¡Descarga Dret de la comunicació y más Apuntes en PDF de Derecho Documental solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ AL DRET
Siempre hay que buscar la versión CONSOLIDADA de las leyes que es la que incorpora todas las modificaciones que se van produciendo al largo de los años en una ley. Normas de conducta VS normas jurídicas se diferencia porque la de conducta nace en el sí de un grupo social más o menos amplio y por o tnto se elabora por los propios miembros de este grupo social o profesional de manera VOLUNTARIA, tenen més caracter ètic i moral. Son normas que se acuerdas voluntariamente entre los miembros de una sociedad, d un grupo social, profesional… Se adquiere una reaprobación de carácter social, si no se cumplen el propio colectivo dira la sanción. Las normas de conducta no generan que su incumplimiento se derive una sanción sino un rechazo social. Por ejemplo, el código del colegio de periodistas de Catalunya tiene un código ético y en muchas ocasiones que muchos medios lo inflijen emiten una nota de presa o informática recordando que los asociantes tienen que cumplir con estos principios. Las leyes JURÍDICAS las crea el estado, las modifica y las derroga, es decir las deja sin vigencia, efecto. Porue existen leyes, por qué son necesarias? Para garantizar la buena convivencia en la sociedad. No es tanto poner limites sino que estos limites buscan ser necesarios para garantizar los derechos de terceras personas, derechos fundamentales ue se consideran básicos cuando la norma de conducta no es suficientemente efectiva es entonces cuando entra en juego un tercero (el estado) que impone, garantiza y actua con un objetivo donde no se vulneren los derechos de cualquier ciudadano, empresa… nace para garantizar DERECHOS no para imponer conductas o maneras de hacer. Les normes jurídiques les crea el estat (les modifica, y les derroga, es a dir, les deixa sense vigencia, efecte). Perque existeixen les lleis, per què són necessàries? Per garantir la bona convivència en la societat i garantir els drets fonamentals de qualsevol persona. El estat d’alguna manera imposa lleis perque no es vulnerin els drets de terceres persones i empreses. Divisió de poders (estat democràtic):
- LLEGISLATIU: Corts Generals (Congrés i Senat) amb sede a Madrid.
- EXECUTIU: Govern. Funcio de garantir el cumpliment efectiu de les lleis que han estat votades en les eleccions.
- JUDICIAL:^ Tribunal^ Europeu^ de^ Drets^ Humans,^ Tribunal^ Constitucional,^ Tribunal^ Suprem, Audiencia Nacional (per delictes contra la corona, terrorisme, corrupció, falsificació moneda), Tribunals Superiors de Justicia (es reserven per casos concrets, per comunitats autonomes), Audiencia Provincial, Jutjats de primera instancia. Posa les sancions derivades d’incomplir una lley (lley juridica, les de conducta no tenen sanció). La jurisprudencia son criteris interpretatius que recullen la sentencia judicial. La lley es la font principal del dret. La cosntitució española es va crear al 1978 i va ser aprovada en referendum i estableix el diseny i l’estructura del estat, amb divisió de poders. Per sota de la Costitució hi han dos tipus de lleis (deriven d ela constitució). Le lleis orgàniques (només
