¡Descarga Hablame a los ojos y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Interrogants reflexius per la construcció d’idees al
voltant de la identitat professional de l’educador/a social
Háblame a los ojos; Pepita Cedillo
- Quins elements de la trajectòria personal dels protagonistes han estat centrals en la construcció de la seva identitat?
La identitat personal d’una persona està composta per petites identitats, pel trencament d’interrogants, per experiències que anem acumulant al llarg de la vida, per percepcions i visons dels altres que ens influencien... la identitat l’anem construint al llarg de la vida, per tant, és canviant i variable, al mateix temps, és única, exclusiva i intransferible.
A partir d’aquesta petita aproximació al concepte i a la idea d’identitat faré esment de les “coses” que l’escriptora explica i que considero que han estat protagonistes en la construcció i la modificació de la seva identitat.
En el llibre, on P.Cedillo explica les seves experiències com a persona sorda, podem veure com influeixen el seu “projecte” d’identitat personal les relacions amb els iguals; les relacions i experiències amb els altres (oients); experiències negatives sobretot en la infància; la Llengua de Signes com a llenguatge i com a element de comunicació; la crisi que va patir plantejant-se i trencant interrogants; la visió vers la sordesa que té la societat; la lectura com a porta oberta al món; la informació de l’entorn...
La infantesa és l’etapa on es desenvolupa la personalitat i les capacitats intel·lectuals , és per això, que és important que el nen o nena tingui un contacte directe amb l’entorn i que gaudeixi de relacions socials i, alhora, d’una bona educació.
En aquest cas, la protagonista té una manca de relació amb l’entorn a causa de que va en un col·legi d’oients on l’única comunicació és la verbal i ella, al ser sorda, no rep aquesta comunicació. Degut a aquesta
falta de comprensió Pepita experimenta un aïllament on no rep amb claredat la informació adequada per desenvolupar-se.
La seva identitat de sorda es veu reprimida entre el món dels oients perquè quan diu que no entén alguna cosa els oients mostren avorriment, cansament, mal humor... aleshores ella crea una estratègia per evitar conductes que la reprimeixen, la fan sentir ridícula i menyspreada: prefereix mentir dient que ho entén tot, abans de dir la veritat i enfrontar-se amb les seves dificultats de comprensió que comporten respostes desagradables per part dels oients: “...La sordera, al ser invisible, posibilita esconder la incomprensión” p.29. Amaga la seva realitat de sorda fent-se mal inconscientment perquè perd informació i no té elements de comprensió del món que l’envolta.
Per tant, no pot mostrar-se transparent als altres perquè experimenta sensacions que no li agraden ella diu que “...No quiero dar lástima ni ser una pesada. No quiero un trato diferente ni caritativo. No quiero ser inferior. No quiero ser rechazada. Quiero ser igual que las demás...” p.23. Vol sentir-se agust amb un entorn que no entén, on les seves companyes no són les seves iguals i el món del so no comprèn el món del silenci.
Pepita no es dóna per vençuda perquè és lluitadora. Ella vol comprendre el seu entorn, a les seves companyes i a les mestres, vol adaptar-se als oients. “...Todo mi interés surge porque me siento constantmente frustrada al no poder participar plenamente en las conversaciones con mis compañeras oyentes” p.52 per això intenta practicar la veu jugant amb l’audiòfon i escoltant-se a ella mateixa per practicar la comprensió.
La lectura és una via d’accés al món perquè t’explica i et narra converses, experiències, situacions, cultures, persones, ambients, èpoques, històries... et permet interpretar i imaginar escenes, moviments, accions... et fa reflexionar i pensar amb el contingut. És una manera d’enriquir-te personalment aprenent i absorbint nous coneixements. Amb ella podem trobar satisfacció, un lloc on refugiar- nos, una manera de relaxar-nos...
compañeros sordos para vivir y, en definitiva, tener un lugar en la sociedad”p.43-
Per altra banda la llengua de signes configura la identitat de Pepita Cedillo. La utilització, comprensió i necessitat de la llengua de signes la configura com a persona sorda. Si no pogués gaudir de la LSC no podria configurar-se el seu propi “jo” perquè aquest està configurat per les influències dels altres i per la visió d’ella mateixa, sense mecanisme de comunicació no tindria contacte amb l’entorn, no podria rebre influències ni influenciar als altres, estaria tancada en un món visual on la realitat seria la que ella mateixa veiés i interpretés.
