Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Examen filo Stuart Mill, Exámenes de Ingeniería Infórmatica

Asignatura: Filosofia, Profesor: , Carrera: Enginyeria Informàtica + Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, Universidad: UAB

Tipo: Exámenes

2016/2017

Subido el 27/04/2017

tiniboti
tiniboti 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història de la Filosofia
2n Batxillerat
Nom: Laura
Guerrero
Data:
Pàg. 1 de 2
EXAMEN PARCIAL 3ª AVALUACIÓ 2012-2013
Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta
personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta, perquè en aquestes ocasions
«opinió pública» significa, en el millor dels casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o
dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt
amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals
censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren
com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge
als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els
sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb
menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el
sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè
es professa aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una
bossa i el desig que el seu posseïdor legítim de conservar-la. I les preferències d’una
persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa.
John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (màx.
50 paraules). [2 punts]
L’opinió de la majoria no pot ser imposada als afers privats de la conducta d’ una persona, ja
que una opció o acció minoritària podria causar una opinió contrària de la majoria, i en cap
cas seria lícit que intentés imposar l’ opinió de la majoria sobre la de la minoria, tot
menyspreant-la. És acceptable el fet de tenir opinió, però il·lícit imposar el parer de la majoria
a qui és diferent en la seva conducta personal.
2. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la
conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la
resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) (màx. 150 paraules) [3 punts]
Mill considera que s’ han de posar límits a la jurisdicció de la societat en temes personals
perquè defensa la llibertat de l’ individu en aspectes de caire personal.
Segons Mill, cal diferenciar els aspectes públics dels privats. Als afers privats preval la llibertat
individual de l’ individu, i la llei no hi pot intervenir, ni la majoria imposar el seu parer. D’ altra
banda, es troben els temes públics, que són regulats per la llei, que pot infringir càstigs. En els
afers de la col·lectivitat s’ ha de respectar el pensar de la majoria (a l’ hora de votar i escollir
governants); això és democràcia. No és fàcil delimitar què és un tema privar i què n’ és un de
públic, però un cop es delimita aquesta qüestió, és fàcil seguir la següent màxima o base d’
aquests límits: tothom és lliure de fer el que més li plagui, i sempre i quan ningú no en surti
perjudicat. És a dir, que la llibertat individual acaba on comença la de la societat. I per què
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examen filo Stuart Mill y más Exámenes en PDF de Ingeniería Infórmatica solo en Docsity!

Història de la Filosofia

2n Batxillerat

Nom: Laura

Guerrero

Data:

Pàg. 1 de 2

EXAMEN PARCIAL 3ª AVALUACIÓ 2012-

Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta com incorrecta, perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor dels casos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals censura, només considera la seva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren com una ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professa aquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i el desig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona són tan seves com la seva opinió o la seva bossa.

John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (màx. 50 paraules). [2 punts]

L’opinió de la majoria no pot ser imposada als afers privats de la conducta d’ una persona, ja que una opció o acció minoritària podria causar una opinió contrària de la majoria, i en cap cas seria lícit que intentés imposar l’ opinió de la majoria sobre la de la minoria, tot menyspreant-la. És acceptable el fet de tenir opinió, però il·lícit imposar el parer de la majoria a qui és diferent en la seva conducta personal.

2. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (màx. 150 paraules) [3 punts]

Mill considera que s’ han de posar límits a la jurisdicció de la societat en temes personals perquè defensa la llibertat de l’ individu en aspectes de caire personal.

Segons Mill, cal diferenciar els aspectes públics dels privats. Als afers privats preval la llibertat individual de l’ individu, i la llei no hi pot intervenir, ni la majoria imposar el seu parer. D’ altra banda, es troben els temes públics, que són regulats per la llei, que pot infringir càstigs. En els afers de la col·lectivitat s’ ha de respectar el pensar de la majoria (a l’ hora de votar i escollir governants); això és democràcia. No és fàcil delimitar què és un tema privar i què n’ és un de públic, però un cop es delimita aquesta qüestió, és fàcil seguir la següent màxima o base d’ aquests límits: tothom és lliure de fer el que més li plagui, i sempre i quan ningú no en surti perjudicat. És a dir, que la llibertat individual acaba on comença la de la societat. I per què

ETAPA

Pàg. 2 de 2

vivim en societat? No per contracte, sinó per protegir-nos. Aquesta protecció fa que estem en deute amb la societat i ens devem un respecte mutu.

Per tant, Stuart Mill defensa les opcions personals i de les minories (així com els drets de les dones) perquè sobreposa la llibertat individual a cap imposició de la majoria, sempre i quan l’ afer estigui emmarcat dins els aspectes privats. Tothom és lliure de fer el que més li plagui, sempre que ningú no en surti perjudicat.

3. Expliqueu, en relació a la societat i la política actuals, si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de la majoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta (màx. 100 paraules). [3 punts]

Estic d’ acord amb l’ afirmació que assegura que el parer de la majoria no es pot imposar per sobre del de la minoria en temes privats, perquè no hi ha res més valuós que la pròpia llibertat de decidir què es vol ser i com es vol actuar (sempre respectant els drets dels altres). A la història hi ha un bon grapat de casos de persones o grups de persones que han patit humiliacions i persecucions del tot injustes pel fer de ser diferents a l’ establert per la majoria (és el cas dels musulmans perseguits i expulsats d’ Espanya o la crema a la foguera de dones rebels i progressistes acusades de bruixeria). Per desgràcia, avui en dia segueixen havent casos en els que la majoria discrimina i legisla injustament (ja que són aspectes individuals, i per aquesta raó haurien de gaudir de plena llibertat) en contra d’ opcions tan personals com són la orientació sexual o les idees polítiques (l’apedregament de dones o persones homosexuals a països islàmics n’ és un bon exemple). S’ ha de ser tolerant i tenir la ment oberta, perquè és necessari acabar amb les imposicions no fonamentades de la majoria envers les minories en afers personals.

4. Com es pot saber, segons Locke, si un coneixement és real o només una quimera? Recorda que en la resposta has de distingir tres nivells de veritat segons el tipus d’idea. Hauries de fer ús de les següents paraules (màx. 100 paraules): [2p]

substància, matemàtiques, idea simple, idea complexa, coneixement moral, arquetip, abstracció.

Si es tracta d’idees abstractes (a part de la de substància) la realitat o valor d’un coneixement és qüestió de coherència entre idees. Segons el tipus d’ idea es poden distingir tres nivells de veritat: d’ una banda, les idees simples (que s’ han de contrastar amb la realitat), d’ altra banda, les idees complexes menys substància (les idees complexes són combinacions d’ idees simples, no s’ han de contrastar amb la realitat, són originals, no segueixen un arquetip, el coneixement moral o les matemàtiques en formen part, i alhora són abstraccions, així com causa o Déu), i finalment les substàncies (que formen part de les idees complexes, són còpies i segueixen o tenen un arquetip, i per últim, s’ han de contrastar amb la realitat).