s’utilitzen per regular i desenvolupar els drets fondamentals de la constitució; es reserven per regules les lleis més bàsiques) i les lleis ordinaries (es reserva per la regulació de la resta de matéries o questions). Les organiques per aprovarles es necessiten unes majories parlamentaries (absoluta, es a dir, la meitat més un) per tant son mes dificils de modificar i ser aprovades. Les ordinaries necessiten majoria simple (mes vots a favor que ne contra) Els reglaments deriven de les lleis, i son com una ampliació de les lleis per saber bé com aplicarles. Jurisprudencia : criteris interpretatius que recullen les sentencies judicials que han aplicat els tribunals de darrera instancia (fins tribunal suprem, aquí en Espanya, i constitucional en materia de drets fonamentals), que han de tenir en compte els tribunals inferiors (1a i 2a instancia), per tant aquests estan obligats a aplicar els criteris dels de darrera instancia. On recurrir per fer una demanda? Procediment Si es vol interposar una demanda s’ha de posar en els jutjats de primera instancia. Si es tracte de demandes grans va a tribunals Superiors. Els jutjats acaben resolent el cas amb la sentencia de primera instancia, en que el jutjat pot desestimar la demanda (no vulnera drets) o acceptar la demanada (vulnera drets). Si una persona no esta conforme amb la sentencia de primera instancia, no està dacord, pot posar un recurs de apel·lació davant de la Aundiencia provincial corresponent. La Audiencia revisa el cas per tal de determinar si el jutjat de primera instacia ho ha fet correctament. En aquest moment l’Audiencia pot retificar la sentencia (dir que era cert el que havia dit els jutjats de primera insancia), o altrament, la reboca, la deixa sense efecte i s’examina millor el cas per fer una segona sentencia. Si encara així no s’estigués dacord amb la segona sentencia de la Audiencia Provincial, poden fer el recurs de Cassació, que seria la última instancia judicial on ens dirigiriem al Tribunal Suprem. Pero només en el cas de el procesos que afecten a drets fonamentals es pot fer el recurs de Ampara (amparo, Recurs extraordinari) davant del Tribunal Constitucional, el que farà es garantir que s’apliquen/s’interpreten correctament els drets fonamentals, no es pot interpretar altre cosa que no vagi relacionada amb drets fonamentals. Es pot apelar al Tribunal Europeu de Drets Humans, si no estas conforme amb la sentencia del Constitucional en cas de que tingui que veure amb els drets fonamentals i per tant, s’inflinxeix el conveni europeu de drets humans. Ordenament juridic: conjunt de normes de un estat. Totes les normes solen estar interelacionades entre elles, ja sigui per jerarquia… LES LLIBERTATS D’EXPRESSIÓ I D’INFORMCIÓ Marc normatiu del periodisme
EXEMPLES
Titular “Ferrusola estafa 4,5 millons al govern”: Reconeix el dret a comunicar informació veraz Video Burla al Real Madrid: Es vulnera el dret al honor Llibertat d’expressió:
- elements exclusius: El dret de expresar la nostra opinió prové de primerament que hi hagi un
pluralisme de ideologies. Hem de tenir grantit per tant el dret a rebre opinions i informació. Els elements de la llibertat de expressió son per tant els següents:
- La llibertat ideológica
- El dret a rebre informació
- La llibertat d’expressió activa
LIMITS: la denigració o l’insult. Quan s’entra en conflicte amb altres drets funamentals apareixen els limits en la llibertat d’expressió: la meva llibertat acaba on comença la del altre. Principis per aplicar en cas de conflicte si hem actuat bé o no:
• El dret a una opinió pública lliure: La llibertat d’expressió ha de tractar coses d’interés públic,
que ajudin a conformar una opinió pública.
• Dret a la dignitat: si una expressió vulnera la dignitat (dret fonamental) d’una tercera persona.
Inclou vulnerar el dret a l’honor.
• Necessitat d’una determinada expressió: mirar si hi ha la voluntat de ofendre o de traslladar una
opinió a la gent. Era necessari insultar y vulnerar la dignitat o hi havia altre manera de transmetre la crítica?
