Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estructures, Apuntes de Demografía

Asignatura: Demografia, Profesor: Juan Antonio Modenes, Carrera: Geografia i Ordenació del Territori, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 01/11/2013

geoone
geoone 🇪🇸

4.2

(39)

20 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Què són les estructures demogràques?
La composició demogràca de les poblacions o estructura és fruit de la
combinació a llarg termini dels uxos demogràcs de natalitat, mortalitat i
migracions.
L’estructura demogràca és la distribució de la població segons les
característiques individuals més rellevants, l’edat i el sexe. Tanmateix, també
s’estudia la composició de la població segons d’altres variables descriptives
d’interès per al demògraf, com ara, variables d’estructura familiar,
variables migratòries, variables educatives o variables laborals. Per
descomptat, es poden estudiar estructures complexes que combinen l’edat i el
sexe amb alguna de les restants variables que hem esmentat.
Els principals indicadors descriptius de les estructures són diferents versions
dels indicadors d’estoc, que ja vam repassar breument en la unitat sobre
mesures i magnituds demogràques. Es tracta de les proporcions, les
relacions i els índexos. La font principal d’informació estadística és, per tant,
el cens o padró.
Com hem dit, l’estructura demogràca per antonomàsia distribueix la població per edat i
sexe. L’indicador principal és la proporció d’efectius a una edat i sexe
determinats. La combinació resumida de totes les proporcions especíques
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE CATALUNYA,
2009
Font: Idescat (www.idescat.cat)
Observeu la davallada i recuperació posterior de la fecunditat durant les
darreres dècades, el “baby boom” dels anys seixanta, el cit de naixements
de la Guerra Civil…
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estructures y más Apuntes en PDF de Demografía solo en Docsity!

1. Què són les estructures demogràfiques?

La composició demogràfica de les poblacions o estructura és fruit de la combinació a llarg termini dels fluxos demogràfics de natalitat, mortalitat i migracions. L’estructura demogràfica és la distribució de la població segons les característiques individuals més rellevants, l’edat i el sexe. Tanmateix, també s’estudia la composició de la població segons d’altres variables descriptives d’interès per al demògraf, com ara, variables d’estructura familiar, variables migratòries, variables educatives o variables laborals. Per descomptat, es poden estudiar estructures complexes que combinen l’edat i el sexe amb alguna de les restants variables que hem esmentat. Els principals indicadors descriptius de les estructures són diferents versions dels indicadors d’estoc , que ja vam repassar breument en la unitat sobre mesures i magnituds demogràfiques. Es tracta de les proporcions, les relacions i els índexos. La font principal d’informació estadística és, per tant, el cens o padró.

Com hem dit, l’estructura demogràfica per antonomàsia distribueix la població per edat i sexe. L’indicador principal és la proporció d’efectius a una edat i sexe determinats. La combinació resumida de totes les proporcions específiques

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE CATALUNYA,

Font : Idescat (www.idescat.cat)

Observeu la davallada i recuperació posterior de la fecunditat durant les darreres dècades, el “baby boom” dels anys seixanta, el dèficit de naixements de la Guerra Civil…

2. Elements bàsics en la construcció de la piràmide de

població 1

La piràmide de població, com a representació gràfica, no és res més que un tipus especial d’histograma de barres. Representem la informació sobre els efectius demogràfics per edat i sexe d’un moment precís, el qual acostuma a ser el coincident amb un recompte censal o padronal. Hi incloïm simultàniament els efectius masculins i femenins. És imprescindible. Si per qualsevol raó grafiquem els efectius per edat sense detall per sexe, no estem fent una piràmide. Serà un altre gràfic. La convenció dicta que els homes ocupen la part esquerra del gràfic mentre que les dones la part dreta, de manera que no caldria afegir-hi etiquetes sobre el sexe. En la piràmide podem representar els efectius absoluts per edat i sexe, o bé els efectius relatius , és a dir, la proporció relativa de cada grup d’edat i sexe sobre el total de la població. No és indiferent l’elecció. Per defecte, podríem dir que l’opció més adient és representar els efectius relatius. Això permet comparar més bé les piràmides pertanyents a poblacions diferents: directament es pot veure, per exemple, el pes d’un grup concret en les piràmides que comparem. Es podria reservar l’ús de piràmides amb efectius absoluts a aquells casos en què volem fer evident com el creixement demogràfic fa variar l’estructura i la mida demogràfica en una mateixa població al llarg del temps. En cas de dubte, però, utilitzeu una piràmide amb proporcions. Mai no feu com en el gràfic següent: mantenir la mateixa escala horitzontal per representar els efectius absoluts de dues poblacions de mides molt diferents.

Les piràmides poden representar els efectius detallats de totes les edats anuals presents, o bé representar una versió simplificada amb grups quinquennals. En l’era preinformàtica aquesta segona opció era la més sensata (per l’estalvi de feina) si la versió detallada no era totalment necessària. Actualment, amb el full de càlcul podem representar tan fàcilment una com l’altra. Si no hi ha cap motiu més, serà preferible fer la piràmide amb edats simples. Només seria recomanable dibuixar piràmides quinquennals si volem fixar-nos en la forma general de la piràmide que, com veurem, ens informa sobre el règim

(^1) En aquesta unitat aportem exemples reals de piràmides publicades amb diversos

problemes formals. Com l’objectiu és merament didàctic per cridar l’atenció sobre dificultats tècniques compartides per tothom, no hem cregut oportú indicar les fonts de cap d’elles.

3. Principals problemes tècnics en la construcció de la

piràmide.

Relació entre alçada i amplada de la piràmide.

No hi ha cap regla fixa al respecte, però cal mantenir una certa proporcionalitat. Cal evitar, tanmateix, els casos extrems. Per exemple, la següent piràmide és excessivament ampla.

Piràmides amb grups d’edat de diferent mida.

És un problema que es planteja normalment quan fem servir dades de censos antics en què els grups d’edat eren desiguals. En aquests casos, cal recordar les regles bàsiques dels histogrames:

  • L’amplada de les barres ha de ser proporcional al nombre d’anys del grup d’edat; si els grups són desiguals, les barres no poden tenir la mateixa amplada.
  • En un histograma es comparen les superfícies de les barres o columnes, no pas la longitud. És a dir, la multiplicació del valor relatiu o absolut en l’escala horitzontal multiplicat per la dimensió vertical (el nombre d’anys) ha de donar el valor que volem representar. Veiem el procés des d’un cas erroni a la solució correcta: Volem representar dues proporcions de l’estructura corresponents a dos grups de diferent mida. El grup 5-9 femení té el 4% i el grup 10-19 té el 7% de la població. Una

Les proporcions es calculen sobre el total de la població.