¡Descarga examenes par 2 y más Exámenes en PDF de Materiales y Sistemas Constructivos solo en Docsity!
17] 8 construcior ha de compl 5 EJ Lia solució més sconómica per construir Quina d aquestes opcions no és una obligació per al Director de l“Execució de FObra? Qué és un buida:? Els cesbats en l'edifici consistiesen de revestiments, oplacats, estucats. pintats, arebassats lu. En les tonomentacions profundes lO... Quen ens irobem en sabata aliada massissa sl vol $5... Una llosa de fonamentació és Quan la disposició d'un mad sigui de través, el recczament.. En qué es diferencien les estructures monolítiques de les no monoitiquest Un pilar metábic está lormat... bl b) c a) a) B] c) 3) a) b) ci 3 a b) a dá a) b) a a Amb la títulació académica que el facuiti per executar "obra. Está sempre obligat a adminisirar els máfjans humans | materials. ecuta Vebra segons el projecte execuiu, És q És el director de l'obra. Formaliizar el contracte amb el promatar. Aprobar el Pla de Seguretat ¡salut elaborat pel confractista, Redactar el llibre d'ordres. Comprovar els replanteigs, la recepció dels materials la corecta execució Cels elemenís constructivs. és una excovació per a l'extracció de terres que es troben a cel obert entre la cola natural del terreny ¡la cota rasant. És una excavació realizada generalment per sota de la cota rasent on es busca lestrat de terreny dur, És una excavació realizada per sota de la cota rasant quan aquesta ¿la cota rasant són coincidents. És una excovació realizada per sota de la cota rasant quen aquesta ¿la cota rasant ne són coincidents, Esgrafiais, Enguixats. Impermeabilizació. Cab de les anteriors. Relació D/B és inferior a 4. Relació.D/3 és major a 10. Relació D/8 és major a 4. relació D/B és interior a 10, Més peñt o iguala dos cantelis. Més gran que el cantell. Més petit que la meltat del cantell. Més gran que la meitat del centell, Si la superficie de les sabotes ciiades supera el $0% de la superíicie total construida. sempre. Mai, Quan els estrats resistents astan a menys de 30 m. Será de % parís. Mínim será de 4. Potser de Y, 40 Y, Mínim será d"1/2. En que l'estructura no es deforma. En que les unions de l'estructura as reolifzen amb nusos fígids. En que estructura és més pesada, En que V'esiructura s'uñelx per graveiat. Per ferro colat.. Per acer laminat, Per acer conforma, Cap de les anteriors, - MUNNNl LL 1] ES OTE EL El monolifisme busca millorar el corjuni davent.. Quin d'equests murs actua millor si existelx nivell fraátic a les terras que sostenta? La resposta del jereny en una sabata dillada amb cárega centrada, és: adequat: En un ferjat unidireccional, Venramet recolza en: l dencminat tormigó de nsteja en un tonement és; Una sabía massissa disposada sota paraés 5 cal armadura: En le trobada d'una porel de 15 amb un enva de tancament interior és adeguat: En les parets de fúbrica de mas, el factor cdherencia: El monolitisme en un torjat $s necesser: al b) cl + a) a) Ei] a pl aj al 5) cl al al s) da Les cúrregues horiizentals. Las córegues verticals. Totes dues a hera. Esforgos imprevisibles. Un mur en ménsula. Un mur de soterant. Un mur autoportant. Un mur pantalla, Creix cap el centre. Vassentarnent del tereny. Una cisposició triangular. Una distribució uniforme | real, Per tal de proiegirla paret, Per a una disposició dobra vista. Com el junt superiicial de paret. Corn a dispositiy per millorar | potenciar l'adheráncia. Un aguña. Uno pilastra. Unes correiges dajust. Una biga de cantell. Un enrás supeñor. Una neteja indispensable. Un recobriment. Un reforg més. Transvenal. Ala part superior. No cal. De lligam. Compiir la Jel de trava, La construcció conjunta. Deixardes igades. inecessañ que siguin dei mateix material. Facilita la col focació ¡la fxació dels revestiments. Posibilita Venllag de la parat | el forja! del pis. ésla solució material d'una poret de tancament, Facilita la col ocació | trava dels maons. Per evitar fletxes. Per millorar l'assentament dels pavimeni de sobre. Per canalizar esforgos. Per facilitor el vinclament. Guines causes provequen el crelxement urna? Quines operacions són cetermirants en el creixement de les ciutats? 