¡Descarga Examen micro y más Exámenes en PDF de Microbiología solo en Docsity!
MICROBIOLOGIA GENERAL
EXAMEN GLOBAL
Àrea de Microbiologia 7–JUNY–
Nom i cognoms:
1. (a) En relació a la imatge següent de microscopia electrònica, se us demana que anomeneu les estructures de la cèl·lula procariota que s’indiquen amb una fletxa a l’esquerra de la imatge.
(b) Associeu les característiques que s’indiquen a la taula inferior, corresponents a aquest tipus d’estructures, amb els diferents tipus de procariotes.
Característica Gram + Gram – Arqueus Cadena de glicà formada per NAM i NAG units per enllaços β (1-4) Ponts interpeptídics entre les cadenes de glicà Membrana plasmàtica en forma de monocapa lipídica Presència de lípid A Major sensibilitat al lisozim Presència d’hopanoides en la membrana plasmàtica
2. Completeu la taula següent, segons les indicacions que apareixen a la columna de l’esquerra (en parèntesi i cursiva), per a cada tipus de sistema de transport.
Difusió passiva
Difusió facilitada
Transport simple
Translocació de grup
Sistema ABC Flux segons el gradient de concentració (a favor/en contra) Requereix carriers (sí/no) Energia consumida (sí/no; tipus) Especificitat de les molècules que són transportades (elevada, moderada, baixa, nul·la)
QUALIFICACIÓ 1 6 2 7 3 8 4 9 5 10 Nota:
3. Quines similituds i quines diferències poden establir-se entre una partícula transductant λd gal–^ i un plasmidi d’una soca F’?
4. Raoneu si les següents afirmacions són veritat o mentida i justifiqueu-ho breument,
en cada cas:
a. En genomes de mida petita (1.000 ORF), el percentatge de gens destinats a la replicació del DNA i a la traducció proteica és més gran que en genomes de mida més gran (8.000 ORF). b. En bacteris, la transcripció i la traducció tenen lloc en el mateix compartiment cel.lular, però la segona no s’inicia fins que ha acabat la primera. c. Les microinsercions o microdelecions d’un o dos parells de bases canvien sempre la pauta de lectura durant el procés de traducció, en canvi la inserció de tres parells de bases mai ho fa. d. Per obtenir colònies de virus es sembren en plaques de cultiu dilucions decimals de suspensions virals que contenen la cèl.lula hoste i es pot determinar el nombre inicial de partícules víriques mitjançant els factors de dilució corresponents. e. En la inducció zigòtica no es poden detectar marcadors gènics a partir d'un determinat temps ja que és impossible que passi tot el cromosoma de la soca donadora Hfr.
5. Ordeneu els transportadors d’electrons del llistat següent en una cadena de transport que sigui funcional des del punt de vista energètic. (Utilitzeu els espais buits de l’esquema inferior). Transportador E’ 0 (V) Cit a ox/Cit a red^ +0, Fvpox/Fvpred^ –0, MQox/MQred^ –0, Cit c ox/Cit c red^ +0, Cit b ox/Cit b red^ +0, FeSox/FeSred^ –0, UQox/UQred^ –0, Cit aa 3 ox/Cit aa 3 red^ +0,
En aquesta cadena que heu dissenyat, a quin nivell entraran els electrons cedits per cadascun dels agents reductors dels següents parells redox? (Marqueu els llocs adients amb fletxes a la part inferior de l’esquema)
Parell redox E’ 0 (V) (a) Fe3+/Fe2+^ +0,220 (pH neutre) (b) CO 2 /Glucosa –0, (c) Fumarat/Succinat +0. (d) NO 3 – /NO 2 –^ +0,
Flux d’electrons
9. Us han encarregat que determineu la corba de mort tèrmica de Clostridium perfringens a dues temperatures diferents, per tal de decidir quin és el tractament més adequat a l’hora d’esterilitzar un aliment. Els resultats del nombre de viables (ufc.ml-1) es mostren a la taula següent.
Es demana:
a. Quina és la constant de mort i el temps de reducció decimal per a aquest microorganisme, a les dues temperatures assajades? Indiqueu en cada cas les unitats corresponents.
b. Quant temps caldria aplicar el tractament tèrmic per assegurar l’esterilització de l’aliment a cadascuna de les temperatures assajades? Indiqueu les unitats corresponents.
c. El compost més termolàbil d’aquest aliment que es vol esterilitzar té una Z de 30ºC. Serà més o menys sensible que C. perfringens als increments de temperatura? Quines implicacions pot tenir aquest fet?
10. En un experiment d’intercanvi gènic entre una soca F+^ i una soca F-^ s’obtenen recombinants revertents a una freqüència molt similar per a 5 gens cromosòmics ( leu, gal, lis, pro i cit) que en el genoma es troben molt allunyats entre ells. Nota: leucina ( leu ); galactosa ( gal ); lisina ( lis ); prolina ( pro ); citrat ( cit )
Es demana:
a. Expliqueu quin procés (o processos) d’intercanvi gènic han determinat l’aparició d’aquests recombinants.
b. Dissenyeu els medis que serien necessaris tot explicant quins supòsits caldria considerar per poder detectar i quantificar els diferents recombinants obtinguts.
c. Quines estratègies experimentals caldria adoptar per assegurar que l’intercanvi gènic només es produeixi pel procés (o processos) identificats en (a)?
Recompte de viables (ufc·ml-^1 ) Temps (m) 116 ºC 125ºC (^0 2) × 105 2 × 105 (^5 3) × 104 1,3× 103 (^10 4) × 103 3 × 101 (^15) 5,3× 102 - 20 - - 25 - -
