



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Demografia, Profesor: Juan Antonio Modenes, Carrera: Geografia i Ordenació del Territori, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




La composició demogràfica de les poblacions o estructura és fruit de la combinació a llarg termini dels fluxos demogràfics de natalitat, mortalitat i migracions. L’estructura demogràfica és la distribució de la població segons les característiques individuals més rellevants, l’edat i el sexe. Tanmateix, també s’estudia la composició de la població segons d’altres variables descriptives d’interès per al demògraf, com ara, variables d’estructura familiar, variables migratòries, variables educatives o variables laborals. Per descomptat, es poden estudiar estructures complexes que combinen l’edat i el sexe amb alguna de les restants variables que hem esmentat. Els principals indicadors descriptius de les estructures són diferents versions dels indicadors d’estoc , que ja vam repassar breument en la unitat sobre mesures i magnituds demogràfiques. Es tracta de les proporcions, les relacions i els índexos. La font principal d’informació estadística és, per tant, el cens o padró.
Com hem dit, l’estructura demogràfica per antonomàsia distribueix la població per edat i sexe. L’indicador principal és la proporció d’efectius a una edat i sexe determinats. La combinació resumida de totes les proporcions específiques
Font : Idescat (www.idescat.cat)
Observeu la davallada i recuperació posterior de la fecunditat durant les darreres dècades, el “baby boom” dels anys seixanta, el dèficit de naixements de la Guerra Civil…
La piràmide de població, com a representació gràfica, no és res més que un tipus especial d’histograma de barres. Representem la informació sobre els efectius demogràfics per edat i sexe d’un moment precís, el qual acostuma a ser el coincident amb un recompte censal o padronal. Hi incloïm simultàniament els efectius masculins i femenins. És imprescindible. Si per qualsevol raó grafiquem els efectius per edat sense detall per sexe, no estem fent una piràmide. Serà un altre gràfic. La convenció dicta que els homes ocupen la part esquerra del gràfic mentre que les dones la part dreta, de manera que no caldria afegir-hi etiquetes sobre el sexe. En la piràmide podem representar els efectius absoluts per edat i sexe, o bé els efectius relatius , és a dir, la proporció relativa de cada grup d’edat i sexe sobre el total de la població. No és indiferent l’elecció. Per defecte, podríem dir que l’opció més adient és representar els efectius relatius. Això permet comparar més bé les piràmides pertanyents a poblacions diferents: directament es pot veure, per exemple, el pes d’un grup concret en les piràmides que comparem. Es podria reservar l’ús de piràmides amb efectius absoluts a aquells casos en què volem fer evident com el creixement demogràfic fa variar l’estructura i la mida demogràfica en una mateixa població al llarg del temps. En cas de dubte, però, utilitzeu una piràmide amb proporcions. Mai no feu com en el gràfic següent: mantenir la mateixa escala horitzontal per representar els efectius absoluts de dues poblacions de mides molt diferents.
Les piràmides poden representar els efectius detallats de totes les edats anuals presents, o bé representar una versió simplificada amb grups quinquennals. En l’era preinformàtica aquesta segona opció era la més sensata (per l’estalvi de feina) si la versió detallada no era totalment necessària. Actualment, amb el full de càlcul podem representar tan fàcilment una com l’altra. Si no hi ha cap motiu més, serà preferible fer la piràmide amb edats simples. Només seria recomanable dibuixar piràmides quinquennals si volem fixar-nos en la forma general de la piràmide que, com veurem, ens informa sobre el règim
(^1) En aquesta unitat aportem exemples reals de piràmides publicades amb diversos
problemes formals. Com l’objectiu és merament didàctic per cridar l’atenció sobre dificultats tècniques compartides per tothom, no hem cregut oportú indicar les fonts de cap d’elles.
No hi ha cap regla fixa al respecte, però cal mantenir una certa proporcionalitat. Cal evitar, tanmateix, els casos extrems. Per exemple, la següent piràmide és excessivament ampla.
És un problema que es planteja normalment quan fem servir dades de censos antics en què els grups d’edat eren desiguals. En aquests casos, cal recordar les regles bàsiques dels histogrames: