John Stuart Mill, Apuntes de Química

¡Descarga John Stuart Mill y más Apuntes en PDF de Química solo en Docsity!

JOHN STUART MILL (1806-1873)

INDEX

1. CONTEXT HISTORIC DEL SEGLE XIX
2. CONTEXT FILOSOFIC DEL SEGLE XIX 3.- L’UTILITARISME DE BENTHAM (1748- 1832) 4.- JOHN STUART MILL (1806-1873) 4.1.- BIOGRAFIA, INFLUÈNCIES, TEMES 4.2.- REFORMULACIÓ DE L’UTILITARSIME(L’Utilitarisme,1861) 4.2.1 QUÈ ÉS L’UTILITARISME? (Capítol II) 4.2.2.- PROVA DEL PRINCIPI UTILITARISTA(Capítol IV) 4.3 SOBRE LA LLIBERTAT, J.S.MILL (1859) 4.3.1 TESI DEL LLIBRE 4.3.2 ELS ÀMBITS DE LA LLIBERTAT 4.3.3 DELS LÍMITS DE LA L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU.(CAP.IV SOBRE LA LLIBERTAT)

2. CONTEXT FILOSÒFIC DEL SEGLE XIX Reacció en front del racionalisme de la Il·lustració. Dues tradicions filosòfiques: a) La tradició continental europea , centrada en l’ésser humà i la societat. Els filòsofs continentals reflexionen sobre la vida (Nietzsche), el sentit de l’existència (Kierkegaard), la societat i la història (Comte, Marx). Filosofia com un saber vàlid per explicar la realitat i donar sentit a la vida. b) La tradició anglosaxona : limiten el paper de la filosofia, rebutgen la metafísica i proposen substituir la filosofia per les ciències humanes i socials.

3. L’UTILITARISME DE BENTHAM (1748- 1832) Bentham fou el primer filòsof important de parla anglesa des de Hume. Encapçalà un moviment liberal de reforma social davant les desigualtats socials derivades de la industrialització (es conegut per dues reformes: la carcerària i l’educativa.) Se’l considera, junt amb James Mill, un filòsof il·lustrat perquè creu en la idea de progrés, que el porta a defensar la millora de la espècie humana mitjançant l’educació i la legislació. Bentham és el fundador de la teoria ètica utilitarista. El principi bàsic de l’utilitarisme és l’anomenat principi d’utilitat o principi de màxima felicitat i s’enuncia així: “ Una acció és bona quan maximitza la felicitat i minimitza el patiment del nombre més gran de persones ”.

Però, com es poden calcular les conseqüències d’una acció? Per Bentham, per establir la quantitat de plaer o dolor derivada d’una acció, cal tenir en compte els següents factors:

• _la intensitat
• la durada
• la probabilitat d’experimentar-ho -la probabilitat de generar més plaers i de no generar dolors
• l’extensió (nombre de persones afectades)_ De la mateixa manera que podem calcular els plaers i dolors individuals, es pot portar a terme un càlcul del plaer col·lectiu basat en la suma dels plaers o dolors individuals. Cal tenir en compte que” cada persona compta com a un, i ningú més que la resta”

Donat que la utilitat es pot expressar en termes de sensacions

de plaer i dolor (observables, mesurables, comparables),

Bentham considera que l’utilitarisme és l’únic sistema que ens

pot proporcionar un criteri objectiu del bé i del mal.

Els principis utilitaristes no només s’han aplicat a la moral

privada dels individus, sinó que han tingut també importants

implicacions polítiques.

Es van acabar imposant en les institucions de govern

d’Anglaterra, i això vol dir que els legisladors van decantar-se

per aquelles normes que poguessin fer feliç al major nombre

de persones.

