activitat 2 psicologia, Apuntes de Antropología Social

¡Descarga activitat 2 psicologia y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity!

ACTIVITAT 2

PSICOLOGIA

TEXT 1: Coll, C. (2001), Constructivismo y educación

Núria Parella Valls

1r Educació infantil UB

Abans de la lectura

1. Coneixes alguna teoria sobre l'educació , potser per la teva formació prèvia?

Si, després d’haver cursat el grau superior d’educació infantil conec a moltes teories que parlen sobre l’educació:

• Teoria del condicionament clàssic de Pavlov
• Teoria conductista de Watson
• Teoria de l’aprenentatge de condicionament operant de Skinner
• Teoria de l’aprenentatge verbal significatiu de Ausubel
• Teoria de l’aprenentatge social de Bandura
• Teoria sociocultural de Vigotsky
• Teoria de la instrucció de Brunner

En aquest cas explicaré la teoria constructivista de Piaget, ja que crec que és una de les més importants i pot tenir molta similitud amb les idees constructivistes de la lectura.

Fent un petit resum dels seus pensaments per Piaget:

• El coneixement mai és una còpia de la realitat: és una assimilació o una interpretació.
• Les estructures operacionals tenen una funció substancial en la construcció del coneixement.
• La construcció del coneixement segueix una línia seqüencial.

4. Com definiries els següents conceptes: educació, cultura, aprenentatge i desenvolupament? - Educació : És un procés complexa d’aprenentatge d’una persona, que implica una idea de perfeccionament ja que a través d’aquest rebem nous coneixements que ens permetran ser millors. - Cultura: Conjunt de coneixements i idees, adquirits gràcies al desenvolupament de les facultats intel·lectuals, mitjançant la lectura, l’estudi i el treball. - Aprenentatge : Procés pel qual un individu adquireix coneixements, habilitats, pautes culturals etc., com el llenguatge, les creences, les normes...

• Desenvolupament : Conjunt de processos que condueixen a la formació d'un individu pel que fa tots els àmbits que l’engloben (emocional, afectiu, cognitiu, motor i social).

Durant la lectura

5. Pren nota de les paraules o conceptes que et resultin difícils d’entendre.
6. Escriu de manera molt sintètica la idea principal de cada apartat.

La concepció constructivista de l’ensenyança i l’aprenentatge escolar s’integren en un esquema que constitueix una estructura jeràrquica. En aquesta estructura trobem diferents vessants: l’educació escolar (postures relacionades amb la naturalesa i l’educació de l’escola), la construcció del coneixement a l’escola i, els processos de construcció del coneixement i els mecanismes d’influència educatius.

L’educació escolar

Un dels instruments utilitzats per promoure el desenvolupament i la socialització dels membres més joves de la societat, facilitant-los el accés a un conjunt de sabers i

formes culturals on l’aprenentatge i l’assimilació es consideren essencials perquè es pugui convertir en persones adultes i desenvolupades amb els drets i deures que inclouen la seva societat.

Construcció del coneixement en el context escolar (Triangle interactiu)

El coneixement escolar es casi sempre, un coneixement diferit i fins a cert punt descontextualitzat; on s’ensenya i s’aprenen sabers i formes culturals amb l’objectiu de que una vegada els alumnes els aprenguin, els utilitzin en un context fora de l’escola. Tot aquest conjunt de coneixements escolars es consideren activitats especialment pensades, planificades i executades que tenen una intencionalitat educativa.

En aquest context escolar cal nombrar la importància i el paper de les persones implicades i en la naturalesa de les relacions que s’estableixen entre ells (professor, alumnes, família).

En definitiva aquest conjunt de principis que formen part del segon nivell jeràrquic, ens presenten l’aprenentatge escolar com a resultat d’un complex procés de relacions que s’estableixen en tres elements: els alumnes que aprenen, els continguts, i els professors que ajuden als alumnes a construir els significats i a atribuir significat al que aprenen i fan. Aquesta explicació constitueix el triangle interactiu.

