Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


exercicis resolts 2, Ejercicios de Farmacología

Asignatura: Farmacologia y endocrinologia del comportamiento, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Ejercicios

2016/2017

Subido el 21/11/2017

mbavi
mbavi 🇪🇸

4

(105)

30 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FARMACOLOGIA I ENDOCRINOLOGIA DEL COMPORTAMENT
RESPOSTA EXERCICI CAPÍTOL 1
1a) Ordena els fàrmacs de major afinitat a menor afinitat per cadascun d’aquests receptors.
En aquest exercici us preguntàvem sobre l’afinitat de diferents substàncies. L’afinitat d’un fàrmac
per un determinat receptor ens especifica la força amb la que aquest fàrmac s’uneix al receptor. A
l’apartat d’afinitat dels fàrmacs pels seus receptors del capítol 1, trobareu desenvolupat aquest
concepte i, especialment, les metodologies per quantificar aquest concepte. En funció de la
metodologia emprada parlarem de Kd o de Ki com a valors d’afinitat. Quan menors siguin aquests
valors, major serà l’afinitat del fàrmac pel receptor. En el nostre exemple classificaríem de major a
menor afinitat:
Receptors μ: Naltrexona > Buprenorfina > Naloxona > Morfina > Codeïna
Receptors κ: Buprenorfina > Naltrexona > Naloxona > Morfina > Codeïna
Receptors δ: Buprenorfina > Naloxona > Naltrexona > Morfina > Codeïna
1b) Creus que aquest mateix ordre ens pot indicar l’eficàcia i la potència d’aquestes substàncies?
Per què?
En el segon apartat us plantejàvem la relació entre l’afinitat i els conceptes d’eficàcia i potència. A
la pàgina 40 del primer capítol teniu les definicions d’aquests dos termes. En concret:
La eficacia de un fármaco indica la capacidad de éste de provocar una respuesta funcional y
se refiere al efecto máximo que este fármaco puede producir.
La potencia de una droga o fármaco hace referencia a la cantidad de sustancia necesaria
para producir un determinado efecto (conductual o fisiológico).
De vegades es considera que pel fet de que un fàrmac presenti una gran afinitat per un receptor
tindrà una gran eficàcia i potència. Aquesta relació no sempre és certa, encara que potència i
afinitat poden estar relacionades, no sempre és així, ja que mentre l'afinitat només ens està
indicant si hi ha o no interacció (per exemple, fàrmac per receptor), la potència-eficàcia ens està
informant si aquesta interacció resulta o no una resposta (efecte) farmacològica rellevant. En el
capítol us parla del concepte de fàrmacs agonistes i antagonistes. En concret podríem destacar:
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga exercicis resolts 2 y más Ejercicios en PDF de Farmacología solo en Docsity!

FARMACOLOGIA I ENDOCRINOLOGIA DEL COMPORTAMENT

RESPOSTA EXERCICI CAPÍTOL 1

1a) Ordena els fàrmacs de major afinitat a menor afinitat per cadascun d’aquests receptors. En aquest exercici us preguntàvem sobre l’afinitat de diferents substàncies. L’afinitat d’un fàrmac per un determinat receptor ens especifica la força amb la que aquest fàrmac s’uneix al receptor. A l’apartat d’afinitat dels fàrmacs pels seus receptors del capítol 1, trobareu desenvolupat aquest concepte i, especialment, les metodologies per quantificar aquest concepte. En funció de la metodologia emprada parlarem de Kd o de Ki com a valors d’afinitat. Quan menors siguin aquests valors, major serà l’afinitat del fàrmac pel receptor. En el nostre exemple classificaríem de major a menor afinitat: Receptors μ: Naltrexona > Buprenorfina > Naloxona > Morfina > Codeïna Receptors κ: Buprenorfina > Naltrexona > Naloxona > Morfina > Codeïna Receptors δ: Buprenorfina > Naloxona > Naltrexona > Morfina > Codeïna 1b) Creus que aquest mateix ordre ens pot indicar l’eficàcia i la potència d’aquestes substàncies? Per què? En el segon apartat us plantejàvem la relació entre l’afinitat i els conceptes d’eficàcia i potència. A la pàgina 40 del primer capítol teniu les definicions d’aquests dos termes. En concret: La eficacia de un fármaco indica la capacidad de éste de provocar una respuesta funcional y se refiere al efecto máximo que este fármaco puede producir. La potencia de una droga o fármaco hace referencia a la cantidad de sustancia necesaria para producir un determinado efecto (conductual o fisiológico). De vegades es considera que pel fet de que un fàrmac presenti una gran afinitat per un receptor tindrà una gran eficàcia i potència. Aquesta relació no sempre és certa, encara que potència i afinitat poden estar relacionades, no sempre és així, ja que mentre l'afinitat només ens està indicant si hi ha o no interacció (per exemple, fàrmac per receptor), la potència-eficàcia ens està informant si aquesta interacció resulta o no una resposta (efecte) farmacològica rellevant. En el capítol us parla del concepte de fàrmacs agonistes i antagonistes. En concret podríem destacar:

Agonistas: fármacos que se unen al receptor y lo activan, produciendo un determinado efecto biológico, estos imitan o mimetizan la acción del neurotransmisor. Los antagonistas se unen al receptor sin activarlo (sin producir ningún efecto por sí mismos), y por este motivo impiden o bloquean la acción del agonista. Es decir, no tienen actividad intrínseca. A continuació us proposem un exemple tenint en compte els fàrmacs i receptors mostrats en la taula 1. En aquest sentit, la morfina i la naloxona son exemples clàssics d’agonista i antagonista, respectivament. Així, si ens centrem en el receptor μ, morfina i codeïna són agonistes; naloxona i naltrexona són antagonistes; i buprenorfina és agonista parcial. Per tant, malgrat que la naloxona i la naltrexona tinguin major afinitat per aquest receptor que la morfina, no produiran l’efecte biològic per tractar-se d’antagonistes d’aquest receptor. Un altre exemple el podem tenir amb la buprenorfina. Aquest fàrmac presenta una gran afinitat per aquest receptor, però al tractar-se d’un agonista parcial, la seva eficàcia serà menor que la de la morfina. 2) Pots explicar la diferència en l’eficàcia observada entre els dos fàrmacs basant-te en la informació proporcionada a la taula? En aquest segon exercici ens hem centrat en la influència d’aspectes farmacocinètics en l’acció dels fàrmacs. En el capítol s’expliquen aspectes farmacocinètics i, entre d’altres, aspectes sobre la biodisponibilitat i la unió a proteïnes. La biodisponibilidad (F[%]) indica la proporción de la dosis administrada de un fármaco que alcanza su objetivo terapéutico. Si un fármaco se une mucho a proteínas plasmáticas, tendrá un acceso más limitado a su lugar de acción, ya que sólo el fármaco libre se difunde a los tejidos, y también se metabolizará y excretará con lentitud. A la taula de l’exercici, el fàrmac A presenta menor biodisponibilitat juntament amb un elevada unió a proteïnes, a diferència del fàrmac B. Ambdós paràmetres suggereixen que la major part del fàrmac B arribarà al seu lloc d’acció, observant-se per tant un major efecte.