• Importancia del context: per det si hi havia la voluntat de ofendre. EX: un article de opinió que
algu ha preparat conscientment es pot consuderar que vulnera el dret a la llibertat d’expressió porque ha tingut més temps de pensar, no era fruit de una reacció espontánea. El insult no está amparat per la constitució, es a dir, els insults que no estiguin molt bé justificats no tindrán defensa y vulneraran el dret a la dignitat, honor. EXEMPLES: La Gaceta: “La Consejeria de Sanidad catalana (PSC) recomienda sexo oral a los menores” Es un titular que es pot comprobar si es cert o no amb dades, per tant hauriem de veure si vulnera el dret de informació o no. Del mateix tema, hi ha el video de La voz de Barcelona, un home insulta de zorra a la dona de la Consejeria, el home valora y critica a la consellera de mala manera, per tant, vulnera el dret a les llibertats de expressió, perque vulnera els limits y ho veiem comprobant els limits: perque aborda un tema de interés públic (consejeria de sanidad temas publicos); vulnera la dignitat; no era necessari manifestar aquests insults per fer la crítica, es podria dir d’una altre manera; contexts: no hi havia hagut agressió previa de la Consellera, l’ha atacat sense que a ell l’haguessin atacat. Posteriorment: la consellera va fer una demanda per vulneració del dret a la dignitat i l’honor i a la llibertat d’expressió. El periodista també va demanar més tard publicament perdó: com va reconeixer l’error el castic va baixar, de tota manera, el jutje si que va ser sever i no li va reibaixar perque creia que vulnerava molt el dret a l’honor. Com el mitjà (el moredador/presentador del
programa) no va fer res per frenar al periodista que es moderés, el jutje va considerar que la responsabilitat era compartida. La indemnització va ser de 20.000 € (16.000 a la cadena, i 4. al periodista). Dret de comunicar i rebre informació: només protegeix la difusió de informació veraz. Dins la ll. de info ampara la lliberat de narrar esdeveniments que han succeït en la realitat i poden ser subjectes a una prova de veracitat (que es veritat el que ha succeït). Dins de la ll. de info també entra dins d’aquest concepte de comunicar les opinions o crítiques de han comunicat en el passat terceres persones. EX: fer-se resó de unes declaracions d’una tercera persona, es a dir, narrar el que ha dit un altre, està relacionat amb el dret llibertat de la informació. El principi de veracitat es el que diferencia la llibertat de info de la de expressió. El principi serveix per veure si es cumpleix o no la llibertat de expressió: en un titular per exemple hem de veure si es comprobable que el que es diu es cert, si es pot comprobar i es cert no vulnera aquest dret a la llibertat de informació. La llibertat d’informació: Dret a comunicar i rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. Narració de fets succeïts i a més, dins la llibertat d’informació està comunicar l’opinió que ha manifestat prèviament terceres persones. Està subjecte a prova de veracitat, els fets s’han de poder comprovar, a diferència de la llibertat d’expressió. -Concepte i elements essencials -> Art 20.1 d)CE -Elements exclusiu: -La veracitat informativa -> Art 20.1 d)CE -L’actitud del comunicador: La diligència informativa (quines actituds demostren que l’actitud del comunicador ha sigut diligent) Entesa sempre com a diligència informativa. La diligència informativa és la necessitat que el periodista pugui demostrar que ha actuat de manera diligent, que ha fet les comprovacions mínimes necessàries, per arribar a la convicció que la informació que transmet és certa, és verídica.
INTERÈS PÚBLIC
Quins continguts tenen noticiavilitat o contingencia pública? Fets noticiables que es consideren de opinió pública:
- Qualsevol actuació dels poders públics que tenen impacte sobre un conjunt de la població, te rellevancia social i per tant es de interes públic. EX: nova política pública.
- Epidemies
- Incidents en espais públics en l’ambit territorial
- Procediments judicials, sobretot, casos penals. EX: casos de delictes, corrupció. 3 tipus de persones en relació amb linteres public i com a notícia:
• Persones públiques : càrrecs polítics (nacional, internacional, local, autonòmic) y funcionaris
públics. En cas de conflicte, si les opinions en relació de un carrec polític preveldrà la llibertat de informació sobre el mal que se li pugui produir a aquesta persona. Quedaran reduides els seu dret a l’honor i a la intimitat. EX: politic conservador que te parella estable i te un affair fora del matrimoni: això tindrà interès públic perque no segueix en la seva vida privada el que promou en la seva vida política. O un polític que utilitza fons públics per pagar les seves vacances.
• Persones de notorietat pública : famosos, pel fet de sortir als mitjans tenen notrietat pública.
Pero no tots estan igual protegits: això dependrà de la seva notorietat i de la seva exposició en els mitjans. En l’ambit professional si tens èxit necessites apareixer en els mitjans. EX: un periodista, un cantant, un actor. Sobre ells es parlara de les seves professions pero també es parlarà de coses privades, en aqui entrarà el dret a la intimitat. EX: Telma Ortiz (germana de la reina Leticia) persona de interès públic va posar una demanda perque impedis a 50 mitjans de com captar les seves imatges i emitirles en programes. Es va desestimar aquesta petició perque ella es va exposar y va fer servir la seva notorietat per ser germana de la reina en varies ocacions per el seu treball en una editorial y amb colaboració de ONG. De tota manera, es va deixar de publicar tant sobre la Telma.
