¡Descarga Estudio Químico: Enllaços Químicos y Estructuras Atómicas - Prof. Mestres Vila y más Exámenes en PDF de Ingeniería Química solo en Docsity!
ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA
8 de gener de 2007
Cognoms ................................................................................................ Nom ....................................
Grup ............................... Ensenyament ..................................................
1a.- Indiqueu raonadament si les següents afirmacions són certes o falses respecte a les
espècies H, He
, Li
2+
, Be
3+
Els seus radis són iguals.
Els orbitals 2s i 2p tenen la mateixa energia en cada una de les espècies.
L’energia necessària per arrancar un electró serà la mateixa en els quatre casos.
1b.- Justifiqueu raonadament perquè el radi atòmic del titani és 1.47 Å mentre el del coure és
1.28 Å. També expliqueu el motiu del diferent increment de radi atomic al canviar de període entre
el coure, la plata (1.44 Å) i l’or (1.46 Å).
1c.- Indiqueu que s’entén per:
pla nodal.
afinitat electrònica.
2b.- El fluor forma diferents compostos d’estequiometria AF 3 , com BF 3 , PF 3 i ClF 3. Proposeu
les geometries que presentaran aquests compostos, la hibridació de l’àtom central i si tenen
moment dipolar. Cal esperar que tots els angles FAF i les distàncies A-F siguin iguals en
cadascuna d’aquestes substàncies? Justifiqueu totes les respostes.
3a.- Mitjançant la Teoria d’Orbitals Moleculars (TOM) expliqueu per què les molècules He 2 i He 3
(lineal) no són estables i en canvi si que ho són les molècules anàlogues H 2 i H 3 (lineal).
3b.- Mitjançant un diagrama d’orbitals moleculars, poseu un exemple d’una molècula A 2 (A és
un element del segon període) que, en perdre un electró, es torni més estable.
4a.- Un compost de sodi (atoms blancs) i tal·li (atoms negres)
presenta l’estructura que es mostra tot seguit. Descriviu l’estructura i
indiqueu els nombres de coordinació dels àtoms presents. Tanmateix,
indiqueu l’estequiometria del compost.
fondre Cgrafit
vaporitzar Na
dissoldre en aigua Na 2 SO 4
Enllaç Químic i Estructura
8 de gener de 2007
Nom:
Grup: Ensenyament: 2ª. Part
1. (X punts) Per a cadascuna de les següents espècies, dibuixeu les formes ressonants més importants, tot indicant clarament els parells d'electrons, les càrregues formals i les possibles formes ressonants. Indiqueu, quan s'escaigui, quina té una contribució més gran en l´híbrid de ressonància [CH 3 – NH–C–N–CH 3 ] Indiqueu la hibridació dels àtoms de nitrògen O 2 1 3 Indiqueu, raonadament, l’angle d’enllaç C 1 -C 2 -C 3 O O
4. (X punts)
(a) Representeu el diagrama d' energia potencial per a la rotació al llarg de l 'enllaç C 2 → C 3 en el 2-metilbutà.
(b) Dibuixeu, utilitzant projeccions de Newman les estructures dels màxims i mínims conformacionals. (c) Hi ha conformacions enantiomèriques? En cas d'haver-ne indiqueu digueu quines són. (d) Una dissolució d'aquest compost en etanol mostraria activitat òptica? Quin seria el valor del seu poder rotatori? Raoneu la resposta.
5. (X punts) α-Pinè i β-pinè són dos isòmers de fórmula molecular C 10 H 16. Com els seus noms indiquen, són compostos naturals que es troben en grans quantitats en la reïna del pi i d’altres coníferes i que també produeixen alguns insectes per a comunicar-se de forma química. CH 3 H 3 C CH^3 α-pinè β-pinè H CH 2 H 3 C CH 3 CH 3 CH 2 (a) Quin tipus d’isòmers són α-pinè i β-pinè? (b) L’α-pinè mostra [α]D= +50.7º. Quin és el valor de [α]D per a β-pinè? (c) Són molècules quirals? Raoneu la resposta. En cas que ho siguin, representeu els corresponents enantiòmers. (d) Assenyeleu quins són els carbonis quirals de l’α-pinè i del β-pinè. CH 3 H 3 C CH^3 α-pinè (^) β-pinè H CH 2 H 3 C CH 3 (e) Determineu els descriptors estereoquímics del β-pinè. (f) Quin és el descriptor estereoquímic del doble enllaç de la molècula d’ α-pinè?
