Nom: Torre Eiffel
Arquitecte: Alexander Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Localització: París
Tipologia: monument commemoratiu
Estil: arquitectura de ferro
Material: ferro forjat
Sistema constructiu: amb materials industrials
Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
Està formada per 18.000 peces de ferro, s’aixeca sobre quatre pilars de grans dimensions
i quatre arcs enormes que s’hi recolzen. L’estructura de la planta rectangular. Els
progressos de la siderúrgia al segle XIX i la resistència dels nous materials van possibilitar
una construcció com la Torre Eiffel. L’entremat de bigues és per la necessitat de donar
estabilitat a la torre enfront dels vents, considerada com un prototip de simetria.
Espai exterior i interior
Les seves característiques la fan impossible diferenciar de l’interior i l’exterior.
Els quatre pilars, situats en el vèrtexs d’un rectangle, a mesura que s’alcen es corben cap
a l’interior per unir-se en un únic element; potencia la sensació de verticalitat.
Consta de tres plataformes, l’última és un mirador envoltat de vidres.
Estil
En el segle XIX es una revolució arquitectònica, motivada per la Revolució Industrial,
comportarà l’ús de nous materials (ferro, acer,...), afavorida per la ideologia racionalista de
les classes dirigents. Els enginyers utilitzaven nous materials – Els arquitectes utilitzaven
els tradicionals.
Interpretació
Contingut i significació
És considera el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica
Símbol de l’Exposició Universal de París del 1889, per commemorar el centenari de la
Revolució Francesa.
Edifici és de caràcter públic, té a la vista de tothom la seva estructura moderna i deixa a
veure el progrés de la tècnica.
Valors arrelats a la societat en la burgesia francesa de l’època.