Processos de construcció dels coneixements i mecanismes d’influència educativa

Els principis explicatius que integren aquest apartat de la concepció constructivista són:

• Repercussió de les experiències educatives formals sobre el creixement personal de l’alumne, condicionat pel desenvolupament cognitiu.
• Repercussió d’experiències educatives formals sobre el creixement personal de l’alumne condicionat pels coneixements previs, interessos, motivacions, actituds...

• Creació d’estructura mental de l’alumne (revisió, modificació i construcció).
• La clau per comprendre els processos de construcció del coneixement a l’aula es basen en els intercanvis entre l’alumne i el professor dels continguts d’aprenentatge.

En conclusió, la concepció constructivista de l’ensenyança i de l’aprenentatge apunta a 3 fonts principals d’influència educativa: la que té el seu origen en el professor i es realitza a través de les interaccions que s’estableix amb l’alumne, la que té el seu origen en els companys i es realitza a través de las interaccions amb els alumnes entre si, i la que té el seu origen en el funcionament i la organització de la institució escolar.

Després de la lectura

7. Explica breument en què consisteix la Concepció Constructivista que planteja l’autor.

La Concepció Constructivista per l’autor es la manera de proporcionar un marc de referència, d'una determinada visió del funcionament psicològic, que orienta als professionals de l'educació en l'estudi dels processos educatius.

A partir de diferents teories recollides es forma una anomenada concepció constructivista de l’ensenyança i l’aprenentatge escolar que s’integra en un esquema que constitueix una estructura jeràrquica. En aquesta estructura trobem diferents vessants: l’educació escolar (postures relacionades amb la naturalesa i l’educació de l’escola), la construcció del coneixement a l’escola i, els processos de construcció del coneixement i els mecanismes d’influència educatius.

En definitiva, aquesta concepció parla sobre com es relacionen tres parts fonamentals per tal de que l’infant aprengui d'una manera adequada. Aquestes parts són: La teoria donada pel mestre, el coneixement psicològic dels alumnes per tal d'assolir la teoria i la pràctica educativa com a eina perquè acabin de relacionar i elaborar el seu propi aprenentatge.

8. Quin paper tenen l’alumne i el mestre en el procés d’aprenentatge segons aquesta perspectiva teòrica?

El mestre, en conjunt amb el seu coneixement, estudi i disposició, té el paper de guiar a l’alumnat de manera simple, interesant, motivadora i entenedora ja que el que l’alumne es capaç d’aprendre, depèn de les seves motivacions, interessos, expectatives... i per lo tant el paper de l’educador de cridar l’atenció de l’alumne per aprendre es primordial. Aquest mestre no només ha d’ensenyar el que sap al alumne sinó que també ha de poder trobar les dificultats i interessos de cada alumne perquè pugui avançar correctament i així adaptar-se a les seves necessitats sense dificultat.

En el cas de l’alumne, el qual té unes bases de coneixement, quan aprèn alguna cosa ha de ser capaç de relacionar aquestes bases de coneixement amb les anteriors i poder-ne establir de noves. També ha d’aprendre a situar-se en el context escolar, construint una imatge de si mateix aprenen, coneixent les seves limitacions i els diferents recursos dels quals pot optar (autoconcepte acadèmic). Com a punt de partida i un dels objectius als quals l’alumne ha d’arribar es basa en: aprendre a aprendre.

En definitiva, la clau per comprendre els processos de construcció del coneixement a l’aula es basen en els intercanvis entre l’alumne i el professor dels continguts d’aprenentatge.

Així és com aquesta perspectiva teòrica veu l'aprenentatge del alumne i l'educació del professor docent.

