¡Descarga El Empirismo Radical y la Psicología del Conducta: Pavlov, Watson y Tolman - Prof. Roca y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 9: CONDUCTISME
1. TEORIES DE L’EVOLUCIÓ
Es va iniciar als EUA.
Watson va ser considerat el fundador a partir de la conferencia a Columbia al 1913 amb el títol de: Psicologia vista per un conductista.
Va suposar un canvia radical perquè es va deixar d’estudiar la consciència i es passa a estudiar la conducta, la conducta observable.
Del 1913 al 1960 es parla de conductisme clàssic (Watson).
A partir de 1960 apareix el que s’anomena neoconductisme.
DEFINICIÓ, OBJECTE D’ESTUDI I MÈTODE La psicologia és una ciència natural que es proposa establir les lleis que regeixes la conducta.
L’objecte d’estudi és la conducta observable amb l’objectiu de predir i controlar la conducta.
El mètode és la observació sistemàtica i el mètode experimental.
ANTECEDENTS MÉS IMPORTANTS El funcionalisme: d’aquí treu el fet de fer una psicologia útil i pràctica. I parlar molt de la continuïtat evolutiva entre els animals i els humans. I de la conducta dedicada a l’adaptació.
La psicologia comparada: Com Thorndike en el que han de veure amb el continuisme evolutiu i el mètode experimental.
L’empirisme associacionista: tota la conducta la podem explicar mitjançant estímuls y respostes, no cal que hi hagi un procés mental.
La reflexologia russa: el condicionament de Pavlov.
REFLEXOLOGIA RUSSA Van estar estudiant diferents conductes en termes d’estimular i observar la resposta, d’aquí van deduir que tots els processos psíquics són moviments reflexos (per tant no adquirits) del sistema nerviós en resposta a l’estimulació física.
- Iván M.Sechenov: Va ser el fundador de la psicologia objectiva russa. Ell nega que el pensament fos la causa de la conducta, sinó els estímuls externs. Per ell la consciència no era res més que processos fisiològics del cervell. Ell va fer estudis amb granotes i el que observava era que donant un estímul el que s’aconseguia era una resposta inhibitòria, i a partir d’aquí va començar a estudiar els processos inhibitoris cosa que el va dur a dir que la psicologia es podia estudiar de mateixa manera que la fisiologia. El que ell deia era que al cervell també hi havia respostes inhibitòries que juntament amb les excitants regulen la nostra conducta.
- Ivá Petrovitch Pavlov: Ell estudiava el procés digestiu (gossos). Ell aconseguia estudiar-ho mentre es produïa, mitjançant l’acte reflex de la salivació, i ell recollia aquestes secrecions salivals. Això va passar perque el gos havia associat els pasos del home a que desprès hi havia menjar. Va arribar a la conclusió de que un reflex condicionat provoca una resposta condicionada. Aquesta conducta que realitzava el gos es una conducta condicional que es dóna per una contigüitat o freqüència (Contigus per que passen un darrera l’altre). Diu que tota conducta es reflexiva, es a dir, creada per estímuls. I va crear una associació entre estímuls i resposta. Que es el condicionament clàssic. Aquest condicionament clàssic està format per un reflex incondicionat (es automàtic, innat. Tenim un estímul incondicionat que provoca una resposta incondicionada) i un reflex condicionat (deriva de la experiència. Tenim un estímul condicionat que ha començat sent un estímul neutral que s’ha associat a un EI per contigüitat o freqüència provoca una resposta condicionada). De manera que el condicionament clàssic consisteix en transformar un estímul neutre en un estímul condicionat, per a que provoqui una resposta condicionada. Va descobrir que hi havia un condicionament exitatori (qualsevol que provoca una conducta i poden ser apetitiu que son aquells que provoquen un apropament o aversiu que són aquells que es fan per evitar una conseqüència) i un condicionament inhibitori (aquell que es fa a través de l’experiència aprenem a inhibir la conducta reflexiva). Els fenòmens del condicionament poden ser extinció (presentar un estímul condicionat sense un estímul incondicionat al final la resposta condicionada acaba desapareixent, és a dir, si jo deixo de presentar el menjar després de la campana al final desapareix) o també pot ser recuperació espontània (passat un temps després de l’extinció es presenta un EC despertarà un RC, amb això Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava
Tipus de conductes:
- Apresa explícita: aquelles que es manifesten i son apreses. L’error va ser que van afegir el llenguatge a aquest grup.
- Apresa implícita: totes aquelles que no es veuen però que es produeixen per una conducta apresa. Resposta orgànica interna en front d’una conducta condicionada. (Ex: el augment dels batecs cardíacs en veure al dentista).
- No-apresa explícita: són les que no aprenem però que són observables. (Ex:esternudar).