• Persones privades : persones que tenen protegits totalment els seus drets a l’honor, a la
intimitat i a la imatge, perque son les que menys interès públic generen. Si en el futur estan implicades en questions públiques tindrán interès públic i que sigui necessaria la seva identificació per traslladar aquesta info al públic. EX: dos nois desaparescuts que es comunica la seva identitat per si algú te alguna info. *Censura previa: censura que duu a terme el estat, només ho pot fer el estat. Prohibició de emissió de continguts dels poders públics.
Els drets instrumentals dels periodistes La clausula de consciencia i el secret professional es del ambit periodistic, i només poden alegar això els periodistes. Son ambdos del article 20 de la Constitució. La clàusula de conciència : reconeix el dret que te qualsevol periodista a si es dona la circumstancia que el mitja de com en el qual treballa canvia de manera notoria i drastica la seva orientació ideiologica (la seva linea editorial), llavors el periodista tindrà dret a rescindir el contracte laboral i excepcionalment rebre la indemnització ecnomica que només li correspondria en la situació que el fessin fora sense arguments sòlids. Contempla també el dret al periodista a negar-se a colaborar amb la elaboració de una info que consideri contraria als principis ètics professionals, sense que això li suposi un càstig. EX: que et diguin el teu superior de no seguir la diligencia informativa i tu saps que l’has de seguir, per tant pots alegar la clausula de consciencia. Te una llei que el regula. El secret professional : no te llei que el reguli. Es el dret de qualsevol periodista a no rebelar les seves fonts d’informació ni als poders públics (administració publica o tribunals de justicia) ni a la seva propia empresa o director del mitjà. Es un dret, no una obligació, per tant la font d e informació li pot demanar que no ho rebeli, pero es el periodista qui acaba decidint si ho diu o no. Pero obviament si ho rebela i la font no vol, al final la font no li acabarà explicant res més. Perque si ho rebela el periodista asumeix que sigui real o no la informació, sempre sha de procurar contrastar amb diverses fonts. Els titulars son els periodistes. Es el dret a no dir la font, pero si està obligat a dir els continguts, el que tha dit la font. No només els tenen els periodistes, pero es diferent que en altres disciplines com adbogacia o medicina. En aquests es una obligació el no rebelar res sobre el pacient o client. Límits principals de la llibertat de expressió y informació Drets de personalitat: es a dir, el límit es quan vulnera aquests drets. El dret a l’honor : recollit a l’article 20. Esta directament relacionat amb la dignitat humana. Esta fet per limitar la propagacio de info sobre una persona, que pot quedar ferida per la llibertat de expressió de altres persones. Aquesta te dos vessants: 1- L’honor proteigeix la reputació que tenim davant de tercers. 2- Proteigeix la propia autoestima de la persona que es pot veure agredida per la opinió desmesurada dels damés (podría provocar depressió a la persona, etc.) Es al dret a que sigui un mateix qui estableixi quin es el limit en relacion a questions privades sobre la persona, a que altres persones no puguin determinar què es diu. Dret a la imatge : Dret a que la nostra imatge no sigui captada ni difosa per un tercer sense el nostre consentiment. Tu pots exigir a que borrin una foto en la que surts abans que la difonguin, i than de fer cas. Via civil. Criteris:
Delicte d’injuries : es troba recollit el article 208 del codic penal. Es definit com tota acció o expressió que lesioni la dignitat d’una altra persona, vulneri la seva fama/reputació, o atempti contra el seu amor propi. Per tant, també amb la comunicació no verbal. S’assembla al dret al honor. Només seran delicte les injuries que es considerin greus. Havia de ser greu perque fos un delicte. Que tingui contingut ofesiu, que tingui la intencionalitat de ofendre, les injures que consisteixen en a la narració de fets no seran delicte excepte quan es produeixin coneixent la seva falsetat abans de ser difós (porque el teu objectiu no es informar, sino danyar). Les injuries greus difoses per mitjans es catigaran amb penes greus (durant X mesos satisfer una multa