¡Descarga Gestió de la informació. y más Apuntes en PDF de Gestión de Tecnología de la Información solo en Docsity!
fGESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
Objectiu: Gestionar i recuperar informació de forma adequada i efi cient. Farem:
- Una aproximació a les fonts d’informació de referència pels estudis de comunicació - Una aproximació a les estratègies i recursos de cerca i recuperació de la informació - (^) Temes : - La societat de la informació - Funcions de la documentació - Accés a la informació - Gestió informació - (…) INTRODUCCIÓ Per què és important la documentació o la gestió de la informació pels professionals de la comunicació?
- Perquè les TIC i la nova configuració de la societat (Societat de la Informació) ha comportat canvis substancials en l’estructura del mercat laboral.
- (^) Estem davant un canvi constant de transformació
- (^) En l’àmbit de la comunicació parlem de dues crisi:
- Crisi econòmica
- Crisi o transformació del sector. Aquesta ha causat una hibridació de perfils professionals, la difuminació de les fronteres (perfils professionals 2.0, fotocopia)
- Perquè les TIC requereixen noves maneres de formar-se i d’informar-se. No només es requereix formació amb les noves tecnologies, sinó també formació específica en les TIC.
- És el que s’anomena alfabetització digital = educació amb i en les TIC (és a dir les TIC són alhora l’objecte d’estudi) - (^) Quina és l’essència de la informació?
- (^) La documentació: és una disciplina científica fonamentada en la recopilació, emmagatzematge, anàlisi i difusió de la informació en diversos formats amb l’objectiu de fer-ho accessible. - (^) La documentació en els mitjans de comunicació (Lluís Codina). És un conjunt de ciències i tècniques documentals al servei de:
- Producció d’informació d’actualitat
- Incrementar la seva qualitat, el seu emmagatzematge, conservació, difusió i reutilització.
1. INTRODUCCIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ:
- (^) El paper de la informació a la societat: evolucio històrica- principals fites informacionals:
- la tradició oral
- alfabet
- Impremta
- internet i la web
- (^) La tradició oral: la memòria com a instrument de gestió i emmagatzemament de la informació. Transmetre de generació en generació fets històrics, creences religioses, coneixements tecnològics, etc..per tradició oral.
- (^) La informació era dificil de controlar perque de persona en persona podia canviar. Dificultat en copsar que es informació i que es opinió, creença o mite.
- (^) L’alfabet: El nostre alfabet té 27 lletres i un so per signe. Presenta un avantatge respecte les formes d’escriptura anterior basats en la representació de síl·labes o pictogrames (jeroglifics egipcis o escriptura cuneïforme).Els fenicis van ser els primers a inventar un alfabet similar al nostre (segle XIII aC).Presenta com a avantatge el fet d’emmagatzemar coneixement en llibres.
- (^) Impremta:
- (^) Gutemberg 1450
- (^) Representa:
- L’inici de la democratització en l’accés a la informació
- Abaratiment dels costos en la transmissió d’informació.
- La multiplicació dels lectors (alfabetització)
- La creació d’un nou sector d’activitat econòmica (sector editorial)
- (^) Internet i la web
- (^) Apareix en la dècada dels 90 (world wide web)
- (^) La WWW és un conjunt de protocols que permet la consulta d’arxius d’hipertext mitjançant la xarxa Internet.
- (^) Es comença a parlar de la societat de la informació.
