Codi Deontològic, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Codi Deontològic y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

PEDAGOGIA SOCIAL (UB)

PEDAGOGIA SOCIAL

, PUIG 15-

PRESENTACIÓ DELS DOCUMENTS l (^) Presidenta d'ASEDES......................................................................... 5

1. DEFINICIÓ D'EDUCACIÓ SOCIAL l (^) Preàmbul............................................................................................. 7 l (^) Presentació.......................................................................................... 9 l (^) Definició professional d'Educació Social ......................................... 11 l (^) Punts d'ancoratge de la definició ...................................................... 12 2. CODI DEONTOLÒGIC DE L'EDUCADOR I L'EDUCADORA SOCIAL l (^) Antecedents ...................................................................................... 17 l (^) Preàmbul........................................................................................... 18 l (^) CAPÍTOL I. Aspectes generals.............................................................................. 19 l (^) CAPÍTOL II. Principis deontològics generals ........................................................ 22 l (^) CAPÍTOL III. Normes deontològiques generals...................................................... 25

Índex de continguts

a (^) Secció primera. L'educador/a social en relació amb els subjectes de l'acció socioeducativa .................................................................. 25 a (^) Secció segona. L'educador/a social en relació amb la seva professió....................... 26 a (^) Secció tercera. L'educador/a social en relació amb l'equip....................................... 27 a (^) Secció quarta. L'educador/a social en relació amb la institución on realitza la seva feina ......................................................................... 28 a (^) Secció cinquena. L'educador/a social en relació amb la societat en general................ 28 l (^) Disposicions addicionals ................................................................. 30

3. CATÀLEG DE FUNCIONS I COMPETÈNCIES DE L'EDUCADORA I L'EDUCADOR SOCIAL l (^) Introducció ....................................................................................... 31 l (^) Definició i conceptes clau................................................................. 34 l (^) Funcions i competències de l'educadora i l'educador social ............ 36 l (^) Blocs de competències de l'educadora i l'educador social .............. 41 l (^) Annex ............................................................................................. 46

En fem aquesta presentació conjunta, i no podia ser més oportuna, en el marc del nostre 5è Congrés estatal de les educadores i els educadors socials “ La professionalització: recorreguts i retrats d’una professió .” Entenem cadascun dels documents que aquí es presenten com a documents de guia i referència, però també com a documents vius susceptibles de ser revisats en el futur. Aquests documents han d’anar adaptant-se a les noves exigències i a les aportacions professionals que, derivades del seu estudi, reflexió i ús, puguin anar sorgint. Aquest és el llegat que ASEDES fa al Consejo General de Colegios, entitat que en recull ja la titularitat, així com la responsabilitat de continuar el procés de difusió, debat i revisió crítica permanent que comporta la nostra professió i la nostra participació associativa. Agraïm des d’aquí l’esforç de tots i totes per aconseguir aquesta fita i tenint presents les persones i les entitats que n’han liderat el procés. Volem fer una menció especial també per als experts que des de diferents institucions han participat a favor de la construcció col·lectiva i des de la renúncia de protagonismes individuals. El treball i l’esforç generós fruit de la passió per la nostra tasca i de la consciència de saber que és imprescindible a les nostres societats, ens dota avui de tres documents bàsics i articuladors de la nostra professió. Toledo, setembre de 2007 Flor Hoyos Alarte Presidenta d’ASEDES

1. Definició d'Educación Social

1. PREÀMBUL

Des dels seus inicis, ASEDES coneix la importància que suposa comptar amb els tres “Documents professionalitzadors” per a la construcció i desenvolupament de la nostra professió: la Definició d’Educació Social, el Catàleg de Funcions i Competències professionals i el Codi deontològic de l’educadora i l’educador social. Davant d’aquesta realitat, ASEDES, com a entitat de referència estatal legitimada per la totalitat d’associacions i col·legis professionals de l’Estat, augura i impulsa comissions i grups de treball per a l’elaboració d’aquests tres documents. Una elaboració que parteix de l’estudi, la reflexió i la responsabilitat necessària i exigible per tirar endavant aquesta tasca tan important. Cal dir que definicions d’Educació Social han existit i existiran sempre, des de tots els àmbits i sectors relacionats amb el desenvolupament professional de l’Educació Social. En un pla històric podem recordar les definicions pertanyents a cadascuna de les tres vies precol·legials: animació sociocultural, educació especialitzada i educació d’adults. També aquelles altres significacions que sobre l’educadora i l’educador social realitzen altres sectors i àmbits, com l’acadèmic, el laboral i el legal. Per la seva importància, l’àmbit legal ha estat el més referenciat durant aquest temps,