132] qué ésta parcelleció? Quin plantejament urbanístic necesita una ciutat jardía Quines condicions deu de complir un element estruciural per considerar-se com a tale Quina de les segúents ES respostes és un concicionant princical per al disseny dels tonaments? Les sabates continúes es dissenyen... Quín d aquests sols no forma part de sol urba? al bj el a) E] a 3 bj a) a Els desequilibris regienals i moviments migratoris. El mercat del sol. Els plans d'ordenació | regulació tenitorial. L'ncrement geográfic. Laprovació d'uns plans d'ordenació ] reguiarització que fermoran part del Pla General Municipal La parcel.Jació, urbaniizació ¡ edificació, Uoprovació dels plans parcials. La divisió del territori en só! urbe, sól ursanitzable | di no urbonifzcole., La divisió de finques en parcel les. Convertir sd! rústic en urbá. La divisió polígons d'un sector sobre sdl urbcnifzable, La construcció d “elements que proporcionen equipaments comunitaris a la ciutat, Es percel len els solars, s"urbaniizen els espais comuns | es dota de la infrastructura necesaria. Primer es requerelx tota la infresinuetura necesaria, després es defineixla percal da ifinaiment s'adífica. . Es defineix la parcel la, s'edifica | s dota als edificis dels conjunt d'equipamenis necessaris. Totes tres as desenvolupen de forma simultania. Ser monolític | rigid.. Ser no-monolític i flexible. Aguantar el seu pes propi i transmetre les cómegues que rep, Cap de les anteriors és carta. El tipus de terreny. El pes propi de l"estuctura. La relació D/8. La maquinória per a regiltzar-los. Per suporter els envans interiors de Phebitatge. Per suportar mursi parets de cármega. Quen hi ha molta proximitai entre les sabates cillades. Per suportar 2 pilars alineats. Un pilar de grars dimensions. Un augment de gruix en una peret estructural que rep una córega puntual, Un pilar calculai per resistir una cárega repariida. Un pilor realiizat en pedra natural. Una zona verda privada protegida. Una zona verda privada d'interés tradicional, El case antic, Le zona industrial |] EN EN 1 ¡22 El El E] La construcció dun edifici en sólurbó vindrá condicionat pels segúents factors: En un sól urbanitzable na programma! Els plans de reforma interior... Quíns d "aquests plan necesiten 'aproyaci pla general? Qui és el promatof.. Dels materials que es citen indiqueu-ni conformables: Perla posta en obra del tonmigó $s necessari: La plasticitat en un material contermable afovereix: Construir amb grans confarmats implica: En un elemant constructlu de farmigó, la retracció és un fenornen que cal preveaure; a) e) c) 3 al BJ c) a al Dj ci El Pal tipus d'ordena: ús, ocupació máxima | fondaria máxima. El tipus d'crdenació, ús ita sdificabilital. El tipus d'erdenació, l'ús, les dimensions de l/s: programa funcional mínim. Cap de les anteriors és correcta. ficació | en cas d'habitatge, el Es desenvolupo un programa de reforma interior, Es desenvolupa un estudi de detal. Es desenvolupa un pla parcial. Es desenvolupa un programa d'actuació urbanística, Els promouen per reguiar les zones de sál urbá. Es promouen per regular les zones de sol urbaniizable programa. Es promouen per raguiar les zones de sÓl urbanizable no programat, Formen pari dun pla parcial, Els plans percials, Els plans de reforma interior. Els programes d“actuació urbanística. Els plans aspeciats. És agent que rep l'encarrec de redactor un projecte, És agent que assumelx el compromís de poriar a terme Fexecució mateñal de Fediéci. És el destinatari de V'scificació pública, És