economica de X) SI no es paga hi han penes de presó, pero no en el cas de delicte de injuries, en injuries greu només es paga una multa económica. Delicte de calumnies : recollit al article 205. Consisteix en imputar un a una persona per la comissió d’un delicte sabent que es fals y el difón igualment (imputar uns fets coneixent que son falsos) o amb un despreci temerari cap a la veritat (et diuen que han matat algú, y tho creus sense més, però això ho has de comprobar minimament, sino vulneres la veritat). Si el periodista o persona pot expressar que son veritables els fets dels que tacusen no hi haurá protecció per tu, perque t’ho thas deshonrat a tu mateix fent aquests fet del que tacusen i és cert. Aquí si implica un delicte greu podrà haver pena de presó (de 6 mesos a 2 anys), si no es tant greu hi ha una multa económica de 6 a 24 mesos. Aquestes portades van suposar una intromissio en el dret al honor de les figures públique que apareixen. Com a mesura cautelar es va retirar les portades al poc de fer-se publiques. Es una mesura exepcional que posa en risc la llibertat de expressió, i a més va ser poc efectiu perque ja s’havia difundit digitalment y la gent ja s’havia quedat amb ella, i es va viralitzar més. Els dissenyadors de la portada els van condemar. Hi ha un conflicte aquí entre la llibertat de expressió (perque donen una opinió en forma de caricatura) y el dret a l’honor. Analitzam-lo: te interés públic? Sí, Vulnera la dignitat y es podría criticar d’una altre manera? Era necesaria la crítica així?
No porque es relaciona a la casa real y els 2.500€ de una lley de zapatero per les families. Pero en aquest cas s’ha de tenir en compte el context: es una revista satírica y es el seu estil de publicació. Per tant, en aquest cas es desmesura la condemna per vulnerar el dret a l’honor. Els disenyardors van publicar una altre portada per arreclar-ho. El dret a la intimitat Garanteix el dret a la intimitat personal i familiar: Art. 18. Es refereix el dret a agarantir a qualsevol individu un ambit reservat de la seva vida vinculat a la seva pròpia dignitat. La persona pot decidir que vol que es sapiga i què no. Aquest dret no garanteix el dret a una intimitat determinada, sino que pugui ser cada persona la que det. on situa aquest límit, que no siguin altres persones que ho determinin per tu. La protecció es va reduint si ets un personatge de públic y has decidit exposar la teva vida. EX: Sálvame Deluxe. Encara que siguin públics, si sels hi fan imatges o intromissió a la seva vida personals sense que vulguin tenen gran protecció. EX: Pilar Miró, realitzadora coneguda, no va desvetllar qui eera el pare del seu fill. Anys després de morir un mitjà va dir qui era y va ser clarament vulneració del dret a la intimitat de la familia Miró que va denunciar el fil, Gonzalo Miró. Amb polítics per exemple, com Berlusconi que es van festes sobre les seves festes privades on feia coses obsecens i van donar la volta al món. Pero es van publicar porque eren de interés public porque entrava en conflicte amb que amb les seves idees polítiques digues unes coses y després no les seguis en la seva vida privada. Aquests dret entra més en conflicte amb el dret de llibertat de informació. El dret a la Intimitat també té una doble via: la Civil i la Penal. Pero la més comú es la Civil. Es troba en el art. 7. Formés de intromissió (qué està prohibit?):
- Emplaçar, colocar de manera fixa o utlitzar de manera mòbil dispositius per enregistrar
questions que afectin a la vida íntim de les persones. EX: Grabar conversa entre dos polítics a través de un dispositiu que estava intalat en un lloc per col·locar les flors. Dret a la imatge Es un dret fonamental recollit al article 20 i 18 Per saber si s’ha vulnerat el dret a la imtage sempre s’haurà de: Ex si algu difon en xarxes socials una imatge sense el teu consentiment. 1- Que no s’hagi difós per malmetre al ningú. 2- Que sigui d’interés públic, es a dir, que sigui una persona pública (si es privada no) També es pot vulnera el dret a la imatge si s’utilitza un doble per malmetre. Formes de intromissió del dret a imatge:
