






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Fisica i, Profesor: Marcel Porta, Carrera: Enginyeria Química, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







d’equilibri, x representa l’allargament respecte a la posició d’equilibri.
donada per f(x) = -k(x-x 0 ) on x 0 és la posició del punt d’equilibri.
L’energia potencial serà V(x) = -1/2 kx 2
agafant un origen de temps apropiat
f
dx F bv b dt
= − = −
Matemàtiques: Concepte d’equació diferencial.
La incògnita no és un número, és una funció i intervenen derivades
Equació diferencial d’ordre n (derivada més gran), primer grau (només potencies de
primer grau:
son funciones conegudes.
Teorema : El conjunt de solucions d’una equació diferencial homogènia forma un espai
vectorial de dimensió l’ordre de l’equació amb les operacions suma de funcions i
producte per un número
Demostració: Si son solució, també ho es
Si és solució i C és qualsevol constant, també ho es
0 també es solució
Existeix element invers, de
Es compleixen les propietats commutativa, associativa i distributiva
2
2
( ) ( ( ))
d x t m f x t dt
=
1 2 2 1 1 2 2 2 2 1 0
( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ......... ( ) ( ) ( ) ( ) ( )
n n n n (^) n n (^) n n n
d x t d x t d x t d x t dx t a t a t a t a t a t a t x t b t dt dt dt dt dt
− −
ak ( ) it b t( )
x 1 ( ) it x 2 ( )t x 1 ( )t^ +x 2 ( )t
x t ( ) → −x t( )
A > 0; − A ≤ x t( ) ≤ A
Qualsevol solució es podrà escriure com
Una altre manera d’escriure-ho. Recordem que
Fem
Anàlogament
x t( ) = C 1 cos ω t +C 2 sin ω t
cos (^) ( α + ϕ (^) )= cos α cos ϕ −sin α sin ϕ
α = ω t , C 1 = A cos ϕ i C 2 = A sin ϕ x t( ) = A cos ( ω t + ϕ )
sin (^) ( α + ϕ (^) ) = sin α cos ϕ + cos α sin ϕ α ; = ω t C , 2 = A cos ϕ i C 1 = A sin ϕ ; x t( ) = A sin( ω t+ ϕ )
En el primer cas
En el segon cas
2 1 2 2 1 1 1 1 1
−
1 1 1 1 2 1 2 2 1
s s s c
− −
Moviment periòdic/repetitiu.
Nomenclatura:
Amplitud: A màxima separació de la posició d’equilibri
Pulsació: relacionada amb el període i la freqüència
si T es el període, temps que triga en repetir-se el moviment.
x t( + T ) = A cos (^) ( ω ( t + T ) + ϕ (^) ) = A cos( ω t + ω T + ϕ )
x t( ) = C 1 cos ω t +C 2 sin ω t
ω
Anàlisis del moviment 2
2
2 T 2 T
π ω π ω
= ⇒ = (^) Dimensions (^) [ T (^) ] = T ;[ ω (^) ] = T−^1
freqüència
1
2
f T
ω ν π
= = = Dimensions^ [^ ]^ [^ ]^
1 f ν T
− = =
Observis que 1 2 2
k m k T f m k m
ω π ν π
= ⇒ = ⇒ = =
Consideracions energètiques.
2 2 2
2 2 2 2 2 2
2 2 2
c
total c c
Moviment circular uniforme i moviment harmònic simple
θ
θ θ (^) θ
El pèndul simple
del fil. Com a resultant només força tangencial θ
1 2 ; 2
k g L g T m L g L
ω π ν π
= = ⇒ = =
f = −mg sin θ
L
Mg
El pèndul físic
El sòlid es pot moure al voltant del punt fix, de fet gira al voltant d’un eix que passa pel punt fix i és perpendicular a la vertical.