professionals a participar en aquest procés dinàmic i de reflexió entorn de la identitat i la cultura de l’educador i educadora social, que es desenvolupa en major o menor grau en totes les entitats i col·legis professionals de l’Estat. També, com no podia ser d’una altra manera, convidem a la participació dels professionals en els congressos estatals d’educadores i educadors socials que s’estableixen com a fòrums de presentació i exposició de revisions i actualitzacions d’aquesta definició i de la resta de documents bàsics i articuladors de la professió. La Definició d’Educació Social, el Catàleg de funcions i competències de la professió i el Codi deontològic de l’educadora i l’educador social configuren en l’actualitat un dels punts d’ancoratge de la professió. Un punt d’ancoratge que juntament amb el cos de coneixements específics reconegut en els estudis universitaris; l’existència d’un recorregut històric propi que ha permès assentar les bases de l’educació social actual, així com amb la presència del col·lectiu professional degudament organitzat a través dels col·legis i associacions professionals, estableixen hores d’ara els quatre punts de referència per concebre el desenvolupament de l’Educació Social a l’Estat espanyol i a l’espai europeu. Un treball, en definitiva, que serveix de punt de partida per continuar la feina des del Consejo General de Colegios i per davant dels propis professionals que hi dipositaran la seva confiança.

2. PRESENTACIÓ

El document que presentem respon a una inquietud compartida per part d’ASEDES i d’APESCAM, per contribuir a la incipient però contínua construcció de la nostra professió. La primera, com a fòrum estatal representatiu de les organitzacions dels educadors socials, sol·licita una definició comprensiva a allò que en els temps actuals pot ser concebut com un professional de l’Educació Social. Per la seva part, l’APESCAM recull l’encàrrec per incorporar-lo a les tasques que, en aquest sentit, ja es desenvolupaven des de feia uns mesos en un grup de formació permanent.^2

2 El Grupo de Formación Permanente de APESCAM (Asociación Profesional de Educadores Sociales de Castilla-La Mancha) va ser una modalitat formativa oberta a la participació dels socis d’APESCAM que ha compaginat, al llarg dels anys, la formació en continguts epistemològics, teòrics i metodològics, amb un treball de producció teòrica que acompanyés el procés de professionalització de l’educació social a nivell estatal.

Va ser llavors quan vam iniciar un treball de revisió de definicions existents, i vam apreciar, bàsicament, l’existència de dues línies hegemòniques de conceptualització. D’una banda, trobem aquelles que es construeixen accentuant l’especialització segons els àmbits de treball o les persones a les quals es dirigeix: “educació de persones adultes, acció socioeducativa, educació no formal”. D’altra banda, el criteri orientat remet als objectius que es persegueixen amb l’actuació social i educativa, com a exemples: educació social com a didàctica d’allò social, socialització, adquisició de competències socials, formació política del ciutadà... (Petrus, 1996). La nostra aportació pretén definir l’educació social com un “concepte-sintesi” capaç d’articular una mirada professionalitzadora entorn d’allò que el decret de 1991 va aconseguir en l’àmbit jurídic. Tenim un marc jurídic per al desenvolupament de la professió, és a dir, hem aconseguit una certa regulació per al desenvolupament de la feina i això constitueix un element professionalitzador de rellevància. Però això és només un pas en la construcció d’una professió. Seguim sense formalitzar un marc epistemològic i ètic (no només deontològic), des del qual poder construir una “identitat professional” que, sens dubte, va emergint des d’aquesta complexa diversitat de pràctiques socials i educatives que es multipliquen en la nostra geografia. Per aquest motiu és important separar la idea de professió de la pràctica educativa de l’educador social. Voler explicar la segona idea seria com voler explicar totes les especialitats de la professió mèdica: una tasca de Sísif. No obstant això, tots els seus especialistes es reconeixen com a metges, com a professionals al servei de la salut de les persones, més enllà del seu àmbit específic de competències. Precisament per això, ens hem centrat en la primera; volem fer una definició capaç d’articular les diferències i de donar raó de ser de l’Educació Social com a professió. Algunes preguntes han servit de guia per resoldre aquests problemes: quin tipus de professional és l’educador social? Professió de l’educació o de l’àmbit social? Al servei de què i de qui? (García Molina, 2003b).

