Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Forces centrals, Apuntes de Física

Asignatura: Fisica i, Profesor: Marcel Porta, Carrera: Enginyeria Química, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 25/09/2008

robbinrhb
robbinrhb 🇪🇸

3.9

(152)

44 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Forces centrals (1)
Forces Centrals
Sistema de 2 cossos: En general ja està estudiat
doncs hem vist un sistema de N partícules i podem fer N=2.
Les posicions de les dues partícules son i
Podem definir:
Posició del CM
Posició relativa de la partícula 1 respecte a la 2
Les velocitats i acceleracions es dedueixen fàcilment
1
r
ur
2
r
ur
CM
R
ur
m
2
m
1
r
ur
2
r
ur
1122
12
CM
mrmr
R
mm
+
=+
urur
ur
12
aaa
=−
ruruur
1122
12
CM
mvmv
Vmm
+
=+
uruur
ur
1122
12
CM
mama
Amm
+
=+
uruur
ur
12
vvv
=−
ruruur
12
rrr
=−
rurur
Les expressions inverses son fàcils d’obtenir
2
1
12
1
2
12
CM
CM
m
rRr
mm
m
rRr
mm
=+
+
=−
+
ururr
ururr
2
1
12
1
2
12
CM
CM
m
vVv
mm
m
vVv
mm
=+
+
=−
+
ururr
uururr
1221
11112222
1212
;;
CMCM
mmmm
FmamAaFmamAa
mmmm
==+==−
++
uurururruuruururr
2
1
12
1
2
12
CM
CM
m
aAa
mm
m
aAa
mm
=+
+
=−
+
ururr
uururr
1212
()
CM
CM
total
FFmmA
MA
+=+
=
uuruurur
ur
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Forces centrals y más Apuntes en PDF de Física solo en Docsity!

Forces Centrals

Sistema de 2 cossos: En general ja està estudiat

doncs hem vist un sistema de N partícules i podem fer N=2.

Les posicions de les dues partícules son i

Podem definir:

Posició del CM

Posició relativa de la partícula 1 respecte a la 2

Les velocitats i acceleracions es dedueixen fàcilment

r 1

ur

r 2

ur

R CM

ur

m 1

m 2

r 1

ur

r 2

ur

1 1 2 2

1 2

CM

m r m r R m m

=

ur ur ur

a = a 1 −a 2

r ur uur 1 1 2 2

1 2

CM

m v m v V m m

=

ur uur ur 1 1 2 2

1 2

CM

m a m a A m m

=

ur uur ur v = v 1 −v 2

r ur uur

r = r 1 −r 2

r ur ur

Les expressions inverses son fàcils d’obtenir

2 1 1 2

1 2 1 2

CM

CM

m r R r m m

m r R r m m

ur ur r

ur ur r

2 1 1 2

1 2 1 2

CM

CM

m v V v m m

m v V v m m

ur ur r

uur ur r

1 2 2 1 1 1 1 1 2 2 2 2 1 2 1 2

CM ; CM ;

m m m m F m a m A a F m a m A a m m m m

uur ur ur r uur uur ur r

2 1 1 2

1 2 1 2

CM

CM

m a A a m m

m a A a m m

ur ur r

uur ur r

1 2 (^1 2 )^ CM

total^ CM

F F m m A

M A

uur uur ur

ur

Si només hi ha forces interiors:

També podem escriure: com

restant

F (^1) → 2 = F 12 i F (^2) → 1 =F 21

ur uur ur uur Ft = 0 ⇒ ACM = 0 ⇒ V (^) CM =cte

uur ur ur

m F 2 21 = m m a 2 1 1 i m F 1 12 = m m a 1 2 2

uur ur uur uur F 21 = − F 12 = Fint

uur uur uuur

( )

( )

( )

2 21 1 12 2 int 1 int 1 2 int 1 2 int 1 2 2 21 1 12 1 2 1 2 1 2

m F m F m F m F m m F m m F m m a m F m F m m a a m m a

− = + = +   ⇒^ +^ = − = − = (^)  

uuur uur uuur uuur uuur uuur r uuur uur ur uur r

1 2 int 1 2

m m F a a m m

= = μ

uuur r r

on m s’anomena massa reduïda

Si una de les masses (p.e. m 1 ) és molt més gran que l’altre , que és lo que

passa en el sistema Terra-Sol o protó-electró. Cas dels àtoms muònics

μ ≈m 2

2 2 2 1 2 2 2 2 1 1 2 2 1 2 1 2

c CM CM

m m E m v m v m m V v MV v m m

= + = + + = + μ

1 2 1 1 2 2 1 2 1 2

( ) CM CM CM CM

m m L r p r p m m R V r v R P r p m m

= × + × = + × + × = × + ×

ur ur uur ur uur ur ur r r ur ur r ur

Reducció al problema d’un cos

on

P = m v 1 1 + m v 2 2 = ( m 1 + m 2 )V CM = P CM i p = μ v

ur ur uur ur ur ur r

Si no hi ha forces externes, i en el sistema de referència del CM (^12)

