Tema 1 Ètica i moral.
Monisme moral dictadures comunistes i nacionalisme. Codi moral: cristià, musulmà, jueu o
laïcista. És contrari al inviable i indefensable, a la societat democràtiques i pluralistes. S’esdevé
quan un determinat grup s’atorga en exclusiva el dret i la capacitat de jutjar sobre allò que és bo i
dolent tant per la resta de membres del grup, com per tota la humanitat.
Politeisme axiològic cadascú, cada grup té la seva moral, adora el seu déu, accepta la seva
jerarquia de calors però no hi ha fonament compartit que faci possible un acord. No hi ha
argumentació hi ha espècie de fe que la porta a elegir-los, impossible un acord intersubjectiu.
RELATIVISME MORAL (respecto el que diu l’altre). És el resultat del desencantament social del
monisme moral. És subjectiu i relatiu als valors propis de cada persona tria segons unes creences
personals no argumentades. El resultat és tan particular que és impossible arribar a cap acord.
Pluralisme moral construcció conjunta es comparteixen mínims morals des de els quals és
possible respectar els màxims morals de cadascú. Propi de les societats democràtiques, es troba
estretament relacionat amb la moral cívica. Es comparteixen uns valors mínims morals que
permeten poder respectar els màxims morals de cadascú, en una construcció de la moralitat.
Instrument imprescindible per construir una moral civil d’abast universal.
Societat pluralista els ciutadans comparteixen uns mínims a partir dels quals és possible abordar
problemàtiques i neguits, dialogar i construir.
Ètica mínima determinació i construcció dels mínims de justícia compartida per sota de la qual
una societat consideraria inadmissible. El que tots acceptem en sentit del que es just i la llibertat
que tenim per a prendre les decisions. Ens sentim amb la responsabilitat de respectar aquest
aspectes per damunt de tot: Drets humans, autonomia, igualtat, dignitat, beneficència, justícia,
solidaritat. Valors que entenem i acceptem que no ens podem saltar, i per sota d’aquest vulnerem
els drets.
Ètica màxima Projecte de vida, sentit er cadascú. El que cadascú d’una manera individual, entén
que és una vida digne
•Ètica: justificar el per què fem una cosa. És l’argument. Quan dos o més valors estan en
conflicte, parlem de dilemes ètics. És un tipus de saber que reflexiona sobre la moral i
l’estudia a través de conceptes i mètodes d’anàlisi propis de la filosofia. Ens porta a parlar
de la presa de decisions i de la responsabilitat que hem d’assumir en relació a aquestes.
Exemple: l’ètica justifica el perquè no és bo matar. És una reflexió sobre la moral (la
filosofia de la moral). Es pregunta per què considerem vàlids uns comportaments i no
altres.
