Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


John Stuart Mill, Apuntes de Química

Asignatura: Enginyeria del Medi Ambient, Profesor: Mª del Mar Baeza, Carrera: Química, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 11/03/2017

raul_torres-5
raul_torres-5 🇪🇸

4.6

(5)

5 documentos

1 / 61

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
JOHN STUART MILL
(1806-1873)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30
pf31
pf32
pf33
pf34
pf35
pf36
pf37
pf38
pf39
pf3a
pf3b
pf3c
pf3d

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill y más Apuntes en PDF de Química solo en Docsity!

JOHN STUART MILL (1806-1873)

INDEX

  1. CONTEXT HISTORIC DEL SEGLE XIX
  2. CONTEXT FILOSOFIC DEL SEGLE XIX 3.- L’UTILITARISME DE BENTHAM (1748- 1832) 4.- JOHN STUART MILL (1806-1873) 4.1.- BIOGRAFIA, INFLUÈNCIES, TEMES 4.2.- REFORMULACIÓ DE L’UTILITARSIME(L’Utilitarisme,1861) 4.2.1 QUÈ ÉS L’UTILITARISME? (Capítol II) 4.2.2.- PROVA DEL PRINCIPI UTILITARISTA(Capítol IV) 4.3 SOBRE LA LLIBERTAT, J.S.MILL (1859) 4.3.1 TESI DEL LLIBRE 4.3.2 ELS ÀMBITS DE LA LLIBERTAT 4.3.3 DELS LÍMITS DE LA L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU.(CAP.IV SOBRE LA LLIBERTAT)

2. CONTEXT FILOSÒFIC DEL SEGLE XIX Reacció en front del racionalisme de la Il·lustració. Dues tradicions filosòfiques: a) La tradició continental europea , centrada en l’ésser humà i la societat. Els filòsofs continentals reflexionen sobre la vida (Nietzsche), el sentit de l’existència (Kierkegaard), la societat i la història (Comte, Marx). Filosofia com un saber vàlid per explicar la realitat i donar sentit a la vida. b) La tradició anglosaxona : limiten el paper de la filosofia, rebutgen la metafísica i proposen substituir la filosofia per les ciències humanes i socials.

3. L’UTILITARISME DE BENTHAM (1748- 1832) Bentham fou el primer filòsof important de parla anglesa des de Hume. Encapçalà un moviment liberal de reforma social davant les desigualtats socials derivades de la industrialització (es conegut per dues reformes: la carcerària i l’educativa.) Se’l considera, junt amb James Mill, un filòsof il·lustrat perquè creu en la idea de progrés, que el porta a defensar la millora de la espècie humana mitjançant l’educació i la legislació. Bentham és el fundador de la teoria ètica utilitarista. El principi bàsic de l’utilitarisme és l’anomenat principi d’utilitat o principi de màxima felicitat i s’enuncia així: “ Una acció és bona quan maximitza la felicitat i minimitza el patiment del nombre més gran de persones ”.

Però, com es poden calcular les conseqüències d’una acció? Per Bentham, per establir la quantitat de plaer o dolor derivada d’una acció, cal tenir en compte els següents factors:

  • _la intensitat
  • la durada
  • la probabilitat d’experimentar-ho -la probabilitat de generar més plaers i de no generar dolors
  • l’extensió (nombre de persones afectades)_ De la mateixa manera que podem calcular els plaers i dolors individuals, es pot portar a terme un càlcul del plaer col·lectiu basat en la suma dels plaers o dolors individuals. Cal tenir en compte que” cada persona compta com a un, i ningú més que la resta”

Donat que la utilitat es pot expressar en termes de sensacions

de plaer i dolor (observables, mesurables, comparables),

Bentham considera que l’utilitarisme és l’únic sistema que ens

pot proporcionar un criteri objectiu del bé i del mal.

Els principis utilitaristes no només s’han aplicat a la moral

privada dels individus, sinó que han tingut també importants

implicacions polítiques.

Es van acabar imposant en les institucions de govern

d’Anglaterra, i això vol dir que els legisladors van decantar-se

per aquelles normes que poguessin fer feliç al major nombre

de persones.

