¡Descarga Oswald Külpe: El Pionero de la Psicología Sin Imágenes - Prof. Roca y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
NIUB: 0
INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
Oswald Külpe va néixer al 1862 a Kandau, Letònia. Va anar-se’n a Alemanya per estudiar història, filosofia, fisiologia i psicologia a les universitats de Leipzig, Berlin i Göttingen. Un cop acabats els seus estudis, va tornar a Leipzig, on durant uns quants anys va exercir com a ajudant de Wilhelm Wundt. Al llarg d’aquests anys, va escriure el seu primer manual de psicologia (Grundriss der Psychologie). En aquest manual, reflectia el compromís amb la nova psicologia experimental que havia sorgit feia poc. Va estar influït tant per Wundt, com per altres autors positivistes, els quals uns clars exemples podrien ser Mach i Avenarius. Va intentar que la psicologia es pogués arribar a separar-se de la branca de filosofia, ja que per a ell la psicologia es basava parcialment en l'experimentació, per tant, volia convertir-la en una ciència natural completa. Al 1894 va obtindre una càtedra a Würzburg, on va fundar un laboratori psicològic. Allà va impulsar una nova línia de pensament que es va arribar a conèixer com “l’Escola de Würzburg” o bé "Escola de psicologia experimental de Würzburg". En aquesta escola es va iniciar un corrent de pensament que modificava alguns aspectes del pensament wundtià. Per exemple, Külpe va modificar la tècnica de la introspecció. Va començar a utilitzar informes que realitzava als individus durant el transcurs dels seus pensaments. Aquest nou mètode es va anomenar introspecció experimental sistemàtica. Pel que fa a nivell teòric, l’aportació més important d’aquesta escola va ser l’afirmació de que el pensament es podia produir sense necessitat de reproduir l’experiència sensorial: El pensament sense imatges. Al 1912 Külpe va impartir una conferència on va presentar les investigacions fetes per l’Escola de Würzburg concretament. Una de les obres més importants de Külpe és el Compendio de Psicología (1893). Oswald Külpe va ser condemnat a mort a la foguera per la Inquisició, degut a la seva crítica a l’autoritat eclesiàstica al 1915.
RESUM (màxim 2.500 caràcters): El text ens afirma que els primers continguts mentals que es van poder percebre eren els més simples, com ara els sabors, les pressions, les olors, els colors... Aquests anaven seguits de les seves imatges i dels dolors.
Comentari de text-1; Oswald Külpe
Història i Epistemologia de la Psicologia
Així doncs, tot allò que no tingués les característiques d’aquests continguts no es podia arribar a percebre de cap manera possible. Un punt remarcable, és que durant les sessions experimentals, quan es presentava alguna paraula o significat abstracte, els investigadors simplement no trobaven res, és a dir, no ho podien percebre amb els seus propis ulls, tal i com ho puntualitza el text concretament. D'aquesta manera, exposa que els primers psicòlegs experimentals realitzaven experiments sobre el significat global de les paraules, però no podien percebre ni explicar certes representacions mentals.
Ara bé, tot això va comportar l'aparició de l'aplicació sistemàtica de l'auto-observació, la qual va ser la que va portar la psicologia cap a una nova teoria, el pensament sense imatges.
El fet d'elaborar un informe complet just després d’acabar un experiment, va permetre descobrir sentiments i estats que no coincidien amb les característiques dels altres continguts mentals. Això va fer que s’haguéssin d’ampliar conceptes i definicions descrites anteriorment.
D’aquesta manera, es va poder observar que al llarg dels experiments, les imatges quedaven en un segon pla i les persones sabien i podien pensar, jutjar, entendre significats i interpretar certes connexions sense necessitat d’aquestes. També es va esbrinar, que gairebé tots els processos de pensament es produïen d’aquesta manera, sense cap mena d’imatges, només entenent el significat d’allò que es presentava a la persona.
I és així, concretament, com finalment es va arribar al descobriment de continguts sense imatges, sobretot de pensaments.
CONFRONTACIÓ (màxim 10.000 caràcters):
Durant uns quants anys (vuit anys concretament) Külpe va exercir com a assistent i ajudant de Wundt i va estar d’acord amb les afirmacions del corrent wundtià d'aleshores. Però passat un temps, i pel fet d’investigar pel seu compte, Külpe es va convertir en un digne oponent de Wundt.
Anteriorment a Külpe, Wilhelm Wundt va estudiar experimentalment processos de la ment que mai s’havien estudiat abans, els anomenats processos mentals els quals alguns són les sensacions, les idees, els sentiments entre d'altres. Tot això, eren processos inferiors, és a dir, processos pel quals podem adquirir una experiència immediata.
El seu objectiu era desenvolupar mètodes que li permetéssin descobrir les lleis naturals que regien la ment humana. El mètode que feia servir era la introspecció. Mitjançant aquesta tècnica el subjecte en qüestió
CONCLUSIONS (màxim 2.500 caràcters):
Les conclusions que es poden extreure d’aquest text són:
En primer lloc, la nova teoria dels pensaments sense imatges va ser un gran avenç per la psicologia del moment, tot i que va produir grans discrepàncies entre les diferents posicions.
A l'Escola de Würzburg van arribar a la conclusió de que l'estat mental porta al pensament fins hi tot abans de que es pugui plantejar el problema, ja que l'observador està tan preparat per respondre amb una categoria subordinant que la resposta es genera de forma automàtica.
En segon lloc, opino que el més important és que la metodologia experimental va servir com a influència per a molts altres autors posteriors, tant d’un costat com de l’altre (a favor o en contra). I com bé he citat abans, la Gestalt va influir en Titchener, entre d’altres, que era estructuralista i estava en desacord amb el que afirmava l’Escola de Würzburg.
Amb aquest descobriment es va facilitar la comprensió dels processos mentals humans i gràcies a l’elaboració dels informes complets de les sessions d’introspecció experimental sistemàtica, es van poder continuar les investigacions.
BIBLIOGRAFIA (màxim 5 referències):
Sáiz, M., Sáiz, D., Mülberg, A., Tortosa, F., Pastor, JC., Civera, C., Ruíz, G., Sánchez, N., Gonzalo, L., Pérez, A., Anguera, B. y Vera, JA. La Psicología en la primera mitad del siglo XX. Segunda parte: escuelas y sistemas psicológicos. UOC.
Hardy Leahey, T. (2009). Historia de la Psicología: Principales corrientes en el pensamiento psicológico. 6a edición,. Madrid.