N = I α
θ
Mg
moviment haurà de ser:. Com
En l’aproximació d’oscil·lacions petites. Per tant
2
sin sin (^2)
d N Mgd Mgd I dt
θ = − θ ⇒ θ =
sin θ = θ
2
2
d Mgd
dt I
k
M
θ = − θ = − θ
Noteu que l’angle que fan d i Mg és π − θ
La freqüència angular (que no la velocitat angular) serà
Oscil·lacions d’una barra de massa M i longitud L que penja a una distància d del CM.
2 2 2 2 2 2
2 2
CM ps CM
gd I ML I I Md ML Md M L d
L d
ω
0
0,
0,
0,
0,
1
1,
1,
t = 0 ⇒ x (0)= C 1 +C 2
Observis que tendeix cap a 0 més ràpidament que per tant per t gran
x ( t), com a màxim només es fa zero un cop.
( )t e
− γ − φ
( )t e
− γ + φ -1,
-0,
-0,
-0,
-0,
0
0,
0,
k = 1, m = 1, b = 3, C 1 = 0.3, C 2 = 1 k = 1, m = 1, b = 3, C 1 = 0.3, C 2 = − 1
2 b = 4 km
( ) ( ) ( ) (^1 )
t t x t C e C e
− γ + φ − γ − φ = +
MOVIMENT HARMÒNIC CRÍTICAMENT ESMORTEÏT
( )t e
− γ + φ
k = 1, m = 1, b = 2, C 1 = 0.3, C 2 = − 1
-2,
-1,
-0,
0
0,
1
1,
0
0,
1
1,
2
2,
3
3,
k = 1, m = 1, b = 2, C 1 = 0.3, C 2 = 1
2 MOVIMENT HARMÒNIC MOLT ESMORTEÏT (fregament gran) b > 4 km
. Per , per ( ) ( ) ( ) (^1 )
t t x t C e C e
− γ + φ − γ − φ = + t^ → ∞ ⇒^ x(^ ∞ →)^0
( ) ( ) ( ) (^1 )
t t x t C e C e
− γ + φ − γ − φ = +
( ) ( 1 2 ) (^). Per , per t → ∞ ⇒ x ( ∞ →) 0
t x t C C t e
− γ = + (^) t = 0 ⇒ x (0)=C 1
Observis que tendeix cap a 0 més ràpidament que tendeix cap a infinit. Com a màxim la recta només es fa zero en un punt, i per tant x(t) només s’anul·la un cop.
t e
− γ
Observis que els valors de A i a NO tenen res a veure amb les condicions inicials, estan relacionats amb la força externa.
La solució serà per tant , on hem vist que la solució de la homogènia sempre tendeix cap a zero. Transcorregut suficient temps , i tenim un moviment harmònic simple de pulsació la de la força externa i d’amplitud A.
x (^) p ( )t = A sin( ω (^) f t − α ) +xh ( ;t C 1 , C 2 )
A més de les forces s’introdueix una força externa depenent del temps normalment
2
2 ( ),
d x dx m b kx F t dt dt
− kx i −bv^ +^ +^ =
Les solucions no formen espai vectorial. Es fàcil veure que restant dues solucions s’obté una solució de l’equació homogènia. La solució es pot escriure (^) { x t( ) (^) } = x (^) p ( )t +{ x (^) h( ,t C 1 , C 2 )}
( )
2 2 0
2 2 2 2 2 0
e f
f f f
x (^) p ( )t ≈ A sin( ω (^) ft− α )
Observis que si g és petita i el valor de l’amplitud tendeix cap a infinit. A aquest fet se li diu ressonància.
(^2) f = −kx 1 ( ) ( ) 2
V x ≈ V a + k x −a
2 3 2 3 2 3
( ) 1 ( ) 1 ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) 2 3! a a (^) a a
dV x d V x d V x V x V x a x a x a dx dx dx
^ ^ = + (^) − + (^) − + (^) − + (^)
K
2 2 2 2 2
1 ( ) ( ) ( ) ( ) 0 2
a amb a a
d V x d V x V x V x a dx dx
≈ + (^) − (^) > 2 ^
2 0
( )
x a
d V x k dx (^) = =
= (^)