Història de la Filosofia
2n Batxillerat
Nom: Laura
Guerrero
Data:
Pàg. 1 de 2
EXAMEN PARCIAL 3ª AVALUACIÓ 2012-2013
Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta
personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta, perquè en aquestes ocasions
«opinió pública» significa, en el millor dels casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o
dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt
amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals
censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren
com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge
als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els
sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb
menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el
sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè
es professa aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una
bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una
persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa.
John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (màx.
50 paraules). [2 punts]
L’opinió de la majoria no pot ser imposada als afers privats de la conducta d’ una persona, ja
que una opció o acció minoritària podria causar una opinió contrària de la majoria, i en cap
cas seria lícit que intentés imposar l’ opinió de la majoria sobre la de la minoria, tot
menyspreant-la. És acceptable el fet de tenir opinió, però il·lícit imposar el parer de la majoria
a qui és diferent en la seva conducta personal.
2. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la
conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la
resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) (màx. 150 paraules) [3 punts]
Mill considera que s’ han de posar límits a la jurisdicció de la societat en temes personals
perquè defensa la llibertat de l’ individu en aspectes de caire personal.
Segons Mill, cal diferenciar els aspectes públics dels privats. Als afers privats preval la llibertat
individual de l’ individu, i la llei no hi pot intervenir, ni la majoria imposar el seu parer. D’ altra
banda, es troben els temes públics, que són regulats per la llei, que pot infringir càstigs. En els
afers de la col·lectivitat s’ ha de respectar el pensar de la majoria (a l’ hora de votar i escollir
governants); això és democràcia. No és fàcil delimitar què és un tema privar i què n’ és un de
públic, però un cop es delimita aquesta qüestió, és fàcil seguir la següent màxima o base d’
aquests límits: tothom és lliure de fer el que més li plagui, i sempre i quan ningú no en surti
perjudicat. És a dir, que la llibertat individual acaba on comença la de la societat. I per què