Què és una cultura participativa? Segons H. Jenkins és una cultura amb poques barreres a l’expressió artística o participació cívica amb un fort suport a la creació i a l’intercanvi de creacions propies. Fonamentada en un cert tipus de tutorització informal. Pas de informació d’aquells que en saben cap als que no en saben (tot i que de vegades els que en saben no són experts) Revolució informacional:
- (^) Abans la informació es catalogava amb fitxes i ara en canvi tot està emmagatzemat en links i carpetes virtuals. - (^) S’ha produit un canvi en la creació de la informació. (Nosaltres produim més informació que no pas els experts) - (^) La informació no és quelcom difícil de trobar, ja no l’anem a cercar en un espai físic (biblio, diari, llibre..), tampoc ha estat generada per uns pocs experts que són els que tenen el “coneixement” i el transmeten. Per això parlem de Revolució. - (^) La informació (digital) és flexible, permet la re-creació (té un paper actiu). Això crea l’obligació de repensar i reorganitzar-la. Estem a la societat de la informació o de la infoxicació? “We no longer just find information…Together, we can make it find us” (RSS) Quan parlem de la gestió d’informació a Internet hi ha dos concpetes claus: - (^) Soroll : Tota la informació que ens arriba quan fem una cerca però no ens interessa. - (^) Silenci : Tota la informació que busquem i ens interessa però que no ho trobem. No trobem allò que busquem. - (^) Usuari actiu: Aquell qui comparteix informació, videos, imatges i en visualitza (buscar def) Google és una font d’informació en la mesura que ens porta a fonts d’informació. 8. 2. Introducció a la Societat de la Informació (II) - (^) Societat agrícola - (^) Societat industrial - (^) Societat dels serveis - (^) Societat de la informació (dec. 70) - (^) Societat del coneixement (dec. 70) - (^) Multiplicitat de conceptes (copiar noms i autors postmoderns PPT):
- (^) El concepte de Societat de la Informació: - Explica l’evolució de l’estructura social a partir de la dècada dels 70. Es fa popular (salta de la literatura científica al vocabulari social) a la dècada dels 90. - (^) El concepte de Societat del Coneixement: - Neix a finals dels 60. Es fa popular (salta de la literatura cientifica al vocabulari social) a la dècada dels io. Adoptat per les institucions europees (com a substitut de la societat de la informació) al 2005. - (^) Què entenem per Societat de la Informació? - La nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la implantació de les TIC, on la informació i el coneixement són el motor de la societat. - La informació es converteix en la matèria primera. (Manuel Castells: les nostres economies s’han de catalogar com a informacionals, la info és la matèria primera). - L’economia de la societat informacional es basa en el processament d’informació, depèn fonamentalment de la seva capacitat per a generar, processar i aplicar eficçment la informació per a convertir-la en coneixement. Abans: CONEIXEMENT INFORMACIÓ DADES Sense dades no tenim coneixement. És un esquema ascendent, indica que quant més dades més info i més coneixement. Ara: (és circular). Dades—> Informacio—> Coneixement—> Saviesa És un procés cíclic que implica que ens hem d’anar formant constantment. ((autor)__- educació permanent). Agafem les mateixes dades que teniem i els hi donem un sentit diferent.
1. Articulació de l’espai físic i l’espai de fluxos
- (^) L’espai físic (on estem) i l’espai de fluxos (món virtual). La major part de funcions de la societat s’organitzen a partir de l’espai de fluxos (mercats financers, carxes de mitjans, formes en xarxa d’administració del poder, xarxes de producció internacionals o moviments socials d’abast mundial) 2. Articulació del temps biològic i el temps atemporal
- (^) El temps atemporal, característic de la societat xarxa, no té passat ni té futur. No té ni present ni passat ni futur.
- (^) Possibilitat de comunicació asincrónica. Ens podem comunicar sense la necessitat d’estar en el mateix espai i en el mateix temps. 3. Cultura de la virtualitat real (No confondre amb realitat virtual)
- (^) És la cultura pròpia de la societat xarxa.
- (^) Implica que no es pot establir una distinció entre físic i virtual en termes de realitat, donat que els processos virtuals formen part de la mateixa realitat. Internet forma part de la nostra vida. 4. Autocomunicació de masses
- (^) Una nova forma de comunicació interactiva caracteritzada per la capacitat d’emetre missatges de molts a molts i en temps real en el moment que es vulgui. (Qualsevol pot enviar missatges de forma massiva). Produïm i consumim informació: Som prosumers.(productors and consumers) 11.2. INTRODUCCIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (III)
- (^) Què és la bretxa digital?
- El concepte de bretxa digital neix per fer referència a les desigualtats existents entre individus o grups en relació a la gestió de les TIC.