4.1 BIOGRAFIA, INFLUÈNCIES, TEMES Apunts biogràfics Neix el 20 de maig 1806 a Londres. Germà gran d’un total de nou fills. El seu pare, James Mill, fou deixeble i amic de Bentham, i precursor de l’utilitarisme. Pensava que l’educació ho podia tot i va convertir el seu fill gran en una màquina de raonar. Stuart Mill amb tres anys va aprendre grec i als vuit llatí (a aquesta edat llegia Plató i altres clàssics), als dotze, lògica, i als tretze, economia política. Als catorze anys, viatjà a París per estudiar francès i s’hi quedà 2 anys. Coneix Avignon.

Als 20 anys i durant 2 anys, fruit del cansament intel·lectual i d’altres raons, Mill cau en una profunda depressió i crisi moral, de la qual, segons diu ell, en va sortir gràcies a la poesia. Aprèn el valor del sentiment. Als 23 anys entra a treballar a la East India Company (companyia que gestionava tot el que tenia a veure amb l’Índia, que era colònia anglesa) on hi romandrà fins el 1858, any en què la companyia es dissol i ell passa a cobrar una pensió vitalícia i comença a passar més temps a Avignon que a Gran Bretanya. Al 1830, s’enamora de Harriet Taylor, apassionadament. Però ella és una dona casada i ell un home respectable. Així, les seves relacions es mantenen a un nivell intel·lectual fins la mort del marit de Harriet, i l’any 1851 es casen. Per a Mill, Harriet és la seva font d’inspiració i, de fet, es nota la seva influència en les idees socialistes i en la defensa de la igualtat home – dona. Quan Harriet mor el 1858, és enterrada a Avignon i ell mateix s’instal·la a prop del cementiri.

Temes de la seva filosofia:

  • Filosofia teòrica - Problema del coneixement: empirisme
  • Problema de la ciència: inductivisme
  • Problema de l’ésser humà: psicologisme associacionista.
  • Filosofia pràctica -Problema de l’ètica: utilitarisme
  • Problema de la política: liberalisme

4.2.- REFORMULACIÓ DE L’UTILITARSIME (L’UTILITARISME, 1861)

Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer , sinó que des d’Epicur fins a Bentham “allò útil” ha significat “allò plaent”. Per deixar-ho clar, enuncia el Principi d’Utilitat: “La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos desitjables com a fins).” Apareix una primera diferència entre l’ètica kantiana i l’utilitarisme de Mill: mentre per a Mill felicitat i virtut coincideixen, per Kant eren antagòniques. Mill recupera la concepció ètica dels grecs entesa com “l’art de viure i conviure” (L’objectiu de l’acció moral és la felicitat).

Entendre l’ètica utilitarista com una ètica de “porcs”, que fomenta la vulgaritat és una interpretació errònia de la teoria, de la que ja va ser objecte l’ètica epicúria. Els qui acusen a l’utilitarisme de barroer pensen que és mesquí i degradant defensar que el fi superior és gaudir del plaer: si això és així, aleshores no hi ha diferència entre el que desitgen els humans del que desitgen els animals, per exemple, els porcs. Mill rebutja alguns elements de l’utilitarisme hedonista de Bentham i introdueix una perspectiva qualitativa dels plaers. El plaer no s’ha d’entendre de forma purament quantitativa. Hi ha diferents tipus de plaers, entenent que uns són més desitjables i valuosos que altres.

Com sabem que un plaer és millor que un altre? L’única manera de determinar la superioritat de plaers es l’experiència i aquells que han experimentat els dos prefereixen els plaers superiors: cap savi voldria convertir- se en un ignorant, ni cap home baixar a la categoria d’animal. Ningú que conegui els plaers superiors i els hagi experimentat, no es canviarà per un que no sap gaudir- ne. “ Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”.

No tots els plaers són iguals. Els plaers més valuosos són aquells que van més enllà de la simple sensació. Els plaers intel·lectuals, estètics i morals (pròpiament humans) són superiors als corporals. Aquesta teoria del plaers implica:

  • la distinció entre una minoria educada (una minoria d’experts que dirigeixen l’opinió de la majoria poc cultivada).
  • La distinció entre una felicitat autèntica i una felicitat vulgar o simple satisfacció ( acontentament ).