Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


examenes para practicar, Monografías, Ensayos de Derecho Documental

exámenes para preparar el final

Tipo: Monografías, Ensayos

2024/2025

Subido el 16/09/2025

julia-menendez
julia-menendez 🇪🇸

8 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Temes 18. L’usdefruit (I)
1. Concepte. El principi salva rerum subtantia. (1)
2. Objecte. (2)
3. Règim jurídic del dret d’usdefruit: constitució, disponibilitat, temporalitat. 4.
Drets i obligacions connexos a l’usdefruit. Les obligacions de l’usufructuari:
abans, durant i després de la possessió dels béns. Els drets i obligacions del
nu propietari. (3)
SUPOSIT DE FET
Carles esta casat amb la Montse, tenen un pis i una segona residencia i tenen diners. El
carles fa testament i tenen 4 fills, institueix hereus de tot el patrimoni als 4 fills i institueix
usufructuaria a la montse (no es propietaria).
La montse ens ve a nosaltres i ens diu que el seu marit la ha instituit que es usufructuaria.
Que vol dir?
El que marcara sera el titol de constitució, en aquest cas, el que ha deixat establert el
carlles en el testament, en aquest cas es mortis causa, encara que es pot constituir
també inter vivos.
- Definir caracteristiques essencials del dret (art 561-2)
El dret d’usdefruit
1.Concepte legal. El principi salva rerum substantia.
CONCEPTE: L’art. 561-2 CCCat defineix el dret d’usdefruit dient que: L’usdefruit és el
dret real d’usar i gaudir béns aliens salvant-ne la forma i la substància, fora que les lleis o
el títol de constitució estableixin una altra cosa”.
En base a aquesta definició, treiem els elements essencials d’aquest dret
L’article presenta les principals característiques del dret:1) dret real limitat; 2) sobre cosa
aliena; 3) respectant la forma i la substància; 4) la llei i el títol constitutiu poden alterar les
regles anteriors; 5) la temporalitat de l’usdefruit i 6) lliure disponibilitat.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga examenes para practicar y más Monografías, Ensayos en PDF de Derecho Documental solo en Docsity!

Temes 18. L’usdefruit (I)