Formes de intromissió El nom, la veu i la imatge d’una persona s’inclou dins del dret a la imatge. PErque tu pel nom o la veu pots vincular la persona i reconexela sense el consentiment. L’estas vinculant amb una activitat comercial i t’estas aprofitant economicament sense que l’altre vulgui. Altres límits La protecció dels menors: es un dret essencial en el ordenament jurídic. Això es aixi porque es considera que els menors es troben en fase de desenvolupament d ela seva personalitat i això els fa molt mes sensibles a les vulneracions dels seus drets. Més greu les consequencies en un menor que en un adult. Aixo justifica que els menors tinguin normes propies de protecció dels seus drets. La més important es una llei organica del 1996 la Llei Orgánica de Protecció del Menor. En cas de conflicte aquesta llei estableix que sempre haurà de prevaldre el interés general dels menors (en el cas dels adults s’utulitzaba el metode de ponderació per evaluar, pero en menors es considera que sempre s’haurà de prevaldre el interés del menor). Articles importants:
- Reconeixement drets menors: reconeix que els menors tenen reconeguts de manera amplia tots els drets dels adults pero amb una capacitat progressiva per anarlos exercint. Això implica que en els menors, seran els pares o tutors els que hauran de consentir en nom ser els usos que es pugui fer de la seva imatge o de altres drets relacionats amb la comunicació. - Mesures en relacio amb els mitjans de com: els mitjans hauran de ser extremadament curosos en questions on s’hagin vist implicats menors. La llei exigeix la no identificació dels menors que hagin estat implicats en un fet delictiu. EX: Alumne que va matar professor en BCN, els mitjans no van rebelar la identitat del menor. - Intervenció i funcions del Ministeri Fiscal: Recordem que “hi ha delictes els poden perseguir altres institucions, com el cas dels menors, que algu lliuta per ells i no ells mateixos denuncies.” El ministeri Fiscal es el que vetlla pels menors, i inclus poden actuar de ofici, es adir, poden intervenir sense qu eningú li demani, si s’estan vulnerant els drets d’un menor. Això pot inclus anar en contra dels desitjos dels pares, pero estará per sobre la protecció i desició de actuació del miniseri Fiscal. La informació dels casos judicials - Dret de la presumpció de inocencia: busca evitar que es produeixin judicis paralels (a través de mitjas de com) sense que hi hagi una sentencia fermi que confirmi o no la inocencia de una persona. Es a dir, dir per mitjas que algú es culpable sense que s’hagi sotmés a judici. Tota persona ha de ser considerada inocent fins que es demostri lo contrari i estigui dictaminat per un tribunal de justicia.
- La informació i el secret de sumari: hi ha una fase en el judici on es recopilen proves, el jutje pot donar un periode perque es recopilin proves sense que els mitjans intervinguin i coneguin el que pasa. Tot això per evitar que s’estravin proves. - La captació d’imatges en judicis: els jucidis per garantir la imparcialitat son publics, pero es pot veure restringit per temes de espai, i alguns s’han retrasmés per la tv. El dret de rectificació Es un dret que té la persona que ha estat aludida per una informació difosa per algun mitjà que considera que es falsa i que la perjudica. Aquesta persona pot exigir al mitja de com que li cedeixi un espai de caracteristiques similars al utilitzat per divulgar la informació original, per poder exposat la seva versió dels fets. La persona afectada acostiuma a redactar la rectificació i el mitja l’ha de publicar tal qual. En 7 dies habils la persona es pot posar en contacte amb el mitja per rectificar aquesta info. El dret de rectificació es compatible amb la intromissió del dret del honor. El dret de rectificació es sobre fets concrets per tant es ocmpatible amb el dret a informació, pero no al de expressió.
DRET DE LA PUBLICITAT
Legislació europea
• Directiva 2006/114/CE sobre publicitat enganyosa i publicitat comparativa -> la versió actual és
del any 2006 pero la versió original es dels anys 80. Es centra en la rpotecció dels consumidors davant dels abussos de la publicitat enganyosa i comparativa. Aquesta directiva va obrir el devat sobre si calia regular/permwtre la publicitat comparativa perque deixa en evidencia les mancances d’un competidors però es va decidir que si la publi comparativa es fa servir davant els principis de yellaltat, objectiva doncs facilita al consumidor.
