

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Farmacologia y endocrinologia del comportamiento, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Ejercicios
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


a) Considereu que els grups que prenen fàrmacs (dextroamfetamina, cafeïna o modafinil) presenten un nivell d’alerta superior que el grup que pren placebo? A la figura que us presentem a l’exercici podem veure com abans de l’administració del fàrmac (part esquerra) no n’hi ha diferències significatives entre els diferents grups experimentals. Hem de recordar que en aquells moments els subjectes no havíen pres cap fàrmac. Un cop administrat el fàrmac (part dreta), podem veure que els nivells d’alerta del grup placebo són menors que els de la resta de grups i similars als que presentaven aquests subjectes a les mateixes hores del dia anterior. Per tant, podem deduïr que els tres tractaments experimentals milloren en la tasca de vigilància psicomotriu. Si us fixeu, els resultats entre els tres tractaments experimentals són força comparables al llarg de les primeres 6-8 hores, però posteriorment comencen a aparèixer diferències, especialment en el grup al que s’administra cafeïna. Aquesta dada ens podria indicar diferències en la metabolització dels fàrmacs i, per tant, en la seva vida mitjana. b) La potència dels possibles efectes és comparable? Als exercicis corresponents al tema 1 hem parlat d’eficàcia, potència i afinitat. En el cas concret de la potència podem recordar la definició que apareix a la pàgina 9 del llibre i que diu: “ La potencia (afinidad o Kd) describe la fuerza de la unión entre un fármaco y su diana”. De manera operativa s’acostuma a definir la potència a partir de la dosi o concentració eficaç 50, essent aquesta la dosi o concentració del fàrmac que produeix la meitat de l’efecte màxim. Per tant, per poder comparar de manera correcta la potència d’aquests fàrmacs necessitaríem tenir una corba dosi-resposta de cadascun d’ells. No obstant, podem veure que els efectes que obtenim en el cas de les tres substàncies són molt similars, malgrat que les dosis varien notablement. En concret, la dextroamfetamina s’administra en una dosi de 20 mg, el modanefil 400 mg i la cafeïna 600 mg. Per tant, podem deduir que la dextroamfetamina serà probablement la substància que presentarà una major potència. c) Aquests fàrmacs, tenen el mateix mecanisme d’acció? En què es diferencien? Coneixes d’altres mecanismes d’acció que actuïn afavorint la vigília? Tal i com podeu veure a les pàgines 322 i 323 del llibre, el mecanisme d’acció d’aquests fàrmacs és diferent. En el cas de la cafeïna, la seva propietat estimulant s’associat a la seva capacitat antagonista del receptors d’adenosina, i especialment els A 1 i probablement els A2A. El receptor A 1 és el que té una major afinitat per l’adenosina i la seva activació s’ha relacionat amb les propietats ansiolítiques, anticonvulsives, analgèsiques i sedants. L’antagonisme sobre aquests receptors de la cafeïna, així com d’altres metilxantines, és el responsable de l’aparició d’efectes adversos com les nàusees, cefalees i tremolors que limiten la seva utilització farmacològica. A tall d’exemple us adjunto una taula amb alguns dels efectes adversos detectats a l’experiment de la figura. Podeu trobar més informació sobre aquests mecanismes i en particular sobre l’acció de les metilxantines a les pàgines 203-207 del llibre.
Time Racing heartbeat Tremors Nausea Jitteriness PLA C D M PLA C D M PLA C D M PLA C D M 12:35 a. m. 0 3 1 2 1 8 1 0 0 4 2 0 1 8 0 1 2:35 a. m. 0 5 3 1 1 3 1 2 0 5 1 0 0 7 6 2 4:35 a. m. 1 2 2 1 1 3 2 3 0 4 1 5 0 5 6 2 Frequencies significantly different from placebo (PLA) are given in red. PLA,placebo; C,caffeine 600 mg; D,dextroamphetamine 20 mg; M,modafinil 400 mg. Taula 1 Efectes secundaris observats en funció del grup de tractament (extreta de WESENSTEN, N. J., KILLGORE, W. D. S. and BALKIN, T. J. (2005), Performance and alertness effects of caffeine, dextroamphetamine, and modafinil during sleep deprivation Pel que fa a la dextroamfetamina i el modafinil, actuen fonamentalment incrementant els nivells de monoamines en les sinapsis. Encara que no està totalment definit el seus mecanismes d’acció, la dextroamfetamina sembla que estimularia l’alliberament de noradrenalina, i en dosis elevades de dopamina, mentre que el modafinil podria inhibir el transportador encarregat de la recaptació de la dopamina. A més de la dextroamfetamina, n’hi ha altres psicoestimulants tipus amfetamina com metilfenidat, mazindol o pemolina, si bé en la farmacopea espanyola només s’empra entre aquests el metilfenidat, especialment en el trastorn d’hiperactivitat amb o sense dèficit d’atenció. A més d’aquests fàrmacs, també alguns antidepressius com la fluoxetina i el bupropió, que presenten una estructura similar a l’amfetamina, han mostrat efectes activadors provocant insomni. Aquest efecte podria estar mediat per algun subtipus de receptor 5-HT, ja que d’altres antidepressius com la trazodona, que també actuen sobre vies serotoninèrgiques tenen l’efecte contrari. Finalment, un darrer sistema que s’ha postulat, encara que fins el moment amb resultats poc concloents, són els antagonistes o els agonistes inversos H 3. Aquests receptors H 3 son autoreceptors de les neurones histaminèrgiques i el seu bloqueig o l’acció dels agonistes inversos hauria d’estimular l’alliberament d’histamina que estimularia la vigília, com podeu repassar en el capítol 6 del llibre.