Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Exemples textos argumentatius, Ejercicios de Idioma Catalán

Asignatura: Llengua Catalana I, Profesor: , Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2012/2013
En oferta
50 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 24/04/2013

monik_and
monik_and 🇪🇸

3.9

(86)

10 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Exemples de text argumentaitu, demà et dono el llibre i ens ho mirem!
TEXT A ( Defensa l’afirmació de Alberto Moravia, l’ignorant té valor, el savi té por).
Por i valor
Alberto Moravia expressa una idea força estesa quan afirma L’ignorant té valor, el
savim, por”. Tanmateix, Moravia fa servir les paraules “por” i “valor” amb molta
lleugeresa.
En el moment que ens hem d’enfrontar a una decisió important, el primer que hem de
fer és reflexionar i valorar quins avantatges i quins inconvenients comporta cada opció.
En funció del nombre d’aportacions positives i negatives, i del risc que en derivin,
decidirem. Aquesta manera de procedir és pròpia de persones sàvies, ja que és en la
saviesa que rau en la consciència del risc. Medita abans d’actuar o de prendre decisions
no és covardia sinó intel·ligència. Només es podria considerar covard, i per tant poruc,
aquell qui malgrat saber que els avantatges superen de llarg els inconvenients, i que el
risc és petit, no es decideix a actuar.
L’ignorant no pot seguir el procés de raonament que he descrit en el paràgraf anterior
justament per la seva falta de coneixement. Així, actuarà impulsivament. Això, però, no
és valor : és inconsciència. Podem pensar a tall d’exemple literari ( però aplicable,
salvant les distàncies, a més d’una situació real), en el Coriolà de Shakespeare, on el
poble romà se’ns presenta com una massa fàcilment manipulable a causa de la seva
ignorància. Els ciutadans romans eren, segons el text, persones atrevides, fins i tot algú
podria veure-les valentes. Tanmateix, no era pas per valor, que es movien: es movien
per la inconsciència derivada del desconeixement del risc de les seves accions. I sense
coneixement del risc no hi pot haver valor.
D’altra banda, les persones sàvies són difícils de manipular. En general desperten
respecte i aquest sentiment sovint incomoda aquells que gaudeixen manipulant les
decisions dels altres: el raonament és l’arma més poderosa del savi.
En conclusió, no és valor el que té l’ignorant, sinó inconsciència. I el savi no és el qui té
valor, sinó qui la pot fer.
pf2
Discount

En oferta

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Exemples textos argumentatius y más Ejercicios en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!

Exemples de text argumentaitu, demà et dono el llibre i ens ho mirem!

TEXT A ( Defensa l’afirmació de Alberto Moravia, l’ignorant té valor, el savi té por).

Por i valor

Alberto Moravia expressa una idea força estesa quan afirma “ L’ignorant té valor, el savim, por”. Tanmateix, Moravia fa servir les paraules “por” i “valor” amb molta lleugeresa.

En el moment que ens hem d’enfrontar a una decisió important, el primer que hem de fer és reflexionar i valorar quins avantatges i quins inconvenients comporta cada opció. En funció del nombre d’aportacions positives i negatives, i del risc que en derivin, decidirem. Aquesta manera de procedir és pròpia de persones sàvies, ja que és en la saviesa que rau en la consciència del risc. Medita abans d’actuar o de prendre decisions no és covardia sinó intel·ligència. Només es podria considerar covard, i per tant poruc, aquell qui malgrat saber que els avantatges superen de llarg els inconvenients, i que el risc és petit, no es decideix a actuar.

L’ignorant no pot seguir el procés de raonament que he descrit en el paràgraf anterior justament per la seva falta de coneixement. Així, actuarà impulsivament. Això, però, no és valor : és inconsciència. Podem pensar a tall d’exemple literari ( però aplicable, salvant les distàncies, a més d’una situació real), en el Coriolà de Shakespeare, on el poble romà se’ns presenta com una massa fàcilment manipulable a causa de la seva ignorància. Els ciutadans romans eren, segons el text, persones atrevides, fins i tot algú podria veure-les valentes. Tanmateix, no era pas per valor, que es movien: es movien per la inconsciència derivada del desconeixement del risc de les seves accions. I sense coneixement del risc no hi pot haver valor.

D’altra banda, les persones sàvies són difícils de manipular. En general desperten respecte i aquest sentiment sovint incomoda aquells que gaudeixen manipulant les decisions dels altres: el raonament és l’arma més poderosa del savi.

En conclusió, no és valor el que té l’ignorant, sinó inconsciència. I el savi no és el qui té valor, sinó qui la pot fer.

TEXT B ( defensa o crítica de l’afirmació de Aleskandr Solzenicyn Quan la veritat és descoberta per un altre) Superior al meu semblant És cert que, com diu Solzenicyn, quan la veritat és descoberta per una altre perd part del seu atractiu. Sobretot quan aquesta veritat és una preciosa noia despullada.

Deixant de banda l’humor fàcil, cal dir que aquesta frase és certa només en la mesura que els humans necessitem sentir-nos superiors als nostres semblants. És a dir, el fet que consideris més o menys certa aquest frase depèn proporcionalment del teu ego. Si tens un ego més gran que un camp de futbol, similar al d’un adolescent amb aspiracions d’artista i amb deliris de grandesa, és lògic que consideris la frase certa. Si, al contrari, mai no has tingut una aspiració més ambiciosa que prendre un bon cafè cada matí quan baixes al bar de sota de casa teva, és comprensible que la frase et desconcerti, ja que en aquest cas perd bona part de la seva força.

Quan em van explicar que Gaudí dissenyava els arcs de les seves magnífiques obres agafant un cordills pels caps i deixant que la gravetat fes la seva feina, vaig quedar-me del tot meravellat. Vaig trobar que era una idea brillant per la seva lògica simplicitat. És evident que aquesta veritat descoberta per un altre em va fascinar; però no pas tant com si se m’hagués acudit a mi: si hagués estat així, no hauria tingut una sensació d’allò més propera al primer orgasme. És la mateixa regla de tres per la qual sempre quedem satisfets amb els nostres experiments culinaris, a pesar que els nostres invitats tinguin ganes de sortir al balcó a vomitar.

Per acabar, i ja com a conclusió, m’agradaria fer l’observació que la frase de Solzenicyn em fa pensar en el fet que l’home, com a animal social , necessitar reafirmar-se en la seva individualitat. Potser és una contradicció, però les veritats ja ho fan, d’amagar contradiccions. O són les contradiccions, que amaguen veritats?