- No-apresa implícita: són les que no aprenem i que tampoc són observables. (Ex:canvis circulatoris). Segons Watson tota la conducta era un procés E-R. Ell explicava la malaltia mental en termes de “pertorbacions de l’hàbit”. Ell deia que el condicionament és responsable de l’establiment de reflexos condicionats motors i viscerals.
Per ell hi havia quatre mètodes d’estudi vàlids:
- Observació sistemàtica i experimentació.
- Mètode del reflex condicionat (Pavlov y Bechterev).
- Proba (obtenir exemples de la conducta).
- Informes verbals: considerats com qualsevol altre tipus de conducta manifesta. LLENGUATGE I PENSAMENT Va parlar del llenguatge i el pensament dient que pensar o parlar són conductes tan objectives com el beisbol. Redueix el llenguatge i el pensament a una forma de conducta. Per ell el llenguatge es una conducta manifesta i pensar es la parla implícita. I explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita. Aquesta idea va ser àmpliament rebutjada.
ROL DELS INSTINTS Va pensar que la nostra conducta estava regida pels instints, pero va acabar dient que tot el que marcava la nostra conducta era après, no s’heretava.
Ell diu que si controlem els instints del ambient podem controlar la conducta.
L’única cosa que heretem es l’estructura fisico-psicològica i les emocions bàsiques (por, ràbia i amor) i són les úniques que podem trobar en un nen petit i totes provenien d’un estímul que ens produïa una conducta.
LES EMOCIONS BÀSIQUES
- Por: sorgia d’un soroll molt fort i pèrdues d’equilibri. Produeix retenir la respiració,plor...
- Ràbia: sorgeix de la immobilització que suposa la restricció de la llibertat. Produeix un enduriment del cos per exemple.
- Amor: sorgeix de carícies. Produeix somriure, extensió de braços... Cada una te un patró característic de resposta visceral i grandular quan s’activa d’una manera apropiada.
A través de l’aprenentatge aquestes emocions sorgeixen de diferents estímuls, de manera que situacions que no provoquen una resposta emocional ho poden arribar a fer a partir d’hàbits. Les emocions adultes deriven de les tres emocions bàsiques.
Els tres aspectes importants de les emocions són: l’estímul que la desperta, la reacció interna i la reacció externa.
Les sensacions i sentiments no són importants.
Ell va fer un experiment en el qual extrapola aquest principi bàsic. L’experiment el fa amb un nen de 9 mesos (Experiment amb el petit Albert) on intenta provocar una resposta de por i associar-la a una rata blanca. I després aconsegueix inculcar aquesta por a multitud de coses diferents.
En aquest experiment tenim un estímul neutre (rata blanca), un estímul incondicionat (soroll), un resposta incondicional (por), una resposta condicional i una generalització.
Va considerar que totes les reaccions emocionals dels adults es desenvolupen per aquest sistema. És a dir, la contigüitat.
Un cop demostrat això va voler fer un experiment en el qual intentar extingir aquesta por que havia inculcat mitjançant unes tècniques per treure fòbies o addiccions. Aquest experiment ho feia, per exemple, ensenyant a aquests nens altres nens jugant amb rates o mitjançant una dessensibilització sistemàtica.
D’aquí es treu la teràpia de modificació de la conducta que s’utilitza avui dia.
A partir de tots aquest estudis que va fer va tenir problemes al matrimoni i va acabar dedicant-se a temes empresarials.
que s’observa. Per tant, una teoria només era útil si explicava dades observables. I només es permeten termes teòrics sempre que aquests s’uneixin de forma lògica a les observacions empíriques, es a dir, la teoria només serà vàlida si el que posem és observable (Ex: La intel·ligència no es por estudiar o observar, però busquem una manera com el CI). Mesures aquest fenomen mesurant els seus productes.
Tot i admetre les teories, el més important es allò observable. Això va fer que es desenvolupés molt el conductisme.
OPERACIONISME És la unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats. Pretenia definir els conceptes no observables mitjançant la mesura de la conducta , que es pugui operar amb ells, que no hi hagi ambigüitat.
Només es podien tenir significat científic si es podia observar operacionalment.
El conductisme gràcies al neopositivisme i el operacionisme arriba al neoconductisme.
NEOCONDUCTISME Les teories són vàlides si segueixen el neopositivisme i els termes teòrics en forma de definicions operacionals.
Continuen estudiant amb animals perquè el control és més fàcil que amb humans i perquè la percepció i l’aprenentatge feien possible la generalització.
Donen èmfasi a l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació.
EDWARD CHACE TOLMAN Pertany al conductisme intencional. Critica a la introspecció. Té una gran influència inicial de Watson. Se’l considera neoconductista i gestàltic per influència de Watson i de la Gestalt.