El que ajuda a la protagonista és el fet de parlar amb persones que l’entenen i la reconeixen tal i com és, ja que, al llarg de la seva vida s’havia sentit incompresa i poc valorada.
L’escriptura pot servir com a mètode de reflexió personal i, en certa manera, d’autoajuda perquè possibilita abocar les pors, els neguits, els dolors, les inquietuds, les vivències... t’ajuda a veure errors i a pensar sobre com i qui ets.
A l’autora l’escriptura la va ajudar a profunditzar la seva identitat plasmant els seus sentiments i pensaments sobre ella mateixa i sobre les relacions amb els altres.
La relació amb els iguals també és un element a tenir en compte alhora de desenvolupar la identitat personal perquè permet desenvolupar-te i relacionar-te compartint experiències i intercanviant punts de vista...
En el cas de l’escriptora del llibre “Háblame a los ojos”, la seva germana Mar és el primer contacte que té amb persones sordes, amb els seus “iguals”. Quan de petita assisteix a l’escola d’oients la via d’escapament és la seva germana perquè amb ella es distreu entenent-la perfectament per mitjà de la LSC, ella li explica les experiències diàries que té amb el contacte amb companyes sordes. Amb ella comparteix inquietuds i preguntes. Se sent còmode, respectada, apreciada, estimada, segura, confiada, tranquil·la quan parla i està amb la seva germana.
Per altra banda, quan de gran assisteix a l’Associació de Sords, trenca amb l’estat de frustració i ansietat que experimentava de petita al mantenir contacte diari amb oients. Amb els sords pot compartir experiències molt similars, comparteix neguits, escolta i l’escolten, pot mantenir una conversa amb tranquil·litat, pot mostrar la seva intel·ligència sense cap tipus d’entrebanc. Amb els companys i companyes sords/es troba un espai de relació i desenvolupament on se sent lliure i on s’enriqueix. “...Esta noche he vivido como si hubiera asistido a un banquete de dioses, donde podía disfrutar diversos platos, cada uno con su manjar de información, entre los cuales yo podía decidir, en cada momento, el que me apetecía comer. Y he comido muchos y muy variados platos apetitosos que no engordan sino que alimentan al espíritu”p.
Per tant, els amics i amigues de Pepita C. Li ajuden a formar la seva identitat proporcionant-li vincles afectius i confiança.
Les crisis personals poden ser moments que experimentem un canvi o una modificació de la nostre identitat. Són moments on ens qüestionem la nostre identitat, on ens formulem preguntes i se’ns trenquen esquemes_. “...Las constantes preguntas que se me plantearon y que me sigo planteando, sobre todo los porqués, me ayudaron a escucharme, a descubrirme y a aceptarme tal como soy”p._
En el període que pateix aquesta crisi se’n adona de que les mirades, els prejudicis, les percepcions de la societat oient li afecten més del que creia. Se’n adona de que la limiten i li posen obstacles. La influència dels altres vers la seva sordesa li afecta directament a la seva identitat personal, a la seva pròpia visió del “jo”. Aleshores, en el moment que pateix aquesta crisi veu com ella se sent molt més còmode tractant amb els seus iguals, veu com l’escola d’oients va fer que afluixes el seu ritme escolar... veu com li afecten els comentaris dels altres: una professora li va dir que no podria treballar perquè era sorda i això va fer que li canviés la visió de futur, autolimitant-se; els altres creuen que els sords parlen per parlar com si fossin lloros, aleshores reacciona i comença a pensar com mai.
Per altra banda trobem el paper dels cosins/es i els tiets/es amb els quals no té una bona relació perquè quan es troben no entén el que parlen i no se sent còmode.
En un moment del llibre fa esment de la sobreprotecció de les famílies cap a les persones sordes “Nuestras madres se han acostumbrado a que dependamos de ellas. Perder esa dependencia para ellas es dejar de saber cómo viven y cómo se desenvuelven sus hijos. Parece contradictorio. La meta deseada de los padres es que sus hijos, el día de mañana, sean lo más independientes posible y lo que ocurre realmente, después de haber convivido juntos, día a día, no coincide con el deseo inicial. Les cuesta mucho porque supone cambiar, construir y acomodarse a otro tipo de vida. Ellos sienten que pierden algo y siempre se pierde algo cuando se quiere alcanzar otra forma de vivir” p.280-281. La sobreprotecció impedeix el desenvolupament de capacitats i límits, d’estratègies i metes, d’entrebancs i contratemps... però els pares i mares, i en general, familiars de persones amb discapacitat tendeixen a sobreprotegir per evitar que el nen/a pateixi.