• Directiva 2005/29/CE sobre pràctiques comercials deslleials -> busca protegir el mercat, els
competidors i la lliure competència, evitar que es facin pràctiques que perjudiquen als competidors en el merca. Aquesta va donar origen a la modificació de la legislació espanyola ne materia de publicitat que es va produtir l’any 2010. Aquesta i la de salt són les dos principals en l’àmbit publicitari.
• Directiva 2010/131/CE de serveis de comunicació audiovisual -> regula les prestacions de tv i
ràdio. Regula la publicitat i qualsevol tipu de contingut audiovisual i publicitaris. Està en reforma.
• Directiva 2000/31/CE sobre comerç electrònic en el mercat interior-> Inclou articles en la
informació digital. Està en reforma. Legislació espanyola
- Legislació general vs legislació especial
“ El código de la Publicidad”: Llibre on es resumeix totes les lleis relacionades en la publicitat. Molt útil a l’hora de fer un anunci. Marc Normatiu Concepte jurídic de publicitat: la publi es tota forma de comunicació realitzada per una persona física o jurídica, pública o privada, en l’exercici de una activitat comercial, artesanal, industrial o professional amb la finalitata de promoure, directa o infderectament, la contractació o venda de productes o serveis. La llei general de Publicitat restringeix la publi a la publi comercial: es a dir, que les campañes han de tenir com a finalitat la venda d’un producte o contractació d’un servei. De manera que exclou la publicitat institucional, la propaganda (les campañes polítiques que el que volen es promoure escull una idiologia), y de certes activitats de relacions públiques. L’unica normativa que quedaría al marge es la Legislació sobre Publicitat Intitucional : Llei 29/2005 de publicitat i com institucional, que regula aquest tipus de publi. La publi institucional sería quan l’anunciant forma part de la administració pública de l’estat. Excepcionalment, per la contractació de bonos del estado, per exemple, en aquest cas es podría fer publi institucional comercial, on si se li aplicaria la llei general de publi i no la llei de publi instituacional. Els limits de la publicitat institucional es d’on treuen els fons, el finançament: ja que som tots que amb els impostos públics paguem. De manera que la publi que faci ha de tractar temes d’interés públic, MAI temes polítics (per donar suport a campanyes polítiques), perque seria mala utilització dels impostos. EX: PSC campanya que mostra las retallades deixant a l’anunci gent morint per culpa de les retallades en serveis públics de Rajoy. Seria propaganda política i no estaria ni regulada per la llei general de publi (perque no ven res i perque es política) ni per la llei de pubi institucional (perque no es una insitució, sino un partit polític). La contratació publicitària La llei general de publi defineix les principals figures rellevants en temes publicitaris. Es troba la definició de: anunciant, agencia, mitjà y destinataris.
• Anunciant: persona natural o jurídica (empresa) en nom de la qual es fa la publicitat.
• Agencia: persona natural o jurídica (empresa)^ que es dedica profesionalment i de manera
organitzada a una activitat publicitaria.
• Mitjà^ publicitari:^ quan^ es^ cedeix^ un^ espai^ amb^ quotas^ per^ difondre^ un^ missatge.^ Té
Responsabilitat contractual
• Destinatari: no te responsabilitat contractual, pero es veu afectat per la publicitat. Són les
persones a les que es dirigeix el missatge y també les persones que són impactades a persones alienes al public objectiu. Es qualsevol persona que rep el impacte d’un missatge publicitari.
A la practica es molt important el paper del destinatari: a l’hora de interpretar un anunci. Concepte de consumidor mitjà: en judicis, les campanyes de publi s’han d’interpretar desde el punt de vista d’un consumidor mitja (definit a la jurisprudencia com un consumidor que es considera normalment informat i raonablemnt atent i perspicaz). Es contemplen 4 tipus de contractes publicitaris :
• El^ contracte de publicitat: engloba tota les fases d’elaboració d’una campanya publicitaria. Es el
més flexible y més utilitzat.
• El^ contracte de creació publicitaria: esta previst pels casos que el anunciant només encarrega la
part creativa de la campanya a la agencia. Es més específic. El anunciant mateix contracta després la producció i la contractació de mitjans.