el propietari del pret a poder edificar en un selar, Els prefabricats. El guíx per a fixacions. La pedra de maconeria. E mad cerómic. La utilizació d'ancotats. Célculs molt precisos. Elemenis d'unió, La posia en obra, La psnetració entre elements contormats, U'adheráncia ente els materials, La resistencia, La posta en obra. No ser palsos tecnológicament subaesenvolupals. incrementor l'ús de materials aMianis. Reduir la construcció a peu dobra. Augmentar els materials amorfs a peu dobra. Armant degudament I'slement constructo. fragmentant els trans de formigonal. Fragmentan! les armaduras. Altargant als irarns de treball. L Una coterta plena s'ha a] Evitar elfortimpacte térmic. e'alllar térmicament per: b] Evitorles elatacions i contraccions en '“últim sosire. e) Evitar que filtr 'olgua a Pinterior, d) Donercompliment a les normes NTE. ulb de pressions $s: aj Elconjunt que formen dues sabates, bj Llaformaiprefunditai en que intervé el sól, <) Larelació enire l"algada de la sabata ¡elterrany. di La forma adequada de la sabata. > ] friangie de pressions és: a) 'empenta que exercelx el jereny. b) 'empenta activa d'una fonamentació, <). L'empenta de Festructura d'una tonementació, a) L'empenta originada per la iricció tengencial del tereny. En Que definekx l"ambit d'una a) Larelació entre Vestesa ¡la contrapetja. escala? b] Línelinació de escala,
) El a) b) cl a a) >) cl da Que no balxi al tatús natural, ¡Que no augmenti el talús natural, Que augmentl l"empesta. (empuje) Que col tabari amb el talús natural, La profunaitat fins a la que el terrany suparta la tensió de treball. La profundita+ máxima a la que s'ariba en una prospecció, La profungitat en la que se suposa la tensió igual a zero. La profunditat en la que actua tota la cúrrega de Medi Cat armar el cos. No col armar 8l cos. Podem utilizar maons per fer el mur. Cal armar el cos per sí treballa a compressió. Gerantir 1 aflament térmic, acústic, la segurstat il“evacuació. Gcrantir ¡“oltament térmic, acústic, el descans ! la seguretal, Garantir 'allament térmic. acústic, el descans ia evacuació, Gerantir el descans ¡la evacuació. Augmenta equilibra al copgirament, Augmenta la capacitat de lliscament, No modifica estabilitat del mur. Facilita el capgirament. Dspenará de la tensió de treball. Depenará de lo posició de la córrega que acia sobre el jonament, Dependri del bulo de pressions. És un valor constant, Porta '“armat al trasciós. Porta Farmat a Vintradós del parament, No poria armas. Porta armats al irasdós ¡a Pintradós, Afavorelx les concicions d'estanquital. Depén de la densitat del material. Augmenta quan es jan escorentius (mechinales], Augmenta quan dismiruekx “empenta horizental. Las mantá estables, Depén de lo desbrossada que shagi reallizat. Depán del grau de pluviometri de la zona, Depén del contingut d'arglia. No as pol modificar, Es pot modificar segons les crcumsiancies. No modificaria lessentament d'un edifici. Augmenta quan plot, Laret Cuy té una amplada aj 020m normalment de: 5) 030m c) 0%0m Az dj 030m “cprofitament tármic dels aj La copacitat de transmetre calor. materias es defineix com: b) La capacitat de parada al fred. ) a) Estar enmades. Disposar de juntes de dilatació. Disposar de juntes de retracció, D'ancofrats. De má dobra especialitzada. La modulació dels elements contormats. ta no utiliizació de materials contomables. La necessilat de peces de gran format. La necessita de mecanismes d'un La utiliizació de formigons de consistencia seca, La climatología. La ditetació térmica. La qualitat dels materials, El manteniment. Lós, Incidéncies de "obra. Modiificacions del projecte. Amonestacions al personal dobra. La finalització de l'obra Els criteris de pagamenís dobra. Un gru important [com a mínim 90 cm.) Estar molt armat, La col loboració de l'esiructura de Fedifici, Un biga de coronació, Fábrica