Watson tenia una visió molt més molecular (es basava en estímuls i respostes) mentre que Tolman tenia una visió més molar perquè tenia en compte, a més dels estímuls i les respostes, el subjecte que estava al mig.
Tolman mesura la conducta i considera que la intenció està a la conducta, no deduint la intenció a partir de la conducta. Ell diu que dins de la nostra conducta tenim uns patrons d’ajuntament que condiciona la conducta. Per ell la conducta no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament, configurats dins l’individu, que el
porten a finalitats específiques. Aquests patrons són els que anomenaria successos cognitius. Eren variables intervinents, es a dir, intervenen entre els successos de l’entorn i la conducta. Per tant tindrem les variables independents (successos de l’entorn), les variables intervinents (conceptes teòrics) i les variables dependents (conducta).
Les variables intervinents s’havien de definir operacionalment i havien d’estar unides sistemàticament als successos observables. Aquestes variables són les responsables del desenvolupament dels mapes cognitius. En el experiment del laberint s’adona de com es fan aquests mapes cognitius, primer l’animal fa la hipòtesis, després crea unes expectatives, si l’expectativa es confirma consistenment es desenvoluparà la creença i finalment quan es coneixen totes les possibilitats de la situació es quan es crea el mapa cognitiu.
Tolman no només descriu la conducta, sinó que l’explica, mitjançant aquestes variables intervinents. No estava d’acord amb Watson i Thorndike en el fet de que l’aprenentatge no és un procés automàtic basat en la contigüitat i freqüència i tampoc creia en el reforç. Tolman creia que a través de la confirmació d’hipòtesis i creació de mapes cognitius es produïa l’aprenentatge, per tant, no cal reforç.
En l’experiment parla de l’aprenentatge latent que és aquell que diu que nosaltres podem aprendre, però no te res a veure si hi ha reforç o no, el que depèn d’això es la conducta. Al passar 11 dies el va posar menjar (reforç) al final del laberint, i va veure que en el mateix dia o realitzaven correctament, per tant havien après durant aquests dies, però l’acció depèn de si hi ha recompensa o no.
Tolman va influir en el fet de dir que la conducta no es podia reduir a rígids esquemes de E-R. Va ajudar a preservar i formar la tradició de la psicologia cognitiva. Considera els organismes processadors actius de la informació.
Les crítiques que va rebre van venir donades pel fet de que tornava a parlar dels processos mentals que no eren observables, la falta de rigor formal i el fet de que les definicions eres poc clares i sense especificació quantitativa.
BURRHUS FREDERIC SKINNER Les seves teories van començar a ser importants després de la 2ª Guerra Mundial.
Parla de condicionament operant: la conducta és un instrument per aconseguir un reforç.
perquè els humans creiem que podem escollir la nostra conducta, però ell creu que no es així, sinó que és l’entorn que ho fa i per tant si controlem el nostre entorn serem lliures. Skinner va aportar entre altres coses aplicacions de les seves teories a la clínica, la indústria i l’ensenyament i fa una crida a un control més intel·ligent del medi ambient.
Va rebre algunes crítiques com el fet de que tenia un determinisme radical, que no accepta variables internes i té una concepció de l’organisme només com a emissor de respostes causades pel medi.
- LA CRISIS DELS ANYS 60 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES Potulats del conductisme criticats:
- Parlaven de la conducta com algo après per diverses lleis, per ells la conducta determinada genèticament era mínima. Però no tota la nostra conducta es innata.
- Per els conductistes el llenguatge només és un tipus de conducta apresa que es regeix pels principis de l’aprenentatge. Aquesta crítica va venir a mans de Chomsky qui diu que el llenguatge és una característica molt complexa i que té una forta influència genètica.
- Els conductistes sempre estudiaven amb animals i s’extrapolava als humans, però encara que hi ha una continuïtat evolutiva no fem el mateix. Això es fals perquè hi ha grans diferencies.
- Un dels majors problemes era que obviaven els successos mentals, obviaven l’existència de la ment o de la consciència i que influeixen en la nostra conducta.
- Es va criticar el fet de que els animals tot i que es cert que amb les tècniques de reforç pots inculcar un aprenentatge, els animals sempre tendeixen a realitzar aquelles conductes per les que estan preprogramats.
- Els conductistes extrapolaven els estudis que es feien amb nens en adults i no és del tot cert. Chomsky va fer la crítica més gran a les teories del llenguatge de Skinner. Va posar en evidència alguns fenòmens mitjançant les quals els conductistes no ho podien explicar, com el fet de que el llenguatge es creatiu, es a dir, els nens tenen la capacitat de crear frases que mai han sentit, per tant no ho ha après mitjançant el reforç. O també el fet de que si es cert que l’ambient es el que influeix com por ser que 2 nens a dos parts del món, als tres anys puguin parlar.