- Hi ha dues tipologies o estadis de bretxa digital:
- (^) Primera bretxa digital:
- Apareix a mesura que es comença a expandir l’ús de l’ordinador i d’Internet, amb l’adveniment de la “Societat de la Informació”,
- Es posa l’accent en “l’accés”: tenir o no tenir connexió.
- Es (re)produeix, sobretot, a nivell geogràfic: regions connectades vs. regions desconnectades.
- Té a veure amb qüestions econòmiques
- (^) Segona Bretxa (generacional):
- Entén l’accés com una condició necessària però no suficient
- Es posa l’accent en les condicions i la qualitat d’ús: alfabetització digital.
- Es (re)produeix, en bona part (però no exclusivament), entre generacions: nadius digitals vs. immigrants digitals.
- (^) Diferents conceptes per a un mateix significat:
- Nadiu digital. Mark Prensky
- Generació Net. Don Tapscott
- Millenial o Generación Y
- Generación Einstein. Jeroen Boschma. (les noves generacions en saben més, són més expertes) - (^) Nadiu digital:
- Pertany a la primera generació (1990) que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat. - (^) Immigrant digital:
- Nascut abans de la popularització de les TIC. Pot manifestar una bona voluntat i predisposició tecnològica, però l’entorn digital li genera, habitualment, incomoditat, resistència o bloqueig psicològic.
- (^) Superar la segona bretxa digital implica, no només dotar la societat d’ordinadors o dispositius tecnològic amb accés a Internet; sinó dotar la societat d’una alfabetització digital. (Infraestructura+ Accecibilitat+ Habilitat)
- (^) El domini tecnològic és, només, una de les múltiples dimensions de l’alfabetització (digital) necessàries per a la gestió de la informació. Algunes competències també importants són:
- capacitat multitasca (multitasking)
- Criteri
- Navegació transmediàtica (ser capaç de gestionar la informació en diferents mitjans)
- Saber apropiar, connectar i resignificar (convertir informació en coneixement implica una tasca de resignificació)
- Capacitat de negociació
- Jugar
- Treballlar en xarxa
- Simular (Segons Henry Jenkins)
https://www.youtube.com/watch?v=MyrXW4XHI1c 15.2. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (IV) (Com es pot mesurar la Societat de la Informació, tendències de consum digital) La Societat de la Informació/Xarxa comporta una nova manera de gestionar i consumir la informació. Vídeo: Informe sociedad de la información Espanya 2014- Telefonica Més autonomia, més consum mòbil, articulació de més dispositius, més possibilitats d’informació i comunicació: Podem establir 10 gran tendencies o indicadors sobre la societat de la Informació (radiografia de la SIEspanya 2014):
- Internet forma part de la nostra rutina diària: Virtualitat digital
- Més de la meitat de les llars espanyoles tenen Internet
- Smartphone: rei de la banda ampla mòbil (factura més que la banda ampla fixa per primera vegada)
- La vida cada vegada és més digital (puja l’ús de les xarxes socials i del microbbling (missatges breus a través internet, ex Whatsapp) sobretot per comunicació entre familia i amics. L’email baixa en la comunicació amb familia i amics.
- Millor equipament tecnològic a les llars (substitució pc sobretaula per smartphones, portàtil o tablets)
- Usuaris multidispositius: 2 de cada 3 usuaris espanyols són multidispositius.
