Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Examenes de Mill para practicar, Exámenes de Historia de la Filosofía

Examenes de mill de selectividad para practicar.

Tipo: Exámenes

2020/2021

Subido el 31/05/2021

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

4.8

(4)

20 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Selectivitat juny 2019 (sèrie 4)!
S’ha d’admetre que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals
sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys
costosos, etc., que els altres; és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no pas en
la seva naturalesa intrínseca. En tots aquests punts els utilitaristes han demostrat plenament el
que volien; però podrien també, i d’una forma totalment consistent, haver adoptat un altre
fonament que podem qualificar de més elevat. Perquè reconèixer que alguns tipus de plaer són
més desitjables i més valuosos que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat.
Seria absurd que, mentre en la consideració de totes les altres coses es té en compte tant la
qualitat com la quantitat, en l’apreciació dels plaers s’hagi de suposar que només compta la
quantitat. [...] És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates
insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent és perquè
només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots
dos costats.!
John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol ii 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les
idees principals del text i com hi!
apareixen relacionades. [2 punts]!
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els
mots següents: [1 punt]!
a) « circumstancials » b) « consistent »!
3. Expliqueu quin paper té l’afirmació següent en el pensament que John Stuart Mill presenta a
L’utilitarisme: «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates
insatisfet que no un ximple satisfet.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament
de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]!
4. Compareu la concepció de Mill sobre per què normalment no és moralment acceptable mentir
amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la
filosofia occidental. [2 punts]!
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si algú té gana (ha
aconseguit dinar, però ara és el vespre i no té res per a sopar) i està en una situació en què no té
cap altra manera de poder aconseguir aliment, és moralment acceptable que robi menjar
Responeu d’una manera raonada.!
Selectivitat juny 2018 (sèrie 1)!
La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi:
totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per a aquest fi [...].!
L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu. L’única
prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i així pel que fa a les
altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible
aportar que una cosa és desitjable és que la gent de fet la desitja. [...] L’única raó que es pot
donar a favor que la felicitat general és desitjable és que tota persona, en la mesura que creu que
la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim tota
la prova que és possible donar en aquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que
la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la
felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això, la felicitat
adquireix el títol de ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral.!
Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblaria necessari
mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitja mai cap altra cosa.
Ara bé, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent són
decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici [...].!
John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol iv 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les
idees principals del text i com hi!
apareixen relacionades. [2 punts]!
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els
mots següents: [1 punt]!
a) «felicitat» b) «fi»!
3. Expliqueu com justifica John Stuart Mill a L’utilitarisme que «la felicitat és desitjable» i que «és
l’única cosa desitjable com a fi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de
Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]!
4. Compareu la concepció de Mill sobre la moral amb la concepció sobre aquesta mateixa
qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]!
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examenes de Mill para practicar y más Exámenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Selectivitat juny 2019 (sèrie 4) S’ha d’admetre que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys costosos, etc., que els altres; és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no pas en la seva naturalesa intrínseca. En tots aquests punts els utilitaristes han demostrat plenament el que volien; però podrien també, i d’una forma totalment consistent, haver adoptat un altre fonament que podem qualificar de més elevat. Perquè reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat. Seria absurd que, mentre en la consideració de totes les altres coses es té en compte tant la qualitat com la quantitat, en l’apreciació dels plaers s’hagi de suposar que només compta la quantitat. [...] És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats. John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol ii 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

  1. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt] a) « circumstancials » b) « consistent »
  2. Expliqueu quin paper té l’afirmació següent en el pensament que John Stuart Mill presenta a L’utilitarisme: «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
  3. Compareu la concepció de Mill sobre per què normalment no és moralment acceptable mentir amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
  4. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si algú té gana (ha aconseguit dinar, però ara és el vespre i no té res per a sopar) i està en una situació en què no té cap altra manera de poder aconseguir aliment, és moralment acceptable que robi menjar.» Responeu d’una manera raonada. Selectivitat juny 2018 (sèrie 1) La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi: totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per a aquest fi [...]. L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu. L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent de fet la desitja. [...] L’única raó que es pot donar a favor que la felicitat general és desitjable és que tota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar en aquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això, la felicitat adquireix el títol de ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral. Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblaria necessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitja mai cap altra cosa. Ara bé, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici [...]. John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol iv 1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
  5. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt] a) «felicitat» b) «fi»
  6. Expliqueu com justifica John Stuart Mill a L’utilitarisme que «la felicitat és desitjable» i que «és l’única cosa desitjable com a fi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
  7. Compareu la concepció de Mill sobre la moral amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
  1. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «A vegades hi ha accions que una persona està moralment obligada a fer, tot i que de cap manera no es pot justificar que comportaran que hi hagi més felicitat al món de la que hi hauria si es fes qualsevol altra acció alternativa.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts] Selectivitat juny 2017 (sèrie 5) No hi ha cap sistema moral dins el qual no sorgeixin casos inequívocs de conflicte entre obligacions. Aquestes són les autèntiques dificultats, els punts espinosos tant de la teoria ètica com de la direcció reflexiva de la conducta personal. Se superen a la pràctica, amb major o menor èxit, segons la intel·ligència i la virtut de cada individu; però el que no es pot pretendre és que aquell que posseeix un estàndard últim al qual es puguin referir els conflictes de drets i de deures sigui el menys qualificat per a resoldre’ls. Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per a decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles. Encara que l’aplicació de l’estàndard pugui resultar difícil, és millor que no tenir-ne cap en absolut. En canvi, en els altres sistemes, en què les lleis morals reclamen totes una autoritat independent, no hi pot haver cap àrbitre legitimat per a fer de mitjancer entre elles; la pretensió que una preval sobre les altres es basa en poca cosa més que sofisteria, i llevat que es determinin, com fan normalment, per la influència no reconeguda de consideracions d’utilitat, només ofereixen camp lliure a l’acció de desitjos i interessos personals. John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol II 1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.. [2 punts]
  2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt] a) «drets» b) «consideracions d’utilitat»
  3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text: «Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per a decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [ punts]
  4. Compareu les idees de Mill sobre els límits del poder polític amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
  5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És una norma moral ben establerta que una persona ha de complir allò que ha promès; per tant, si fa anys vaig prometre solemnement al meu amic que el dia que es casés jo aniria al seu casament, hi he d’anar encara que ara em trobi a l’altra punta del món i assistir al seu casament vulgui dir gastar els pocs diners que tinc i que em fan falta per a tenir cura dels meus fills.» Responeu d’una manera raonada. [ punts]