La Universitat és el camí cap a la vida professional i un lloc de socialització i aprenentatge.
Cedillo entra a estudiar a la universitat perquè vol dedicar-se a l’educació. El seu pas per la Universitat fa que revisqui experiències amb oients que recorden a les males vivències de la seva infància: a la mala comunicació; la sobreprotecció d’algunes companyes... Això provoca que tingui una visió crítica i més endavant li ajuda a conformar la seva identitat professional.
La feina ajuda a configurar la identitat personal d’una persona perquè fa que ens sentim realitzats i útils. La feina indirectament pot arribar a pujar l’autoestima d’una persona al veure que és vàlida i eficient en la realització del treball.
La protagonista quan obté un lloc de treball per primer cop se sent neguitosa i insegura, no sap què li espera ni com se’n sortirà. S’acaba
adaptant molt bé al lloc de treball que li ofereix la ONCE i això fa que se senti bé amb ella mateixa perquè veu que pot tirar endavant i fer bé la feina que li pertoca. En la primera feina, caldria afegir, que té una relació d’aprenentatge recíproc amb una companya de feina, concretament, amb l’assistenta social que l’ajuda a desenvolupar bé el seu treball i Pepita li explica coses de la sordesa que ella no sap.
En el llibre Cedillo explica que hi ha oients que pensen que els nois i noies sords/es no poden optar a un lloc de treball, que no poden aspirar a arribar a ser allò que desitgen perquè tenen una limitació. Això fa reflexionar a l’autora perquè ella se n’ha sortit i perquè no veu que la sordesa sigui cap impediment per res. Quan més endavant és professora de nens i nenes sordes el que intenta és treure’ls-hi la idea del cap perquè l’única cosa que els aporten els rumors dels oients és una autoestima baixa, inseguretat, por i malestar. És per això que vol fer sortides amb els nens i nenes a lloc de treball on hi hagi treballadors/es sords/es per demostrar que tot el que es proposin ho podran aconseguir.
Les tecnologies de la comunicació i la informació cada cop avancen més i no només se’ls dóna un ús per complaure a la població, sinó que últimament s’estan aplicant a la vida diària per ajudar i facilitar el desenvolupament a persones que tenen dificultats.
L’autora del llibre fa esment d’algunes ajudes tècniques com el timbre lluminós o el fax com a substitut del telèfon. Aquestes ajudes permeten que la persona pugui ser més independent i autònoma sense necessitat d’una segona persona per realitzar tasques de la vida diària. Faig esment d’això perquè considero que forma part de la identitat d’una persona sorda.
Per concloure, podríem dir que la identitat personal de la protagonista i escriptora del llibre es veu modificada al llarg dels anys, podem veure un “abans” i un “després”: Abans, de petita, era influenciada fàcilment per els comentaris, les mirades i les percepcions dels oients en vers la seva sordesa la qual cosa li produïa tristesa, frustració, angoixa, neguit, repressió. El contacte amb els oients va influenciar-li de manera negativa tancant-la en una bombolla, mancant-li relacions
identitat personal, alhora, s’ha de tenir en compte, que una identitat influeix a l’altra i a l’inversa perquè van estretament relacionades.
Caldria destacar que malgrat tinguis una identitat personal configurada aquesta no deixarà de créixer i de patir modificacions. En l’àmbit professional una persona s’ha de posicionar de forma que aprengui a ensenyar i ensenyi a aprendre. Com ve diu Pepita ella no sabia ser mestre, sinó que ha anat aprenent a ser-ho per mitjà de l’interés per aprendre i la motivació per realitzar la seva tasca docent de la millor manera possible: “...no ha significado que sepa ser maestra, aunque me elogien. Y he ido aprendiendo al consultar libros, comentándolos con Ramiro y con otras personas, asistiendo a conferencias... Y aún continúo aprendiendo”. p.
En aquest cas, Pepita Cedillo configura la seva identitat professional a partir d’experiències pròpies, de l’autoconeixement, de les ganes d’aprendre i entendre l’entorn, utilitza l’empatia per comprendre als altres i poder fer una tasca educativa adient a les característiques de cada alumne, li dóna importància al diàleg, al contacte amb altres professionals...