- Gran creixement de dispositius mòbils: Espanya és el país de la UE amb major percentatge de smartphones
- Creixement de l’ús de Smart TV
- Smartphones: nexe d’unió entre els diferents dispositius (complementa la informació que veiem a la televisió i serveix de font d’informació sobre activitats d’entreteniment en directe)
- Es consolida el comerç electrònic - (^) “El futur digital ja és present” Ja s’ha abandonat totalment les sigles NTIC (Noves Tecnologies…) ara parlem de TIC. - (^) + Tendències a la Xarxa: - (^) L’ús personal marxa de les xarxes socials típiques (Facebook, Twitter) i passa a ser a Whatsapp - (^) Es manté a les xarxes el que és distant (…) - (^) Cada vegada més ens connectem a les xarxes via Smartphone i això canvia la manera en com ens alimentem de la xarxa (menys profund però més sovint, picoteo )
- (^) Les xarxes socials que van néixer pels nadius digitals són cada vegada més utilitzades pels immigrants digitals. - (^) Com a professionals del món de la comunicació, és essencial saber on podem extreure dades sobre les tendències de consum digital. - Periodisme: En els portals dels diaris digitals trobem, en l’apartat tecnologia, informació sobre les xarxes socials, ja que els usuaris cada cop més volen estar informats sobre les novetats en l’àmbit de les tecnologies. És un tema que ens apropa a la nostra audiencia. - Cinema i Televisió/Comunicació audiovisual: Cal conèixer els hàbits de consum del públi, quan van al cinema, quan consumeixen…(EGM, INE, formula TV) - Publicitat: Hem de coneixer les nostres audiencies, coneixer la relació dels usuaris amb les marques (relació públic-xarxes socials), (ecoteuve), spots d’or, minut d’or… Fonts estadístiques de referència (sigles també): - (^) Instituto Nacional de Estadística (INE) - (^) red.es - Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Soiedad de la Información (ONTSI) - (^) Estudio General de Medios (EGM) - (^) Informe La sociedad de la Información en España (SIE-TELEFÓNICA)
- (^) Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
- (^) Interactive Advertising Bureau (IAB) (iabspain.net) (xarxes socials)
- El Internet de las cosas - (^) The cocktail analysis 18.2.
TEMA 2: FUNCIONS DE LA DOCUMENTACIÓ
- (^) Def: documentació : és una disciplina científica fonamentada en la recopilació, emmagatzematge, anàlisi i difusió de la informació en diversos formats amb l’objectiu de fer-ho accessible.
- (^) La documentació en els mitjans de comunicació (Lluís Codina). És un conjunt de ciències i tècniques documentals al servei de:
- Producció d’informació d’actualitat
- Incrementar la seva qualitat, el seu emmagatzematge, conservació, difusió i reutilització.
- (^) TEMA 3. Fonts d’informació: tipologia i credibilitat
- (^) Què és una font d’informació?
- (^) Les fonts d’informació són es recursos necessaris, ja siguin originals o elaborats, que ens permeten tenir accés a una determinada informació.
- (^) Les fonts d’informació es poden classificar a partir de diversos criteris.
- (^) Segons la seva naturalesa:
- fonts d’informació documentals (basades en documents)
- fonts d’informació personals
- fonts d’informació institucionals (persones que representen a una institució)
- (^) La dificultat de la classificació de la documentació és establir una separació entre la informació personal i institucional. (ex: quan es Artur Mas i quan és el expresident)
- (^) El model més freqüentment utilitzat és el criteri del grau o nivell d’informació; que permet distingir entre:
- Obres primàries
- Obres secundàries
- Obres de referència/consuta (alguns no el consideren com una tercera tipologia)
- (^) Fonts d’informació primàries (no remeten a cap altra font d’informació):
- Proporcionen informació:
- (^) nova
- (^) original
- (^) completa
- (^) Ex: llibres, articles de revistes, diaris…
- (^) Fonts d’informació secundàries:
- No contenen informació original ni final.
- Remeten a una font d’informació primària.
- Quan no sabem a quina font concreta es troba la informació que necessitem, consultem una font secundària (ex: Google)
- (^) Ex: cercadors, directoris web, catàlegs de biblioteques, base de dades, bibliografies…
- (^) Obres de referència/de consulta
- Documents, fonts o serveis que serveixen per iniciar el coneixement sobre una matèria o resoldre dubtes molt concrets sobre aquesta.
- Per a alguns autors són obres d’informació primàries; altres, les situen com categoria independent.
- (^) Ex: enciclopèdies, diccionaris, anuaris, traductors, atles, guies…
- (^) Altres classificacions:
- Per format: text, gràfic, àudio, audiovisual, multimèdia (text, imatge, so)
- Per suport: paper, digital..
