Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Cultura i institucions europees, Profesor: Carles Buenacasa, Carrera: Història, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Centre: Facultat de Geografia i Història, UB Grau: Historia Matèria: Institucions Europees Grup: A Professor: Dr. Carles Buenacasa Data d’entrega: Dimarts 10 d’Octubre 2017 Nom: Felix Vilardell Camprodon NIUB: 16781730
Aquest treball, encarat en la educació a l’antiga Grècia està enfocat en el paper trascendental d’Homer en la educació en base a les seves obres, especialment La Il·líada i L’Odissea , obres estudiades extensament i profundament al llarg de tot el període de l’Antiga Grècia.
Ningú sap del cert si Homer va existir, ni tant sols si va escriure les dues obres que se li atribueixen, La Il·líada i L’Odissea. Tot i això és indiscutible que aquestes dues obres van ser estudiades al llarg dels segles posteriors a la seva escriptura en la educació grega, de tal manera que es va guanyar el nom d’” educador de tota Grècia” 1.
Cal tenir en compte que aquestes obres van ser continuament alterades del segle VII a.C. fins al segle VI a.C. on Hiparc, tirà d’Atenes, que altera i normalitza la Il·liada i L’ Odissea segons el seu conveniment d’una forma més definitiva. Contemporàniament hi havia el debat si la Polis havia d’assumir la educació de forma pública directament. Aquest debat, no va prosperar en un primer moment ja que al segle IV a.C. la majoria d’escoles a Grècia eren privades, però mica en mica que es van anar obrint al públic, sobretot en les Polis que el benefactor era un sobirà. Això va significar una gran millora de les condicions i del prestigi social de l’educació dels estudiants, però no va influir en la qualitat de la educació. Com a curiositat cal dir també que els professors, generalment no eren especialment reconeguts en la seva tasca educadora, exceptuant grans filòsofs com Aristòtil, Plató, Sòcrates o Pitàgores entre altres.
Tal i com s’ha esmentat abans, aquestes dues obres van ser estudiades durant molts segles i van ser la referència per una cultura, així que cal entendre el què expliquen i sobretot el perquè.
(^1) Segons Plató
L’ Odissea va ser escrita posterior a la Il·liada , però no es sap si en el mateix segle VII a.C. o anteriorment. Aquesta obra té molta influència en el tema mitològic. Relata les aventures d’Odisseu o Ulisses, que per mitjà d’ in media res , situa la història a Ítaca ,^6 Polis que no té Rei, i Odisseu busca el seu pare per tal de ser reconegut per la seva esposa 7 i recuperar el Trò de la ciutat.^8 Durant la obra es relata el retorn d’Odisseu ,^9 que dura deu anys i mostra com els deus li dificulten 10 i faciliten 11 respectivament la seva tornada a casa després de deu anys lluitant a la Guerra de Troia.
Sense importar massa si un grup d’homes van signar conjuntament amb el nom d’Homer o va existir un tal Homer que va recopilar les històries i les va escriure, o senzillament les va inventar ell, el que si que és de cabdal importància son el que reflexen aquestes dues obres. Cal entendre que aquestes formen part d’una sèrie més àmplia de poemes èpics, anomenat Cicle Èpic 12. Són considerades pels Grecs com les composicions més importants de la literatura de l’Antiga Grècia i, degut al seu continu estudi, els alumnes que treballaven aquestes obres se’ls mostrava un mètode a seguir com la heroïcitat, se’ls mostraven també els valors com el Nostos i el Kleos , que els conduia a una màxima aspiració, el Timê.
Com a conclusió de la ressenya, cal esmentar que no sabia que Homer havia set, tal i com va dir Plató, “L’educador de tota Grècia” ni que fou tant trascendental. Tampoc sabia que en les seves obres ja esmentades en aquesta ressenya reflexava la voluntat humana, mostrant tal i com s’ha de comportar un home 13 i com s’havia de comportar aquest amb els Déus, ja que dóna a entendre que els Déus són immortals i poden complicar 14 , mai més ben dit, la tornada a casa d’un home.
(^6) Cants I, II, III, IV (^7) Penelope (^8) És essencial el concepte de Timê (^9) Cants V, VI, VII, VIII, IX, X, XI i XII (^10) Exemple: Poseidó (^11) Exemple: Palas Atenea (^12) Poemes èpics independents i compostos amb posteritat per remodelar i completar buits històrics relatats 13 per Homer. 14 Segons^ l’ideal^ Grec^ del^ moment. HOMER, Odissea , 9, 106-115.
Un altre aspecte que desconeixia és la multiplicitat de teories sobre Homer, cec que relatava les històries per tota Grècia, pseudònim d’un grup, escriptor d’aquestes obres, compilador d’històries més antigues entre altres hipòtesis que hi ha entorn a la seva persona.
Tampoc tenia coneixament del mètode educatiu de l’Antiga Grècia i he arribat a la conclusió que acadèmicament, l’ensenyança pública del segle V a.C. era metodològicament memorística i utilitzava els textos que reforçaven el contingut moral que l’alumne del Didáskalos^15 havia d’imitar. D’aquí la importància de la alteració, normalització i estandarització esmentada com a últim i punt, personalment, més soprenent i interessant.
L’ últim aspecte que no coneixia i que no m’ha sorprès, però ha estat el que més interessant m’ha semblat d’aquest treball, és el fet de que la obra, fora de la seva originalitat o integritat, ha estat alterada, bé per fer-la una una història més agradable d’escoltar, llegir o entretenir. Tenint en compte la trascendalitat de la Il·líada i la Odissea , mantenint la idea de la alteració de l’obra, em crida molt la atenció la alteració, normalització i en certa mesura estandarització de les obres en el context del segle V a.C. quan hi ha el ja esmentat debat de si la Polis ha d’encarregar-se d’una educació publica 16. Un altre aspecte lligat, és el ja també esmentat augment de la bona consideració d’aquestes dues obres, no oblidem que són dues obres que mostren l’ideal Grec i són ensenyats a tothom qui tenia un mínim d’educació. El fet que es vulguin ensenyar públicament i de forma més generalitzada, pot portar a pensar que Hiparc, va voler estendre aquest ideal, no només a la seva Polis, Atenes, sinó a tota Grècia amb les normalitzacions d’aquestes dues obres.
(^15) Professor (^16) POLIBI, Històries , 9, 15, 1-11.