Les experiències personals ajuden a l’escriptora i protagonista del llibre a tenir en compte els errors que els mestres van tenir amb ella. Intenta fer veure als seus alumnes/as ue tenen moltes capacitats per entrar en el món laboral, que no hi ha limitacions només quelles que un/a mateix/a es posa; procura que la lectura labial no sigui un mètode de
comprensió bàsic sinó que per mitjà de la motivació dels nens/es adquireixen les capacitats orals per poder desenvolupar-se millor al llarg de la seva vida.
Estem en constant aprenentatge, ens hem d’anar reciclant i interessant per ampliar els nostres coneixements i per ser eficients en la nostre feina. Per això és interessant que ens formem i ens informem sobre aquells temes que potser desconeixem o que simplement considerem que podem enriquir-nos més. L’educadora i autora del llibre ho plasma en aquest fragment: “Quiero conocer cuáles son sus intereses como
adolescentes. Busco libros que traten sobre la adolescencia para que me ayuden a entender los problemas que surgen, comprenderles un poco mas y, posteriormente, programar las actividades de otra manera.” p.
L’escrpitora anomena el diàleg com a punt a destacar per a configurar la seva identitat professional, ja que, aquest permet expressar els teus coneixements, els teus dubtes, les teves inquietuds, els teus problemes a una altra persona que t’escoltarà i podrà ajudar-te, al mateix temps, el diàleg és una forma d’escoltar-te i reflexionar sobre un mateix: “Con el tiempo fui descubriendo la importancia del diálogo. Yo tenía experiencia de dialogar con otras personas pero notaba que la escucha era diferente. Así fui aprendiendo a escuchar de otra manera y se me fueron abriendo nuevas perspectivas en mi trabajo docente, con los alumnos y alumnas, con otras personas y conmigo misma”. p.108. El diàleg a ella, li va permetre escoltar als altres interioritzant el que li deien.
El diàleg intern també és un element indispensable per a conformar la identitat professional. Cedillo reflexiona constantment i es pregunta a ella mateixa què pot millorar, com ho pot fer, com pot afrontar-se a “x” situació... busca respostes a interrogants que li sorgeixen a mesura que va realitzant la seva tasca professional.
El diàleg i el contacte amb altres professionals també contribueix a enriquir-te i a créixer com a professional. P.Cedillo utilitzava freqüentment la comunicació per buscar solucions, resoldre dubtes, obtenir altres punts de vista... d’una manera recíproca.
A continuació un fragment del llibre on es pot apreciar que la interacció entre professionals afavoreix al desenvolupament personal i professional: “...me encontraba con Ramiro y le comentaba algunas de mis dificultades en el desarrollo de la tarea docente. Con él me iba dando cuenta de que aprendía a explicarme y a escucharme.”p.108.
per experiència pròpia, la lectura labial no és un element primordial per a la comunicació dels nens i nenes sords/es, sinó que la LSC ha de ser el mitjà de comunicació i s’han de complementar amb la lectura labial per així “obrir-se portes”.
En forma de conclusió, com ve diu Cedillo “Ser maestra, se hace” p.290, és a dir, la identitat professional es construeix a partir de la relació amb els altres; de les ganes d’aprendre d’un mateix; de l’entorn que t’envolta; de la curiositat per informar-te sobre temes que desconeixes; de la pràctica i les experiències que vas obtinguen al llarg de la vida; del respecte als altres i la comprensió per fer una tasca educativa adequada a les característiques dels altres; del diàleg intern i amb altres professionals de l’àmbit; de la interacció amb els/les alumnes/ as...
- Relacionant allò que has extret del treball de la teva lectura, a partir de les aportacions dels companys de l’aula, i anant més enllà d’aquests referents... Identifica els elements més significatius per la construcció i desenvolupament de la identitat professional.
Un cop feta la “posada en comú” dels llibres llegits podríem identificar elements que apareixen a tots els llibres els quals formen part de la identitat professional: el respecte, la confiança, la comprensió, l’autoconeixement, les ganes i la motivació per aprendre, el coneixement de l’entorn, les experiències pròpies... A partir d’aquesta breu introducció, a continuació, faré esment dels elements que hem considerat importants per la construcció i el desenvolupament de la identitat professional:
Hem de tenir en compte, com a educadors i educadores socials que la nostre intervenció té incidència en la persona, és a dir, la presa de decisions, les pautes, la percepció... té connotacions en la identitat de l’altre perquè la nostre tasca deixa empremta en la vida de l’altre. Per tant, és important posicionar-nos de tal forma que deixem de banda els prejudicis tot acceptant incondicionalment a l’usuari/a.