- Per cobertura geogràfica: internacional, nacional, autonòmica, local…
- Per tipologia d’informació: general, especialitzada…
- (^) Aquestes classificacions no són excloents sinó inclusives: complementen la informació sobre la font.
- (^) Ex: una enciclopèdia de la música catalana en paper:
- origen: documental
- grau d’informació: primària/obra de referència
- format: paper
- cobertura geogràfica: nacional/autonòmica
- tipus d’informació: especialitzada.
- (^) I les webs?
- (^) Les webs són recursos d’informació específics d’Internet. Les podem classificar en:
- portals especialitzats
- webs institucionals (ex: web facultat)
- webs comercials
- webs de grups (ex: moviment ocupa)
- webs personals La credibilitat de les fonts d’informació: - (^) Avaluació o valoració de les fonts d’informació:
- tres criteris bàsics:
- Autoria
- Qualitat del contingut
- Aspectes formals, d’organització i facilitat d’accés
- Per fer ús d’una obra amb drets en vigor cal l’autorització dels titulars dels drets. L’autorització es pot demanar per dues vies.
- (^) Directament als titulars
- (^) Mitjançant les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual:
- SGAE (Sociedad General de Autores de España)
- CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos)
- VEGAP (Visual, Entidad de Gestión de Artistas Plásticos)
- DAMA (Asociación Derechos de Autor de Medios Audiovisuales)
- (^) La propietat intel·lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets: els morals i els d’explotació.
- Drets morals:
- (^) Aquests drets són irrenunciables, inalienables, acompanyen l’autor o artista intèrpret o executant durant tota la seva vida. Entre ells destaca:
- dret al reconeixement de la condició de l’autor de l’obra o del reconeixement del nom de l’artista sobre les seves interpretacions o execucions.
- dret d’exigir el respecte a la integritat de l’obra o actuació i la no alteració de les mateixes.
- Drets d’explotació:
- (^) A l’autor corresponen també en exclusiva els drets d’explotació de la seva obra en qualsevol forma. Els principals drets d’explotació previstos a la llei són:
- Reproducció: fixar l’obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i l’obtenció de còpies.
- Distribució: posar a disposició del públic l’original o còpies.
- Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars.
- (^) Ex: estrena d’una pel·lícula, presentació d’un llibre en una confe.
- Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma, de la qual es derivi una obra diferent.
- Obres completes: la cessió dels drets d’explotació sobre la seves obres no impedirà a l’autor publicar-les reunides en col·lecció escollida o completa.
- (^) Copyright©
- Té per objecte informar de qui és el titular o cessionari en exclusiva del dret d’explotació sobre una obra. A continuació el titular cal indicar el lloc i la data de divulgació de l’obra. Per fer servir aquest símbol no cal fer cap gestió administrativa, i qui el posa ho fa sota la seva responsabilitat.
- El copyright, per tant, restringeix o prohibeix l’ús d’una obra. Si no s’especifiquen les condicions: tots els drets reservats (TDR).
- S’ha de demanar permís per explotar l’obra més enllà de les limitacions que preveu la llei i que permeten, per exemple, citar o ressenyar amb finalitats educatives o d’investigació.
- (^) Copyleft (CC):
- Autoritza l’explotació de l’obra en totes o en determinades condicions (Alguns drets reservats: ADR) sense haver de demanar permís.
- Dins el moviment Copyleft, trobem les llicències Creative Commons (CC). A diferència del Copyright només té alguns drets reservats.
- (^) Domini públic (C tatxada)
- Quan expira el plaç de protecció de drets d’autor, l’obra pot ser explotada per qualsevol persona.