4.1 BIOGRAFIA, INFLUÈNCIES, TEMES Apunts biogràfics Neix el 20 de maig 1806 a Londres. Germà gran d’un total de nou fills. El seu pare, James Mill, fou deixeble i amic de Bentham, i precursor de l’utilitarisme. Pensava que l’educació ho podia tot i va convertir el seu fill gran en una màquina de raonar. Stuart Mill amb tres anys va aprendre grec i als vuit llatí (a aquesta edat llegia Plató i altres clàssics), als dotze, lògica, i als tretze, economia política. Als catorze anys, viatjà a París per estudiar francès i s’hi quedà 2 anys. Coneix Avignon.

Als 20 anys i durant 2 anys, fruit del cansament intel·lectual i d’altres raons, Mill cau en una profunda depressió i crisi moral, de la qual, segons diu ell, en va sortir gràcies a la poesia. Aprèn el valor del sentiment. Als 23 anys entra a treballar a la East India Company (companyia que gestionava tot el que tenia a veure amb l’Índia, que era colònia anglesa) on hi romandrà fins el 1858, any en què la companyia es dissol i ell passa a cobrar una pensió vitalícia i comença a passar més temps a Avignon que a Gran Bretanya. Al 1830, s’enamora de Harriet Taylor, apassionadament. Però ella és una dona casada i ell un home respectable. Així, les seves relacions es mantenen a un nivell intel·lectual fins la mort del marit de Harriet, i l’any 1851 es casen. Per a Mill, Harriet és la seva font d’inspiració i, de fet, es nota la seva influència en les idees socialistes i en la defensa de la igualtat home – dona. Quan Harriet mor el 1858, és enterrada a Avignon i ell mateix s’instal·la a prop del cementiri.

Temes de la seva filosofia:

• Filosofia teòrica - Problema del coneixement: empirisme
• Problema de la ciència: inductivisme
• Problema de l’ésser humà: psicologisme associacionista.
• Filosofia pràctica -Problema de l’ètica: utilitarisme
• Problema de la política: liberalisme

4.2.- REFORMULACIÓ DE L’UTILITARSIME (L’UTILITARISME, 1861)

Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer , sinó que des d’Epicur fins a Bentham “allò útil” ha significat “allò plaent”. Per deixar-ho clar, enuncia el Principi d’Utilitat: “La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos desitjables com a fins).” Apareix una primera diferència entre l’ètica kantiana i l’utilitarisme de Mill: mentre per a Mill felicitat i virtut coincideixen, per Kant eren antagòniques. Mill recupera la concepció ètica dels grecs entesa com “l’art de viure i conviure” (L’objectiu de l’acció moral és la felicitat).

Entendre l’ètica utilitarista com una ètica de “porcs”, que fomenta la vulgaritat és una interpretació errònia de la teoria, de la que ja va ser objecte l’ètica epicúria. Els qui acusen a l’utilitarisme de barroer pensen que és mesquí i degradant defensar que el fi superior és gaudir del plaer: si això és així, aleshores no hi ha diferència entre el que desitgen els humans del que desitgen els animals, per exemple, els porcs. Mill rebutja alguns elements de l’utilitarisme hedonista de Bentham i introdueix una perspectiva qualitativa dels plaers. El plaer no s’ha d’entendre de forma purament quantitativa. Hi ha diferents tipus de plaers, entenent que uns són més desitjables i valuosos que altres.

Com sabem que un plaer és millor que un altre? L’única manera de determinar la superioritat de plaers es l’experiència i aquells que han experimentat els dos prefereixen els plaers superiors: cap savi voldria convertir- se en un ignorant, ni cap home baixar a la categoria d’animal. Ningú que conegui els plaers superiors i els hagi experimentat, no es canviarà per un que no sap gaudir- ne. “ Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”.

No tots els plaers són iguals. Els plaers més valuosos són aquells que van més enllà de la simple sensació. Els plaers intel·lectuals, estètics i morals (pròpiament humans) són superiors als corporals. Aquesta teoria del plaers implica:

• la distinció entre una minoria educada (una minoria d’experts que dirigeixen l’opinió de la majoria poc cultivada).
• La distinció entre una felicitat autèntica i una felicitat vulgar o simple satisfacció ( acontentament ).