Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Taxes d'evolució, Apuntes de Biología

Asignatura: Evolució, Profesor: Mauro Santos, Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 22/06/2014

avidalitriago
avidalitriago 🇪🇸

4.3

(79)

28 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EVOLUCIÓ
TEMA 17: TAXES D’EVOLUCIÓ
L'evolució és un procés que es porta a terme d'una generació a la següent en què viuen els llinatges de
plantes i animals. Els resultats evolutius de vegades no són visibles en l'escala de temps d'una generació
individual, sinó que solem veure i estudiar aquestes escales de forma acumulativa en el temps. Les taxes
d'evolució són importants perquè són un indicador clau de com funciona el procés evolutiu i ens ajuden a
quantificar el canvi evolutiu en relació amb el temps.
La taxa de substitució és diferent segons les zones del genoma. És més elevada en zones d’exons (no
codificants) que en introns (regions codificants). Els canvis més importants són sinònims (no altera la
funció de la proteïna). També varien entre proteïnes. Les proteïnes més conservades tenen una taxa de
substitució més baixa. Hi han diferències entre organismes. Per a les mateixes zones del genoma, hi ha taxes
de substitució diferent. Hi ha espècies en que la taxa de canvi és més elevada que en altres espècies, i
variació en la taxa evolutiva entre diferents llinatges. Per què?
A. Mida de la població
B. Temps generacional
C. Selecció
B. Temps generacional: en organismes en que el temps
entre generació és més curt, la taxa de mutacserà més
elevada, ja que hi ha més probabilitats de que apareguin
mutacions. Hi hauran més probabilitats de que apareguin
més mutacions en menys temps.
C. Selecció: hi ha estudis en que el temps generacional no
explica les diferències. A menor mida corporal, la taxa
metabòlica és més alta. Probabilitat de més mutacions.
Simpson va proposar l'existència de variacions en les taxes evolutives de diferents poblacions, la qual cosa
podria permetre grans canvis evolutius en temps molt curts i sense deixar gairebé cap evidència en el
registre fòssil. És el que va anomenar "evolució quàntica", si no gairebé una idea precursora de l'equilibri
puntuat. Després de Simpson, els paleontòlegs mesuraren l’evolució d'utilitzant diverses taxes evolutives:
Índex de freqüència taxonòmica: velocitat a la qual nous tàxons substitueixen els anteriors
Taxa d'origen dels taxons
Taxa d'extinció dels tàxons
Taxa filogenètica: taxa de canvi d'un sol caràcter, o conjunt de caràcters, dins de un llinatge
Taxa morfològica: taxa de canvi de caràcter o grup de caràcters en un llinatge
o Les mesures quantitatives
o Taxa = Canvi / Unitat de Temps
Les taxes mitjanes de l'evolució són en general molt baixes. En estudiar la substitució d'unes espècies per
altres espècies o altres tàxons al llarg del temps, s'observen tendències. Les tendències són canvis orientats
en els trets característics o en els models de diversitat en un grup d'organismes. Cal remarcar que les
tendències s'observen només a posteriori. No podem predir, a partir dels primers fòssils com serà l'aspecte o
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Taxes d'evolució y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

TEMA 17: TAXES D’EVOLUCIÓEVOLUCIÓ

L'evolució és un procés que es porta a terme d'una generació a la següent en què viuen els llinatges de plantes i animals. Els resultats evolutius de vegades no són visibles en l'escala de temps d'una generació individual, sinó que solem veure i estudiar aquestes escales d'evolució són importants perquè són un indicador clau de com funciona el procés evolutiu de forma acumulativa en el temps i ens ajude. Les taxesn a quantificar el canvi evolutiu en relació amb el temps. La taxa de codificants) que en introns ( substitució és diferent segons les zones del genoma. És més elevada en zones dregions codificants). Els canvis més importants són sinònims (no altera la’exons (no funció de la substitució més proteïna baixa.) .Hi També varien entre han diferències entre organismes proteïnes. Les. Per a les mateixes zones del genoma, hi ha taxes proteïnes més conservades tenen una taxa de de substitució diferent variació en la taxa evolutiva entre diferents llinatges.. Hi ha espècies en que la taxa de canvi és més elevada que en altres espècies Per què? , i

A. B. MidaTemps ge de laneracional població C. Selecció B. entre generació és més curt, la taxa de mutació serà més Temps generacional: en organismes en que el temps elevada, ja que hi ha més probabilitats de que a mutacions. Hi hauran més probabilitats de que apareguinpareguin més mutacions en menys temps. C. explica Selecció les : (^) diferències. A menor midahi ha estudis en que el temps generacional no corporal, la taxa metabòlica és més alta. Probabilitat de més mutacions. S podria permetre grans canvis evolutius en temps molt curts i sense deixar gairebé cap eimpson va proposar l'existència de variacions en les taxes evolutives de diferents poblacions, la qual cosavidència en el registre fòssil. És el que va anomenar "evolució quàntica", si no gairebé una idea precursora de l'equilibri puntuat. Després de Simpson, els paleontòlegs mesuraren l’evolució d'utilitzant diverses taxes evolutives:

