

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Filosofia, Profesor: , Carrera: Enginyeria Informàtica + Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, Universidad: UAB
Tipo: Exámenes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Pàg. 1 de 2
Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta, perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor dels casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professa aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa.
John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (màx. 50 paraules). [2 punts]
L’opinió de la majoria no pot ser imposada als afers privats de la conducta d’ una persona, ja que una opció o acció minoritària podria causar una opinió contrària de la majoria, i en cap cas seria lícit que intentés imposar l’ opinió de la majoria sobre la de la minoria, tot menyspreant-la. És acceptable el fet de tenir opinió, però il·lícit imposar el parer de la majoria a qui és diferent en la seva conducta personal.
2. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (màx. 150 paraules) [3 punts]
Mill considera que s’ han de posar límits a la jurisdicció de la societat en temes personals perquè defensa la llibertat de l’ individu en aspectes de caire personal.
Segons Mill, cal diferenciar els aspectes públics dels privats. Als afers privats preval la llibertat individual de l’ individu, i la llei no hi pot intervenir, ni la majoria imposar el seu parer. D’ altra banda, es troben els temes públics, que són regulats per la llei, que pot infringir càstigs. En els afers de la col·lectivitat s’ ha de respectar el pensar de la majoria (a l’ hora de votar i escollir governants); això és democràcia. No és fàcil delimitar què és un tema privar i què n’ és un de públic, però un cop es delimita aquesta qüestió, és fàcil seguir la següent màxima o base d’ aquests límits: tothom és lliure de fer el que més li plagui, i sempre i quan ningú no en surti perjudicat. És a dir, que la llibertat individual acaba on comença la de la societat. I per què
Pàg. 2 de 2
vivim en societat? No per contracte, sinó per protegir-nos. Aquesta protecció fa que estem en deute amb la societat i ens devem un respecte mutu.
Per tant, Stuart Mill defensa les opcions personals i de les minories (així com els drets de les dones) perquè sobreposa la llibertat individual a cap imposició de la majoria, sempre i quan l’ afer estigui emmarcat dins els aspectes privats. Tothom és lliure de fer el que més li plagui, sempre que ningú no en surti perjudicat.
3. Expliqueu, en relació a la societat i la política actuals, si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de la majoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta (màx. 100 paraules). [3 punts]
Estic d’ acord amb l’ afirmació que assegura que el parer de la majoria no es pot imposar per sobre del de la minoria en temes privats, perquè no hi ha res més valuós que la pròpia llibertat de decidir què es vol ser i com es vol actuar (sempre respectant els drets dels altres). A la història hi ha un bon grapat de casos de persones o grups de persones que han patit humiliacions i persecucions del tot injustes pel fer de ser diferents a l’ establert per la majoria (és el cas dels musulmans perseguits i expulsats d’ Espanya o la crema a la foguera de dones rebels i progressistes acusades de bruixeria). Per desgràcia, avui en dia segueixen havent casos en els que la majoria discrimina i legisla injustament (ja que són aspectes individuals, i per aquesta raó haurien de gaudir de plena llibertat) en contra d’ opcions tan personals com són la orientació sexual o les idees polítiques (l’apedregament de dones o persones homosexuals a països islàmics n’ és un bon exemple). S’ ha de ser tolerant i tenir la ment oberta, perquè és necessari acabar amb les imposicions no fonamentades de la majoria envers les minories en afers personals.
4. Com es pot saber, segons Locke, si un coneixement és real o només una quimera? Recorda que en la resposta has de distingir tres nivells de veritat segons el tipus d’idea. Hauries de fer ús de les següents paraules (màx. 100 paraules): [2p]
substància, matemàtiques, idea simple, idea complexa, coneixement moral, arquetip, abstracció.
Si es tracta d’idees abstractes (a part de la de substància) la realitat o valor d’un coneixement és qüestió de coherència entre idees. Segons el tipus d’ idea es poden distingir tres nivells de veritat: d’ una banda, les idees simples (que s’ han de contrastar amb la realitat), d’ altra banda, les idees complexes menys substància (les idees complexes són combinacions d’ idees simples, no s’ han de contrastar amb la realitat, són originals, no segueixen un arquetip, el coneixement moral o les matemàtiques en formen part, i alhora són abstraccions, així com causa o Déu), i finalment les substàncies (que formen part de les idees complexes, són còpies i segueixen o tenen un arquetip, i per últim, s’ han de contrastar amb la realitat).