Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


John Stuart Mill, Apuntes de Filosofía

Asignatura: filosofia, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 01/01/2017

jorge_gimenez_garcia
jorge_gimenez_garcia 🇪🇸

4.7

(3)

16 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ÈTICA
Els homes realitzen accions bones perque esperen que aquestes els produeixin plaer, ja que el
que cerquen es la felicitat. Actuem bé perque això ens fa feliços.
Allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen cap a la feliçitat. Tot el
que poguem desitjar o buscar no és altre cosa que la felicitat. Les nostres accions morals sempre
aniran encaminades a fer-nos feliços.
Si perseguim la virtud, estem buscant un mitjà que ens condueixi un únic fi (la felicitat)
FELICITAT COL·LECTIVA
Utilitarisme de la regla: hi ha d’haber una regla universal sota la qual queda sotmés el principi
moral de la utilitat.
· Distinció qualitativa dels plaers, no tots els plaers tenen el mateix valor.
Plaers sensuals (inferiors. corporis i efímers)
Plaers intelectuals (més elevats. estimulen la ment, els sentiments i la imaginació)
La norma per ser feliç es basa en l’autodesenvolupament personal, entés com la capacitat per
créixer (per coneixer).
· Diferéncia entre:
Acontentament: implica una felicitat individual i egoísta (no moral).
Felicitat: social i colectiva. Està vinculada a un sentiment comunitari. Està relacionada
amb el fet de gaudir solidariament.
· Dignitat humana
L’utilitarisme de la regla és compatible amb “la més gran felicitat pel màxim nombre de
persones”.
POLÌTICA
Liberalista (Estat mínim).
L’acció política ha de tenir com objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Rebuig cap a les
dictadures, es considera demócrata.
El gobern (poder) pot actuar dins d’uns límits:
· ha de respectar la llibertat individual: “cercle de no interferencia” és l’àmbit on l’individu té
absoluta llibertat i ningú hi pot intervenir. Les persones són lliures sempre i quan respectem “el
principi del dany” ( som lliures mentre les nostres accions no generin dany a altres i, també
complim les obligacions socials). Mentre una persona no malmeti a una altre i compleixi amb
les seves obligacions respecte la societat (EX: pagar impostos), el gobern ha de respectar
aquesta llibertat.
Aquests l’imits també s’apliquen a la societat en general i a l’opinió pública.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

ÈTICA

Els homes realitzen accions bones perque esperen que aquestes els produeixin plaer, ja que el que cerquen es la felicitat. Actuem bé perque això ens fa feliços. Allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen cap a la feliçitat. Tot el que poguem desitjar o buscar no és altre cosa que la felicitat. Les nostres accions morals sempre aniran encaminades a fer-nos feliços. Si perseguim la virtud, estem buscant un mitjà que ens condueixi un únic fi (la felicitat) FELICITAT COL·LECTIVA Utilitarisme de la regla: hi ha d’haber una regla universal sota la qual queda sotmés el principi moral de la utilitat. · Distinció qualitativa dels plaers, no tots els plaers tenen el mateix valor.

  • Plaers sensuals (inferiors. corporis i efímers)
  • (^) Plaers intelectuals (més elevats. estimulen la ment, els sentiments i la imaginació) La norma per ser feliç es basa en l’autodesenvolupament personal, entés com la capacitat per créixer (per coneixer). · Diferéncia entre:
  • Acontentament: implica una felicitat individual i egoísta (no moral).
  • Felicitat: social i colectiva. Està vinculada a un sentiment comunitari. Està relacionada amb el fet de gaudir solidariament. · Dignitat humana L’utilitarisme de la regla és compatible amb “la més gran felicitat pel màxim nombre de persones”. POLÌTICA Liberalista (Estat mínim). L’acció política ha de tenir com objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Rebuig cap a les dictadures, es considera demócrata. El gobern (poder) pot actuar dins d’uns límits: · ha de respectar la llibertat individual: “cercle de no interferencia” és l’àmbit on l’individu té absoluta llibertat i ningú hi pot intervenir. Les persones són lliures sempre i quan respectem “el principi del dany” ( som lliures mentre les nostres accions no generin dany a altres i, també complim les obligacions socials). Mentre una persona no malmeti a una altre i compleixi amb les seves obligacions respecte la societat (EX: pagar impostos), el gobern ha de respectar aquesta llibertat. Aquests l’imits també s’apliquen a la societat en general i a l’opinió pública.

Mill es un defensor de la diversitat individual, perque defensava la intolerancia de la opinió pública repecte als temes de creençes religioses i h’abits culturals no occidentals. També estaba a favor de la figura feminista que defensava el vot de les dones. Contemplar la dignitat humana significa no jutjar a les persones per questions culturals, religioses o de gènere. Si la societat i el govern repecten la llibertat individual, contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva

El què vol aquest autor és que les lleis i acords socials posat la felicitat o els

interessos de cada individu en harmonia amb els interessos de la societat.

D'aquí es segueix o suggereix que un dret és una cosa que la possessió és

garantida per la societat, tenint en compte la utilitat general. La comunitat es

rebutjaran només quan generant barreres a la lliure iniciativa i la creació de la

diversitat. Pel que fa al context científic, molí com tota una generació de

filòsofs del segle XIX, està envoltat per ciència imperant en el seu temps,

positivisme (llunyania de metafísica) i l'estudi dels fets. La vida dels éssers

humans es regeix per dos tipus de lleis, els materials, que són de tipus causal i

determinista [criteris de necessitat] lleis de tipus psicològic. La causa que preval

en aquest tipus de dret no és rígid i permet justificar la llibertat (concepte molt

important en la filosofia de Stuart Mill). Llibertat existeix com a concepte perquè

podem concebre que la lògica i psicològica necessita per la llibertat i la

diversitat humana. Això porta l'autor per argumentar contra tots els presumpte

Fundació absoluta de la moral (Platonica, kantiana), sense ser aquest un

escèptic. És fonamental en l'estudi de la filosofia del Molí a ser clars sobre la

relació que aquest autor s'estableix entre la manera de saber que l'ésser humà

disposa d'una banda i la possibilitat de la llibertat en les accions que realitza

home. El seu estudi del concepte de llibertat en primer lloc i per tant per posar

en pràctica aquesta llibertat en el context de l'ètica utilitarista, és a dir, en la

pràctica d'accions que l'objectiu final és la utilitat està relacionat d'aquesta

manera.