¡Descarga EXEMPLES D'AVALUACIÓ y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Gestualitat
Mirada
Volum
i entonació
Ritme
i pronúncia
Vestuari
Assolit
Rúbrica:Exposició oral
CRITERIS D’AVALUACIÓ
NIVELLS
LLENGUATGE NO VERBAL LLENGUATGE VERBAL INTERÈS I EFICÀCIA
Poc assolit No assolit
Té una bona postura i els moviments que fa són naturals. Utilitza gestos que transmeten predisposició per interactuar amb l’audiència i que faciliten la comprensió del discurs.
Estableix contacte visual amb tots els membres del públic mentre dura l’exposició i adapta el discurs a les reaccions que observa en l’audiència.
El volum i l’entonació són adequats. El missatge és percebut per tots els membres de l’audiència al llarg de tota la presentació. L’entonació no és monòtona, és variada.
El ritme és adequat, ni massa lent ni massa ràpid. Per regular-lo, va més a poc a poc en els moments clau i fa pauses que remarquen mots o separen idees. La pronúncia dels sons i les síl·labes és clara.
El vestuari és adequat al propòsit, al registre i al context de la comunicació.
Els moviments que fa no sempre són naturals i en ocasions dóna l’esquena a l’auditori. Utilitza només alguns gestos per interactuar amb l’audiència i facilitar la comprensió del discurs. Té algun tic gestual que demostra un cert neguit o inseguretat.
En ocasions, perd el contacte visual amb l’auditori o només mira una part del públic. No sempre adapta el discurs a les reaccions que observa en l’audiència.
El volum algunes vegades és adequat i d’altres és excessivament alt o baix. Només a estones l’entonació és variada.
El ritme algunes vegades és adequat i d’altres és excessivament ràpid o lent. En ocasions, la pronúncia dels sons és fosca i dificulta la comprensió de les paraules.
El vestuari no és del tot adequat al propòsit, al registre o al context de la comunicació.
Té una postura massa rígida. No utilitza gestos per interactuar amb l’audiència i facilitar la comprensió del discurs. Els moviments que fa no són naturals. Mostra nombrosos tics gestuals
No estableix contacte visual amb el públic mentre dura l’exposició. No adapta el discurs a les reaccions que observa en l’audiència.
El volum és excessivament alt o baix. L’entonació és monòtona, no és variada.
El ritme és excessivament ràpid o lent. La pronúncia dels sons i les síl·labes és descurada i fa incomprensible la major part del missatge.
El vestuari no és adequat al propòsit, al registre ni al context de la comunicació.
Nom i cognoms
AVALUAR PER MILLORAR
COM^ COMUNICAR
Assignatura
Grup
Ordre
i estructura
L'explicació segueix un ordre i una estructura evidents: presentació de l’orador i exposició oral (introducció, cos i conclusió). Es fa un ús correcte i mesurat dels connectors per organitzar el discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat.
L'explicació no és del tot ordenada. L’orador no es presenta i el discurs no té del tot diferenciades les tres parts (introducció, cos i conclusió) o bé aquestes no inclouen tota la informació que els pertoca. Només en alguna ocasió es fan servir connectors per estructurari cohesionar el discurs.
L'explicació no segueix cap mena d’ordre ni estructura. No s’utilitzen connectors o bé s’usen de forma incorrecta o abusiva.
Vocabulari
Sintaxi
Claredat
i concisió
Densitat
informativa
Mitjans
de suport
CRITERIS Assolit
D’AVALUACIÓ
NIVELLS
Poc assolit No assolit
Empra un lèxic adequat al tema, a l’audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.
Construeix les frases correctament. Evita les oracions massa llargues, no utilitza mots crossa ni tics lingüístics.
S'entén perfectament tot el que explica. El missatge és concís, no està format per continguts superflus.
Repeteix conceptes, paraules o frases. Formula preguntes retòriques i posa exemples per esponjar el discurs i fer-lo fàcil d’assimilar.
Els documents impresos, les diapositives, etc., no presenten errors de forma ni de contingut. Tenen una unitat d’estil i són útils per millorar la comprensió de l’exposició.
No sempre empra un lèxic adequat al tema, a l’audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.
Comet algun error en la construcció de les frases. A vegades, no les acaba. En alguns casos, utilitza oracions massa llargues, mots crossa o tics lingüístics.
En ocasions, costa entendre el que explica. El missatge té algun contingut superflu.
Utilitza pocs recursos per esponjar el discurs i fer-lo fàcil d’assimilar, com ara repetir conceptes, paraules o frases, formular preguntes retòriques i posar exemples.
Els documents impresos, les diapositives, etc., presenten alguns errors de forma o de contingut. No sempre tenen una unitat d’estil i a vegades enterboleixen la comprensió de l’exposició.
No empra un lèxic adequat al tema, a l’audiència, al grau de formalitat ni al propòsit de la comunicació.
Construeix frases incorrectes o incompletes. Utilitza oracions massa llargues, mots crossa i tics lingüístics que dificulten la comprensió del missatge.
No s’entén el que vol explicar. El missatge conté un excés d’incisos o construccions que aporten informació supèrflua o òbvia.
No fa servir cap recurs per esponjar el discurs i fer-lo fàcil d’assimilar, com ara repetir conceptes, paraules o frases, formular preguntes retòriques i posar exemples.
Els documents impresos, les diapositives, etc., presenten nombrosos errors de forma i de contingut. No tenen una unitat d’estil i enterboleixen la comprensió de l’exposició.
Conclusió
El discurs inclou un apartat de conclusió que respon les hipòtesis, les preguntes o els objectius plantejats en la introducció.
El discurs inclou un apartat de conclusió que respon parcialment les hipòtesis, les preguntes o els objectius plantejats en la introducció.
El discurs no inclou cap apartat de conclusió.
Domini
del tema
Atenció
i interès
Temps
Respon amb rigori coneixement les preguntes que originen l’exposició i les que li formula l’audiència, un cop finalitzat el discurs.
Capta l’atenció, implica l’auditori, n’observa les reaccions i adapta el discurs als interessos dels destinataris.
S'ha ajustat al temps establert.
No sempre respon amb rigor i coneixement les preguntes que originen l’exposició o les que li formula l’audiència, un cop finalitzat el discurs.
A estones, capta l’atenció, implica l’auditori, n’observa les reaccions i adapta el discurs als interessos dels destinataris.
S'ha excedit o li ha mancat temps, però no gaire.
No respon amb rigor ni coneixement les preguntes que originen l’exposició ni les que li formula l’audiència, un cop finalitzat el discurs.
No capta l’atenció, no implica l’auditori en la comunicació i no adapta el discurs als interessos dels destinataris.
Ha acabat molt ràpid o ha utilitzat molt més temps del previst.
Com Comunicar, de la UAB, la UdG i la UPC, està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial- CompartirIgual3.0 No adaptada de Creative Commons.