E (^) c = μ v L = r × p = r × μ v

ur r ur r r

V (^) CM =cte

ur

Tot està referit solament a una partícula, l’altre és l’origen de coordenades. En un

sistema de partícules seguíem tenint N partícules referides al CM.

La integral en el primer tram és nul·la, i en el segon tenim F^ (^ ρ^ )^ ⋅^ d^ ρ^ =^ F^ (^ ρ^ )^ n^ ⋅^ d^ ρ^ = F^ (^ ρ^ )d ρ

ur ur r ur

2

1

r

r

V r − V r = F ρ d ρ

Observis que hem reduït la integral en l’espai de 3 dimensions a una integral en 1 dimensió.

L’origen de potencials es pot agafar en l’origen de coordenades, o en un altre lloc. En particular per

forces del tipus F(r) = k/r^2 , com pot ser la força gravitatòria o l’electrostàtica, convé agafar l’origen

de potencials en l’infinit, ja que si agafem el zero tenim:

2 2 0 0

( ) ( ) 0

i agafant l'infinit

r r^ r r k k k k k k k k k V r d V r d r r r

ρ ρ ρ ρ (^) ∞ ρ ρ

    = − = − −  = − = ∞ = − = − −  = − =     ∞

∫ ∫

Acabem de demostrar que per

2 1 2 1 2 0

( ) ( ) , per o

k k

F r V r k Gm m k q q

r r πε

Reducció a un moviment en el pla. En la transparència 9 de dinàmica es deia:

El vector posició i el vector velocitat determinen un pla, que conté a l’origen, el del paper. Si la força es radial també està en el paper El moment angular és perpendicular al paper i cap a dins El moment angular és perpendicular a la velocitat sempre La velocitat no pot sortir del paper, per tant la posició tampoc Si la força es radial el moviment és pla (passem de tres a dos dimensions) Les forces gravitatòries i electrostàtiques son radials

Les forces centrals ocasionen moviments plans, l’origen també està en el pla

Equacions del moviment sota forces centrals:

Es conserva el moment cinètic, en particular el mòdul L, i l’energia mecànica.

Fem servir coordenades polars. L’acceleració i la força son:

2 2 2 2 2 2

d r d dr d d a r n r r l dt dt dt dt dt

 (^)  θ (^)   (^)  (^)    θ (^)  θ  = (^)  − (^)    + (^)     +     ^ ^  ^ ^  ^  

r r r

F r( ) = F r n( )

ur r

De la 2ª equació de Newton

2 2

2

2 2 2

d r d m r F r dt dt

dr d d m r r dt dt dt

θ

θ θ

 ^ 

 −^   =^ 

 ^ ^  

    +^  =

 ^  ^   

Observis com tenim un sistema diferencial de 2 equacions amb 2 incògnites

necessitarem 4 condicions inicials.

Sabem que , la segona equació

diferencial no és res més que L = cte. Com

r t ( ) i θ ( )t

2 2 2 2 (^0 )

d dL d d dr d d L mr mr m r r dt dt dt dt dt dt dt

θ (^)  θ (^)   θ θ  = ⇒ = = (^)   = (^)  +    (^)  

0

( ) 2 2 2 2 0 2 0 0

( ) ( ) ( ) ( )

t t t

t t

d d L L dt L dt L dt mr L d d t dt dt mr m r t m r t m r t

θ

θ

θ θ θ θ θ θ

= =

= ⇒ = ⇒ = ⇒ = ⇒ = + ∫ ∫ ∫

Per trobar r(t) primer veiem que 2 2 2 2 2 2 1 2 1 1 2 ( ) ( ) 2 2 2

dr d dr d dr d v n r l v v v r E mv V r m mr V r dt dt dt dt dt dt

θ (^)    θ (^)     θ  = + ⇒ = ⋅ = (^)   + (^)   ⇒ = + = (^)   + (^)   +        

r r r r r

Anàlisi gràfic de l’energia

Encara que estem davant d’un problema de 2 cossos en l’espai, hem pogut reduir- lo a un problema

d’una partícula tan sols en una dimensió. Ha calgut introduir els conceptes de:

Massa reduïda : Potencial efectiu :

L’origen de coordenades és l’altre partícula. Tot el sistema és mou com el CM. L’origen de

potencials està en l’infinit

Si k > 0 es tracta de una força repulsiva, el potencial és sempre positiu

Si k < 0 es tracta d’una força atractiva, el potencial és sempre negatiu

Si k = 0, no hi ha força i el moviment és rectilini ja que és constant. Aquest cas no l’estudiem.

