Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ficha Tecnica "Torre Eiffel", Ejercicios de Historia del Arte

Ficha Tecnica "Torre Eiffel" (catalan)

Tipo: Ejercicios

2021/2022

Subido el 07/04/2022

olivia-calzado-balague
olivia-calzado-balague 🇪🇸

4.5

(20)

34 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TORRE EIFFEL
1.FITXA TÈCNICA:
- Título: Torre Eiffel
- Autor : Alexandre Gustave Eiffel (Dijon,1832 - París, 1923)
- Cronología: 1887-1889
- Estilo: arquitectura del ferro
- Tipología: monument commemoratiu
- Material: ferro forjat
- Localización: Champs de Mars, París
2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
La Torre Eiffel es va construir entre 1887 i 1889.
La Torre Eiffel va ser construida en dos anys, del 1887 al 1889, coincidint amb un
període de transformació social que va provocar la necessitat d’aconseguir
implementar un nou model urbanístic a les grans ciutats. és aquí, doncs, on entra en
joc la proposta de l’arquitectura del ferro per posar solució ràpida i eficient a
l’augment de la població. Tot això, a nivell més general coincideix amb el període
històric de la segona meitat del segle XIX, on s’escau destacar-hi la unificació
italiana de 1861, la consolidació dels Estats Units després de la Guerra de Secessió,
la caiguda del Segon Imperi i la consegüent proclamació de la Tercera República
Francesa (1870) i, seguint els moviments nacionalistes de l’època, el reordenament
de grans imperis com l’alemany el 1871. França i, en concret, la seva capital, París,
van esdevenir el centre creador i receptor de les tendències artístiques més
importants com poden ser el realisme i l’impressionisme a nivell pictòric o
l’arquitectura del ferro, com ja hem dit anteriorment, a nivell arquitectònic. Aquestes
noves tendències i innovacions artístiques, científiques i tecnològiques es mostraven
a les Exposicions Universals, per les quals s’hi preparaven grans edificis per la
necessitat de disposar de locals d’unes dimensions espectaculars i poder encabir-hi
totes les altres invencions. Eren, doncs, construccions efímeres però que requerien
d’un desenvolupament tècnic molt elevat.
En quant a l’autor, el francès Alexandre Gustave Bonickhausen Eiffel, es va dedicar
a l’enginyeria i al camp de la indústria, on era expert en estructures metàl·liques.
Després de graduar-se i treballar en empreses ferroviàries, va crear la seva pròpia
constructora, amb la qual va assolir un reconeixement internacional gràcies a les
grans infraestructures que va edificar tot i no ser arquitecte.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ficha Tecnica "Torre Eiffel" y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

TORRE EIFFEL

1.FITXA TÈCNICA:

- Título: Torre Eiffel - Autor : Alexandre Gustave Eiffel (Dijon,1832 - París, 1923) - Cronología: 1887- - Estilo: arquitectura del ferro - Tipología: monument commemoratiu - Material: ferro forjat - Localización: Champs de Mars, París

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:

La Torre Eiffel es va construir entre 1887 i 1889. La Torre Eiffel va ser construida en dos anys, del 1887 al 1889, coincidint amb un període de transformació social que va provocar la necessitat d’aconseguir implementar un nou model urbanístic a les grans ciutats. és aquí, doncs, on entra en joc la proposta de l’arquitectura del ferro per posar solució ràpida i eficient a l’augment de la població. Tot això, a nivell més general coincideix amb el període històric de la segona meitat del segle XIX, on s’escau destacar-hi la unificació italiana de 1861, la consolidació dels Estats Units després de la Guerra de Secessió, la caiguda del Segon Imperi i la consegüent proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i, seguint els moviments nacionalistes de l’època, el reordenament de grans imperis com l’alemany el 1871. França i, en concret, la seva capital, París, van esdevenir el centre creador i receptor de les tendències artístiques més importants com poden ser el realisme i l’impressionisme a nivell pictòric o l’arquitectura del ferro, com ja hem dit anteriorment, a nivell arquitectònic. Aquestes noves tendències i innovacions artístiques, científiques i tecnològiques es mostraven a les Exposicions Universals, per les quals s’hi preparaven grans edificis per la necessitat de disposar de locals d’unes dimensions espectaculars i poder encabir-hi totes les altres invencions. Eren, doncs, construccions efímeres però que requerien d’un desenvolupament tècnic molt elevat. En quant a l’autor, el francès Alexandre Gustave Bonickhausen Eiffel, es va dedicar a l’enginyeria i al camp de la indústria, on era expert en estructures metàl·liques. Després de graduar-se i treballar en empreses ferroviàries, va crear la seva pròpia constructora, amb la qual va assolir un reconeixement internacional gràcies a les grans infraestructures que va edificar tot i no ser arquitecte.

3. DESCRIPCIÓ FORMAL:

Aquesta arquitectura es de l’estil modernista. La torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a l’ampli parc dels Champs de Mars , li permet disposar d’una proporcionalitat i una integració urbanística excel·lents, malgrat que en un primer moment va ser molt criticada. La torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18.000 peces de ferro encreuades i agafades amb més de 2,5 milions de cargols, que s’aixeca fins a una alçada de 324 m; d’aquests, els 24 últims corresponen a l’antena de ràdio que s’hi va afegir posteriorment. La forma piramidal de la torre, dividida en quatre parts separades per tres plataformes, potencia la sensació de verticalitat. El primer bloc arriba fins a una alçada de 57m i fa les funcions de base. Aquesta estructura de planta rectangular la formen quatre grans pilars inclinats que descansen damunt de vuit gats hidràulics cadascun i que estan units per mitjà de quatre arcs. Damunt d’aquesta planta rectangular s’aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins, fins a una alçada de 115 m, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que arribin fins a un mirador situat a 274 m d’alçada. Els quatre costats són idèntics. Aquesta característica, que respon a una clara necessitat d’estabilitat de l’estructura, va ser vista conceptualment com un prototipus de la simetria. Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l’ascens i descens dels visitants, així com també restaurants, magatzems i botigues, i fins i tot un museu, situat a les dues plataformes inferiors.