- (^) Com funciona Creative Commons? (BUSCAR GRÀFICS) Les llicències CC depenen de les condicions que triis per compartir una obra: - (^) gràfic amb una persona (by): Atribució: Es necessita la citació de l’autor per poder utilitzar la imatge. - (^) gràfic SA (Share Alike): Si modifiques una obra i la distribueixes has d’utilitzar la mateixa llicència, l’has de compartir de la mateixa manera. - (^) gràfic (No Comercial): Està prohibit l’ús comercial de l’obra. - (^) gràfic (No Derivades): No es permeten modificacions de la obra.
- Amb aquestes condicions es poden generar sis combinacions que produeixen les llicències CC.
- (^) Reconeixement (by):
- (^) Reconeixement- NoComercial (by-nc):
- (^) Reconeixement- NoComercial-ShareAlike (by-nc-sa):
- (^) Reconeixement- NoComercial-NoDerivades (by-nc-nd):
- (^) Reconeixement-ShareAlike (by-sa):
- (^) Reconeixement-NoDerivades (by-nd):
- TEMA 5: INTERNET COM A FONT D’INFORMACIÓ. L’ESTRUCTURA I
FUNCIONAMENT DELS CERCADORS I EL LLENGUATGE D’INTERROGACIÓ
- Us heu plantejat alguna vegada què passaria si Google fos una persona en comptes d’un
cercador? (vídeo)
• Hem de concretar molt
• No podem fer errades en l’escriptura de la cerca
• Informació varia en funció de l’ordre i de la precisió
• Soroll/Silenci
- Fer una cerca d’informació consisteix a mantenir una conversa amb una font a la qual li hem
d’explicar les nostres necessitats informatives de la manera més precisa.
- Procés de cerca d’Informació:
• Comença quan es planteja una necessitat (o problema) d’informació i finalitza quan es
disposa de la informació per a resoldre el problema.
• Les fases del procés de cerca són:
- Analitzar el problema i identificar les necessitats d’informació
- Seleccionar la font o sistema d’informació que més s’adeqüi a les nostres necessitats
- Cercar la informació
- Valorar l’adequació dels resultats de la cerca
- gestionar (organitzar) i fer ús de la informació cercada
- Què són els cercadors?
• Els cercadors o motors de cerca són programes informàtics dissenyats per ajudar a trobar
informació emmagatzemada a la xarxa; mitjançant robots (aranyes o spiders ) que cerquen i capturen els continguts de la xarxa
• Exemples:
- Google
- Bing
- Yahoo!
• Quines són les diferències?
- Google supera als altres
- Google presenta més resultats, Yahoo menys resultats i Bing proporciona resultats que no
fan referencia a la cerca inicial.
- “Horts urbans”: Google 113.000 resultats (2013) ara 80.000 (ens estan treient soroll,
s’estan polint), Bing 23.000 resultats (2013) ara 53.400, Yahoo 15.100 resultats (2013) ara 61.700.
- (^) Gran diferència només afegint una “s” (hort urbà o horts urbans)
- (^) L’aranya rastreja la xarxa (la de Google és més potent)
- (^) No acostumem a mirar més enllà dels 15 resultats.
- (^) Google va nèixer donant prioritat a les pàgines que tenien més visitants.
- (^) Google apareix més apartats que la resta per la cerca (mida, format etc..)
- (^) També existeixen cercadors especialitzats.
- (^) Google és, molt probablement, la font d’informació secundària més emprada
- (^) Les claus de l’èxit de Google :
- Major índex de cobertura de la web. S’estima que entre el 40 i el 80% de la web visible (la web indexada)
- Fàcil d’usar
- Càlcul de rellevància: anomenat^ Pagerank^ basat en la quantitat i qualitat d’enllaços que porten a la font.
- (^) Com funcionen els cercadors?
- Les aranyes^ capturen^ el contingut de la xarxa
- El^ dipositen^ en grans bases de dades on els rodenen segons categories
- Recuperen^ els continguts segons les consultes fetes i ofereixen una llista de resultats en dècimes de segon (prioritzen els resultats)
- (^) SEO- com optimitzar els cercadors, no ho fan pagant sinó establint una estructura de la web que sigui considerada per Google com la de millor qualitat - (^) SEM- aprofitar per posar publicitat vinculada als conceptes claus que cerquem
