Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Exercici + teoria cicle comptable, Ejercicios de Economía de la Empresa

Teoria i exercici del cicle comptable

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 03/06/2019

amiiiii-1
amiiiii-1 🇪🇸

4

(1)

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
UNITAT 2: EL CICLE COMPTABLE
2.1 El cicle comptable a través d’un exemple
Cada exercici es repeteixen una sèrie d’operacions que constitueixen el cicle comptable,
per entendre millor el procediment ho farem seguint un exemple:
La societat Trencalós SA que es dedica a la comercialització de productes de perfumeria
presenta el següent balanç de situació a 31 de desembre de l’any 20XX:
ACTIU PN + PASSIU
Construccions (AA: 200) 5.800 € PATRIMONI NET
Mobiliari 450 € Capital social 6.600 €
Maquinària (AA:150) 950 € Reserves 300 €
Equips per a proc.
D'informació (AA: 50)
600 € PASSIU
Mercaderies (50 u a 10€
unitat)
500 € Deutes a ll/T amb ent. De Crèdit 1.500 €
Clients 300 € Proveïdors 400 €
Bancs 500 €
Caixa 100 €
TOTAL
ACTIU
8.800 € TOTAL PN I PASSIU 8.800 €
Les operacions que es realitzen durant l’any són les següents:
Compra de mercaderies per 2.250€ (150 u a 15 €/u), pagant 500 euros amb un
xec i la resta a crèdit
Venda per 100 unitats a 50€/u, cobrant 3.200 amb un xec i la resta a crèdit.
Li arriba el rebut de la llum de 50 € que s’han passat pel banc.
Paga els sous dels treballadors 500 €, aplicant la retenció del 15% a compte de
l’IRPF i un 7% en concepte de Seguretat Social. La quota de la seguretat social
que correspon a l’empresa és 175 €. El deute amb els organismes de la SS queda
pendent de pagament.
Compra un programa informàtic per 80 € que paga amb un xec.
Cobra l’import pendent de l’apartat dos.
Compra una furgoneta per 1500€ pagant 500 € en efectiu i la resta ho pagarà en
dos anys.
Cobra 200€ d’uns clients en metàl·lic
Paga 100€ de la quota del deute a ll/T
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Exercici + teoria cicle comptable y más Ejercicios en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!

UNITAT 2: EL CICLE COMPTABLE

2.1 El cicle comptable a través d’un exemple

Cada exercici es repeteixen una sèrie d’operacions que constitueixen el cicle comptable, per entendre millor el procediment ho farem seguint un exemple:

La societat Trencalós SA que es dedica a la comercialització de productes de perfumeria presenta el següent balanç de situació a 31 de desembre de l’any 20XX:

ACTIU PN + PASSIU Construccions (AA: 200) 5.800 € PATRIMONI NET Mobiliari 450 € Capital social 6.600 € Maquinària (AA:150) 950 € Reserves 300 € Equips per a proc. D'informació (AA: 50)

600 € PASSIU

Mercaderies (50 u a 10€ unitat)

500 € Deutes a ll/T amb ent. De Crèdit 1.500 €

Clients 300 € Proveïdors 400 € Bancs 500 € Caixa 100 € TOTAL ACTIU

8.800 € TOTAL PN I PASSIU 8.800 €

Les operacions que es realitzen durant l’any són les següents:

  • Compra de mercaderies per 2.250€ (150 u a 15 €/u), pagant 500 euros amb un xec i la resta a crèdit
  • Venda per 100 unitats a 50€/u, cobrant 3.200 amb un xec i la resta a crèdit.
  • Li arriba el rebut de la llum de 50 € que s’han passat pel banc.
  • Paga els sous dels treballadors 500 €, aplicant la retenció del 15% a compte de l’IRPF i un 7% en concepte de Seguretat Social. La quota de la seguretat social que correspon a l’empresa és 175 €. El deute amb els organismes de la SS queda pendent de pagament.
  • Compra un programa informàtic per 80 € que paga amb un xec.
  • Cobra l’import pendent de l’apartat dos.
  • Compra una furgoneta per 1500€ pagant 500 € en efectiu i la resta ho pagarà en dos anys.
  • Cobra 200€ d’uns clients en metàl·lic
  • Paga 100€ de la quota del deute a ll/T

2.1.1 L’assentament d’obertura.

El cicle comptable comença amb l’obertura de la comptabilitat en el llibre diari.

L’assentament d’obertura és el primer que es fa i consisteix en escriure tots els elements de l’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de PN i passiu en l’Haver del diari.

