Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


torre Eiffel análisis, Esquemas y mapas conceptuales de Historia Moderna

mapa conceptual de la torre Eiffel

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2018/2019

Subido el 16/10/2019

gloria-palau
gloria-palau 🇪🇸

5

(1)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
La Torre Eiel
Catalogació
- Títol: Torre Eiffel
- Autor: Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 1832 –
París, 1923)
- Cronologia: 1857-1889
- Tipologia: monument commemoratiu
- Material: ferro forjat
- Sistema constructiu: noves tècniques i materials
industrials
- Estil: arquitectura del ferro
- Localització: Champs de Mars (París)
Biografia de l’autor
Alexandra Gustave Eiffel va néixer a Dijon, França,
el 15 de desembre de 1832. Va ser un famós
arquitecte i enginyer francès, especialista en
estructures metàl·liques, graduat a l’escola d’Arts i Oficis de París al 1855.
Al 1867 va fundar la consultora i constructora Eiffel et Cie., i va utilitzar els seus
coneixements per desenvolupar arriscades construccions amb ferro com el cas
d’aquesta torre, que s’ha convertit en el símbol més conegut de la capital francesa.
Context històric i cultural
Durant el primer terç del segle XIX, destaca l’impuls de la Revolució Industrial la qual va
comportar diversos canvis: una nova estructura social i econòmica, noves indústries i la
consolidació d’altres com la siderúrgica, amb la qual es va fer possible la construcció de la
torre. Entre 1830 i 1848 van tenir lloc les grans revolucions liberals, i al 1850 es va iniciar un
nou cicle revolucionari obrerista. Al 1889, coincidint amb el centenari de la Revolució
francesa, es va celebrar a París l’Exposició Universal on va destacar la torre, que servia
d’entrada a la fira.
Estil
La torre pertany a l’estil de l’arquitectura del ferro, caracteritzada per donar importància a la
recerca de solucions pels nous problemes constructius ( ponts, naus industrials, etc.).
Aquest tipus d’arquitectura utilitza el ferro de forma massiva i no es focalitza en el sentit
estètic, sinó en el caràcter funcional de l’obra.
Gloria Palau 2bB
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga torre Eiffel análisis y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

La Torre Eiffel

  • **Catalogació
  • Títol:** Torre Eiffel - Autor: Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 1832 – París, 1923) - Cronologia: 1857- - Tipologia: monument commemoratiu - Material: ferro forjat - Sistema constructiu: noves tècniques i materials industrials - Estil: arquitectura del ferro - Localització: Champs de Mars (París)
  • Biografia de l’autor

Alexandra Gustave Eiffel va néixer a Dijon, França, el 15 de desembre de 1832. Va ser un famós arquitecte i enginyer francès, especialista en estructures metàl·liques, graduat a l’escola d’Arts i Oficis de París al 1855. Al 1867 va fundar la consultora i constructora Eiffel et Cie ., i va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions amb ferro com el cas d’aquesta torre, que s’ha convertit en el símbol més conegut de la capital francesa.

  • Context històric i cultural Durant el primer terç del segle XIX, destaca l’impuls de la Revolució Industrial la qual va comportar diversos canvis: una nova estructura social i econòmica, noves indústries i la consolidació d’altres com la siderúrgica, amb la qual es va fer possible la construcció de la torre. Entre 1830 i 1848 van tenir lloc les grans revolucions liberals, i al 1850 es va iniciar un nou cicle revolucionari obrerista. Al 1889, coincidint amb el centenari de la Revolució francesa, es va celebrar a París l’Exposició Universal on va destacar la torre, que servia d’entrada a la fira.
  • Estil La torre pertany a l’estil de l’arquitectura del ferro, caracteritzada per donar importància a la recerca de solucions pels nous problemes constructius ( ponts, naus industrials, etc.). Aquest tipus d’arquitectura utilitza el ferro de forma massiva i no es focalitza en el sentit estètic, sinó en el caràcter funcional de l’obra.

Van començar a proliferar els hivernacles, pavellons de les exposicions, centres comercials, entre altres construccions gràcies a l’ús del ferro, vidre, acer i formigó. Destaca l’aparició de l’enginyer, una nova figura professional que tenia com a objectiu la precisió cultural, i alguns arquitectes que acceptaren la incorporació del nou material els hi van prendre l’exclusivitat als enginyers.

  • Anàlisi formal
  • Elements de sustentació i sustentats La base de la torre està formada per quatre arcs enormes que reparteixen el pes de l’estructura superior. Presenta una forma piramidal, dividida en quatre parts separades per tres plataformes, potenciant la sensació de verticalitat.

El primer bloc fa les funcions de base: de planta rectangular, esta formada per 4 grans pilars inclinats. A sobre d’aquesta planta rectangular s’aixequen unes altres quatre potes inclinades lleugerament cap endins, que arriben fins la segona plataforma. Més amunt els pilars es troben i arriben fins a un mirador situat a 274m d’alçada.

Espai exterior i interior

La torre està construïda amb més de 18.000 peces de ferro encreuades i agafades amb més de 2,5 milions de cargols, arribant als 324m d’alçada. Mancada d’elements decoratius, la torre té una estètica en què el ferro es llueix. A l’extrem més alt es troba l’antena de ràdio (afegida posteriorment), i una estació meteorològica. Els quatre costats de la torre són idèntics, un prototipus de simetria que dona una aparença calidoscòpica, i les línies corbes que presenta la fan resistent a la força del vent. A més, de nit la torre es il·luminada per 352 projectors.

Al seu interior hi ha escales i ascensors, que permeten accedir a les tres plataformes on es troben els miradors, així com també restaurants, botigues i fins i tot un museu que ocupa les dues plataformes inferiors. Aquests establiments van incrementar el seu pes inicial, transformat en unes 10.100 tones.

  • Entorn i integració urbanística

És el monu ment més alt de