1788-1860)
    • (^) Teoria de la contemplació:
      • L’experiència estètica és única i exclusivament contemplació.
      • L’home és un espectador ha de renunciar al pensament racional i també a la pròpia personalitat.
      • Situació de contemplació: estat de carencia de voluntat per percebre la veritat que s’amaga darrera dels fenòmens sensibles.
      • Aquesta teoria té un fons platònic (Món Idees)
      • La teoria contemplativa és pessimista perquè impedeix l’acció: el geni no pot intervenir en la realitat, ha de ser passiu.
  • Nietzsche^ (2a meitat XIX)
    • (^) llarga trajectòria
    • (^) Obres bàsiques que fan referència a l’estètica:
    • Origen de la tragèdia (1872)
      • Té una relació amb Schopenhauer
      • L’home actua en la realitat a partir de dos impulsos:
        • (^) Impuls Apol·lini: Necessitat d’ordre i proporció, estructurar la realitat.
        • (^) Impuls Dionisíac: “acceptació de l’existència amb goig”, viure la vida plenament (impuls més romàntic)
  • La voluntat de poder( 1901)
  • Nietzsche afirma que el que fa que l’home sigui un ésser superior és l’impuls dionisíac.
  • En l’àmbit de l’estètica, l’experiència estètica és l’afirmació de la vida en totes les seves aficions (viure a fons tant amb el que es desagradable com amb el que és agradable).
  • És el contrari de la teoria contemplativa de Schopenhauer.
  • (^) Amb Schopenhauer i Nietzsche arribem al màxim del cicle modern. Cal destacar la incorporació del romanticisme (Kant) de la lletjor com a experiència estètica a diferencia del cicle clàssic.
  • (^) El plaer estètic incorpora el que és desagradable perquè:
  • és excessiu (posa en perill la vida del subjecte)
  • és dolorós (ens fa patir). El patiment és inevitable perquè és intrínsec a la vida i, per tant, és experiència estètica també.
  • (^) Un exemple en literatura seria: la literatura de l’horror (1850)
  • Se centren en històries de por

M

- (^) El pensament visual (1969) - Percebre és una forma de pensar, quan veiem organitzem la informació de tal manera que entenem la realitat.

  1. Aportacions, experiments, teories de Les Avantguardes
  • (^) fragmentació del discurs cultural
  • Cada avantguarda crea la seva propia teoria estètica que la concep com a única vàlida.
  • Les teories es basen en la crítica de la societat que es va desenvolupant com a societat de consum.
  • (^) intenten crear un llenguatge propi per representar el món (donar el seu punt de vista sobre la realitat representant-la d’una determinada manera).
  • (^) Ex: futurisme vol plasmar en la imatge fixa la multiplicitat de punts de vista. El surrealisme vol representar l’inconscient.
  1. És positivista , creu en el progrés i en el futur d’un molt millor. Això comporta la idea de “deure” (sacrifici), perquè és necessari per al progrés, pels fills. Els resultats no seran immediats.
  2. La Modernitat prima la creativitat i originalitat de fer coses noves.
  • La^ vida urbana^ (metàfora de futur)
  • (^) La Modernitat considera la vida urbana com el germen del futur.
  • (^) Les ciutats més grans seran el centre de la innovació
  • (^) Velocitat, elements de transport, tecnologia…son propis de la vida urbana i provoquen la sensació d’una realitat diferent. - Artista modern
  • (^) Prové del concepte de geni del romanticisme, és a dir, una persona que per la seva percepció artística estètica arriba a conèixer l’estrutura interna de la realitat i la pot transmetre.
  • (^) Té la inspiració del futur i lluita contra la societat que li impedeix anar per aquest camí.
  • (^) Charles Baudelaire és el 1r artista que reflexa aquesta actitud.
  • Expressa el conflicte entre el creador i la societat burgesa del moment.
  • Rebutja tota restricció a la decisió de l’artista, no admet que la societat marqui o restringeixi l’artista.
  • Centra les seves obres en l’experiència (vida urbana) metàfora del progrés cap a un món millor.
  • (^) Kafka (1883-1924):

