

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Llengua Catalana I, Profesor: , Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


En oferta
Exemples de text argumentaitu, demà et dono el llibre i ens ho mirem!
TEXT A ( Defensa l’afirmació de Alberto Moravia, l’ignorant té valor, el savi té por).
Por i valor
Alberto Moravia expressa una idea força estesa quan afirma “ L’ignorant té valor, el savim, por”. Tanmateix, Moravia fa servir les paraules “por” i “valor” amb molta lleugeresa.
En el moment que ens hem d’enfrontar a una decisió important, el primer que hem de fer és reflexionar i valorar quins avantatges i quins inconvenients comporta cada opció. En funció del nombre d’aportacions positives i negatives, i del risc que en derivin, decidirem. Aquesta manera de procedir és pròpia de persones sàvies, ja que és en la saviesa que rau en la consciència del risc. Medita abans d’actuar o de prendre decisions no és covardia sinó intel·ligència. Només es podria considerar covard, i per tant poruc, aquell qui malgrat saber que els avantatges superen de llarg els inconvenients, i que el risc és petit, no es decideix a actuar.
L’ignorant no pot seguir el procés de raonament que he descrit en el paràgraf anterior justament per la seva falta de coneixement. Així, actuarà impulsivament. Això, però, no és valor : és inconsciència. Podem pensar a tall d’exemple literari ( però aplicable, salvant les distàncies, a més d’una situació real), en el Coriolà de Shakespeare, on el poble romà se’ns presenta com una massa fàcilment manipulable a causa de la seva ignorància. Els ciutadans romans eren, segons el text, persones atrevides, fins i tot algú podria veure-les valentes. Tanmateix, no era pas per valor, que es movien: es movien per la inconsciència derivada del desconeixement del risc de les seves accions. I sense coneixement del risc no hi pot haver valor.
D’altra banda, les persones sàvies són difícils de manipular. En general desperten respecte i aquest sentiment sovint incomoda aquells que gaudeixen manipulant les decisions dels altres: el raonament és l’arma més poderosa del savi.
En conclusió, no és valor el que té l’ignorant, sinó inconsciència. I el savi no és el qui té valor, sinó qui la pot fer.
TEXT B ( defensa o crítica de l’afirmació de Aleskandr Solzenicyn Quan la veritat és descoberta per un altre) Superior al meu semblant És cert que, com diu Solzenicyn, quan la veritat és descoberta per una altre perd part del seu atractiu. Sobretot quan aquesta veritat és una preciosa noia despullada.
Deixant de banda l’humor fàcil, cal dir que aquesta frase és certa només en la mesura que els humans necessitem sentir-nos superiors als nostres semblants. És a dir, el fet que consideris més o menys certa aquest frase depèn proporcionalment del teu ego. Si tens un ego més gran que un camp de futbol, similar al d’un adolescent amb aspiracions d’artista i amb deliris de grandesa, és lògic que consideris la frase certa. Si, al contrari, mai no has tingut una aspiració més ambiciosa que prendre un bon cafè cada matí quan baixes al bar de sota de casa teva, és comprensible que la frase et desconcerti, ja que en aquest cas perd bona part de la seva força.
Quan em van explicar que Gaudí dissenyava els arcs de les seves magnífiques obres agafant un cordills pels caps i deixant que la gravetat fes la seva feina, vaig quedar-me del tot meravellat. Vaig trobar que era una idea brillant per la seva lògica simplicitat. És evident que aquesta veritat descoberta per un altre em va fascinar; però no pas tant com si se m’hagués acudit a mi: si hagués estat així, no hauria tingut una sensació d’allò més propera al primer orgasme. És la mateixa regla de tres per la qual sempre quedem satisfets amb els nostres experiments culinaris, a pesar que els nostres invitats tinguin ganes de sortir al balcó a vomitar.
Per acabar, i ja com a conclusió, m’agradaria fer l’observació que la frase de Solzenicyn em fa pensar en el fet que l’home, com a animal social , necessitar reafirmar-se en la seva individualitat. Potser és una contradicció, però les veritats ja ho fan, d’amagar contradiccions. O són les contradiccions, que amaguen veritats?