¡Descarga El paper de la música segons Quintilià y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia solo en Docsity!
El paper de la música segons Quintilià
Dels diversos temes del seminari sobre l’educació en el món grec hi va haver un què em va semblar curiós: la formació dels joves atenesos. Sempre havia estudiat la formació d’Esparta, és el que sempre s’ha explicat durant l’escola i també dels temes que ha tingut més ressò a causa de la seva duresa. Però al comparar l’educació espartana amb l’atenesa vaig veure dos models educatius força extrems entre ells però que en el fons tenen el mateix objectiu: obtenir ciutadans que servissin a la seva polis.
Dins de l’educació dels atenesos l’etapa de la primària em va cridar bastant l’atenció, podria destacar que tots els jocs anaven encarats a l’àmbit militar pel que fa els nens, però em va sorprendre va ser l’estudi de la musica i la seves funcions i que durant el seminari vaig poder conèixer una mica. Per tant he decidit centrar la temàtica del meu treball en l’educació musical i perquè era tan important. La meva motivació sobre aquest tema neix de la pròpia ignorància i desconeixença sobre el mateix.
Als set anys comença la formació cultural del nen, la seva paideia. Sempre es tractava d’ensenyaments de professors particulars que exercien les classes a casa seva, a un sol nen. Tots els nens cursaven tres assignatures diferents durant el procés del seu aprenentatge: gramàtica, musica i gimnàstica, en diferents etapes, cada una ensenyada per diferents professors particulars.
Deixaré de banda la gimnàstica i la gramàtica i em centraré únicament en la música però abans de començar, cal definir la importància que la música tenia en la societat del moment i d’aquesta manera podrem arribar a comprendre millor el pes d’aquesta disciplina.
Les primeres cançons van ser versions cantades de les obres de Homer, la Ilíada i l’Odissea. La gran importància de la música va acabar resultant que fós una assignatura obligada a les escoles. L’educació musical era una part molt important en la formació de les elits i èxits d’aficionats a la música eren considerats un signe de la cultura i el gust. La música grega era coneguda arreu del món Mediterrani influint i sent influenciat per altres tradicions musicals amb què es trobava.
Per a poder desenvolupar breument el pensament musical és important definir i interpretar prèviament el concepte Ethos pels antics.
Ethos correspon als significats de sentiment, caràcter o manera de ser, pensar o sentir. S’ha d’interpretar doncs que l’ ethos és la nostre personalitat, som nosaltres com a identitat. El concepte es relaciona amb la moral i la ètica.
Tenim constància gràcies a molts autors de la pràctica musical dels antics i la posició tant important que ocupava socialment: un d’aquets autors és Arístides Quintilià. Quintilià en el seu tractat “sobre la musica” afirma que és el primer tractat complet que abasta tot allò que és conegut i estudiat fins aleshores sobre l’art de la música. En aquesta obra l’autor fa un recull de les teories musicals més importants fins aleshores per intentar transmetre tot un estudi homogeni amb les diferents visions de la música del pensament Pitagòric, Platònic i d’ Aristoxen de Tàrent. A l’època clàssica, la música, la poesia i el teatre ocupaven un lloc privilegiat a la societat i l’educació incloïa aquestes activitat com a imprescindibles.
El pensament musical grec consistia en que la música ens enriqueix actuant sobre el que és més difícil de comprendre entre els homes: l’ànima. La principal acció de la música era educar, en el sentit ampli que tenia la educació pels grecs, és a dir, educar l’ànima.
Els antics incloïen la música a l’educació obligatòria dels nens i al llarg de la seva vida. Aquesta tenia un reconeixement del poder ètic i afectiu i per això era una activitat prioritària a l’educació des de ben petits. Aquest aprenentatge de racionalitat s’iniciava pel camí més irracional, és a dir: perquè la ment no preparada ( la ment dels nens i els joves) pogués endinsar-se en el coneixement musical es començava amb el que ja per naturalesa l’ésser humà és capaç de fer, com per exemple controlar el cant i dur a terme els moviments adequats.
Un nen té la ment pura i la melodia és captada per aquesta gràcies als seus reflexes purs. Encara que es tingui un sentit musical més desenvolupat o menys, la música acaba captivant a la persona tard o d’hora.
■ La part de desig els porta a la relaxació en excés de l’ànima. ■ La part impulsiva els atribueix una ment desordenada.
Arístides confirma que la música pot enriquir i també transformar pobles i ciutats senceres. El poble hel·lènic va consolidar i introduir la seva societat un sistema d’aprenentatge basat amb la música i el seu ús correcte, i bé va esdevenir un referent de societat per molts pobles estrangers.
Per concloure m’agradaria comparar la visió dels antics de la música i l’art i la visió actual, realment és molt trist i desesperant. El culte a l’art, la creativitat no com a complement vial sinó com a terme imprescindible per a la nostra vida, la formació com a persones enriquint la nostre ànima i anant a fons amb les coses, tot això és totalment ignorat per les masses a l’actualitat. Els sistema establert, la manipulació a que estem sotmesos per no poder escoltar-nos i pensar per nosaltres mateixos és realment preocupant. A l’antiga Grècia, la musica era un dels pilars bàsics de la educació des de petits, era un aprenentatge de l’ordre, de l’harmonia i de la bellesa. Realment en temps de crisi com ara es necessita més que mai aquesta creativitat, aquesta recerca de bellesa, d’ordre i d’harmonia, es necessita més que mai aquest desenvolupament de sensibilitat per poder tirar endavant per poder obrir la ment i sobretot per trobar la felicitat en temps difícils.
Bibliografia
- COMOTTI, Giovanni, Historia de la música desde la antigüedad hasta el siglo XIII volum I, “ La música en la cultura grega y romana”, Ediciones Tuner, 1977
- (^) QUINTILIANO, Arístides, Sobre la música , Editorial GREDOS, Madrid, 1996
- Έυτερπη , La música en la Antigua Grecia, A.A.V.V. , editat pel servei editorial de la Universitat del País Basc
- http://historiadelamusicaoccidental.blogspot.com.es/2010/12/el-ethos- musical.html
Marc Robledo Viñas
Grup C-
