SOBRE L’EXISTÈNCIA DE DÉU
TEXT 1. Sant Anselm de Canterbury (s. XI)
Així, doncs, oh Senyor!, tu que dónes intel·ligència a la fe, concedeix-me, quant
coneguis que em sigui convenient, entendre que existeixes, com ho creiem, i que ets el
que creiem. Certament creiem que tu ets alguna cosa més gran que allò que res pot
ser pensat. Es tracta, de saber si existeix una naturalesa que sigui tal, perquè l'insensat
ha dit en el seu cor: no hi ha Déu. Però quan em sent dir que hi ha alguna cosa per
sobre de la qual no es pot pensar res més gran, aquest mateix insensat entén el que
dic; el que entén està en el seu enteniment, fins i tot encara que no cregui que allò
existeix. Perquè una cosa és que la cosa existeixi en l'enteniment, i una altra que
entengui que la cosa existeix. Perquè quan el pintor pensa per endavant el quadre que
va a fer, el té certament en el seu enteniment, però no entén encara que existeixi el
que encara no ha realitzat. Quan, per contra, ho té pintat, no solament ho té en
l'enteniment sinó que entén també que existeix el que ha fet. L'insensat ha de
concedir que té en l'enteniment alguna cosa per damunt de la qual no es pot pensar
res més gran, perquè quan sent això, ho entén, i tot el que s'entén existeix en
l'enteniment; i certament aquella cosa més gran que la qual no pot ser pensat res, no
pot existir en el sol enteniment. Perquè si existeix, encara que sigui només en
l'enteniment, pot pensar-se que existeixi també en la realitat allò que és més gran. Per
tant, si aquella cosa més gran de la qual res no pot pensar-se existís sols en
l'enteniment, es podria pensar alguna cosa més gran que allò que és tal que no pot
pensar-se res més gran. Per tant, existeix sens dubte, en l'enteniment i en la realitat,
alguna cosa més gran de la qual no pot ser pensat res.
Proslogio, cap. 2 (en F. Canals Vidal, Textos de los grandes filósofos. Edad Media,
Herder, Barcelona 1979, p. 67
TEXT 2. Sant Tomàs d’Aquino (s. XIII)
La primera via afirma que tot el que es mou, és mogut per alguna altra cosa però com
que el moviment ha de començar en algun moment, ha d'haver un primer motor
immòbil, que és Déu. Assimila el motor primer a Déu, ja que aquest en començar la
creació inicia l'evolució dels cossos i els esdeveniments i perquè en ser etern,
transcendeix el temps que es lliga a tot canvi.
Proslogio, cap. 5 (en F. Canals Vidal, Textos de los grandes filósofos. Edad Media,
Herder, Barcelona 1979, p. 122
Quin dels dos arguments sobre l’existència de Déu et convenç més? Per què?
-A mi personalment, em convenç més el text de Sant Tomàs d’Aquino ja que, diu que
tot està en continu moviment, i que això és degut a que algú ho ha de moure, és a dir
que tot es mou per algo i aquest algo per ell és Déu, el primer motor immòbil.
