Ètica com activitat reflexiva UOC, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Ètica com activitat reflexiva UOC y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

ETICA (UOC)

PAC 2 ÈTICA APLICADA. NOTA B

PROF. 15-

Ètica aplicada a l’Educació Social

PAC 2: L’ÈTICA COM A ACTIVITAT REFLEXIVA

ASSAIG TEMA 4: LLIBERTAT VS AUTONOMIA

Un home lliure segons Hobbes és “Quien en aquellas cosas de que es capaz no está obstaculizado para hacer lo que desea” (Canimas, 2015: 9). L’autonomia, malgrat la seva aproximació amb el terme llibertat té una altra interpretació en el camp de l’acció social, psico-educativa i sociosanitària: aquella persona que té les capacitats i condicions per prendre decisions i que disposa de recolzaments o condicions socials per a poder prendre-les. (Canimas, 2015). Són dos termes amb significats diferents, que estan lligats íntimament, però en els quals i podem trobem grans diferències. Per a poder concretar els usos i significats de llibertat i/o autonomia primerament és necessari analitzar el conjunt de termes que s’hi relacionen i dels quals depenen.

L’educació social és una professió que es dedica a ajudar a les persones a apoderar-se de la seva pròpia llibertat, a través de la facilitació d’eines i recursos per a poder-hi arriba. L’ètica, al seu torn, també està profundament relacionada amb la llibertat de les persones, al voltant de les quals es plantegen infinits interrogants respecte els textos legislatius, que regulen les llibertats personals, depenent de les característiques socials, econòmiques, d’edat i gènere, de salut i autonomia de les persones. Al mateix temps, podem considerar que l’ètica és un element molt present en l’exercici de professions destinades a l’acció social, psico-educativa i sòcio-sanitària. Partint d’aquestes tres premisses, deduïm que llibertat, ètica i acció social, són termes que s’interrelacionen entre sí i que no poden prescindir l’un de l’altre. Cal afegir en aquest grup de termes el terme autonomia, el qual apareix més tardanament a nivell legislatiu, però que té molt a veure amb la llibertat, l’ètica i l’acció social. L’autonomia sorgeix com un concepte de la post-modernitat, en el sentit que quan assolim la llibertat assolim també l’autonomia, primer es produeix la primera i després la segona. (Canimas, 2015) En aquesta afirmació se’ns plantegen certs dubtes en quant a si no es posseeix algun tipus d’autonomia, ja sigui la psíquica, la física i sensorial o l’econòmica, no es pot ésser un esser lliure? Les professions relacionades amb l’acció social es dediquen a potenciar aquestes capacitats en les persones que presenten alguna dificultat per tal que puguin assolir la llibertat personal. Així doncs, les persones no autònomes a priori no són éssers lliures? O són lliures en alguns aspectes? No acabem de

Ètica aplicada a l’Educació Social

2015). Cal diferenciar-les i conèixer en quins casos es pot dur a terme un trencament del deure i de l’obligació. A continuació analitzarem diferents casos per comprendre quan es pot i s’ha de trencar el secret professional.

La quotidianitat de la nostra professió no permet en cap cas irrompre el secret professional a nivell legal, ja que atempta directament sobre la intimitat de les persones. Per tal que no es produeixin situacions que vulnerin constantment la intimitat de la informació de les persones, la llei estableix la obligació de guardar el secret professional, amb represàlies penals per qui l’incompleixi. Els casos que tractem en la professió de l’educació social són de diferent naturalesa i de vegades podem veure’ns amb la obligació moral de desvetllar informació, d’altres vegades no és una obligació moral la que ens planteja el desvetllament del secret professional, és un mandat judicial, d’altres podem sentir temptacions de revelar informació indegudament, etc. Per això és necessari saber en quins casos el justifiquen sense responsabilitat criminal:

En el primer cas, el podem exercir per evitar un mal propi o extern, però tan sols quan: “1) El daño causado no sea mayor al que se trate de evitar; 2) La situación de necesidad no haya sido provocada por el sujeto; 3) Que la necesidad no tenga por su oficio o cargo, la obligación de sacrificarse”. (Canimas 2015: 13 ); El segon cas serveix per evitar un dany a terceres persones; el tercer cas és de caràcter obligatori: s’ha de revelar el secret professional per imperatiu o manament judicial; el quart cas, és per castigar a persones que han comès un delicte. (Canimas, 2015)

Per una banda, de revelació de del secret professional per mandat judicial és l’únic obligatori. Quan rebem una ordre judicial d’aquestes característiques hem de respondre què mana la llei. Moltes vegades se’ns poden presentar dilemes morals en aquests casos: no proporcionar tota la informació per no danyar al pacient, voler evitar conseqüències penals a les persones amb qui treballem, veure injustes les acusacions jurídiques als nostres usuaris, etc. Però en aquestes circumstàncies no podem actuar d’altra manera, hem de proporcionar la informació que el jutge ens demani per llei.

D’altra banda en la revelació del secret professional no obligatòria però si justificada, podem sentir la necessitat d’exercir-lo per deure moral, però no ens ve donat des d’un imperatiu jurídic. Podem decidir si revelar-lo o no, això dependrà de la gravetat i de la nostra voluntat i implicació. Podem preguntar- nos, doncs, si és ètic guardar un secret professional quan es produeixen les situacions que permeten desvetllar-lo? Probablement no, però no de totes maneres és legal. La legalitat no sempre contempla tots els aspectes ètics de

Ètica aplicada a l’Educació Social

les situacions concretes i aquest n’és un exemple.

Podem considerar, doncs, que la revelació del secret professional és una excepció de la normalitat i que només és obligatòria quan ens és arribada per imperatiu judicial. El sentit moral no hi té cabuda, és una obligació. Els altres casos d’excepció que permeten la posada a la llum del secret professional, depenen de la nostra moralitat i ètica. Dependrà de nosaltres voler evitar danys a la persona amb qui treballem o procurar pel seu benefici, evitar danys a terceres persones i denunciar un delicte.

BIBLIOGRAFIA

Canimas, J. (2015). Libertad, autonomía y decisiones subrogadas. Materials sense publicar de l’assignatura Ètica aplicada a l’educació social, de la UOC (versió 25 octubre 2015).

Canimas, J. (2015). Intimidad, confidencialidad, secreto profesional y protección de datos. Materials sense publicar de l’assignatura Ètica aplicada a l’educació social, de la UOC (versió 25 octubre 2015).

LLEI 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica.

LLEI 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica

LLEI ORGÀNICA 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Ètica aplicada a l’Educació Social

esbombar-ho a la nostra vida privada, moralment no és un acte que s’adeqüi a la professionalitat i és una falta de respecte per la persona implicada. Per tant, en primer lloc la confidencialitat es veu vulnerada. En segon lloc, es pot considerar que és una revelació del secret professional perquè ho és el fet transmetre dades personals sense consentiment de la persona implicada. Podem considerar que la línia entre revelació de la confidencialitat i secret professional és molt fina en aquest cas, i que és un acte immoral per la primera i un acte il·legal en la segona (Canimas, 2015).

Gràcies!