



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Teoria i exercici del cicle comptable
Tipo: Ejercicios
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




2.1 El cicle comptable a través d’un exemple
Cada exercici es repeteixen una sèrie d’operacions que constitueixen el cicle comptable, per entendre millor el procediment ho farem seguint un exemple:
La societat Trencalós SA que es dedica a la comercialització de productes de perfumeria presenta el següent balanç de situació a 31 de desembre de l’any 20XX:
ACTIU PN + PASSIU Construccions (AA: 200) 5.800 € PATRIMONI NET Mobiliari 450 € Capital social 6.600 € Maquinària (AA:150) 950 € Reserves 300 € Equips per a proc. D'informació (AA: 50)
Mercaderies (50 u a 10€ unitat)
500 € Deutes a ll/T amb ent. De Crèdit 1.500 €
Clients 300 € Proveïdors 400 € Bancs 500 € Caixa 100 € TOTAL ACTIU
Les operacions que es realitzen durant l’any són les següents:
2.1.1 L’assentament d’obertura.
El cicle comptable comença amb l’obertura de la comptabilitat en el llibre diari.
L’assentament d’obertura és el primer que es fa i consisteix en escriure tots els elements de l’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de PN i passiu en l’Haver del diari.
Deure assentament d'obertura Haver
Un cop s’ha fet el primer assentament cal passar totes les dades al llibre major.
És a dir, començar a registrar els comptes. Recordeu que els comptes es registren en forma de T
2.1.2 Registre de les operacions que es fan durant l’any
Durant l’any es van anotant en el llibre diari totes les operacions que es van realitzant i posteriorment es passen el major.
Això suposa fer els assentaments de totes les operacions que realitza l’empresa.
1.- LLIBRE DIARI
2.1.4 Correccions de final d’exercici.
A) correcció del compte de mercaderies
El balanç de situació ha de reflectir el valor de les existències que han quedat en el magatzem. Durant l’exercici econòmic el compte de mercaderies, matèries primeres.. presentarà el mateix saldo que al principi (existències inicials) perquè la compra i venda de mercaderies les comptabilitzarem com una Despesa o un Ingrés. Però l’inventari de l’empresa, que és una relació detallada, classificada i valorada dels elements que formen el patrimoni de l’empresa ens informarà del moviment real de les mercaderies al llarg de l’exercici econòmic.
Per calcular el valor final de les mercaderies l’empresa pot triar entre dos mètodes: El FIFO i el PMP.
FIFO: first in, first out: primera entrada, primera sortida: les existències surten valorades del magatzem en el mateix ordre en què hi van entrar.
PMP: preu mig ponderat: calcula el valor de les existències ponderades segons les unitats.
Cal tenir en compte que el valor de les existències finals serà diferent segons el mètode de valoració que es tria.
Un cop sabem les existències finals. Farem el següent assentament
Deure Enunciat Balanç inical Haver Existències (valor de les finals) Existències (valor inicial)
Variació existències (despesa) Variació Existències (ingrès)
*calcula la variació de les Existències. El valor de les Existències finals és: 1375€
Amb aquests assentament aconseguirem que el valor de les existències al final de l’exercici sigui el que correspon al valor de les existències finals (ACTIU). En canvi, el compte de “variació d’existències” serà un Ingrés o una Despesa segons el saldo sigui deutor o creditor.
Si les existències finals són superiors a les inicials (quadrem l’assentament a l’Haver) vol dir que una part de les compres que hem efectuat no s’han consumit. Com les compres de mercaderies representen una despesa, comptabilitzarem la Variació com un ingrés per compensar la despesa de la compra de mercaderies no consumides (ja que l’empresa les pot consumir durant l’exercici vinent).
En cas contrari, si les existències inicials són superiors a les finals , significa que l’empresa a consumit totes les seves compres efectuades durant l’exercici i part de les existències inicials. Per tant, la correcció s’anotarà com una despesa.
B) Correcció del valor de l’immobilitzat (amortització)
La major part dels immobilitzats a mesura que passa el temps perden valor, és el que s’anomena depreciació, com a conseqüència del desgast per la seva utilització i/o perquè queda obsolet a causa de les millores tecnològiques... Aquesta pèrdua de valor es recull al final de cada exercici a través d’un assentament.
Aquesta despesa, a diferència de les altres, no comporta una sortida de disponible (normalment, quan tenim una Despesa, per exemple paguem la llum, tenim una disminució de caixa o banc).
L’assentament seria:
Amortització de l'immobilitzat (Desp)
A amortització acumulada de l'immobilitzat (passiu)
Com l’ Amortització reflexa una depreciació de l’immobilitzat, però no suposa una sortida de diners, el compte d’Amortització Acumulada de l’immobilitzat (El PGC ens indica que serà un Passiu) s’anotarà a l’ Actiu del balanç en negatiu, evidenciant que l’immobilitzat a perdut valor.
El compte d’Amortització acumulada de l’immobilitzat l’utilitzarem quan calculem el resultat de l’exercici, ja que és una Despesa. El PGC ens permet deduir del resultat final aquesta pèrdua de valor.
2.1.6 La regularització dels comptes de gestió o compte de resultats.
La regularització dels comptes de gestió es fa traslladant tots aquests comptes que representen ingressos i despeses al compte “resultat de l’exercici”.
L’assentament es fa de la manera següent:
Resultat de l'exercici a ∑ comptes de Despesa
∑ comptes d'Ingressos a Resultat de l'exercici
Resultat de l’exercici= Ingressos – Despeses.
Si les Despeses són mes grans que els ingressos—pèrdues
Si els ingressos son més grans que les despeses—benefici.