Deure assentament d'obertura Haver

Un cop s’ha fet el primer assentament cal passar totes les dades al llibre major.

És a dir, començar a registrar els comptes. Recordeu que els comptes es registren en forma de T

2.1.2 Registre de les operacions que es fan durant l’any

Durant l’any es van anotant en el llibre diari totes les operacions que es van realitzant i posteriorment es passen el major.

Això suposa fer els assentaments de totes les operacions que realitza l’empresa.

1.- LLIBRE DIARI

TOTAL

2.1.4 Correccions de final d’exercici.

A) correcció del compte de mercaderies

El balanç de situació ha de reflectir el valor de les existències que han quedat en el magatzem. Durant l’exercici econòmic el compte de mercaderies, matèries primeres.. presentarà el mateix saldo que al principi (existències inicials) perquè la compra i venda de mercaderies les comptabilitzarem com una Despesa o un Ingrés. Però l’inventari de l’empresa, que és una relació detallada, classificada i valorada dels elements que formen el patrimoni de l’empresa ens informarà del moviment real de les mercaderies al llarg de l’exercici econòmic.

Per calcular el valor final de les mercaderies l’empresa pot triar entre dos mètodes: El FIFO i el PMP.

FIFO: first in, first out: primera entrada, primera sortida: les existències surten valorades del magatzem en el mateix ordre en què hi van entrar.

PMP: preu mig ponderat: calcula el valor de les existències ponderades segons les unitats.

Cal tenir en compte que el valor de les existències finals serà diferent segons el mètode de valoració que es tria.

Un cop sabem les existències finals. Farem el següent assentament

Deure Enunciat Balanç inical Haver Existències (valor de les finals) Existències (valor inicial)

Variació existències (despesa) Variació Existències (ingrès)

*calcula la variació de les Existències. El valor de les Existències finals és: 1375€

Amb aquests assentament aconseguirem que el valor de les existències al final de l’exercici sigui el que correspon al valor de les existències finals (ACTIU). En canvi, el compte de “variació d’existències” serà un Ingrés o una Despesa segons el saldo sigui deutor o creditor.

Si les existències finals són superiors a les inicials (quadrem l’assentament a l’Haver) vol dir que una part de les compres que hem efectuat no s’han consumit. Com les compres de mercaderies representen una despesa, comptabilitzarem la Variació com un ingrés per compensar la despesa de la compra de mercaderies no consumides (ja que l’empresa les pot consumir durant l’exercici vinent).

En cas contrari, si les existències inicials són superiors a les finals , significa que l’empresa a consumit totes les seves compres efectuades durant l’exercici i part de les existències inicials. Per tant, la correcció s’anotarà com una despesa.

B) Correcció del valor de l’immobilitzat (amortització)

La major part dels immobilitzats a mesura que passa el temps perden valor, és el que s’anomena depreciació, com a conseqüència del desgast per la seva utilització i/o perquè queda obsolet a causa de les millores tecnològiques... Aquesta pèrdua de valor es recull al final de cada exercici a través d’un assentament.

Aquesta despesa, a diferència de les altres, no comporta una sortida de disponible (normalment, quan tenim una Despesa, per exemple paguem la llum, tenim una disminució de caixa o banc).

L’assentament seria:

Amortització de l'immobilitzat (Desp)

A amortització acumulada de l'immobilitzat (passiu)

Com l’ Amortització reflexa una depreciació de l’immobilitzat, però no suposa una sortida de diners, el compte d’Amortització Acumulada de l’immobilitzat (El PGC ens indica que serà un Passiu) s’anotarà a l’ Actiu del balanç en negatiu, evidenciant que l’immobilitzat a perdut valor.

El compte d’Amortització acumulada de l’immobilitzat l’utilitzarem quan calculem el resultat de l’exercici, ja que és una Despesa. El PGC ens permet deduir del resultat final aquesta pèrdua de valor.

  • Fes les correccions oportunes en l’exercici inicial. Suposa que les construccions i la maquinària es deprecien un 4% i els ordinadors a un 10%.

2.1.6 La regularització dels comptes de gestió o compte de resultats.

La regularització dels comptes de gestió es fa traslladant tots aquests comptes que representen ingressos i despeses al compte “resultat de l’exercici”.

L’assentament es fa de la manera següent:

Resultat de l'exercici a ∑ comptes de Despesa

∑ comptes d'Ingressos a Resultat de l'exercici

Resultat de l’exercici= Ingressos – Despeses.

Si les Despeses són mes grans que els ingressos—pèrdues

Si els ingressos son més grans que les despeses—benefici.