Història de la Cultura i les Institucions Europees
Grup B1
Joan Busquets Sans
NIUB: 11611191
Educació Grega
En els textos trobem tres formes d’entendre l’educació (Esparta, Atenes i Roma) i
diverses formes de crítica de les altres realitats educatives, sigui per al seu elogi o per a la seva
desqualificació. Podem dir que l’educació romana deriva de l’atenesa en el sentit d’una
educació plena i integral de la persona, amb la diferència que a Roma, l’educació superior no
estava a l’abast de tothom sinó solament a disposició d’aquelles famílies més benestants. A més
a més a Roma la nuesa no estava ben percebuda ni acceptada, doncs consideraven que és de
persones impúdiques i ocasionava més mals que bens (homosexualitat).
Des d’aquesta premissa (la similitud del model atenès i romà) farem una comparativa
dels dos models grecs, ja que se suposa que és d’aquestes primeres expressions i pensaments
sobre la pedagogia, que avui en dia hem format el model occidental d’ensenyança.
Primerament: l’única coincidència entre tots dos models és l’edat en la qual el nen està al càrrec
dels pares, fins als 7 anys. Tot i així en el model espartà els pares ja han hagut de mostrar
acatament a la comunitat, exposant el seu fill per a que sigui jutjat com a vàlid o no. De
segones: l’altra semblança és el fet de l’educació en comunitat, en el cas d’Atenes en les escoles
i gimnasos i en el cas d’Esparta en la vida comunal. La tercera i última semblança entre ambdós
models és la entrada com a ciutadà als 20-21 anys, tot i així la incorporació com a ciutadà
comporta beneficis diferents en les dues realitats, doncs als atenesos se’ls dona el privilegi de
poder desenvolupar càrrecs polítics, mentre que als espartans la ciutadania plena no els reserva
cap benefici fins a assolir els 30 anys, quan poden fer acte de presencia a les reunions públiques.
Amb aquestes pinzellades podem veure que hi ha tres formes d’entendre no sols
l’educació, sinó també la ciutadania;
1. Món romà: La ciutadania s’atorga a tots els fills de ciutadans i a persones escollides
(“noblesa”) d’altres pobles, però la ciutadania plena (aquella que permet
desenvolupar tasques polítiques) està reservada a una minoria adinerada i que ha
pogut cursar tot el curs acadèmic (estudis superiors).
2. Món atenès: La ciutadania plena s’atorga a tots els fills de ciutadans, indiferentment
de la seva posició econòmica.
3. Món espartà: La ciutadania s’atorga a tots els que han superat el procés educatiu,
però les decisions polítiques les pren el grup d’ancians.
Aquesta primera part ha centrat el seu interès en l’educació dels nens, fent omissió al
cas de les noies, doncs per a elles hi ha una altra línia educativa diferent i molt menys detallada.
Tot i que no s’esmenta en els textos, les noies de segur que rebien una educació tot i que pogués
ser breu o bàsica, per tal de poder dur a terme la tasca principal a la que havia d’estar
encaminada la seva vida, el servei a l’home i el manteniment de la casa. És de suposar que si les
dones s’han d’encarregar del transcorre diari d’una casa, han de tenir uns coneixements de
matemàtiques i gramàtica, i una instrucció o coneixements bàsics en poesia o música per tal de
poder transmetre als seus nadons aquests primers coneixements que enumera Plató a La
República. La dona, tant en el seu procés educatiu, com en la seva evolució com a ens públic,
sempre estarà supeditada a un paper secundari: per una banda l’educació per a elles no és tant
un benefici per al seu desenvolupament, sinó una obligació per a les seves tasques futures. I per
l’altra no tindrà opció de projecció pública, tot i que en casos concrets, sobretot a Roma, alguns
noms propis femenins hagin pogut ostentar càrrecs de prestigi.
Quan parlem de l’educació obligatòria (primària i secundaria) en la societat actual,
acostumem a fer referència al mite de l’educació integral que hem “heretat” de les cultures
clàssiques. Considerem que la ciència i les humanitats no han d’estar separades entre sí, com
tampoc ho estan de l’educació física, per tal que l’infant en el seu desenvolupament vagi
adquirint totes les habilitats necessàries per a una correcta integració social. Sigui l’escola
tradicional o models, com l’escola moderna o escoles lliberals, sempre busquem aquest mite de