9. Què és el ‘contingut escolar’?

Els continguts escolars es poden definir com tots aquells coneixements acumulats per la societat, que actualment, s'han d'ensenyar als nens a partir d'un professorat per tal de que els alumnes els assoleixin i puguin formar part de la societat que els envolta.

• Aprenentatge: És el procés pel qual els nens assoleixen els conceptes y la cultura donades per la societat.
• Cultura : És tota la informació i coneixements que han d'assolir els nens i que s'ha anat consolidant des de fa temps per la societat.

TEXT 2; Coll, C. (2011). Enseñar y aprender, construir y compartir

Abans de la lectura •.1. Quines maneres diferents d’aprendre has experimentat?

Quan era més petita a l’etapa infantil el meu aprenentatge es basava en conèixer nous conceptes a través de diferents racons (disfresses, oficis, contes...), a través de manualitats plàstiques, a través de la pròpia experimentació i manipulació amb objectes sobretot de la vida quotidiana i la natura per fer un aprenentatge més significatiu i vivencial, i sobretot a través d’un recurs que fem servir molt amb els infants que seria la música (cançons, instruments etc.). Totes aquestes maneres d’aprendre en conjunt moltes d’elles en aquesta etapa són d’àmbit lúdic, per lo tant gràcies als jocs, ja siguin per infants d’aquestes franges d’edat o més grans, és una font d’aprenentatge molt significatiu i motivador on tots l’hem viscut al llarg de la nostre vida. Quan ens hem fet més grans un aprenentatge diferent al tradicional de l’escola però realitzat per aquesta, englobaria les excursions que he realitzat que m’han servit de font d’informació. Altres maneres que destaco pel fet de ser diferents fonts d’aprenentatge i que em semblem vitals ja que jo les he viscut són: Les TIC, treballar a través de projectes, les pel·lícules, interaccionar amb l’entorn/natura, a través de dinàmiques grupals... •.2. Entre totes aquestes maneres d’aprendre, hi ha algun/s factor/s o element/s que consideris imprescindible/s per aconseguir aprendre?

Creiem imprescindible que pels infants es primordial aprendre a través de projectes mitjançant l’experimentació, la manipulació i la observació ja que és un mètode d’ensenyament més dinàmic i motivador pels infants i així aprendre d’una manera més efectiva i obtenir uns bons resultats. D’aquesta manera l’infant fent-lo participar de les activitats creades en el projecte és sent el protagonista vivint-ho vivencialment i així l’aprenentatge es fa més significatiu. És molt important per això la figura d’un bon moderador ja que serà un paper fonamental per l’adquisició d’aquest aprenentatge.

realitzar cap esforç, almenys sense ser conscients, i on ens costa verbalitzar. Aquest es fa a través de l'observació, de la imitació, de l’experiència directa..., i no és necessari que ens l'ensenyin ja que el realitzem de forma involuntària. D'altra banda en l'aprenentatge voluntari requerim que algú ens l'ensenyi ja que és més complexa, on els coneixements no es poden adquirir fàcilment, on per lo tant obliga a crear contextos institucionals específics. Aquest exigeix la presència d’un agent educatiu amb intencionalitat educativa per promoure’l i afavorir-lo. En aquest s’imparteix l’educació. •.7. Respecte a l’apartat “Enseñar y aprender dos elementos indisociables”, diries que, d’acord amb el text, podem afirmar que l’aprenentatge és una “construcció”? Justifica la teva resposta. Què volem dir quan afirmem que és necessari “atribuir sentit a l’aprenentatge”?

Estic totalment d'acord amb el text perquè el procés d'aprenentatge no és limita a una simple observació d'uns fets o d'unes paraules sinó que implica una interiorització del contingut mitjançant unes experiències prèvies que les relacionem amb la pràctica que estem fent del nou contingut. Aquest nou concepte ha d'adquirir un significat per a nosaltres per així poder-lo entendre, assimilar-lo i en un futur aplicar-lo a una nova situació. Hem d'elaborar un significat al concepte que ens estan ensenyant i això ho fem relacionant amb les que ja sabem perquè les hem viscut anteriorment.