Com la nostre intervenció no és ni lineal ni plana hem de tenir en compte el fet de sobreprotegir a l’usuari/a. Hem d’evitar la sobreprotecció perquè sinó no deixem desenvolupar els seus límits ni les seves possibilitats.
“Elogi a la feblesa” critica la sobreprotecció dels educadors/es perquè perjudiquen al protagonista quan els professionals pensen que d’alguna manera els “beneficien”. Hauríem de tenir en compte, alhora, el que Cedillo en el llibre “Háblame a los ojos” critica sobre sobreprotecció de les famílies vers els nens i nenes sords/es perquè diu que no els permet ser autònoms. Com a professionals hauriem de tenir present aquest aspecte a l’hora de vetllar per la llibertat dels usuaris/es i així fer entendre a les famílies que la sobreprotecció no beneficia en cap aspecte.
Com la nostre tasca influeix en la identitat de l’altre, hem de tenir present que ells/es també tenen una història i els hem de fer partícips de la construcció de la seva identitat obrint espais on l’usuari/a sigui el protagonista ja que nosaltres fem una tasca d’acompanyament i recolzament perquè aquesta persona pugui seguir endavant de forma autònoma i sense dependre de ningú. Per tant, hem d’afavorir a la persona per la construcció del seu projecte personal.
En les lectures podem veure com els personatges superen dificultats: “Els dimarts amb Morrie” el protagonista ens explica com viu la malaltia del seu amic Morrie i com afronta la vida una vegada sap que és terminal. La superació de dificultats contribueix a crear la pròpia identitat i és per això que, insisteixo, hem de fer partícips de la construcció de la seva identitat proporcionant eines per l’autosuperació.
Sempre hem de tenir present que tractem amb persones i per fer-ho hem de comprendre-les, entendre el seu entorn i les seves característiques, perquè, com ve diuen “cada persona és un món”. Per comprendre-les és imprescindible acceptar-les i respectar-les.
En el “Diario de una buena vecina” en un principi Maudie no vol l’ajuda de cap assistent/a social perquè creia que eren superficials i només es limitaven a fer la seva feina, en canvi, un cop coneix a Jana, Maudie coneix el sentiment de confiança i, arrel d’això, deixa que els altres aprenguin d’ella.
És important tenir clar que la intervenció té un principi i un final de manera que s’ha conscienciar al usuari/a que entrem a la seva vida per ajudar-lo i acompanyar-lo en uns aspectes que, un cop s’hagin complert, acabarà la relació i el vincle. Per això és imprescindible argumentar el motiu de l’acomiadament reafirmant les fortaleses i les estratègies pròpies d’aquella persona.
Per duu a terme la nostre tasca professional no només és necessari tenir en compte el que anteriorment he citat, sinó que és imprescindible tenir configurada la nostre identitat personal perquè sempre podràs intervenir amb més eficàcia si et coneixes. Primer t’has de conèixer a tu per conèixer als altres. És per això que hem d’autoconeixer-nos, i podrem fer que els nostres usuaris/es puguin fer un autoconeixement de la seva persona i així crear la seva identitat personal, que es coneguin i reflexionin sobre ells i sobre la seva vida. Tant la protagonista d’ “Háblame a los ojos” com el protagonista d’ “Elogi a la felbesa” demostren que es coneixen molt bé a ells mateixos i s’accepten.
A “El diario de una buena vecina” Jana que és una dóna individualista i evocada al treball s’autoconeix quan coneix a Maudie que l’ajuda per voluntat i per realitzar-se com a persona. Jana es coneix a ella mateixa quan ajuda a Maudie perquè sent la satisfacció de donar la seva persona als altres. En “els dimarts amb Morrie” Mitch que és molt materialista veu que la relació amb els altres li dóna molt més que estar hores i hores a la feina. El seu procés d’autoconeixement s’enforteix quan coneix al professor d’universitat, Morrie.
Seria interessant, per tant: tenir autoconeixement; saber escoltar als altres; tenir la capacitat de motivar i incentivar a la gent; saber empatitzar; tenir una formació i una preparació professional; comprendre l’entorn que t’envolta i saber comprendre l’entorn de l’altre; acceptar-te tal i com ets per poder acceptar als altres; respectar- te per respectar i ser tolerant amb els demès; dialogar reflexionant tant amb tu mateix, com amb altres professionals com amb els usuaris/es amb les que tractaràs...