• El^ contracte de difusió publicitaria: per la contractació dels espais a diferents mitjans. Podrà
contractar el anunciant directament o l’agencia, que gestionarà la compra d’espais per a l’anuniciant.
• El^ contracte de patrocini: la llei el defineix pero no el regula. Reconeix que el patrocini es una
activitat publicitaria. Compliment defectuós (falla alguna part) i d’incompliment (s’incompleix alguna part). El principi d’ Identificació publicitaria : obliga als mitjans a indentificar davant dels espectadors que estan davant d’una activitat p u b l i c i t a r i a ( d ’ u n anunci). La part de contractació, de fer contractes, la llei de publi s’aplica a q u a l s e v o l t i p u s d e p u b l i c i t a t , j a s i g u i comercial o merament informativa/institucional. De manera que es fan
- Part captatoria. S’ha de mirar si sutilitza a la dona per cridar la atencio del destinatari. Si es el focus del anunci.
- Utilitzar a la dona com un simple objecte.
- Si el utilitzar la imatge de la dona no te una relació prou justificada amb el producte que s’està anunciant. Aquest anunci cumpleix els 3 limits per vulnerar la imatge de la dona. Es va fer la mateixa campanya amb ell, que tampoc va funcionar. Es va considerar el Pitjor anunci del any pels consumidors. EL anunciant va dir que no era cap campanya publicitaria sino que tenía caracter benefic perque era un calendari. Pero el jutje va considera que era una acció més de publicitat on: la dona era el focus del anunci, era mostrada com un objecte i no tenia relació amb el producte anunciat. B. La publicitat que vulnera la especial protecció dels menors. Diferencia entre publicitat:
- dirigida a menors: juguines. Estará malament aquella publi que inciti la compra explotant
l’inexperiencia o credulitat; o que indueixi al error sobre les característiques del producte o sobre la seva seguretat. Per tant, s’ha de ser molt clar en el missatge, i indicar la edat per els que està indidicat aquest producte.
- on participen, apareixen menors: que presenti nens sense justificació en situacions perilloses,
per tal d’evitar el risc de imitació per part dels nens.
- publicitat en la qual apareguin menors persuadint de la compra a pares o a tutors.
Aquest anunci de Miu Miu, que es va denunciar perque la menor estava en una via de tren que es consideraba perillós.
El colegi de metges de M a d r i d v a d e n u n c i a r a q u e s t a n u n c i d e AXE perque e l a n u n c i t r a n s m i t i a u n a i d e a d e p o c a profesionalitat dels metges, una doctora que es deixava portar per els seus instints. Vulnerava el dret a la dignitat del colectiu de metges. http://www.funnyadspot.com/commercial/doctor-by-axe/ C. La publicitat subliminal : aquella que utilitza elements/mitjans tècnics per evitar que le consumidor percebi que es troba davant un anunci publicitari. Infrineix el principi d’identificació publicitaria ja que el destinatari ha de saber sempre que es troba davant d’un anunci publicitari, la llei ho obliga. EX: Colar un fotograma de Coca Cola en mig de una pel·lícula. D. La publicitat contrària a les normes/legislació especials , es a dir, que a part de tenir en compte la legislacio General, han de tenir present la regulació en la seva activitat específica. Regula normes especials o AAP (Autorització Administrativa Previa: alguns productes abans de difondre la campanya cal que l’anunciant l’envii alla perque l’aprovi, havia de pasar un filtre; abans aquest era molt utilitzat, pero ara s’utilitza més Autocontrol, que en tema sobretot de medicaments parla molt):
- publi que generi riscos per a la salut, seguretat o patrimoni.
- publi sobre jocs de sort, envit o atzart.
- quan ho requereixi la protecció dels valors i drets constitucionals.
- productes estupefacents, psicotròpics i medicaments.
EX: un anunci sobre productes dietetics: no pots posar testimonis de gent dient que ha perdut pes gràcies al producte, perque se suposa que hi han moltes variables perque la persona perdi pes (constitució, alimentació, esport…) EX: https://www.youtube.com/watch?v=QpIL-Gz2zVk Anunci de Burger King: soy un hombre. Vulnera:
- Per sentirte un hombre has de menjar molt, una
doble ració (va coincidir amb que el Ministeri de