M

  • Coetani del filòsof Heidegger
  • Molts consideren que expressa en el seu art la filosofia de Heidegger, ja que representa el sentit que té l’home en el món.
  • La metamorfosis^ i^ El procés
  • La^ Postmodernitat
  • (^) Fa referència a un conjunt de moviments socials i culturals de finals del segle XX
  • (^) Molt vinculat a la cultura i a la indústria del consum
  • (^) Vinculat amb l’aparició de les noves tecnologies de la comunicació.
  • (^) Precedents de l’estètica postmoderna
  • Videoclip:
  • (^) origen publicitari però arriba a ser un valor en si, un consum directe
  • (^) Conté les característiques de la postmodernitat
  • (^) és un producte fragmentat en imatges i conceptes
  • (^) és un producte efímer (consum ràpid)
  • (^) Ha d’actuar immediatament
  • (^) El disseny ha de ser eficaç
  • Moda:
  • (^) El pas de la modernitat a la postmodernitat és el trasllat d’uns valors permanents a la caducitat de les modes.
  • (^) El coneixement modern perd sentit a la postmodernitat, es converteix en un coneixement d’ús ( performativitat )
  • (^) Jean François Lyotard és el 1r teòric que parla de la postmodernitat
  • 1979:^ La condició postmoderna
  • (^) Tot el que va marcar la modernitat (grans relats, conjunt de valors sòlids que expliquen la realitat com la llibertat, veritat o racionalitat) són qüestionats en la postmodernitat:
  • Emancipació de l’home
  • Progrés de la humanitat amb aportacions tècniques i científiques del capitalisme.
  • (^) Característiques de la postmodernitat:
  • Crítica de la modernitat: enten el progrés com una cosa línial, positiva, acumulativa.
  • (^) Defensa un canvi constant sense una direcció concreta. Els processos canvien constantment.
  • (^) Es basen en la teoria quàntica.
  • (^) La crítica porta a la relativització dels valors de la modernitat

M

  • contradicció
  • (^) Ex: Michael Duchamp: l’urinari (per desmitificar les obres d’art)/ Mona Lisa (apropiacionisme)
  • (^) René Magritte: Ceci n’est pas une pipe
  • (^) Kosuth: Art conceptual
  • (^) Pierre et Gives
  • (^) Sigimondi
  • (^) Savor
  • (^) Lady gaga: homenatge a David Bowie (eclecticisme, importància de la tècnica)
  • (^) En el Postmodernisme hi ha dues línies o actituds: - Actitud acrítica:
  • (^) S’adapta al consum estètic comercial
  • (^) Se centra en els espais de consum
  • (^) Valora l’experiència del consumidors en espais de consum com a experiència estètica
  • (^) Vol provocar experiències a partir d’apropiacions d’elements i consum efímer
  • (^) Ex: Disneyland, Las Vegas, grans magatzems
  • Aquests espais s’han convertit en publicitaris en ells mateixos.
  • Dissenyats per seduir a través dels sentits (mercadotècnia sensorial)
  • Pastitx : Obra que presenta una barreja, sense criteri, de diversos estils heterogenis - Actitud crítica:
  • (^) Se centra en les característiques de la postmodernitat
  • vivència del conflicte
  • fragmentació (bellesa dissonant)
  • deconstrucció del llenguatge per mostrar contradiccions internes
  • doble codificació per involucrar els espectadors
  • (^) Ex: Makea, Tu es foutu (Pierre et Gilles), Cindy Sherman
  • (^) A partir del 2000 els filòsofs i crítics es replantejen què vol dir la postmodernitat. Connecten el postmodernisme amb el modernisme. Hi ha tres autors principals:
  • Sygmunt Bauman : La modernitat líquida
  • (^) La postmodernitat ha passat a un estat líquid
  • (^) És la modernitat sense referents.
  • (^) Tot el que era sòlid ara s’esvaeix, és líquid.
  • (^) La realitat és canviant i inestable.

M

  • Gilles Lipovetsky : Hipermodernitat
    • (^) Utilitza el terme per anomenar la modernitat exagerada
    • (^) Comença als anys 60
    • (^) Les característiques de la modernitat exagerada són:
      • individualisme
      • fragmentació
    • (^) És una etapa de molt consum (hiperconsum)
    • (^) Les motivacions del consumidor són més importants que els objectes que es consumeixen
    • (^) Les satisfaccions en consumir són privades, emocionals.
    • (^) Els productes són serveis a les persones
    • (^) Valor de l’experiència: la tendència del consum produeix una experiència a través de la compra de productes
    • (^) Destaca:
      • Culte a la novetat (que és diferent a la innovació ja que aquesta aporta algo nou i la novetat és canviar per canviar) - (^) Camí personalitzat - (^) Cool hunters - (^) Tunejar
      • Consum creador: tendència a autoafirmar-se a través del consum d’aquí neix:
      • Consum emocional: consumir per tenir experiències sensacions, afecció, imaginació, això ha donat pas a una sèrie de tècniques de mercat: - (^) Retromàrqueting: tendència de consum que s’orienta cap al passat de cadascú, en les seves arrels - (^) Civicmàrqueting: se centra en la consciència ambiental, ecologia - (^) Màrqueting sensorial: tendència a fer intervenir tots els sentits possibles en el producte i en la seva exposició. (estímuls sensorials diferents, olors, tactes..)
      • Marc Augé : sobremodernitat
        • (^) La globalització ha empetitit el planeta, els espais s’han reduït.
        • (^) A través dels mitjans de comunicació hi ha una saturació dels esdeveniments
        • (^) El temps es condensa, no podem controlar la modernitat
        • (^) tres aspectes bàsics:
          • En la sobremodernitat el temps desapareix de seguida, em perdut la noció de futur. Vivim en un present del qual no en som conscients, és constant, canviant, no podem dominar-lo, ens domina i fa que no tinguem ni passat ni futur.