4. PUNTS D’ANCORATGE DE LA DEFINICIÓ

Dret La consciència de responsabilitat pública davant els problemes de convivència; el naixement de noves modalitats d’exclusió i marginació social, i la necessitat de construir un món en què tots puguem compartir béns de forma més equitativa, són alguns dels factors que expliquen i justifiquen l’eclosió i la rellevància social que ha adquirit l’educació social en el nostre país en les últimes dècades. Ja a l’època de l’estat de dret i benestar, l’oferta i la demanda de tasques socioeducatives s’ha multiplicat, s’han anat obrint nous espais per atendre necessitats educatives: l’accés a la vida social. En aquest sentit podem dir que l’educació ha deixat de ser patrimoni exclusiu de l’escola. Concebem l’educació social com una prestació educativa, al servei de l’acompliment dels valors fonamentals d’un estat de dret: igualtat de tots els ciutadans, màximes quotes de justícia social i el ple desenvolupament de la consciència democràtica, Per això, considerem que l’educació és un dret de la ciutadania perquè així ho avalen els marcs jurídics internacionals, nacionals i autonòmics, entre els quals destaquem: l (^) La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ratificada pel nostre país el 1976. L’article 26 exposa:

1. “Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuita, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i

la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.” l (^) L’article 27 de la Constitució Espanyola de 1978 afirma:

1. “Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.” En conseqüència, com a dret democràtic, tots hauríem de poder-hi accedir. Totes les persones i grups que desitgin incorporar-se a la cultura del seu temps per tal d’incloure-s’hi, haurien d’aprofitar-se d’aquest dret (Sáez, 2003; García Molina. 2003a). Professió Procés de recerca i millora que algunes ocupacions, en un context geogràfic determinat, sota condicionants socials, culturals, polítics i econòmics específics, recorren per qualificar-se quantitativament i qualitativament, dotant-se de recursos que n’indicarien el grau d’estabilització. Seguint a Riera (1998). alguns d’aquests serien: l (^) L’existència d’un cos de coneixements específic que prové de la investigació científica i de l’elaboració teòrica en l’àmbit que abraci cada professió (en el nostre cas la disciplina Pedagogia Social). l (^) L’existència d’una comunitat que comparteix una mateixa formació específica (la diplomatura en Educació Social). l (^) El desenvolupament d’unes funcions públiques i específiques amb plantejaments comuns i tècnics d’intervenció professional, amb retribució econòmica reconeguda per la tasca desenvolupada i l’assumpció d’un compromís ètic de la professió cap als seus clients o usuaris. l (^) L’existència d’una normativa interna per al grup professional que permet l’autocontrol dels seus membres per part del col·lectiu professional (col·legis professionals).

Accions mediadores Són aquelles accions d’acompanyament i de sosteniment de processos que tenen com a finalitat provocar la trobada del subjecte de l’educació amb uns continguts culturals, amb altres subjectes o amb un lloc de valor social i educatiu (García Molina, 2003a). Quan parlem d’accions mediadores no ens referim específicament a la mediació de conflictes ni ho entenem com un ensenyament o transmissió de continguts culturals. Considerem que la mediació és un treball previ que s’ha de fer perquè el subjecte de l’educació pugui trobar-se amb llocs, persones i continguts. La mediació entesa d’aquesta manera té com a finalitat l’emancipació progressiva del subjecte. l (^) Continguts culturals: ha de ser una trobada guiada, ja que l’educador coneix els temps, recursos, materials de suport, etc. i pot acompanyar/guiar el subjecte perquè s’hi produeixi la trobada. l (^) Els altres: l’educador ha d’intentar que es produeixin noves trobades perquè es multipliquin i/o consolidin les relacions socials amb els altres. Remet al desenvolupament de la sociabilitat. l (^) Els llocs: implica el coneixement dels llocs que conformen l’espai on viu el subjecte de l’educació, i el trànsit per aquests mateixos llocs. Accions formatives Són aquelles que possibiliten que el subjecte de l’educació s’apropiï de la cultura, no només de l’acadèmica, sinó de la cultura entesa en sentit ampli. Són actes d’ensenyament que permeten l’apropiació d’eines conceptuals, habilitats tècniques i formes de tracte social. Subjecte de l’educació Entenem per subjecte de l’educació tot individu o col·lectiu amb què s’estableix una relació educativa, és a dir, a qui es dirigeix la nostra acció professional i es mostra disposat a assumir aquest treball educatiu.