1. Concepte. El principi **salva rerum subtantia****. (1)

  1. Objecte. (2)
  2. Règim jurídic del dret d’usdefruit: constitució, disponibilitat, temporalitat. 4. Drets i obligacions connexos a l’usdefruit. Les obligacions de l’usufructuari: abans, durant i després de la possessió dels béns. Els drets i obligacions del nu propietari. (3) SUPOSIT DE FET** Carles esta casat amb la Montse, tenen un pis i una segona residencia i tenen diners. El carles fa testament i tenen 4 fills, institueix hereus de tot el patrimoni als 4 fills i institueix usufructuaria a la montse (no es propietaria). La montse ens ve a nosaltres i ens diu que el seu marit la ha instituit que es usufructuaria. Que vol dir? El que marcara sera el titol de constitució, en aquest cas, el que ha deixat establert el carlles en el testament, en aquest cas es mortis causa, encara que es pot constituir també inter vivos.
  • Definir caracteristiques essencials del dret (art 561-2) El dret d’usdefruit 1.Concepte legal. El principi salva rerum substantia****. CONCEPTE: L’art. 561-2 CCCat defineix el dret d’usdefruit dient que: “ L’usdefruit és el dret real d’usar i gaudir béns aliens salvant-ne la forma i la substància, fora que les lleis o el títol de constitució estableixin una altra cosa”. En base a aquesta definició, treiem els elements essencials d’aquest dret L’article presenta les principals característiques del dret:1) dret real limitat; 2) sobre cosa aliena; 3) respectant la forma i la substància; 4) la llei i el títol constitutiu poden alterar les regles anteriors; 5) la temporalitat de l’usdefruit i 6) lliure disponibilitat.
  1. És un dret real limitat (facultats del usufructuari son d’usar i gaudir, son tant rellevants les facultats de la persona usufructuaria que el subjecte propietari es el nu propietari. El nu propietari nomes li queda la facultat de disposar, llevat que el titol de constitució també estableixi la facultat de que el usufructuari també pugui disposar de la cosa del usufruit), ja que només faculta al seu titular a usar (posseir) i gaudir (apropiar-se dels fruits i rendiments que produeix la cosa; vid. 561-6.1). Són unes facultats molt significatives: deixen al propietari sense la possibilitat d’incidir materialment sobre la cosa i, d’aquí, que se´l nomeni “nu propietari”. Continua essent-ho i, com a tal, té les restants facultats no atribuïdes a l’usufructuari (per exemple poder de disposició). Quant a l’amplitud d’aquestes facultats, el criteri és el previst a l’art. 561-2.2 CCCat: són totes les utilitats no exclosos (per exemple, en una finca rústica, l’usufructuari pot fer seus els rendiments agraris, ramaders, forestals…). Les facultats son la de usar, gaudir i si es disposa al títol també la de disfrutar. Es poden limitar les facultats pero s'hauria d’establir al titol de constitució o que ja estiguin disposades a la llei. L’usufructuari tindra la facultat de titular en totes aquelles que no estiguin excloses Propietaris en aquest cas son els 4 fills quan el Carles es mort i la Montse es usufructuaria. La montse esta gravant amb un dret real limitant las facultats que tenen els 4 fills respecte dels bens,
  2. Sobre cosa aliena. En principi, la titularitat del bé la conserva el nu propietari. La prova més evident: art. 561- 9.4 CCCat: preveu la incidència jurídica ( els nus propietaris poden disposar… ) i la material ( …i introduir-hi modificacions que no n’alterin… ). A més, també seria ell qui tindria dret als rendiments exclosos de l’usdefruit (arg. art. 561-2.2 CCCat). L’usdefruit que te la montse recau sobre els diners, pis i segona residencia que son de la propietat dels 4 fills, llavors, recau sobre cosa aliena. No obstant, pot haver usufruit sobre cosa propia que es quan es proudeix consolidació (no en aquest cas), ex: béns inmobles.
  3. Respectant la forma i la substància. Aquest límit obeeix a la idea que a la fi de l’usdefruit la cosa ha de retornar al propietari en el mateix estat que es trobava. D’aquí que no en pugui variar la forma i la substància (d’acord amb la definició clàssica de l’usdefruit: ius alienis rebus utendi fruendi salva rerum substantia – Digesto 7.1.1). Forma i substància són conceptes imprecisos. Es podria identificar la forma amb la configuració externa de la cosa (p.e a la casa no li puc aixecar dues

mare per la part que li correspon d’aquests bens que li corresponen al seu pare, la mare en aquella proporció sera uusfructuaria (perque li ve de l’herencia del seu marit) i nua propietària (perquè li ve de l’herencia del seu fill)