M

  1. Es diferencia de l’actitud pràctica perquè no té cap funció ni utilitat. Tampoc és una actitud racional, ja que no té un interès per obtenir coneixement, sinó que és desinteressada en la mesura que aporta un plaer intuïció o una sensació personal.
  2. L’experiència estètica requereix contemplació.
  • (^) Depèn de l’estat d’ànim o sentiments, una experiència pot ser estètica i una altra no.
  • (^) L’experiència estètica és diferent en cada individu, és a dir, depèn de la psicologia individual.
  • (^) També hi ha uns condicionants socials, un context social. - (^) Ex: Zeina Abirached (cultura oriental). El codi oriental no és el mateix que l’occidental i això es pot veure reflectit en les obres i en la impressió que tenim d’aquestes. - (^) Gust
  • És personal i és el que determina el que és agradable i el que no ho és.
  • El gust és la facultat de jutjar.
  • Podem compartir el gust, fer-lo universal.
  • Factors que contribueixen a la creació de societats humanes:
  • (^) la veritat (lògica)
  • (^) el deure (moral)
  • (^) gust
  • Kant defineix el gust com un fet social, sempre està mediatitzat. En molts contextos té una definició econòmica-social-cultural.
  • Al segle XVII es distingia el gust legítim/gust mitjà/gust popular (= classes socials segons poder adquisitiu)
  • També hi influeixen factors ideològics:
  • (^) El poder ha gestionat el gust en favor seu.
  • El gust pot ser subjectiu i social, per tant, es defineix en un espai^ intersubjectiu^ (té factors socials però l’experiència és individual)
  • V. Bozal (estudi intersubjectivitat) escriur “El gusto”. Afirma que cadascú té una experiència diferent del gust dins d’un marc col·lectiu i que aquest marc es consolida gràcies a la coincidència de gust.
  • Aquests gustos esdevenen cànons socials. Com són una qüestió social evolucionen amb aquesta.
  • Avui, la publicitat és una gran creadora de clixés.
  • (^) Categories : - Bellesa
  • (^) Al segle XVIII hi havia una gran dificultat per definir-la.

M

  • (^) Segons Kant la bellesa no es pot definir, no respon conceptes, és una intuïció
  • (^) Igual que Kant, el romanticisme (Oscar Wilde) afirma que la bellesa no es pot definir, només experimentar.
  • (^) Baudelaire: la bellesa és totalment subjectiva.
  • (^) El seu origen etimològic és la paraula grega KALÓS que vol dir aparèixer, brillar.
  • (^) Plató diu que la bellesa és l’aparença sensible d’una Idea. La bellesa és eterna i immutable, perdura en el nostre record i es converteix en un element que recordem amb intensitat.
  • (^) El segle XIX està molt lligat a la ciència (positivisme) i dóna una base científica a l’experiència estètica.
  • (^) El romanticisme segueix la teoria de Hegel i es centra en l’impuls dionisíac.
  • (^) El segle XX es basa en el coneixement de la percepció (psicologia de la percepció visual de Gestalt) i es centra en l’impuls Apol·lini. REPÀS DE L’EVOLUCIÓ DE LA PINTURA RELACIONADA AMB LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA
  • (^) El procés comença amb l’empirisme anglès
  • (^) J. Ruskin, crític i filòsof d’art de la 2a meitat XIX, tanca el romanticisme anglès i entra amb l’empirisme científic. Diu que “veure és pensar”, “percebre és pensar”.
  • (^) William Turner: cal mostrar la realitat tal com la veiem. Les pintures han de ser testimonis de la realitat. (precedent del fotoperiodisme)
  • (^) Turner afavoreix al sorgiment de la tendència “ull innocent”. Aquesta afirma que l’únic moment en què veiem realment la realitat (sense prejudicis) és en la infantesa. Hem de veure com són realment les coses i no com volem que siguin.
  • (^) Charles Baudelaire afirma que el nen ho veu tot com a novetat, està sempre ebri. El geni és la recuperació de la infància i de la novetat.
  • (^) Naïf “Ingènu”: és un estil artístic que es basa en la innocència, puresa, simplicitat, veritat… És la infantesa no coaccionada.
  • (^) Els moviments artístics que adopten avenços científics són:
  • Realisme- Camille Corot:
  • (^) S’ha d’interpretar la naturalesa amb ingenuitat i segons els sentiments personals. Cal separar-nos, abandonar els prejudicis i tot allò que coneixem.
  • Impressionisme- Monet
  • (^) Es basa en l’ull innocent, en la ingenuitat òptica.
  • (^) El nen veu taques de color sense significat.