Xarxes socials La nova configuració social fa que no puguem pensar exclusivament en un sistema social vertical, sinó que l’abordem com una multitud d’itineraris, situacions, espais, ritmes, temps i llocs en què l’acte educatiu és susceptible d’esdevenir-se. Això suposa una forma d’entendre la configuració actual de la nostra societat. Sociabilitat Per sociabilitat entenem la capacitat de relació amb els altres en els espais socials. Hem introduït el terme sociabilitat, enlloc del de socialització, perquè aquest es refereix preferentment a la concepció d’Émile Durkheim, que fa referència a la socialització metòdica de la infància. Circulació social Possibilitat de realitzar trajectes diversos i diferenciats pels diferents espais de desenvolupament de la sociabilitat. Béns culturals Continguts i recursos culturals amb un valor social reconegut (i, per tant, objectivat o objectivable), propis de cada època i lloc.

ASEDES, febrer de 2004

compromís necessari per a l’elaboració d’un codi. Amb la Declaració de Barcelona, realitzada en el marc d’aquest Congrés, s’adquireix el compromís, per part de l’associació estatal (ASEDES), d’obrir un procés que culmini amb l’aprovació del Codi Deontològic de l’Educador Social a finals de l’any 2003.

PREÀMBUL

A l’Assemblea General, celebrada a Toledo el 30 de novembre de 2002, la Junta de Govern d’ASEDES va concretar el que havia anunciat durant el III Congrés Estatal de l’Educador Social i va adquirir el compromís de desenvolupar un codi deontològic per a la professió, que presentaria en la següent Assemblea General. Per aconseguir aquest objectiu es crea la Comissió de Codi Deontològic, que planteja una proposta sobre la qual s’obre un procés de participació i debat al col·lectiu professional i a grups d’experts, i que conclou el seu treball amb la presentació del primer codi deontològic de l’educador i l’educadora social, a l’Assemblea General d’ASEDES, celebrada a Toledo el mes de febrer de 2004. Posteriorment, el treball de la Comissió i els experts ha seguit endavant i ha donat com a fruit aquest codi. Així doncs, aquest codi ha de servir com a guia d’actuació, ha de ser flexible en el temps i ha de poder rebre les aportacions de les diferents comissions deontològiques, dels col·legis i de les associacions professionals que el posin en funcionament.

CAPÍTOL I.

Aspectes generals Entenem aquest codi deontològic com un conjunt de principis i normes que orienten l’acció i la conducta professional, que ajuden l’educador i l’educadora social en l’exercici de la seva professió i milloren la qualitat de treball que s’ofereix a la comunitat i als individus. Aquest codi es fonamenta legalment en la Constitució Espanyola, en la Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948), en la Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets de les Persones (1950), en la Carta Social Europea (1965), en la Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000), que fonamenten i legitimen l’educació social com un dret de qualsevol persona. Aquest dret es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos socioeducatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l’educador social, i possibilita: l (^) La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la socialització, la sociabilitat, l’autonomia i la circulació social. l (^) La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats d’adquisició de béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, de lleure i participació social. D’aquesta manera, l’educació social parteix, doncs, d’un conjunt de coneixements i competències que l’acció socioeducativa implementa per produir efectes educatius de canvi, desenvolupament i promoció en persones, grups i comunitats. L’educació social apareix i es constitueix amb la base i la finalitat de proporcionar una sèrie de serveis i recursos socioeducatius al conjunt de la societat, de la comunitat i de les persones.

La construcció d’un codi deontològic representa l’assumpció de la defensa d’uns principis i normes ètics comuns a la professió i orientadors de la pràctica, que passa per la responsabilitat dels educadors i educadores socials davant d’una població