  • És possible també que l’usufructuari tingui, a més de les facultats d’us i gaudi, el poder de disposició sobre la cosa. El supòsit es recull als articles 561-21 a 24. Per tant, disposarà de la propietat (i així, podrà vendre o permutar els béns…). L’origen històric del supòsit es troba a l’usdefruit successori vidual: es permetia a la vídua usufructuària disposar dels béns en cas que l’usdefruit fos insuficient per sobreviure. A la regulació que es fa al CCCat (i això ja prové de la llei del 1990) la facultat de disposició no es dóna només pel cas de necessitat i només per poder disposar a títol onerós. Així, es pot facultar a l’usufructuari per disposar lliurament, en cas de necessitat o amb el consentiment d’altri (que pot ser el mateix un propietari); per fer- ho onerosament (obvi, en cas de necessitat), però també gratuïtament (561-21.3). És més: pel que cas de lliure disposició onerosa, la contraprestació és per l’usufructuari (art. 561-24.1). El nu propietari perd la propietat i no té dret al preu. L’origen d’aquest usufruit en facultat de dispoció als bens objectes del usdefruit
  • És possible també que la naturalesa de l’objecte usufructuat en faci impossible el respecte a la forma i a la substància. Això no és possible, per exemple, en l’usdefruit de béns consumibles (561-5 Quasiusdefruit) o deteriorables (561-4). En aquest darrer cas, la llei estableix que serà suficient amb que l’usufructuari restitueixi els béns en l’estat que es trobin a l’extingir-se el dret i només respondran pels deterioraments soferts per dol o per culpa. El primer cas comprèn, de fet, dues possibilitats: Si l'objecte del usufruit es un cotxe, a mesura que es va utilitzant,e s va deteriorant. L’usufructuari haura de tornar el cotxe tal cual a menys que s’hagi deteriorat expressament. a) L’usdefruit de béns consumibles: “ ... hom ha de restituir béns de la mateixa quantitat i qualitat o, si això no és possible, llur valor en el moment de l’extinció del dret”. El dret real s´extingeix i només hi ha un dret de crèdit. Si es un usufruit sobre pomes i l’usufructuari s el’ha menjat, haura de comprar un altre poma, en el cas de que no es pugui ho haura de restituir amb diners b) L’usdefruit de diner. Es pot gaudir de l’objecte sense necessitat de consum –

entès com a desaparició de l’objecte per l’ús- (per ex. dipositant-lo en un compte a interès). El problema rau en la seva necessària fungibilitat: d’aquí que també n´hi hagi prou amb tornar la mateixa quantitat (pel règim de l’usdefruit de diners, vid. art. 561-33).

  1. Una altra característica essencial és la temporalitat de l’usdefruit. L’art. 561-3.3 i 4 distingeix segons es tracti d’una persona física o d’una de jurídica: a) Pel cas de la persona física: es presumeix vitalici (per tant, el carles si res no diu, es presumeix que es vitalici, per tant, la montse sera usufructuaria fins la seva mort i en aquell moment s’extingira l'usdefruit) , llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa.
  • El títol pot preveure un termini determinat (per exemple, 5 anys). Arribat el termini, l’usdefruit s´extingeix. I si l’usufructuari mor abans? Atès que no es va preveure vitalici, no jugaria la causa prevista a l’art. 561-16.1.a) CCCat; per tant, el dret passaria als hereus designats (designats pel propi uusfructari o si ella no ha establert res, doncs será la llei) fins esgotar-se el termini fixat.
  • El títol pot establir, simplement, que l’usdefruit no s´extingeixi amb la mort i que sigui indefinit? No. Ens hem d’inspirar en l’art. 561-15 CCCat. Preveu el cas d’usdefruit successiu. Vol dir que ja s´ha previst al títol constitutiu qui rebrà l’usdefruit després de la mort del primer usufructuari. El límit de crides és el previst a l’art. 426-10 CCCat.
  • Diferent a l’usdefruit successiu és el supòsit de cotitularitat del dret (i, per tant, concorrent i simultània). El supòsit es recull a l’art. 561-14 –cotitularitat en l’usdefruit vitalici-, del que es pot desprendre: El usdefruit es pot preveure a favor d’una pluralitat de subjectes. Tots ells son cotitulars de l’usufruit., l’OJ també preveu si es moren algun. i. una regla general (no hi ha relació de parentiu) : Si l’usdefruit s´ha constituït a favor d’aquells que no són cònjuges, membres d’una unió estable de parella, fills o germans de constituent, l’usdefruit s´extingeix proporcionalment a les quotes dels que premoren. No hi ha increment a favor dels supervivents.

del cònjuge vidu – art. 442-3 CCCat). També es pot constituir per resolució judicial (art. 552-11.3 CCCat), per usucapió (art. 521-23 i ss CCCat); i, excepcionalment, de manera forçosa per l’Administració (art. 4.3. del Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària). No requereix que el negoci constitutiu consti en escriptura pública, ni per escrit, ni tampoc la seva inscripció al registre corresponent.