Al potencial cal sumar- li el terme centrífug que és sempre positiu.

Observis que tendeix cap a infinit quan r tendeix cap a zero d’una manera més ràpida que

el potencial. Per tant el potencial efectiu és sempre positiu a distanciés suficientment

curtes de l’origen de coordenades.

Per lo contrari per domina el terme del potencial , i el potencial efectiu serà positiu o

negatiu, segons sigui k, a distàncies grans de l’origen de coordenades, però sempre tendirà cap a

zero.

Com és la distància a l’origen no te sentit valors negatius

2 ( ) (^2) 2

ef

k L V r r mr

= +

1 2

1 2

m m

m m

μ =

v

r

2

2 2

L

(^2) mr

2 2

L

mr

r → ∞

Vef ( )r → +∞

k r

r = r

r

distància

energia

Anàlisi gràfic de l’energia per forces repulsives k > 0

Anàlisi gràfic de l’energia per forces atractives k < 0

distància

Una corba és positiva i l’altre negativa

L’energia és positiva a petites distàncies i negativa a distàncies grans

La partícula pot tenir energies positives, negatives i zero.

Si E es positiva o zero, la partícula es mou des de l’infinit fins a un punt de retrocés. Distància mínima a l’origen. Les trajectòries son hipèrboles ( E > 0) o paràboles ( E = 0)

L’energia no pot ser inferior a un valor mínim Emin

Per 0 > E > Emin el moviment està acotar entre un mínim i un màxim

Les dues corbes son positives sempre

L’energia no es fa mai negativa

La partícula només pot tenir E > 0

La partícula es mou des de l’infinit fins a un punt de retrocés. Distància mínima a l’origen

Les trajectòries son hipèrboles

2

c

m

T r

k

D’aquesta relació surt la tercera llei de Kepler. Pels planetes al voltant del Sol, la força d’atracció

val

2 2

sol planeta^1 sol planeta

M m F G F k k GM m r r

= − ⇒ = − ⇒ =

Per tant

2

orbita planeta sol

T r

GM

Si k < 0 i 0 > E > Emi n, hi ha dos valors de r, un màxim i un mínim. L’òrbita està acotada per

aquests dos valors. Es tracta d’una el·lipse. S’anomena excentricitat de l’el·lipse a

max min

max

r r

r

ε

Realment els planetes no fan òrbites circulars, son el·lipses amb excentricitat molt petita. Els

planetes estan molt a prop del mínim d’energia.

La 3ª llei de Kepler es exacta si en lloc d’escriure ròrbita-planeta posem

Que és la mida del semi- eix més gran de l’el·lipse

2

r max rmin a

=

L’àtom de Bohr

L’electró gira al voltant del protó amb una òrbita circular degut a una força atractiva

qulombiana que val: amb

2 2 19 12 12 2 (^0 ) 0

C

, 1.60 10 C i 8.85 10 2.31 10 Nm 4 Nm

e k e ε k πε

− − − = = × = × ⇒ = ×

k k F r V r r r

31 1836 9.11 10 Kg 1836 1837

e p e p e e e e p

m M m M m m m m M

μ

− = × = ⇒ = = ≈

Condició de quantificació del moment

angular

34 , 1,2,3.... 1.055 10 Js 2 2

h h L n n π π

− = = = ×

En general , per a una òrbita circular

2 2 centrípeta

k

m r F F

r

2

L = mr θ &

2 2 2 2 2 2 3 2 4 2 4

k L ( h / 2 ) ( h/ 2 )

n r n

mr m r m r mk

2 2 2 2

2 2 2 2 2 2 2 2

18 2 2 2 2

2 ( / 2 ) (^ / 2^ ) 2 ( / 2 )

2.18 10 J ;

n

n f i i f

L k n h k mk

E E

mr r h h h n

m n n

mk mk

h

E R E E E R

n n n n

π π^ π

⇒ = − × = − ∆ = − = =  − 

Formula de Balmer