de maó per licrg (a soga). Formigó en massa. El bastiment [marco] de la finestra que faci la funció de linda. Cerémica armada. La ventilació interior. El material de cubr 1'Ús interior i exteriar. Una paret Únicarnent divisaria, En lo verficaliai. Enlesecció. > En execució. Enla resistencia. Una paret de tancament. Una parat de reforq. Una paret adosada, Una parei Únicament divisoria, D Ml UA 1] La rigidesa en els forjats indica que: El disseny de la base duna foncmeniació supariicial depén: “hermeficitat i estanquitat, entre dues catents d'una finestra, s'aconseguelx mitjangant: Una escala cómoda, per un edifici públic, respon a unes mides de groonat aproximodes de: 1382 | Un algualons (Imanoyalk: Quirs requeriments necessiien els materials conformakies per prendre forma? ] Qué millora les concicions térmiques dun adiñició 5 | Quines condicions han de tenir els materials per considerarlos de petit foma? 8] El guix servelx per: a) 5) a al pl] al aj a) Bj a a a bj e) a b) cl a) e) a) 9) El] el Són sostres molt compactas. Tenen el cantell adequat. Tenen gran elosticitat en sl contell canto). Poden treballar an dos direccions. Del tipus de tonament, De la profundital del pla de contacte, De la capacitat portant del sól. Del tipus de córega que ha d“aguentar. Un ribet fjunquillo). Un tapajunt [tepajuntas). Un escopidor [(vierteaguas). Un galce frevaiso o galas). 30x12 cm. 30xj4 cm. 20x16 cm. 30x18 cm. Separa dos faldons de diferent pendeni, Separa lcigua cap a dues pendents, Recull l'aígua enire un faldó lun caraner [cumbrara). Zeculll'algua de dos faldons [faldones o vertientes). Motlles. Encofrats, Apuntalaments. Suporls. Terreny. Una creació de combres d'cira. La utilizació de materials aiilants, Lorientació de l"adifici, Una bora instal dació de caleiacció. Dobles acristallaments an les finestras. Pes. Dimensions. Necessitai aun merter “unió, Facilitar la col tocació. No necesitar maquinária pesada. Revestiments interiors. La formació de celfasos, Subjectar alicatats. ta ficació, en la unió de peces, en la formació d"envans. Perla formació de marters. AT] Mi PL IN MANO EQU El bulb de pressions En un mur que el cos no treballa a Hexió: Per tonarsentar un pilar de tormigó armat en un terreny rocós consiuirem una jonementació: EZ | La tensió de treball depén: Qué és un buidat? ¿| Quan es considera un 501 amb nivell iredfic? El tolús naiural del s0l ás: Que justifica un estudi geotécnic? 3 | ta base d'un fonomant s'nelina per: El mur de contenció suporta” aj Bl e) al al bj Pp -dx* Variació d“kumitat, Pel contingut d'argila [arcilia). La desbrossada (desbrocs) realizada. No es modifica mal, No posant ermadures, Allargant els trams de treball. Fragmentant els trams de formigonat. Fragmentant les armaduras. Arquitecie, Constructor! Arquitecte Técnic. Arquitecte | Arquitecte Técnic. Arquitecte, Promotor | Constructor. Promotor, Constructor i Arquitecte Técnic. Coltegi Protessional | Generalitat. Ajuntament] Generalitat. Collegi Protessiona! | Ajuntament, Coltegi Professional | Habitatge. Sempre es icrá. Dependrá del tipus de tereny.: No ss pot sobrepasar la capacita? portant del terreny, Fer-lo mes resistent, El coniuni que formen les sabates (zapatas), La forma com es tiransmeten les pressions en eltemeny. Lo ferma com reccciona el terreny segons la córaga. La forma com es mediñica lo tensió admisible en el terrany, Nevutralitzar la pressió de les dues cares. Ligar els taulons [lablones) varficals. Ligar els taulons (tablones) hontzontals. Facilitar el muntatge de l"apuntalament, Utilizar les técniques de macgonera (mampostería) Fer más lent el procés de "obra. Reduir la construcció a peu dobra. Augmentar el transport dels materíals armnarfs. Fer un taló posterior. * Fer un lacó posterior. rior de la fonamentació. Disrninulr el Tregament entre les terras ¡ el mur, NN NN ANO 