4. Drets i obligacions connexos a l’usdefruit. Les obligacions de l’usufructuari: abans, durant i després de la possessió dels béns. Els drets i obligacions del nu propietari. A. Pel que fa a l’usufructuari: a) abans d’entrar en la possessió dels béns:

  • Els usufructuaris, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa, abans de prendre possessió dels béns, els han d’inventariar citant els nus propietaris, i han de prestar caució en garantia del compliment de llurs obligacions” (art. 561-7.1 CCCat; la principal obligació serà la de restituir la cosa sense haver-ne alterat la forma i la substància). b) mentre posseeix:
  • no malmetre els béns (vid. art. 561-8.1 –la possibilitat de designar un administrador judicial implica que l’usdefruit perviurà quant a l’obtenció dels rendiments, però no hi haurà possessió dels béns).
  • Els usufructuaris han de notificar als propietaris tot acte de tercers del qual tinguin notícia que pugui perjudicar els béns usufructuats. Si no ho fan responen dels danys i perjudicis imputables a aquesta omissió” (art. 561-8.2). Aquest deure és independent de la possibilitat d’interposar-se, pel mateix usufructuari, una acció negatòria o qualsevol altra en defensa del seu dret (art. 561-20).
  • en matèria de despeses, regeix l’art. 561-12 que, essencialment, estableix que les despeses ordinàries (s´hi inclouen els impostos de meritació anual), són a càrrec de l’usufructuari. Si després de requerits pel nu propietari, l’usufructuari no els satisfà, el nu

propietari “ les podrà satisfer a càrrec de l’usufructuari”. Les despes ordinaries-usufructuari Despeses extraord- nu propietari Usufructuari acaba pagan extraord, i l’usufructuari pot reclamar al nu propietari, si el nu propietari no li paga, un mecanisme de garantia d el’uusfructuari es el dret de retenir la coisa fins que el nu propietari no li pagui les despeses Té dret a percebre els fruits i les utilitats no excloses per la llei o pel títol de constitució dels béns objecte de l’usdefruit (art. 561-2.2 i 561-6.1 CCCat) i dret a millorar els béns objecte d’usdefruit (art. 561-6.4 CCCat).

  • L’usufructuari de finques que estaven hipotecades en constituir-se l’usdefruit no ha de pagar el deute garantit amb la hipoteca (art. 561-13.1. CCCat). (no ha de pagar ni fe front al deute pel cual la finca esta hipotecada) 4 B) pel que fa al nu propietari El nu propietari no ha de pertorbar el gaudi de l’usufructuari i ha de reaccionar, amb avís de l’usufructuari, dels actes que tercers puguin infligir als béns objecte de l’usdefruit. A més, són a càrrec de del nu propietari les despeses extraordinàries i les contribucions que impliquen una millora permanent “ En tots aquests casos, els nus propietaris poden exigir als usufructuaris L’interès de les quantitats invertides” (art. 561- 12.3). La qüestió que planteja en aquest apartat és si permet que li sigui aplicada per analogia la mesura que es preveu a l’apartat anterior: així, si és el nu-propietari el que no satisfà, per exemple, les reparacions extraordinàries, les pot satisfer l’usufructuari a càrrec d’aquell??? Una idea del que es pot fer en aquest cas la recull l’art. 561-16.4: atorga a l’usufructuari o als seus hereus el dret a retenir els béns usufructuats “ per raó de les despeses de reparacions extraordinàries que els deguin”. El nu propietari té els drets següents: ● Adoptar les mesures necessàries per a la conservació dels béns, com sol·licitar l’auxili judicial (art. 561-8.1 CCCat) o pagar a càrrec de l’usufructuari un llistat de despeses (art. 561-12.2 CCCat). ● Exercitar el dret d’adquisició preferent del nu propietari en el cas de disposició del dret d’usdefruit (art. 561-9.2 CCCat). Ex: montse vulgui alienar el dret de usufrut, els fills tenen el dret d’adquisició preferent ● Disposar dels béns usufructuats (art. 561-9.4 CCCat), quedant l’adquirent gravat amb el dret d’usdefruit, llevat les regles del principi de fe pública registral. -