Aprendre significativament és relacionar coneixements previs amb una nova informació del qual implica que hi hagi un esforç i voluntat per realitzar-lo i ser capaços de trobar la relació entre el que vull aprendre i els meus interessos i l'esforç que hi dedico.

•.8. L’autor justifica la necessitat d’una acció educativa intencional per afavorir l’aprenentatge atès que cal que s’aprenguin continguts

escolars. Què són els continguts escolars? Per què creus que aquests continguts fan necessària l’acció educativa planificada? Els continguts escolars es poden definir com tots aquells coneixements acumulats per la societat, que actualment, s'han d'ensenyar als nens a partir d'un professorat per tal de que els alumnes els assoleixin i puguin formar part de la societat que els envolta. Aquests continguts escolars són escollits pel govern, recollits en un document anomenat currículum.

Aquests continguts escolar formen part d’una educació formal que està creada perquè aprenguem un tipus d'educació concreta que en cap lloc més ens ensenyarien. Perquè una educació sigui de bona qualitat ha d'haver-hi una planificació sistematitzada i una organització prèvia dels continguts, professorats etc. Sinó hi hagués una planificació dificultaria als nens una ensenyança correcta i pot ser que els influís d'una forma negativa ja que sense una planificació no es poden assolir els objectius pactats que es volen aconseguir. Com en totes situacions em de ser flexibles davant les diferents situacions que ens podem trobar com a mestres i adaptar-nos als nostres alumnes, però es vital una bona planificació i programació per assolir les nostres metes com a professors i perquè es dugui a terme una educació amb qualitat.

•.9. D’acord amb el text, l’ensenyança es “ajuda”. Per què creus que l’autor diu que l’ensenyança és una ajuda? Relaciona la teva resposta amb el títol de l’apartat: “Enseñar y aprender dos elementos indisociables”.

Ensenyar podríem dir que és la base que ens dóna la societat per individualitzar-nos i desenvolupar-nos com a persones dintre d'un grup col·lectiu. Sinó tinguéssim una

12. Enregistra un vídeo de no més de 5 minuts (us recomanem que feu servir el software KNOVIO http://www.knovio.com/) en el qual expliquis amb les teves paraules, a partir de la lectura dels dos textos, com aprenem les persones i sobre quin tipus d’aprenentatge s’ha d’afavorir a l’escola. Formula clarament la teva postura amb arguments que la justifiquin. La data d’enviament és dimarts dia 4 d’octubre). Pots adjuntar al vídeo una presentació en PowerPoint formada per una única diapositiva que contingui un índex esquemàtic.

https://www.youtube.com/watch?v=0_ibaoyd9vk&feature=youtu.be

✓ Experiències ✓ Interessos ✓ Motivacions ✓ Sentits ✓ Expectatives

MATRIU

INICIAL

(continguts

previs)

Construcció de significats

generenVoluntat d’aprendre

ENSENYARContingutsESCOLA^ APRENENTATGE CONSTRUCCIÓ DEL escolars CONEIXEMENT Mestre : Transmet els conceptes Alumne : Rep tots els coneixements i elabora de nous a partir de les experiències que tenia per crear de nous

13. Argumenta amb un text de l'extensió d'una cara d'un full (Arial 11, interlineat 2) per què consideres que és important que en acabar el primer bloc de l’assignatura ens posem tots d’acord en una determinada manera d’entendre els conceptes que hem estat treballant: educació, aprenentatge implícit, incidental, voluntari i intencional, objectius de l’educació escolar, desenvolupament, concepció constructivista com a marc teòric de referència, ajuda educativa, entre d’altres.

Considero que és vital que treballem aquests conceptes que són claus en l’educació i

que ens serviran en un futur en la nostre professió. Tota pràctica parteix d’uns