  ÍndexTaxa d'origen dels taxons de freqüència taxonòmica: velocitat a la qual nous tàxons substitueixen els anteriors   TTaxa filoaxa d'extinció dels tàxonsgenètica: taxa de canvi d'un sol caràcter, o conjunt de caràcters, dins de un llinatge  Taxa morfològica: o Les mesures quantitatives taxa de canvi de caràcter o grup de caràcters en un llinatge o Taxa = Canvi / Unitat de Temps

Les taxes mitjanes de l'evolució són en general molt baix altres espècies o altres tàxons al llarg del temps, s'observenes tendències.. En estudiar la substitució d'unes espècies per Les tendències són canvis orientats en els trets característics o en els models de diversitat en un grup d'organismes. Cal remarcar que les tendències s'observen només a posteriori. No podem predir, a partir dels primers fòssils com serà l'aspecte o

la diversitat dels fòssils posteriors. Un dels exemples més clars és la evolució dels èquids. Les radiacions adaptatives que van donar origen al cavall modern que acabem de descriure van incloure, l'allargament del crani des curt i de grandària convencional fins al allargat del present, el allargament de les dents i el desenvolupament del patró d'esmalt i dentina que existeixen el cavall modern i la modificació d'una pota amb tres dits en animals digitígrads, a una d'un sol dit. A Durant els intervals c llargs intervals de temps: la taxa d’evolució ésurts de temps: la taxa és més gran en general extremadament baixa

Per a saber l s’utilitzen tècniques per a seqüenciar ADN. Però la diferència entre els taxons fòssils i vius és que l’a quantitat de canvi genètic entre dues, generacions o dins d'una successió de les generacionsADN fòssil la variació entre és difícil o les pob impossiblelacions i, en última instància entre les espècies d’analitzar. Amb el temps, la variació dins de les poblacions és transformat en

TAXA D’EVOLUCIÓ Taxa de mutació ( Taxa de substitució (K)υ) Probabilitat de fixació (P) Kimura (1962) van mostrar que la probabilitat de fixació de A 2 és:

ܲ = 11 − −^ ݁ ݁ିିସସேே೐೐^ ௦௤௦ Per a una mutació neutra, s = 0 ܲ = (^21) ܰ

Taxa de substitució → K = 2NμP Taxa de substitució en mutacions neutrals → K = 2NμP → 2Nμቀ (^) ଶ୒ଵቁ → K = μ Metodologia d’estimació directa de les taxes de mutació A través del DNAmt segregades (mutacions noves). Estud ocorren mutacions que no tenen perquè estar fixades durant molt temps al seis amb DNAmt van mostrar que l’herència del DNAmt era per viar materna, no es produïa recombinació, i podia presentar iguals) o heteroplàsmia (el DNAmt pot ser diferent en el mateix individu). Quasi tots els homoplàsmia (totes les copies de DNA mt delindividus som cós són heteroplàsmics. variacions en un Habitualment, individu. Pot trobem mutacions en haver-hi heteroplàsmia l’heteroplàsmia puntual (per noestimar fixades, les taxes de substitució sinó una mescla de nucleotidica) o de longitud (zones repetitives, insercions i delecions). Estimacions directes: laboratori o en les genealogies). comptar el nombre de noves Metodologies filogenètiques donen resultats mutacions que sorgeixen (per exemple, molt diferents a les empíriques. de valors de Les metodologies filogenètiques resultants metodologies en famílies directes. donen resultats molt més baixos de la taxa de substitució que

Context de la seqüència local Les regions que contenen trams llargs de la mateixa base t Microsatèl·lits i minisatèl·lits d’ADN. Aproximadament un enen una alta taxa de mutacions en els98% de la variabilitat genètica trobada correspon proximitat a l'origen de replicació, seqüè a una variació intraindividual, atribuncies repetitives, la presència de senyals de transposició elementint pràcticament res als altres nivells jeràrquics. Influeixen, la d'inserció, la proximitat als telòmers i centròmers. Mètodes indirectes que van divergir entre si : la t axa de substitucióen una data coneixements es mesura comptant les diferències genètiques entre les espècies

La taxa mitjana de substitució de nucleòtids en el genoma nuclear de mamífers < 10-^9 substitucions / lloc / any L’evolució es un procés molt lent a nivell molecular. Les diferents tipus de canvis en els gens. taxes varien molt entre els diferents gens i entre els

La taxa mitjana de La taxa mitjana = 3,65 × sinònim de substitucions de 10 aminoàcids no sinònims = 0,75 × 10-^9 - 9 substitucions a llocs per any (^) a llocs per any Coefic El coeficient de variació de la taxaient de variació de la taxa de no sinònim de sinònim = 31%s = 95%

Variació de la taxa de substitució  Les substitucions sinònimes són més freqüents que les no sinònimes   Les regionsLes regions funcionals evolucionen codificants evolucionen més lentmés lentamentament que les regions no funcionalsque les regions no codificants  Les proteïnes importants evolucionaran més lentament que les que no tenen importància