FARMACOLOGIA I ENDOCRINOLOGIA DEL COMPORTAMENT
RESPOSTA EXERCICI CAPÍTOL 13
a) Considereu que els grups que prenen fàrmacs (dextroamfetamina, cafeïna o modafinil)
presenten un nivell d’alerta superior que el grup que pren placebo?
A la figura que us presentem a l’exercici podem veure com abans de l’administració del fàrmac
(part esquerra) no n’hi ha diferències significatives entre els diferents grups experimentals.
Hem de recordar que en aquells moments els subjectes no havíen pres cap fàrmac.
Un cop administrat el fàrmac (part dreta), podem veure que els nivells d’alerta del grup
placebo són menors que els de la resta de grups i similars als que presentaven aquests
subjectes a les mateixes hores del dia anterior. Per tant, podem deduïr que els tres
tractaments experimentals milloren en la tasca de vigilància psicomotriu.
Si us fixeu, els resultats entre els tres tractaments experimentals són força comparables al llarg
de les primeres 6-8 hores, però posteriorment comencen a aparèixer diferències, especialment
en el grup al que s’administra cafeïna. Aquesta dada ens podria indicar diferències en la
metabolització dels fàrmacs i, per tant, en la seva vida mitjana.
b) La potència dels possibles efectes és comparable?
Als exercicis corresponents al tema 1 hem parlat d’eficàcia, potència i afinitat. En el cas concret
de la potència podem recordar la definició que apareix a la pàgina 9 del llibre i que diu: “La
potencia (afinidad o Kd) describe la fuerza de la unión entre un fármaco y su diana”. De
manera operativa s’acostuma a definir la potència a partir de la dosi o concentració eficaç 50,
essent aquesta la dosi o concentració del fàrmac que produeix la meitat de l’efecte màxim. Per
tant, per poder comparar de manera correcta la potència d’aquests fàrmacs necessitaríem
tenir una corba dosi-resposta de cadascun d’ells. No obstant, podem veure que els efectes que
obtenim en el cas de les tres substàncies són molt similars, malgrat que les dosis varien
notablement. En concret, la dextroamfetamina s’administra en una dosi de 20 mg, el
modanefil 400 mg i la cafeïna 600 mg. Per tant, podem deduir que la dextroamfetamina serà
probablement la substància que presentarà una major potència.
c) Aquests fàrmacs, tenen el mateix mecanisme d’acció? En què es diferencien? Coneixes
d’altres mecanismes d’acció que actuïn afavorint la vigília?
Tal i com podeu veure a les pàgines 322 i 323 del llibre, el mecanisme d’acció d’aquests
fàrmacs és diferent. En el cas de la cafeïna, la seva propietat estimulant s’associat a la seva
capacitat antagonista del receptors d’adenosina, i especialment els A1 i probablement els A2A.
El receptor A1 és el que té una major afinitat per l’adenosina i la seva activació s’ha relacionat
amb les propietats ansiolítiques, anticonvulsives, analgèsiques i sedants. L’antagonisme sobre
aquests receptors de la cafeïna, així com d’altres metilxantines, és el responsable de l’aparició
d’efectes adversos com les nàusees, cefalees i tremolors que limiten la seva utilització
farmacològica. A tall d’exemple us adjunto una taula amb alguns dels efectes adversos
detectats a l’experiment de la figura. Podeu trobar més informació sobre aquests mecanismes
i en particular sobre l’acció de les metilxantines a les pàgines 203-207 del llibre.
